Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

can not create file
Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: ecologia
Prou impunitat: Es manifesten pels 10 anys Prestige
12 nov 2012
Modificat: 12:13:30
Una trentena de persones, vestides amb monos blancs i mascarilla van fer un homenatge al mar, quan es compleixen 10 anys de la catastrofe petroliera del Perstige. El crit unànim: "Prou impunitat petroliera"
Clica la imatge per una versió més gran

impunitat p.JPG
Clica la imatge per una versió més gran

flyer_pretige_barcelona.jpg
El diumenge a les 11 del matí, una trentena d´activistes convocats per Ecologistes en Acció, Repsolmata, Greenpeace i Canari@s contra el petróleo -Barcelona es concentraren a la platja de la Barceloneta.
Anaven vestits com els milers de voluntaris que, 10 añys ença, netejaren a pols les costes gallegues posant en perill la seva salut per l´exposició tòxica als compostos dels hidrocarburs ( Benzens, metalls pesats, PAHs,..).
10 anys després, quan s´intenta jutjar al capità del vaixell com a únic culpable, les organitzacions ecologistes han engegat una campanya per evitar la impunitat ambiental dels responsables de la crisi: els alts càrrecs del govern i les companyies petrolieres.

Altres actes de la campanya:


El proper dimarts 13 de novembre, tindrà lloc un Cinefòrum Homenatge als voluntaris/es del Prestige, amb la projecció del Documental “Marea Blanca”, d’Isabel Coixet, i amb la participació d’en Josep Figueras, Coordinador dels voluntaris del Prestige i autor del llibre ¨Mareas Negras, Mareas Blancas¨.

Dia i hora: Dimarts 13 de novembre a les 19h.
Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera. C/ Sant Pere Més Baix 70. Metro: L1-Arc de Triomf o L1/L4-Urquinaona.

També es projecta el documental en vàries escoles de Barcelona.

19 Novembre: CONVOCATÒRIA "MÁNCHALOS"
Es tracta de tacar amb empremptes de mans negres les seus de les institucions polítiques i econòmiques responsables del prestige.





10 lliçons no apreses de la catàstrofe del Prestige

El Prestige es va enfonsar davant les costes de Galícia al Novembre de 2002. El naufragi d’aquest vaixell, carregat amb 77.000 tones de fueloil, es va produir després de que un cúmul d’errors polítics i de gestió impedís al buc refugiar-se en algun abric, cosa que hagués minimitzat les conseqüències del accident i reduït dràsticament l’escolament. El vessament que es va produir després de l’enfonsament va contaminar greument les costes de Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi.

Tots i totes vam viure les imatges d’aquest desastre ecològic. Però, és possible que torni a passar una catàstrofe similar? Hem après una lliçó? Farem un repàs a deu de les principals lliçons que encara ens resten per aprendre.

1. Impunitat dels responsables polítics.

La decisió d’allunyar de la costa al petroler accidentat es va prendre en contra del saber professional i científic, que de manera clara apostava per portar el vaixell a un lloc abrigat. Però cap responsable polític de la gestió d’aquesta tragèdia ha pagat per els seus terribles errors. Tampoc han demanat perdó. Al capdavant del Govern que va gestionar de manera tan nefasta aquest assumpte es trobaven persones com Mariano Rajoy, Arias Cañete, Aznar, Álvarez Cascos...que no han petit cap cost polític per la seva incompetència.

Ni tan sols es va crear una comissió parlamentaria per tal d’investigar la gestió de la catàstrofe.

2. La justícia no funciona.

A l’octubre de 2012 es celebrarà el judici del Prestige i l’acusació penal es dirigeix contra el capità del vaixell, el cap de màquines, el primer oficial i José Luís López Sors, director general de la Marina Mercant, boc expiatori i únic membre del Govern que seurà a la banqueta dels acusats. Seran jutjats per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient entre d’altres càrrecs. Però ni els armadors, ni els responsables de la càrrega, ni els polítics que van forçar l’allunyament fins a la “quinta forca” del vaixell han pagat ni pagaran per aquesta raó, ja que ni tan sols es troben imputats.

Com a contrast a aquesta situació, a França s’ha condemnat a la petrolera “Total” al pagament de les conseqüències de l’enfonsament de l’’Erika’ a les costes de la Bretanya al 1999. Haurà de pagar més de 200 milions d’euros als municipis afectats.

