|
|
|
|
|
Notícies :: sanitat |
|
Ja n’hi ha prou d’impunitat: Una querella criminal contra les retallades en sanitat de CiU i PP
|
|
|
per La Pars |
22 nov 2012
|
|
|
[Català]
[Castellano]
[English]
El 19 de novembre de 2012, La PARS, La Lliga de la Síndrome de Fatiga Crònica, Attac Acordem, Attac Catalunya, CATAC-CTS/IAC i Dempeus per la salut pública hem presentat una querella criminal contra el Sr Boi Ruiz i el seu equip de govern del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Considerem que el Conseller i el seu equip podrien haver comès els delictes tipificats
als articles del Codi Penal referits a l’impediment de l’exercici de drets cívics (art. 542), a l’omissió del deure de socors (art. 196), al trànsit de influències (art. 428) i anegociacions i activitats prohibides als funcionaris públics (art. 441). Aquesta querella és un segon pas en la lluita per denunciar l’opaca gestió de la sanitat pública i l’atemptat contra els drets de la ciutadania. El març del 2012 ja vam presentar una denúncia davant la Fiscalia Superior de Catalunya. El Fiscal va reconèixer el dany causat als ciutadans per les decisions del Departament de Salut i tot i això va decidir no investigar aquests fets. Per això, vam decidir continuar investigant i presentar la nostra querella davant el TSJC.
El perill en què avui es troba el dret constitucional de protecció de la salut és notori a Catalunya. Els ciutadans que signem aquesta querella som conscients que el sistema sanitari pot veure’s ressentit com a conseqüència de la crisi econòmica que la societat està patint. Però les conseqüències de les decisions dels Alts Càrrecs que denunciem provoquen un deteriorament en el dret de protecció a la salut que té un límit i és el que fixa la legislació vigent. Existeixen dades objectives que indiquen que el Departament de Salut ha incomplert i continua incomplint la legislació que regula, per exemple, les llistes d’espera, un dels indicadors clau a l’hora d’avaluar el dret d’accés de la ciutadania als serveis sanitaris, ja que l’ordenament jurídic atorga el caràcter de dret de les persones a operar-se en un temps màxim de 6 mesos. Aquest dret, particularment, hauria estat vulnerat sistemàticament com a conseqüència de les decisions dels Alts Càrrecs de la Generalitat de Catalunya, amb plena consciència que les seves mesures conduirien a la seva vulneració, com exigeix el Codi Penal per qualificar aquestes conductes de delictives.
Els problemes econòmics de la nostra societat no poden ser justificació per impedir que els ciutadans exercim els drets regulats per Llei. La nostra legislació permet reduir pressupostos, reorganitzar sistemes o potenciar certs sectors econòmics en funció de la línia ideològica de cada govern, però en cap cas les mesures que s’apliquin poden portar a l’impediment de l’exercici de drets, com és el dret a la protecció de la salut que la Constitució instaura l’article 43 i es desenvolupa en altres lleis, inclòs l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els límits els posa la Llei i el Conseller i el seu equip els haurien superat conscientment. Així mateix hi ha indicis que el Departament de Salut estaria manipulant, i en alguns casos ocultant, dades oficials per minimitzar l’impacte de les dades reals en l’opinió pública i, el que seria més rellevant judicialment, potser per dissimular conductes delictives com les que es denuncien a la nostra querella.
La resposta de la ciutadania apel·lant als tribunals és obligatòria quan des dels poders públics encarregats de garantir els drets es prenen mesures que porten a que la ciutadania no pugui exercir-los, quan hi ha indicis que no estan complint la Llei en elaborar la informació pública sobre llistes d’espera, quan hi ha ciutadans que moren per no poder ser atesos als centres sanitaris tancats, quan hi ha sospites que s’utilitzen estratègies estadístiques per ocultar dades oficials a la ciutadania, quan els Alts Càrrecs de la sanitat pública tenen simultàniament Alts Càrrecs en el sector sanitari privat, quan es podria estar utilitzant la legislació de manera interessada per afavorir al sector privat, quan hi ha informacions que diuen que el mateix conseller presideix una empresa de serveis sanitaris privats o quan ha sortit a la llum que l’esposa del conseller ha estat recentment contractada en una corporació sanitària pública per fer tasques de gestió, la Corporació Parc Taulí de Sabadell.
