Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta notícia | Veure comentaris | Envia per mail aquest* Notícia
Notícies :: altres temes
Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
06 nov 2012
Una proposta d’acció i d’investigació per al moviment llibertari en aquests convulsos inicis del segle XXI ha d’incorporar necessàriament un diagnòstic breu de la situació. Un diagnòstic que es resumeix en una sola paraula: crisi.
Crisi d’un sistema de dominació i d’una manera de produir sustentat sobre l’explotació i la violència. Crisi, també, dels paradigmes clàssics que se li enfrontaven, que l’empenyien a limitar-se i el feien vascular entre la repressió i la reforma. No oblidem aquest segon aspecte de la crisi.

Els moviments socials (i més, els d’àmbit global) han mostrat en les últimes dècades les petjades d’una gran derrota, la de la primera onada revolucionària, que es va estendre des de 1871 fins a 1989. Les cicatrius deixades per aquesta batalla poden observar-se fins al dia d’avui. I, és més, els subproductes tòxics generats per l’intent de metabolitzar la resistència per part del sistema, al veure’s victoriós, gairebé formen part del ADN d’allò que ha sobreviscut i que, ara sí, encara la més que probable emergència d’un nou cicle de lluites, francament esperançador...
300_0___20_0_0_0_0_0_saintimmier.jpg
Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta

Una proposta d’acció i d’investigació per al moviment llibertari en aquests convulsos inicis del segle XXI ha d’incorporar necessàriament un diagnòstic breu de la situació. Un diagnòstic que es resumeix en una sola paraula: crisi.

Crisi d’un sistema de dominació i d’una manera de produir sustentat sobre l’explotació i la violència. Crisi, també, dels paradigmes clàssics que se li enfrontaven, que l’empenyien a limitar-se i el feien vascular entre la repressió i la reforma. No oblidem aquest segon aspecte de la crisi.

Els moviments socials (i més, els d’àmbit global) han mostrat en les últimes dècades les petjades d’una gran derrota, la de la primera onada revolucionària, que es va estendre des de 1871 fins a 1989. Les cicatrius deixades per aquesta batalla poden observar-se fins al dia d’avui. I, és més, els subproductes tòxics generats per l’intent de metabolitzar la resistència per part del sistema, al veure’s victoriós, gairebé formen part del ADN d’allò que ha sobreviscut i que, ara sí, encara la més que probable emergència d’un nou cicle de lluites, francament esperançador.

El moviment llibertari no és una excepció. Aquests anys de derrota i marginalitat li han carregat amb múltiples llastos i han incorporat a la seva figura nombrosos trets foscs que hem de buidar si volem es constitueixi en una eina sòlida i útil en les mans de qui volen enderrocar l’actual estat de les coses. Per això, i al fil de certs debats actuals, vaig a intentar deslligar alguns nusos que les dinàmiques presents tracten d’estrènyer sobre les nostres pràctiques i propostes.

Aquí van algunes tesis per a la seva discussió pública i fraterna, en la recerca d’una recomposició de la insurrecció llibertària que comença ja a anunciar-se una mica pertot arreu:

Primera tesi: El nostre és un moviment social. El moviment llibertari és un moviment que tracta de transformar la realitat. Així de simple. Canviar el món és modificar els usos i les estructures de conjunt que sustenten la forma de vida dominant, és a dir, el capitalisme. Això vol dir que la nostra no és una recerca espiritual més (una sort de nou cristianisme a la caça i captura de dejunis i penitències) sinó una temptativa revolucionària. I que, per estrany que resulti, el nostre model no és el del sant o el de la comunitat moralment pura, sinó el del militant lligat als moviments de masses i les grans lluites socials.

Lluites, en tot cas, revolucionàries, és a dir, que intenten produir efectes abruptes d’avanç, i no solament una lenta evolució. A més, això implica també que el lligam amb les grans masses de la població, amb les seves necessitats i interessos, és absolutament irrenunciable. No anem a transformar res sols, i el més profund vanguardisme consisteix en imposar-los a les multituds que és el que deuria importar-los. Això vol dir que la defensa dels interessos materials immediats de qui estan sotmesos i explotats no pot ser abandonada i que, en el moment del Gran Saqueig i la major ofensiva de l’oligarquia financera, plantar cara a les dinàmiques desposeidores i generadores de misèria d’un poder fora de tot control, és absolutament imprescindible.

