|
Comenta notícia |
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
cartells abstenció 25-N |
|
|
per anarquistes |
20 nov 2012
|
|
cartells abstenció 25-N |
Clica la imatge per una versió més gran  |
Clica la imatge per una versió més gran  |
Perquè ningú en representa, perquè som antiautoritaries, perquè no volem ni aquesta democràcia ni una de més participativa, perquè tot tipus de poder ens fa fàstig, perquè els resultats d'aquestes eleccions no canviaran res, perquè lluitem en el dia a dia i no deleguem en ningú, perquè lo important és la lluita al carrer i l'autoorganització de les persones,...
i perquè som anarquistes i cap partit-organització ens farà lliures!!!!!!! |
This work is in the public domain |
Comentaris
Salut i A
La CUP - Alternativa d'Esquerres rebutja formar part de la Unió Europea, l'Euro, l'OTAN i l'Euroexèrcit. L'actual projecte de la UE és un projecte al servei del capitalisme i el neoliberalisme. Rebutgem les polítiques del BCE, FMI i el BM. Treballarem per un marc de relacions euromediterrànies dels pobles lliures. Promourem el tancament de totes les bases militars, i la construcció d'una societat que potenciï la cultura de la pau, la cooperació i la solidaritat internacionalista.
VOTA CUP I LLUITA AL CARRER! TOTS ELS MITJANS SÓN VÀLIDS! PROU PURISME MORALISTA I NIHILISTA QUE CONDUEIX A LA INACCIÓ!
Més info: http://www.unitatpopular.cat/tematics/112-independencia
(patètic això de ni dretes ni esquerres i ni espanyols ni catalans..en fi..)
que es legitimar el parlamentarisme? si i no, si perque dones com a via valida la representació, pero no crec que l'objectiu de la cup sigui representar a algu, més que res, perque en conec molts i sé que són dels nostres
Les expectatives que es crean dins del sistema parlamentari costen anys de reprendre-las des del carrer. Aquesta anecdota del vot d'alguns acrates a les cup es la mostra de la feblesa de la formacio i la practica anarquista en aquest pais. Aixi esta el pati, el comunisme llibertari no il'lusiona i si ho fa un partit politic. Ja veurem d'aqui a sis mesos
Las Candidaturas de Unitat Popular (CUP) han decidido presentarse por primera vez a las elecciones autonómicas catalanas. Se trata de un proyecto de municipalismo asambleario en el que conviven sensibilidades y trayectorias que van desde el independentismo de izquierda a corrientes libertarias, pasando por infinidad de matices y posiciones que, a menudo, tienen que ver más con el contexto local en el que hacen política que con identidades ideológicas cerradas. La decisión de concurrir a las elecciones al Parlament se ha tomado tras un proceso de debate que ha durado meses, no exento de conflictos y controversias internas.
Dicho esto, la CUP no es perfecta. No comparto todas sus posiciones ni estoy de acuerdo con muchas opiniones de alguna gente de la CUP. Pero estas son las razones por las que yo, que no soy independentista, que me puedo llegar a definir como antinacionalista –evidentemente, no es lo mismo ser nacionalista que defender políticamente la independencia–, voy a votar a la CUP.
No pienses en un elefante independiente
La habilidad de CiU para rentabilizar la manifestación y el trabajo de la Assemblea Nacional Catalana y el anhelo independentista ha sorprendido más de uno. Ha sido una maniobra ciertamente hábil, desde luego, pero no tan difícil de entender. La sensación de hartazgo es generalizada. En Catalunya y en todo el sur de Europa. El independentismo transversalista, el de “primero la independencia y luego ya veremos qué tipo de país queremos”, ha crecido paradójicamente no tanto como consecuencia de un debate ideológico sino de gente que está cansada, que quiere “un cambio”. El éxito de CiU radica en su capacidad de haber sido permeable al discurso del “tenim pressa” (tenemos prisa); en su habilidad para contraponer un discurso articulado, generador de sentido para sus audiencias, en un momento en el que, a causa de la crisis, cualquier propuesta que aparentemente signifique una ruptura con lo actual puede generar adhesiones.
En el libro No pienses en un elefante Georges Lakoff explica la importancia del discurso en la política. No es nada nuevo y las consecuencias son evidentes: mientras debatimos sobre la independencia, no hablamos de los recortes sociales. En esta campaña electoral hay tantas banderas y tan grandes que están consiguiendo tapar a las tijeras. Pero mientras los no independentistas digan “no pienses en la independencia”, el debate seguirá siendo ese y sólo ese.