La corrupció no acabarà fins que no acabem amb la impunitat. Els ciutadans querellants apel·lem a la resta de la ciutadania per tal que col·labori a eliminar el sentiment d’impunitat que està situat als despatxos dels Alts Càrrecs de la Generalitat, que ni se’ls passa pel cap que els seus actes puguin tenir conseqüències penals i per això us convidem a cooperar de diferents formes, sobretot aportant informació. Estem treballant en un canal de comunicació segur i que garanteixi la confidencialitat de tot aquell que participi. Tan aviat ho tenim disponible us ho comunicarem.
En la querella, que consta de 80 pàgines que componen el cos i de més de 400 pàgines d’annexos, manifestem que, sense entrar en el debat sobre sanitat pública versus sanitat privada, és inadmissible que els ajustaments pressupostaris o, si escau, els canvis de model, es facin a costa d’impossibilitar l’exercici de drets garantits per la Llei per després, suposadament, tornar a recuperar-los. El Conseller no va prendre les mesures suficients i necessàries que tenia al seu abast per corregir la situació caòtica que havia provocat, sigui per ignorància, incompetència o interès. Nosaltres pensem que és pel tercer. El Conseller i el seu equip, més aviat al contrari, tot i saber que incomplirien la Llei, van seguir prenent decisions que justificarien fins i tot més la imposició de les penes relatives als pressumptes delictes que denunciem.
Basta ya de impunidad. Una querella criminal contra los recortes sanitarios
El 19 de noviembre de 2012, La PARS, La Liga del Síndrome de Fatiga Crónica, Attac Acordem, Attac Catalunya, CATAC-CTS-IAC y Dempeus per la salut pública hemos presentado una querella criminal contra Boi Ruiz y su equipo de gobierno del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Consideramos que el Conseller y su equipo podrían haber cometido los delitos tipificados en los artículos del Código Penal referidos alimpedimento del ejercicio de derechos cívicos (art. 542), a laomisión del deber de socorro (art. 196), al tráfico de influencias (art. 428) y a las negociaciones y actividades prohibidas a los funcionarios públicos (art. 441). Esta querella es un segundo paso en lucha por denunciar la opaca gestión de la sanidad pública y el atentado contra los derechos de la ciudadanía. En marzo de 2012 ya presentamos una denuncia ante la Fiscalía Superior de Catalunya. El Fiscal reconoció el daño causado a los ciudadanos por las decisiones del Departament de Salut, a pesar de lo cual decidió no investigar estos hechos. Por ello, decidimos continuar investigando y presentar nuestra querella ante el TSJC.
El peligro en que hoy se encuentra el derecho constitucional de protección de la salud es notorio en Cataluña. Los ciudadanos que firmamos esta querella somos conscientes de que el sistema sanitario puede verse resentido como consecuencia de la crisis económica que la sociedad está sufriendo. Pero las consecuencias de las decisiones de los Altos Cargos que aquí denunciamos provocan un deterioro en el derecho de protección a la salud que tiene un límite y es el que fija la legislación vigente. Existen datos objetivos que indican que el Departament de Salut ha incumplido y sigue incumpliendo la legislación que regula, por ejemplo, las listas de espera, uno de los indicadores clave a la hora de evaluar el derecho de acceso de la ciudadanía a los servicios sanitarios, ya que el ordenamiento jurídico otorga el carácter de derecho de las personas operarse un tiempo máximo de 6 meses. Este derecho, particularmente, habría sido vulnerado sistemáticamente como consecuencia de las decisiones de los Altos Cargos de la Generalitat de Catalunya, con plena conciencia de que sus medidas conducirían a su vulneración, como exige el Código Penal para calificar estas conductas de delictivas.
Los problemas económicos de nuestra sociedad no pueden ser justificación para impedir que los ciudadanos ejerzamos los derechos regulados por Ley. Nuestra legislación permite reducir presupuestos, reorganizar sistemas o potenciar ciertos sectores económicos en función de la línea ideológica de cada gobierno, pero en ningún caso las medidas que se apliquen pueden llevar al impedimento del ejercicio de derechos, como es el derecho a la protección de la salud que la Constitución instaura en el artículo 43 y se desarrolla en otras leyes, incluido el Estatut d’Autonomia de Catalunya. Los límites los pone la Ley y el Conseller y su equipo los habrían rebasado a sabiendas. Asimismo hay indicios de que el Departament de Salut estaría manipulando, y en algunos casos ocultando, datos oficiales para minimizar el impacto de los datos reales en la opinión pública y, lo que sería más relevante judicialmente, para acaso disimular conductas delictivas como las que denunciamos en nuestra querella.