Segona tesi: a més, el nostre és un moviment de la classe treballadora. Sempre, de tota la vida, el moviment llibertari s’ha identificat expressament amb els interessos de la majoria social explotada: amb el proletariat del camp i de la ciutat. Podem discutir com es constitueix, avui dia, aquesta classe, quins són les seves autèntiques línies de fractura. El que no podem, perquè és radicalment fals i perquè les dècades passades ens ensenyen que no ens duu en cap direcció, és negar la realitat de l’explotació laboral i de l’extracció del plusvalor.

La classe obrera existeix, encara que estigui precaritzada i, potser, més sotmesa que mai. El miratge de l’existència d’una omnipresent classe mitja és el que està enfonsant-se avui dia. La il·lusòria tesi, molt relacionada amb l’extensió de consumisme, que el treball en el capitalisme és una cosa esporàdica i no necessari per a la supervivència. Ens han retornat, forçosament, a la pura realitat: l’alliberament “del treball” passa per la seva reapropiació i socialització, no per una fugida a la marginalitat que l’única cosa que fa és reforçar les mateixes cadenes que pretenen sotmetre’ns.

Per descomptat, això ens duu a aventurar una altra afirmació: podem criticar els aspectes més involucionistes del món del treball organitzat, riure de la seva debilitat actual i de les temptatives d’engegar una Vaga General del sindicalisme combatiu; podem fer tota la fraseologia que ens doni la gana sobre les “noves figures socials” que, entretant, som incapaces d’organitzar…sense el món del treball no hi ha Revolució Social possible.

Sense els treballadors organitzats el futurible procés constituent no serà més que l’expressió de l’ambició política de les restes radicalitzades de la classe mitja. Sense classe obrera no hi ha contingut social, només canvi polític (en el millor dels casos, doncs és també difícil que canviï gens sense pressió en l’activitat productiva) amanit, és possible, amb algunes assemblees cosmètiques.

El futur procés constituent només té sentit, des d’una perspectiva llibertària, si incorpora clarament el component social, i per a això fa falta la pressió de la classe treballadora organitzada. No n’hi ha prou amb alguns elements de democràcia directa purament marginals en una Constitució futura, si al final ens anem a quedar, igual que ara, amb la reforma laboral, les ETTs i les contrates i subcontrates.

Tercera tesi: El moviment llibertari aposta per la unitat. El nostre moviment, com dinàmica real i de classe, aposta per la unitat dels sectors sotmesos i explotats. Coneixedors de la realitat i de l’experiència de les lluites pretèrites, sabem que només la unitat del conjunt dels sectors de la població sotmesos al comandament oligàrquic de l’elit financera transnacional, pot constituir un bloc prou extens i fort per a empènyer els canvis en l’adreça d’una democratització (tant política com econòmica) del món. Aquesta Gran Aliança Social per a canviar seria l’expressió, sinó del 99 %, sí de la gran majoria de la població global.

El nostre objectiu és incorporar a aquesta lluita els elements suficients d’aprofundiment assembleari i socialitzant per a convertir-la en l’inici d’un gran procés de transició a un altre model global radicalment diferent. Fer caminar les transformacions que engegui aquest gran bloc històric cap a l’autogestió productiva i la democràcia directa, superant els titubejos i dubtes d’altres sectors i fraccions de classe que pretendran detenir-se a mitjan camí, el que només pot dur a una involució.

Però, per a construir aquesta Gran Aliança Social, és evident que hem de renunciar a tot dogmatisme i tot sectarisme, a la passió per desacreditar i jutjar sumariament als altres. Hàbits profundament arrelats en els nostres mitjans. Partint que la crítica fraterna i constructiva és, no només necessària, sinó profundament saludable, hem d’incorporar, també, al ADN del nostre moviment l’hàbit de la cooperació i l’aliança, de la complicitat i el contagi amb tots els quals lluiten. Per a escoltar, d’una vegada per sempre, i no només deixar anar filípiques, a aquestes gents dels carrers i els centres de treball de les quals tant parlem.

Quarta tesi: organització? Sí, i només si. L’enemic està organitzat. Altres sectors, que volen dur-se l’aigua de les lluites socials al seu molí autoritari, estan organitzats. Renunciar a l’organització seria suïcida i irresponsable, tret que només vulguem ser eternament els simpàtics munyidors de conceptes que després els altres manipulen al seu gust per a convertir-los en les eines del seu poder. A més, l’organització no és res inherentment dolent ni alienant. Tenim els elements (l’assembleisme, el federalisme…) per a construir estructures amb sentit i legitimitat democràtica. I podem fer-lo en cada àmbit social (el laboral, el ciutadà, l’ideològic…).