Por decirlo de manera aun más clara: a las CUP se les presupone el independentismo, por lo que puede permitirse no hablar de él y centrar su campaña en la deuda, los recortes, la ausencia de democracia: “¿Independencia? Sí, claro. Fin del debate. Ahora hablemos de lo importante”.
El eje “democracia radical”
La izquierda independentista catalana ha defendido desde 1968 la existencia de dos ejes de lucha: la liberación nacional y la liberación social. No es posible, según su discurso, pensar en el uno sin el otro. No es posible pensar en la independencia si ésta no va acompañada de la superación de la forma de producción capitalista y las desigualdades que provoca.
Pero la CUP aporta un tercer eje que sitúa en el mismo plano de relevancia que los dos anteriores y que para mí es el más importante: la radicalidad democrática. Su propuesta se basa en la concepción asamblearia de la política partiendo desde abajo, desde el municipio y los barrios. Antes de decidir si presentarse a las elecciones, se convocaron más de 100 asambleas abiertas en todo el territorio, en las que la militancia de la CUP escuchó mucho más de lo que habló. Si consiguen entrar al Parlament convocarán una asamblea en enero para decidir colectivamente los sueldos de sus diputados, en qué comisiones parlamentarias estar y de qué manera, qué mecanismos de control democráticos establecer para sus diputados y asesores, qué hacer con el dinero que reciban del Parlament, etc.
La dimensión europea del conflicto
La noche en la que comenzaba oficialmente la campaña electoral, la CUP resignificó el ritual en el que los candidatos enganchan el cartel de la campaña. David Fernàndez, cabeza de lista por Barcelona e Isabel Vallet, cuarta, taparon completamente una oficina de La Caixa en Gracia con enormes carteles, mientras se repetía el gesto por los demás pueblos y barrios de todo Catalunya. En ellos destacaba la crítica a las ayudas recibidas por la banca y los desahucios, y recordaba que la CUP es la única candidatura que no ha pedido un préstamo bancario para concurrir a las elecciones.
La izquierda independentista catalana, al igual que la extrema izquierda de casi toda Europa, ha sido tradicionalmente euroescéptica. Una parte de las CUP también lo es; es uno de los aspectos que yo no comparto. Coincidimos en entender la deuda como mecanismo de control autoritario de la Troika, la necesidad de declarar un impago democrático. Pero la posición defendida por Syriza en Grecia, impago democrático dentro del euro, es defendida dentro de la CUP por menos gente de la que a mí me gustaría. Es, creo, uno de sus debates pendientes.
No están detrás o delante del movimiento, están al lado
La CUP va a seguir siendo una propuesta municipalista. La labor de los diputados no va a ser liderar nada. La CUP hace política de base y la entrada al Parlament no va a cambiar ni eso ni sus prioridades. Como recordó Quim Arrufat, tercero por Barcelona, van a seguir siendo esa fuerza que ha conseguido la única dimisión por corrupción de CiU (gracias a su único concejal de Reus), que someten a referendum la recalificación de terrenos (Viladamat), que consiguen frenar planes urbanísticos como las Áreas Residenciales Estratégicas (Berga), que municipalizan la gestión del agua en donde gobiernan obedeciendo, que ponen como condición para los pactos de gobierno que los alcaldes y concejales no cobren más que la media del municipio.
La CUP no nos representa, porque nadie nos representa. No es la vanguardia, ni la correa de transmisión de los movimientos. Simplemente es parte de los movimientos. Sus militantes participan cotidianamente en las luchas por la vivienda, los servicios públicos, el cooperativismo, el feminismo, la ecología, el movimiento vecinal. Los movimientos le exigirán, como hasta ahora, que no sea una participación interesada y electoralista; por lo que conozco de la CUP, el principal riesgo no es ese sino que, de tener éxito, las energías de mucha gente se centren en el trabajo parlamentario en vez de en seguir participando en otros espacios. La entrada en el Parlament la han planteado como un experimento del que aprender. Quieren ser una caja de resonancia que se relacione de tú a tú con los movimientos desde el respeto por la autonomía de éstos.
Serán el único grupo parlamentario que no firmará un comunicado conjunto agradeciendo la labor de los Mossos y criminalizando al movimiento la próxima vez que rodeemos el Parlament, porque lo estarán rodeando con nosotras sin siglas y sin tratar de rentabilizarlo, como ya hicieron el 15 de junio de 2011.
