Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina : pobles i cultures vs poder i estats
21-23N: Trobada a Barcelona entre el moviment indígena colombià i els moviments socials catalans
per Observatori ADPI Correu-e: info ARROBA observatorioadpi.org (verificat)	20 nov 2012
Del 19 al 29 de novembre, 4 líders i lideresses indígenes colombians seran a Catalunya per participar en diferents espais de trobada i debat amb la societat civil catalana.
SABERS I RESISTÈNCIES DAVANT LES CRISIS GLOBALS Del 19 al 29 de novembre, 4 líders i lideresses indígenes colombians seran a Catalunya per participar en diferents espais de trobada i debat amb la societat civil catalana. Entre les activitats previstes, hi ha les Jornades "Sabers i Resistències davant les crisis globals" que es celebraran del 21 al 23 de novembre a Barcelona i que també comptaran amb les aportacions de representants dels moviments socials catalans, així com d'acadèmics i altres entitats vinculats als processos socials. Aquesta visita es presenta com una gran oportunitat per a l'intercanvi d'experiències, l'articulació de nous camins que permetin superar la crisi actual i la globalització de les resistències al sistema capitalista entre les dues bandes de l'oceà. La delegació indígena està formada per Jesús Javier Chávez, Consejero Mayor del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC); Maria Ovidia Palechor, lideressa del poble Yanakuna, Marta Tunubalá i Willinton Guetio, de l'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN). INFORMACIÓ I ENTREVISTES: Observatori per l'Autonomia i els Drets dels Pobles Indígenes a Colòmbia c/ Riego 37, 08014 Barcelona info ARROBA observatorioadpi.org Tel.: 652469502 http://observatorioadpi.org PRESENTACIÓ Els pobles indígenes d'Amèrica Llatina compten amb una llarga història de resistència i d'exemples de mobilització col·lectiva. El moviment indígena s'ha convertit en un dels principals actors socials a la regió, demostrant una gran capacitat d'incidència en els canvis polítics viscuts durant les darreres dècades. És especialment rellevant el seu paper en les lluites contra el model neoliberal i pel derrocament de governs corruptes, així com ho és la seva participació en assemblees constituents i en la construcció d'Estats Plurinacionals, en l'impuls del debat entorn al Sumak Kawsay com a paradigma alternatiu al model de desenvolupament occidental i en la defensa de l'autonomia pròpia, el territori i els béns comuns davant les empreses transnacionals de la indústria extractiva. En aquests i altres àmbits, els pobles indígenes han contribuït a mostrar nous camins i han fet aportacions essencials als diferents processos de transformació política, econòmica i social. En l'actual context de crisis globals (econòmica, social, ambiental, alimentària, de representació política, de valors, etc.), però també d'autoorganització i de forta mobilització social, de revitalització de les lluites locals i de generació d'alternatives per part de la societat civil catalana, des de l'Observatori ADPI s'ha considerat oportú facilitar un espai per a la trobada i l'intercanvi d'unes experiències i les altres, que permeti un debat profund des del qual es puguin enriquir les propostes que s'estan treballant per a la construcció d'aquest altre món possible, basat en altres formes de vida i de societat. Del 21 al 23 de novembre, 4 líders i lideresses indígenes procedents d'aquests processos de resistència compartiran i articularan les seves experiències amb els activistes dels moviments socials de Catalunya entorn a diferents temàtiques vinculades a les crisis actuals i a les seves possibles respostes: alternatives al model de desenvolupament econòmic neoliberal, autonomia política, defensa del territori i de la Mare Terra davant les empreses transnacionals, el paper de les dones contra el sistema patriarcal hegemònic i el paper dels moviments socials en la construcció de pau en el marc d'un conflicte armat com és el colombià. Així mateix, les i els representants indígenes participaran en altres activitats i debats a les ciutats de Barcelona i Tarragona. DELEGACIÓ INDÍGENA Jesús Javier Chávez Yondapiz, Consejero Mayor del CRIC Mi responsabilidad es velar por la unidad del pueblo indígena, que exista unidad en medio de la diversidad, defender este territorio ancestral y mantener nuestra autonomía. Jesús Javier Chávez, més conegut com a padre Chucho, té 42 anys i és la figura màxima del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC), que