No tota organització és, necessàriament, avantguardista (en el mal sentit de la paraula). Si que ho és el que part del feminisme va anomenar la “tirania de la falta d’estructures”, on totes les decisions es prenen, en els passadissos i els bars, per una minoria de tipus que es coneixen i que no han de rendir comptes davant ningú. I en l’assemblea es troba tot fet, no pel partit aquest o aquell (al cap i a la fi això seria identificable) sinó per una “xarxa fluïda” de tipus que són sempre els mateixos i que no deixen que ningú més participi, però això sí, amb molta fraseologia comunitària. Alguns tenim suficient experiència amb els entorns difusos i informals per a saber del que parlem. Hi ha “organitzacions” democràtiques i “xarxes” profundament centralistes, i viceversa. Però l’organització (democràtica, seguim dient) permet fer coses cada vegada més complexes i a major escala i, a més, és l’únic salvavides davant els moments de reflux, les actuacions repressives, les infiltracions i les derives caòtiques.

Cinquena tesi: hibridació? Per descomptat, però a veure com. Aquí em pronuncio una mica sobre les afirmacions, en un article recent, del company de la CGT Antonio J. Carretero. Hem d’intervenir, he dit clarament en altres llocs. I fer-lo molt més allà del món laboral, no em queda el menor dubte. Hem d’estar en els moviments socials, en l’ecologisme, en els CSA, en els grans corrents culturals, musicals, poètiques… a tot arreu.

Formem part d’un món en ebullició, i només anem a viure aquesta vida. El vitalisme i la passió han d’empènyer-nos a fer tot el que puguem, a desenvolupar totes les nostres capacitats i a immiscuir-nos en totes les lluites. És, a més, una cosa necessària des del punt de vista estratègic i tàctic. El que no em queda tan clar és que això hagi de fer-lo necessàriament el sindicat, independentment de les seves forces o de la quantitat d’energies que pugui canalitzar en aquesta direcció. Si sobren capacitats, per què no?, però també pot bloquejar altres treballs necessaris.

Crec que el que batega, en el fons, darrere d’aquesta proposta del “sindicat integral” és la radical absència d’una organització específica unitària i àmplia que pugui adoptar una perspectiva holística des d’una posició declaradament llibertària. Específiques existeixen, però les seves tendències de “síntesis” i el seu lligam exclusiu amb una o altra organització sindical han impossibilitat que puguin complir aquesta funció. Així que anem a les “Plataformes” comunes de temes diversos i, en ocasions (no sempre, perquè hi ha molta “plataforma” molt assembleària i sana) acabem amb el complex d’estar treballant per a uns altres. Volem solucionar-lo amb un “sindicat integral” que ocupi el lloc de l’específica unitària que no existeix, però clar, un sindicat té altres necessitats i altres urgències.

Ha arribat ja el moment de plantejar-se la construcció d’una organització específica llibertària, que des de plantejaments unitaris i no dogmàtics afavoreixi l’extensió de la influència social de les nostres perspectives en el conjunt dels moviments populars, sota pena de seguir prevalent la fractura i tendències cada vegada més cainites en els nostres àmbits.

Sisena tesi: construir i defensar. Cal estar en els moviments socials que enfronten la gran ofensiva dels poders financers. Cal defensar el salari social diferit en la forma d’educació pública i gratuïta o de sanitat d’accés universal. Cal enfrontar-se a les reformes laborals i de pensions. Cal evitar que les gents de carn i os quedin en la indigència i la misèria. També cal construir alternatives vivencials i viables a la forma que està estructurat el món. Estendre una xarxa autogestionaria àmplia i diversificada i experimentar amb formes de socialització i control obrer i ciutadà dels serveis públics.

Cal fer les dues coses al mateix temps, per difícil que resulti. No són antitètiques ni contradictòries. Defensar el front és imprescindible perquè en la rereguarda es pugui experimentar gens. Convertir la rereguarda en un laboratori per a les noves formes de vida sense autoritat ni explotació és imprescindible perquè tingui sentit enfrontar els perills del front. És l’altra via de pressió de la classe treballadora: l’organització obrera en reivindicació constant i els experiments de construcció de la nova societat, tensionant l’estructura productiva. La confluència d’ambdós àmbits construeix la possibilitat de l’emergència d’una realitat transformada i, al temps, en conflicte amb el vell món. Aquest és el comunisme (llibertari, per descomptat) com moviment real que aboleix l’actual estat de les coses. Conflicte i construcció. Confrontació i creativitat social. La nostra “destrucció creativa”.