Independentismo sin fronteras
David Fernàndez, tras ser presentado como cabeza de lista de la CUP por Barcelona, escribía en su twitter (@higiniaroig) “El 1r tuit va, obertament, pels 170.000 invisibles del règim: els "sense papers". Països Catalans lliures de Guantànamos #CIESNO #hovolemtot”. Es el único candidato que durante la campaña se ha referido al régimen de fronteras y los CIE, con una posición radicalmente contraria. Es también el único que ha mencionado como referente a Ecuador, único estado en el mundo que reconoce y blinda constitucionalmente el principio de ciudadanía universal. Ningún otro estado reconoce en su constitución el derecho a emigrar e inmigrar.
Porque, ¿qué significa independencia? ¿Crear más fronteras, un nuevo estado con su aparato represivo que discrimine en función de criterios etno-raciales y reproduzca lo mismo que tenemos pero con barretina y banda sonora de Manel? Para mí, la única independencia deseable es aquella que, desde el principio de ciudadanía universal, invente formas de autoorganización que nos permitan ’independizarnos’ del 1%, del régimen de fronteras, de la Troika, de la deuda, del chantaje del trabajo asalariado... Es decir, una independencia sin fronteras, contra las fronteras. Como dicen las Iaioflautas, “volem la república catalana del 99%”.
La CUP no lo va a hacer. Hoy la democracia no se construye dentro de los parlamentos sino entre la gente que los rodea. Pero que haya un trocito de esa calle en el Parlament que haga de caja de resonancia, que alguien le lleve a Puig las pelotas disparadas en las manifestaciones, que CiU tenga que escuchar cada día a uno de los periodistas que más casos de corrupción ha destapado, que se impulse también desde dentro del Parlament el debate sobre el necesario proceso constituyente, es un experimento que merece ser probado.
Votar a la CUP o a qualsevol altra partit, almenys com jo m'ho prenc, ha estat sempre un vot a la contra, al que he considerat que més els pot fotre o desestabilitzar, i això ni em fa un fan de les eleccions, ni dels partits, ni m'autoerigeix de cop en una militància inquebrantable. Si aquests s'acaben venent, acabant com molts altres han acabat, la caguen i ja no serveixen pel meu objectiu de fotre a la resta de partits, doncs no els votaré més i punt, i tornaré al meu abstencionisme de sempre i cap problema tu, i encara més convençut, amb més raons, o ja no podré ser un pur perque tinc les mans tacades d'urna? va home va, que ja som grandets.
Això de l'abstencionisme com a dogma també me la porta al pairo, com tot dogma, sobretot per la puresa i la superioritat moral d'alguns que ho defensen, i ho diu una persona que en 30 anys ha votat un parell de vegades, a HB per ser més concrets, a fotre, i ja us dic que els va fotre. Potser caldrà recordar també que el febrer del 36 els anarquistes van tenir ben clar que per alliberar els 100.000 presos calia votar al front popular, i així ho van fer, i no es van convertir-se de cop en les bondats de la república burgesa i l'electoralisme, com van demostrar pocs mesos després, i mireu si ho van demostrar, i de pas abans havien tret a 100,000 presos al carrer. O sigui que no sigueu tan dramàtics ni tan dogmàtics, que el comunisme llibertari es pot anar construint a la vegada, però de moment estem ben lluny d'arribar-hi, ni l'assalt al palau d'hivern està tan proper que un vot s'ha convertit en una traició revolucionària.
Per suposat que la gent s'abstingui si vol, estan claríssims els motius, almenys per mi, però si us plau, no aneu amb segons quines superioritats morals, ni feu el ridícul amb això de ni dretes ni esquerres, ni espanyols ni catalans, com si fos el mateix, com si la tradició anarquista no tingués res a veure amb el moviment obrer, ni aquest amb l'esquerra de tota la vida, no la que es denominen aquests, la que nosaltres sabem que és.
Potser més valdria que ens plantegem estrategies en que podem sortir d'aquest cul de sac en que alguns voleu convertir l'abstencionisme, perque ja va sent hora que millorem la tàctica quan sembla que no acaba de funcionar, no? i no parlo precissament de votar partits, ni res d'això, sinó per exemple de demanar que l'abstenció estigui representada, 50% d'abstenció, 50% de seients buits, un suposar. I no, amb aquest comentari pecadorament refor no m'oblido que la lluita està en una altra via, però no entenc perque ens hem de tancar totes les portes en que podem fer-los mal, o com a hores d'ara algú em vol convencer que puc fer-los més mal no votant que votant segons que. I si, potser així participem en el seu joc? doncs clar, però és que a hores d'ara no veig que no fer-ho aporti tampoc cap benefici.
Jo votaré CUP i no per això deixo de ser un abstencionista convençut i militant, ara ortodox mai m'ha agradat ser-ho.