agrupa 250 mil comuners dels pobles indígenes Nasa, Yanacona, Coconuco, Totoro, Misak, Eperara-Siapidara, Inga i Ambaloeño. Llicenciat en Estudis teològics i filosòfics, l'any 1996 es va convertir en el primer indígena Páez d'aquella generació en ser ordenat sacerdot. Durant una dècada va peregrinar per totes les comunitats indígenes del nord-orient del Cauca fins que va renunciar als vots catòlics: “La falta d'ajut a la comunitat, enlloc de tanta evangelització, derrotaria les meves ganes de seguir en el clergat”, va declarar l'any 2006. Les autoritats comunals li van encarregar posar en marxa el primer sistema educatiu per a les comunitats indígenes. Es deia que tenia les facultats intel·lectuals per a entendre totes les llengües indígenes i, per tant, el poder de crear consensos d'enteniment. Va anar escalant en el poder polític indígena i el 2008 va ser nomenat representant legal dels 19 cabildos del Cauca. Va situar-se al capdavant d'una de les accions més recordades del país: la concentració de 30 mil indígenes a La María Piendamó, on van prendre la via Panamericana entre Popayán i Cali durant 15 dies, resultant morts i ferits diversos indígenes. A principis de 2011, fou elegit per 119 autoritats tradicionals com a Consejero Mayor, la màxima autoritat dels pobles indígenes del Cauca. Des d'un primer moment va alçar la veu pel poble de Toribio, que havia estat atacat per la guerrilla amb una “chiva bomba”. Se'l coneix com el líder indígena que va aconseguir el cara a cara amb el president de Colòmbia Juan Manuel Santos, davant de 20 mil comuners, el mes de juliol de 2012. Maria Ovidia Palechor, poble indígena Yanakuna Soy una mujer indígena descendiente del pueblo Yanakuna, pero además mujer indígena perteneciente a varias iniciativas y procesos sociales que impulsan la revitalización del pensamiento de la mujer indígena desde los principios milenarios en Colombia y que cuento con el respaldo de las autoridades mayores de mi Pueblo. Lideressa del poble Yanakuna. Ha estat coordinadora regional del procés de dones del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC), membre de l'equip tècnic de la Conselleria de Dona i Família de l'Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC) i part activa del Tribunal de Drets DESC a nivell de Colòmbia. Ha fet acompanyament a la Xarxa de Dones Indígenes, Camperoles i Afros “Mujeres en Minga” i actualment en el procés d'enfortiment del paper de la dona en els pobles Eperara i Siapidara de la Costa Pacífica i els Pastos, al sud del departament de Nariño. Ha format part del procés de construcció de polítiques amb enfocament diferencial per a les dones indígenes, dut a terme entre el govern colombià i les organitzacions indígenes. Va participar en l'equip tècnic i polític de l'Auto 004 de la Cort Constitucional de Colòmbia en el cas del Poble Yanakuna. És membre de la Taula de Seguiment Nacional de les ordres judicials 092, 251 i 237, emeses per la Cort Constitucional, sobre dones, infància i joventut indígena. Pertany al Movimiento Social de Mujeres contra la Guerra y por la Paz, en el marc del qual s'integra a l'equip de suport polític i al de metodologies. En l'actual procés de negociació entre el govern nacional i el CRIC, és delegada de la Taula de Drets de Vida i Drets Humans. A nivell acadèmic, és llicenciada en Psicologia social amb èmfasi comunitari per la UNAM i màster en Desenvolupament amb identitat per al bon viure comunitari per la Universitat Indígena Intercultural (UAIN). Marta Cecilia Tunubalá, poble indígena Misak Ingresé en el 2002 a la guardia indígena; mi mama también era líder en la vereda y ella siempre me llevaba a las reuniones y bueno así entendía un poquito y cuando yo no entendía algo ella me lo explicaba y al ver que yo era muy cumplida con los compromisos de la guardia me llevaron a los talleres zonales. También participé talleres de derechos humanos, y estudiaba a la vez... Arriba al procés polític organitzatiu de l'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN) l'any 2002 com a “veedora” de la JAC i de la Guàrdia Indígena del Resguard de Canoas i l'any 2004 assumeix la Secretaria de la Guàrdia Zonal. Actualment és membre de la Guàrdia Indígena, coordinadora de projecte i membre de l'Equip de Pau de l'ACIN, “delegada des de les dones, mare de dos fills, esposa i companya de la lluita per la defensa de la vida i el territori del poble Nasa”. Willinton Guetio, poble indígena Nasa Ha estat autoritat tradicional del territori indígena