La respuesta de la ciudadanía apelando a los tribunales es obligatoria cuando desde los poderes públicos encargados de garantizar los derechos se toman medidas que llevan a que la ciudadanía no pueda ejercerlos, cuando hay indicios de que no están cumpliendo la Ley al elaborar la información pública sobre listas de espera, cuando hay ciudadanos que fallecen por no poder ser atendidos en los centros sanitarios cerrados, cuando hay sospechas de que se utilizan estrategias estadísticas para ocultar datos oficiales a la ciudadanía, cuando los Altos Cargos de la sanidad pública tienen simultáneamente Altos Cargos en el sector sanitario privado, cuando se podría estar utilizando la legislación de forma interesada para favorecer al sector privado, cuando hay informaciones que dicen que el propio Conseller preside una empresa de servicios sanitarios privados o cuando ha salido a la luz que la esposa del Conseller ha sido recientemente contratada en una corporación sanitaria pública para hacer labores de gestión, la Corporació ParcTaulí de Sabadell.
La corrupción no terminará hasta que no acabemos con la impunidad. Los ciudadanos querellantes apelamos al resto de la ciudadanía para que colabore en eliminar el sentimiento de impunidad que está situado en los despachos de los Altos Cargos de la Generalitat, que ni se les pasa por la cabeza que sus actos puedan tener consecuencias penales y para ello os invitamos a cooperar de diferentes formas, principalmente aportando información. Estamos trabajando en un canal de comunicación seguro y que garantice la confidencialidad de todo aquel que participe. En cuanto esté disponible os lo haremos saber.
En la querella, que consta de 80 páginas que componen el cuerpo y de más de 400 páginas de anexos, manifestamos que, sin entrar en el debate sobre sanidad pública versus sanidad privada, es inadmisible que los ajustes presupuestarios o, en su caso, los cambios de modelo, se hagan a costa de imposibilitar el ejercicio de derechos garantizados por la Ley para después, supuestamente, volver a recuperarlos. El Conseller no tomó las medidas suficientes y necesarias que tenía a su alcance para corregir la situación caótica que había provocado, sea por ignorancia, incompetencia o interés. Nosotros pensamos que es por lo tercero. El Conseller y su equipo, más bien al contrario, aun sabiendo que incumplirían la Ley siguieron tomando decisiones que justificarían incluso más la imposición de las penas relativas a los presuntos delitos que denunciamos.
Catalan community groups take the Minister of Health to Superior Court with a Criminal Law Suite
Several community groups in Catalonia have taken the Catalan Minister of Health, Boi Ruiz, to the Catalan Superior Court with a criminal law suit for the radical cutbacks in public health care carried out in the past two years. The law suit is based on Article 542 of the Spanish Criminal Code which says that it is an offense for a public official to impede citizens from carrying out their civic rights. And according to the Spanish Constitution, health care is a civic right.
The brutal cutbacks that the Ruiz administration has been carrying out in the past few months have included closing health care centers, shutting down emergency services, an increase of 42% in the waiting lists and many other austerity measures which have put Catalonians’ health in danger. The groups that are suing Ruiz and 3 other leading health administrators, argue, with a 80-page law suit and 400 supporting documents, that Ruiz’s excuse of having “economic problems” and “the crisis” for cutting back, are not valid, because no economic problem can justify braking the law, as Ruiz’s administration has done and continues doing.
The law suit is also denouncing the following offenses regarding not providing help in emergency situations (Article 196 of the Spanish Criminal Code), traffic of influences (Article 428) and negotiations and activities forbidden to public officials (Article 441).
The groups that have presented the criminal law suit are: Liga del Síndrome Fatiga Crónica (the Chronic Fatigue Syndrome/Myalgic Encephalomyelitis League), ATTAC-Acordem, ATTAC-Catalunya, CATAC-CTS-IAC (a public workers’ union) and Dempeus per la Salut Pública (“On our Feet for Public Health”). These groups are under the umbrella of La PARS, Plataforma Afectadas por los Recortes Sanitarios (Regroupment of those affected by the health care cutbacks). |
This work is in the public domain |
|
|