Setena tesi: Audàcia, més audàcia. El món està en efervescència. En èpoques de crisis el vell encara no ha mort del tot però ja és massa feble per a irradiar el seu poder sobre el tot social, el nou encara no ha nascut, però ja apunta la seva naturalesa volcànica darrere dels bastidors. És el moment en el qual els moviments socials, que en altre temps no haguessin tingut cap opció de deixar la seva petjada en el conjunt social, poden produir bifurcacions decisives en sistemes sotmesos a una tempestat caòtica de fluxos i pressions. És el moment d’empènyer. Un moment tremendament perillós, per descomptat, però prenyat de totes les possibilitats.

Un moviment llibertari que pugni per constituir-se en una eina útil en mans dels explotats i oprimits, en un instrument d’alliberament i transformació de la realitat, no pot mantenir-se al marge dels grans moviments de les plaques tectòniques del nostre món. La societat es transformarà radicalment en els pròxims decennis. En les nostres mans està intentar influir en la direcció d’aquestes transformacions. Ningú ha dit que fos fàcil. Però la passió i l’audàcia són imprescindibles.

Aquestes són les nostres tesis. Necessitem sotmetre-les al tribunal de la crítica fraterna i a la prova exigent de la praxi. Necessitem trobar-nos.

José Luis Carretero Miramar
Mira també:
http://www.anarkismo.net/article/24164
http://www.anarkismo.net/

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
06 nov 2012
Molt interessant l'anàlisi del company Carretero. Fuig de la critica fàcil i maximalista, i amb una actitud constructiva.

Em quedo amb aquesta paràgraf:

"Ha arribat ja el moment de plantejar-se la construcció d’una organització específica llibertària, que des de plantejaments unitaris i no dogmàtics afavoreixi l’extensió de la influència social de les nostres perspectives en el conjunt dels moviments populars(...)"

Encara hi ha esperança.

Salut i força!
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
06 nov 2012
Si els anarkas dediquessiu una mica més a construir quelcom amb fonaments i us fessiu menys palles mentals intelectualistes, us anirien millor les coses.

I mira que el que diu l'escrit sembla prou sensat, bàsicament, és copiar el que és l'EI i la seva concepció de moviment popular amb una altra etiqueta (canvia llibertària per esquerra independentista), i sembla que malament no li va.

El problema d'arrel (còpies a banda) és que els que estan per aquest tipus d'anarquisme participen en major o menor grau de l'EI (a laguna CUP, a algun casal o ateneu popular, etc.) i els que no ho fan, es perquè són a grans trets bastant contraris a A)qualsevol tipus d'organització, per jeràrquica (insus) o B) anarcosindicalistes, tot pivota entorn l'eix laboral, deixant la resta de propostes a l'intempèrie.

Així, tot allò que s'intenta en aquesta direcció (FEL, etc.) acaba difuminant-se i desapareixent al cap de temps.

Aquest és el meu consell: o oferiu que el que feu és ÚTIL pera alguna cosa (per exemple, molta gent que NO comparteix projecte amb la CUP la votarà erquè la veu útil per x motiu) o ho tindreu magre per sumar més enllà dels sectors més "religiosos" que, paradoxalment, són els que acaben dinamitant aquesta classe de projecte.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
06 nov 2012
Els anarcosindicalistes entenem el sindicat com quelcom que va més enllà de l'àmbit laboral. Moltes CNT participen en altres temes, com els antirepressius, cooperatives, cultura popular mitjançant centres d'estudis llibertaris,etc.

D'altre banda el moviment llibertari té uns plantejaments diferents a l'EI que fa que no li sigui necessari fer una còpia en versió llibertària de les organitzacions d'aquesta:

CUP: No té sentit fer una CUP llibertària, ja que ens oposem a delegar els nostres problemes i inquietuds i apostem per pressionar i canviar la societat desde baix, per tant no volem enfortir el sistema de representació.

Endavant-MDT: No necessitem grups de debat, opinió o que tractin aspectes econòmics. De fet, per tractar aspectes econòmics existeix l'ICEA. I els debats els realitzem al nostres sindicats o ateneus,etc. A més no cal que fem pressió a cap candidatura política perquè adopti uns postulats o altres.

Arran: Aquesta és una de les dos que ens fa falta o si més no una coordinadora de grups de joves anarquistes i ateneus, per tal de tenir més força i capacitat de resposta en moments determinats. I que no es dediqués només a fer concerts per emborratxar nens mitjançant discursos polítics, sinó que fos una coordinadora de debats polítics, d'inquietuds culturals, etc.