Jo sempre havia pensat que els anarquistes eren d'esquerres... però potser estava equivocat...
Fa uns dia que casi ve no es pot navegar. La catalanofòbia surt de lármari d'els "medis d'esquerre" com bolets. Les xarxes socials en van plenes. I si navegues en anglès, també parlen de secessió contra Obama i uns USA cada dia mes "marrons". I ha una mala llet a per tot.
Jo anarquista. La dreta és capitalisme.
soc anarquista i votaré cup
soc anarquista i votaré cup
soc anarquista i votaré cup
Aneu a la merda, cupons!!
Actueu igual que la resta de politicuchos, arrossegant-vos per quatre vots. Fora propaganda electoral d´indymedia. ICV també eren molt guais i molt enrrollats quan van començar.
fml_57 (nospam) hotmail.es
En todo caso no creo en absoluto que si la CUP entra dentro del juego BURGUES (PARLAMENTO), pueda significar algún cambio, de todas formas les deseo suerte, y en la calle nos veremos.
Del que també m'he adonat a aquestes alçades de la lluita per l'emancipació és que l'abstenció a nivell tàctic no serveix: que hi hagi un 50% o més d'abstenció no deslegitima a ulls del poble el sistema democràtic, ni fa dimitir a ningú, ni preocupa als partits. Com a tàctica en la lluita és completament inútil, perquè fa anys que l'abstenció voreja el 50% i no canvia res. Només serveix per anar-se'n a dormir amb la consciència tranquil·la per no haver participat a la farsa el dia de les eleccions, cosa que d'altra banda em sembla molt legítima i respectable.
Les expectatives que es crean dins del sistema parlamentari costen anys de reprendre-las des del carrer. Aquesta anecdota del vot d'alguns acrates a les cup es la mostra de la feblesa de la formacio i la practica anarquista en aquest pais. Aixi esta el pati, el comunisme llibertari no il'lusiona i si ho fa un partit politic. Ja veurem d'aqui a sis mesos
Em sembla perfecte defensar l'abstenció activa, faltaria més. Ara, les proclames i arguments d'aquests dels cartells són POBRES a més no poder.
Independència = interessos de la burgesia catalana??? No.
"Ni dretes ni esquerres" Perdó????
"Ni catalan ni espanyols" Aleshores que som, berebers???? Ucraïnesos?? O el nostre discurs polític no va més enllà del parxe d'una xupa de cuir? Una cosa és no caure al patriotisme ranci i altra és que molts de nosaltres pertanyem a un territori i un context cultural definit (i permutable, faltaria més).
I per últim, comparar la CUP amb IU etc... és no tindre ni idea del percal, pero ni idea.
Salut. I CUP qui vullga, i abstenció qui vullga... però si us plau, intentem argumentar i enterar-nos del que diuen els altres. La desconeixença i repetir slogans no ens portaràn enlloc.
Em sembla perfecte defensar l'abstenció activa, faltaria més. Ara, les proclames i arguments d'aquests dels cartells són POBRES a més no poder.
Independència = interessos de la burgesia catalana??? No.
"Ni dretes ni esquerres" Perdó????
"Ni catalan ni espanyols" Aleshores que som, berebers???? Ucraïnesos?? O el nostre discurs polític no va més enllà del parxe d'una xupa de cuir? Una cosa és no caure al patriotisme ranci i altra és que molts de nosaltres pertanyem a un territori i un context cultural definit (i permutable, faltaria més).
I per últim, comparar la CUP amb IU etc... és no tindre ni idea del percal, pero ni idea.
Salut. I CUP qui vullga, i abstenció qui vullga... però si us plau, intentem argumentar i enterar-nos del que diuen els altres. La desconeixença i repetir slogans no ens portaràn enlloc.
Els anarquistes rebutgem el parlamentarisme com a tàctica i com a estratègia, no és la nostra via per a l'emancipació, per arribar a la societat sense classes i sense Estat. Dit això, es pot ser perfectament anarquista i votar puntualment. Evidentment estaràs votant a un projecte aliè (que en aquest cas en teoria també rebutja el parlamentarisme com a via principal cap als seus objectius: veurem si entren al Parlament si segueixen dient i sobretot fent el mateix), i s'ha acabat el problema. Igual que pots anar a convocatòries per l'alliberament dels seus presos i això no et fa automàticament separar presos polítics i socials ni voler només l'alliberament dels polítics.
Que cadascú faci o no faci el que cregui convenient sense dir a la resta què s'ha de fer o deixar de fer. És ben fàcil.