3. Les banderes de conveniència segueixen existint.

Bona part de les dificultats per identificar i condemnar als veritables responsables de tragèdies com la del Prestige provenen de l’entramat administratiu que oculta la seva responsabilitat. El Prestige era propietat d’una societat amb seu a Libèria, tenia una bandera de conveniència de les Bahames – es trobava registrat a l’autoritat Marítima d’aquest país – i el petroli que transportava pertanyia a una societat comercial registrada a Gibraltar. La investigació de qui hi ha darrera aquestes empreses és molt complicada.

4. Continua el tràfic de petrolers, segueixen els monocascos.

El naufragi del petroler Erika al 1999 va suposar canvis a les definicions de mesures de seguretat marítima dins la Unió Europea: Limitacions als bucs petrolers de casc senzill, establiment d’un sistema comunitari de seguiment i informació sobre el tràfic marítim, definició de mesures a prendre en cas de condicions meteorològiques adverses o llocs de refugi, etc.

Però aquestes mesures són de difícil aplicació ja que realment no hi ha interès de portar-les a la pràctica. Moltes d’elles s’han quedat en paper mullat .

5. Desconeixem les conseqüències ambientals del vessament

Hi ha un acord científic on la tragèdia del Prestige ha estat una de les pitjors que ha patit el litoral i medi marí del nord-oest peninsular. Però, tot i la magnitud de les pèrdues, les conseqüències per al medi ambient no s’han avaluat adequadament, amb un pla de seguiment i correcció que permeti pal•liar-les en la mesura del possible. Queda molt “chapapote” soterrat en arenals i fons marins.

6. Afeccions a la salut de pescadors i voluntaris

Els pescadors i habitants del litoral i un gran nombre de persones vingudes de fora – entre 125.000 i 300.000-, de manera voluntària i sovint sense cap tipus de suport de l’administració, van treballar extenuants jornades per retirar la major quantitat possible de “chapapote” de la costa i la superfície del mar. Durant aquestes tasques, van inhalar una perjudicial barreja de productes químics derivats del fueloil amb negatives conseqüències per la seva salut, que ara es van coneixent.

Gràcies a estudis d’organismes independents, cap promogut per el Govern, avui és conegut que les persones que van treballar a la recollida del “chapapote” del Prestige van patir danys respiratoris que van persistir fins a dos anys, a més d’elevades tasses d’alteracions cromosòmiques i increment del risc de càncer.

7. Residus sense tractar

De les costes i mars del nord-oest peninsular es van retirar més de 90.000 tones de residus, però no hi ha una informació clara de què ha passat amb bona part dels mateixos. Per exemple, encara queden 10.000 tones d’aquestes restes en una planta d’”As Somozas” (A Coruña) a l’espera de que alguna administració subvencioni el seu tractament.

8. Falta de protocols d’actuació

Les nostres aigües litorals segueixen sotmeses a un intens tràfic de petrolers i moltes altres naus amb mercaderies perilloses. Que passaria si es produeix un accident amb alguna d’aquestes naus? Estem preparats per fer front a aquesta contingència?

En l’actualitat no hi ha operatiu ni un sol pla de contingència en l’Estat espanyol, el que mostra clarament el desinterès i falta de voluntat política per a complir amb la legislació i els acords vigents per evitar aquest tipus d’accidents.

9. Cost econòmic de la catàstrofe

El cost econòmic del vessament ha estat un dels més alts de la història, xifrant només estimadament, incloent la recollida del “chapapote” i del segellat del buc, en més de 10.000 milions d’euros. El “Plan Galicia” que va dissenyar el Govern per reactivar la zona contemplava una despesa de 12.500 milions d’euros.

10. Depenem del petroli

El pitjor de tot es que el nostre model de desenvolupament segueix requerint ingents quantitats de petroli per funcionar. Mentre no canviem dràsticament les nostres necessitats energètiques –reduint el consum i canalitzant-lo cap a les energies més netes- continuarà havent un enorme flux de petrolers i es tornaran a produir tragèdies com la del Prestige.
Mira també:
http://repsolmata.ourproject.org
http://ecologistasenaccion.org/article1042.html

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Convocatoria Manchalos el 18N
12 nov 2012
La convocatoria original de l´acció "Manchalos" és el diumenge 18 Novembre
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.