Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: altres temes
A 95 anys: La revolució d'octubre segons l'Andreu Nin
08 nov 2012
Modificat: 03:22:24
Un dels tòpics més corrents emprats pels adversaris de la República dels Soviets, consisteix en presentar la revolució d’octubre de 1917 com un cop de mà d’un grup d’audaciosos contra la revolució democràtica de febrer.
Plakat_mayakowski_George_Gross.jpg
La revolució democràtica i el bolxevisme

Un dels tòpics més corrents emprats pels adversaris de la República dels Soviets, consisteix en presentar la revolució d’octubre de 1917 com un cop de mà d’un grup d’audaciosos contra la revolució democràtica de febrer.

Rovira i Virgili, enemic aferrissat del bolxevisme, ha reproduït recentment a «La Nau» «Contradiccions cambonianes» (número del 31 de desembre de 1930), un editorial publicat cinc anys enrera a «La Publicitat», en el qual insisteix en aquesta tesi.

Com que el tema té un interès més actual del que sembla, i bé que l'haguem tractat ja amb certa extensió en el nostre llibre «Les dictadures dels nostres dies», creiem necessari insistir-hi també per la nostra part, sostenint, naturalment, una tesi que no té res de comú amb la de Rovira.

La tesi d'aquest és la següent: a Rússia hi hagué una revolució democràtica, la de febrer, i una «revolució dictatorial», la d'octubre, «cop de força» que instaurà el «règim de la dictadura d'un grup comunista que féu servir d'instrument la força dels soldats». I, naturalment, a parer de Rovira, «la revolució bona, per les idees i els procediments» fou la de febrer.

Pel seu contingut, per les seves realitzacions polítiques (i Rovira, poc amic de la fraseologia buida, ha de reconèixer que això és el que compta) la revolució de febrer tingué un caràcter burgès, però no amplament democràtic. L'alçament de febrer enderrocà el tsarisme, personificació vivent del feudalisme rus, i portà la burgesia al poder, però no realitzà la revolució democràtica. Els problemes essencials que aquesta havia de resoldre eren: el de les relacions entre l'Església i l’Estat, el de la terra, el de les nacionalitats, el de la destrucció del vell aparell burocràtic i militar del tsarisme.

Cap d’aquests problemes no va ésser resolt.

El Govern provisional no va decretar la separació de l'Església de l’Estat, aspiració tradicional de la democràcia.

Quant a la qüestió agrària, deixà les terres en mans dels grans propietaris i aixafà per la violència les temptatives d’expropiació realitzades per la pagesia.

En la qüestió nacional, la política del Govern Provisional no es diferencià en res de la del tsarisme, i sota la república «democràtica» de Kerenski Rússia seguí essent una immensa presó de pobles.

Finalment, deixà completament intacte el vell aparell burocràtic tsarista i l’organització i el funcionament de l’exèrcit, on es seguiren practicant els procediments dels «bons temps» de Nicolau II com si no hagués passat res.

Afegim encara que el tsar mateix fou tractat amb uns miraments que no es mereixia aqueix monstre sagnant i vessànic, i que la protesta enèrgica del proletariat de Petrograd evità que es portés a cap el projecte d’enviar la família imperial a l'estranger i decidís el Govern provisional a traslladar-la a Tobolsk.

En què consistí, doncs, l'obra de la república de Kerenski? Només en continuar una guerra profundament impopular en profit de l'imperialisme de l'«Entente» i de la gran burgesia russa, que tenia els ulls fits en Constantinoble, i en defensar els interessos dels capitalistes i dels grans terratinents.

Sembla estrany que Rovira no vegi que si la «seva» república democràtica s'enfondrà amb tanta de facilitat, fou precisament perquè defraudà les masses populars, perquè no donà satisfacció a cap de les seves aspiracions fonamentals.

La revolució democràtica fou realitzada, no per la burgesia i els seus lacais «sociaiistes-revolucionaris» i menxevics, sinó pels bolxevics (1). Aquests, en prendre el poder, resolgueren immediatament tots els problemes de la revolució democràtica, destruiren l'aparell governamental tsarista i el substituiren pel règim soviètic, basat en organismes vius, creats per les masses mateixes en el foc de la revolució.

Aquest és, precisament, la lliçó essencial dels esdeveniments russos de l’any 1917: avui, en els països anàlegs a la Rússia tsarista per la seva estructura econòmica i el seu règim, la revolució democràtica no podrà ésser realitzada per la burgesia. Aquesta, que fou abans una força progressiva, s’ha convertit en un factor profundament reaccionari, que s’aliarà -i s’alia- amb les forces socials més reaccionàries, per tal de contenir l'avenç del proletariat, que és el factor més progressiu dels nostres dies.

La revolució democràtica només pot ésser obra de la classe obrera, que, al davant de totes les masses explotades i oprimides del camp i de la ciutat -camperols, petita burgesia-, destruirà totes les supervivències feudals i emprendrà el cami de les realitzacions socialistes.