Paez de La Concepción, coordinador de formulació dels plans de desenvolupament dels cabildos indígenes del municipi de Santander de Quilichao, al departament del Cauca. L'any 2005 va ser representant de l'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN) per al coneixement dels processos de pau i de govern propi a El Salvador i Guatemala. Entre el 2008 i el 2010 va ser coordinador polític del Pla de Vida Sat Fitxi Kiwe, territori que integren els Cabildos indígenes de Las Delicias, Pueblo Nuevo Ceral, CerroTijeras, Guadualito i Paez de La Concepción, adscrits a l'ACIN. Actualment és membre de la Conselleria de l'ACIN, que és la màxima autoritat d'aquesta organització. AGENDA D'ACTIVITATS Jornades d'intercanvi “Sabers i Resistències davant les crisis globals” Dates: del 21 al 23 de novembre Hora: de 16:00 a 21:00h Lloc: Barcelona, Pati Manning (C/ Montalegre 7) i Facultat de Geografia i Història de la UB (C/ Montalegre 6) Descripció: Espai de trobada i debat per a l'intercanvi d'experiències i de propostes entre el moviment indígena colombià i la societat civil catalana. Amb la participació de 4 líders i lideresses indígenes i una bona representació dels moviments socials catalans, així com de centres universitaris, entitats i mitjans de comunicació alternativa. Més informació: http://observatorioadpi.org/jornadas-intercambio-de-saberes-y-resistenci Curs “Pobles indígenes: amenaces, resistències i alternatives” Dates: del 13 al 29 de novembre Hora: de 18:30 a 21:00h Lloc: Barcelona, Facultat de Biblioteconomia de la UB (C/ Melcior Palau 140) Descripció: Curs per a donar a conèixer, a través de la seva pròpia veu, les amenaces que enfronten els pobles indígenes en l'actualitat, especialment a Colòmbia, on bona part dels seus pobles es troben en greu risc d'extinció física i cultural. De manera paral·lela, s'abordaran els seus processos de resistència i la creació de noves eines per a la transformació social i política mitjançant l'articulació de les lluites Sud – Nord. Més informació: http://observatorioadpi.org/curso-pueblos-indigenas-amenazas-resistencia Xerrada: “La salut i el Sumak Kawsay pels pobles indígenes de Colòmbia” Data: dimarts, 20 de novembre Hora: 12:00h Lloc: Tarragona, Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral) Descripció: Maria Ovidia Palechor, lideressa Yanakuna, ens aproparà a la cosmovisió del seu poble al voltant de la salut per les dones indígenes i el Sumak Kawsay (Bon Viure) com a paradigma alternatiu al model de desenvolupament occidental, que parteix d'una relació de reciprocitat entre els éssers humans i la naturalesa. Més informació: http://observatorioadpi.org/tarragona-la-salut-i-el-sumak-kawsay-pels-po Debat “Altres formes de viure, relacionar-nos i lliutar” Data: dimarts, 27 de novembre Hora: 19:30h Lloc: Barcelona, Equipament Comunitari del Forat de la Vergonya (C/Sant Pere més Baix, 70) Descripció: Activitat organitzada conjuntament amb l'Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic que vol ser un encontre entre les veïnes del barri i els pobles indígenes colombians per tal de compartir iniciatives sobre cooperativisme, agricultura ecològica i lluites locals. També s'exposarà la mostra fotogràfica “La Minga Social i Comunitària dels pobles indígenes del Cauca”. Més informació: http://observatorioadpi.org/debat-altres-formes-de-viure-relacionar-nos- Jornada “Agenda de pau i riscos per la pervivença dels pobles indígenes del Cauca” Data: dimecres, 28 de novembre Hora: 16:00h Lloc: Tarragona, Universitat Rovira i Virgili. Sala de Graus, Campus Catalunya (Av. de Catalunya, 35) Descripció: Marta Tunubalá i Willinton Guetio, de l'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), participaran en aquesta jornada centrada en les propostes del moviment indígena davant del procés de pau a Colòmbia i en les lluites per la defensa del territori com a resposta a la presència d'actors armats, en un context de forta agudització del conflicte, i de l'entrada d'empreses transnacionals per a l'explotació dels recursos naturals. Activitat organitzada conjuntament amb la URV Solidària i el CEDAT de Tarragona. Més informació: http://observatorioadpi.org/tarragona-jornada-agenda-de-pau-i-riscos-med L'assistència a totes les activitats és lliure i gratuïta per a les persones i els mitjans de comunicació que hi estiguin interessats.
Mira també: http://observatorioadpi.org
This work licensed under a Creative Commons license

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more