Un cop precisat el caràcter profundament democràtic de la revolució russa d'octubre de 1917, no creiem que sigui necessari insistir assenyadament sobre el caràcter absurd de l'afirmació de Rovira -i de tots els «demòcrates» que haurien volgut la perpetuació de la dominació burgesa a Rússia -que la revolució esmentada fou un simple cop de mà realitzat amb l'ajut dels «soldats». En la revolució d'octubre hi participaren masses immenses, milions d'homes del camp i de la ciutat, que instauraren el «seu» règim i l'han defensat heroicament contra els enemics de l'interior i de l'exterior. I parlar de «soldats» com volent donar al gran esdeveniment històric d'octubre el caràcter de «pronunciamento» és un truc demagògic de mal gust.

Rovira sembla voler oblidar que la revolució d’octubre esclatà durant la guerra, i que els soldats no eren altra cosa que els obrers i els camperols vestits d'uniforme.

Els «pronunciamientos» poden convenir a les pseudo-revolucions burgeses que no aspiren més que a destruir les formes exteriors, la façana, tot conservant el contingut de l'antic règim. Les veritables revolucions no es fan amb «pronunciamientos», sino amb l’acció de les grans masses d'obrers i camperols, vestits amb una o altra indumentària.

Andreu NIN
Presó Cel·lular, 11 de gener de 1931

(1) Rovira, repetint un error que comet la gent mai informada, aplica indistintament el qualificatiu de maximaliste i bolxevic, al partit que va prendre el poder el mes d octubre. Rovira hauria de saber que els maximalistes, eren un grup dissident dels socialistes revolucionaris que no tenien res de comú amb els bolxevics.

(de “L'Hora”, núm. 4, 21 de gener de 1931, p. 5, Font: AHCB, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Octubre. Einsestein.

http://youtu.be/oFf9PcwITFc

Aproximació a Maiakovski
http://goo.gl/w4SYX
Mira també:
http://www.fundanin.org
http://www.marxists.org/catala

This work is in the public domain

Comentaris

Re: A 95 anys: La revolució d'octubre segons l'Andreu Nin
08 nov 2012
Maiakovski en català traduït per Joaquim Horta i Manuel de Seabra
http://www.escriptors.cat/autors/hortaj/obra.php?id_publi=11848

John Reed. Deu dies que sacsejaren el món.
http://www.marxists.org/catala/reed/10dies/

Lev Trotsky. Història de la Revolució russa.
http://www.marxists.org/catala/trotsky/1932/histrevrus/
La revolució russa i la homosexualitat
08 nov 2012
http://abd-el-krim.blogspot.com.es/2007/06/la-revoluci-russa-i-la-homosexualitat.html

La revolució russa de 1917 és sens dubte un dels moments més importants de la història recent de la humanitat. Sense entrar en judicis de valor, l'esclat popular en contra del tsarisme, l'opressió feudal i la guerra i la posterior superació d'un estadi liberal-burgés en un país en que aquest no era possible - com dificilment era aplicar-hi un nou model obrer, com els revolucionaris bolxevics van comprovar- suposen, encara dia d'avui, un fet gairebé únic en la història de la humanitat que fins llavors viva sota l'estela de la revolució francesa de 1789 i les revolucions burgeses posterior.


Amb una clara voluntat rupturista, els revolucionaris de 1917 no sols proposaren mesures com el control dels treballadors de la producció i la presa de decisions a través de soviets - assemblees- sinó que en el camp dels drets humans s'intentà anar més enllà del que mai abans s'havia arribat.

En aquest darrer camp, en el dels drets humans - també coneguts com a drets civils- no sols es decretà una igualtat de totes les nacionalitats i races, una igualtat de gènere i culte; sinó que és llançaren lleis concretes com ara el dret a l'avortament - garantit i gratuït- , la legalització del divorci i el que és per molts desconegut, la despenalització de la homosexualitat, una darrera proposta aquesta inèdita fins llavors en el la història de la humanitat - si més no en el món occidental en el darrer mil·lenni- que demostra la gran importància i l'enorme ruptura que significà aquella revolució.


Amenaçada sense treva des de l'exterior i l'interior, monopolitzada per una minoria - la més activa i combativa això sí- de les organitzacions obreres, i submergida en lluites intestines pel lideratge i l'estratègia a seguir; la revolució s'acabà diluint -quan no finiquitant- sota el control dictatorial de Iosef Stalin i la nova classe de buròcrates de partit que l'envoltaren. El 1934 la homosexualitat era novament penada legalment i perseguida policialment i dos anys després l'avortament seguia el mateix curs. Era el final d'un somni, un somni que incloïa també trencar amb les cadenes de tots aquells que aspiraven a viure lliurement la seva pròpia sexualitat... Un somni que perviurà mentre l'home sigui un llop per l'home.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more