SEPC: I aquesta altre també, si més no una coordinadora d'assemblees d'estudiants llibertaris i seccions d'estudiants de CNT. A més d'intentar crear noves assemblees a molts centres on no n'hi han.

D'altre banda, tampoc està tan malament com el pintes el moviment llibertari, el problema és que està dispers en molts grups, ateneus, sindicats,etc diferents. Per exemple, a Barna i altres indrets i han forces ateneus llibertaris actius. Pel que fa a les centrals anarcosindicalistes, la CNT en els útlims anys, tot i que lentament ha anat creixent i la CGT tot i les seves contradiccions, alliberats subvencions i problemes interns, és un sindicat que té força gent llibertària. També s'han creat grups anarquistes nous, com el seny i ràbia de badalona, acció llibertària de sants, la refundació de les FIJL. I també individualitats llibertàries que estan en centres socials, ateneus, 15m, etc.

El que si que falta és una millor COORDINACIÓ entre tants ismes, i també més respecte i voluntat de treballar conjuntament.

És bastant cansino el discurs aquest dels llibertaris bons i no sectaris que estan amb l'EI i els que no ho estan que són uns sectaris i estan equivocats. Nosaltres no anem repetint el mateix quan gent de l'EI no ens recolza quan tenim un conflicte laboral, no vé a cap xerrada-debat nostra o no s'afilia a la CNT.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
06 nov 2012
O sigui, que de les 4, dos ja m'estàs dient que sí (joves i estudiants) i els altres 2, anem a veure: tu potser no vols, però no neguis que hi ha una corrent que pregona el municipalisme llibertari, que sí, són candidatures municipals, electorals. Una corrent que no neix a casa nostra sinó que té certa presència internacional.

I com tota estructura que creix i s'eixampla, necessita mantenir una "direcció revolucionària". Vaja, diguem que el que era la FAI en el sí de la CNT als 20 i 30. Doncs ja ho tens tu, un moviment copiat de l'EI amb uns altres noms.

I no, no dic ni nego que existeixin coses. La qüestió és "quan duren". Quan em vaig començar a moure políticament, no hi havia pràcticament res de tot això i sí moltes altres coses: moltíssims més CSO's llibertaris, altres grups, sigles, etc. I no en queda res d'això. Per tant el que volia incidir com a reflexió és: QUÈ creus que quedarà del que hi ha ara d'aquí 10 anys?

I sobretot, fer mil grups per crear la sensació de que s'és algú converteix automàticament en algú rellevant per a la societat i, com diu el text, per a la seva transformació?

Francament, el text va més en la línia correcte al meu entendre que el teu raonament, que s'esforça per ser "aperturista" però no s'aparta de certs cànons de marginalitat.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
06 nov 2012
Diria que el municipalisme llibertari no parla de presentar-se a eleccions europees (com va fer la CUP fa uns quants anys) ni a parlaments (com fa ara). A més el municipalisme llibertari no parla de presentar-se a eleccions muncipals, sinó de crear estructures de contraporder en els municipis, ja sigui els barris, centres de treball,etc.

Doncs segurament quedarà la CNT, la CGT i la majoria d'Ateneus llibertaris. En canvi, segurament com bé dius també altres grups anarquistes desapereixeran. Però això no vol dir que els llibertaris desapareixin, sinó que hauran creat nous grups, o no estaran enlloc però continuaran pensant igual, alguns segurament que si que deixarant les idees llibertàries,etc.

No crec que aquests mil grups es crein per convertir-se en algú rellevant per la societat, sinó per incidir en diversos aspectes com pot ser l'educació, el model d'oci juvenil, defensa del territori,etc. I alguns aconseguiran incidir i altres fracassarant, però està clar que segurament cap d'ells per si sol farà la revolució.

I el teu raonament és desde un punt de vista interessat, en veure el moviment llibertari com quelcom marginal, que no incideix en cap aspecte,etc. Ja et dic, per mi el problema és més la falta de coordinació i recolzament.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
07 nov 2012
Al meu entendre molt lluny del que necessita un moviment. Poder ens haurem de desmarcar d'allò llibertari, anarquista, nodrit de tants sorolls i propietaris i buscar una altra via.

Salutacions.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
07 nov 2012
Molt bon text i molt bon debat.

Primer unes paraules pel text:

Diu coses molt interessants i en les que estic d'acord, però tinc pegues per quasi tot, ja siguin petites o grans.

1a Tesi: Les masses no ens volen, les masses no simpatitzen amb l'anarquisme, en gran part perquè no volen la responsabilitat implícita en la llibertat (pensen que paguen un preu just a canvi de que l'estat els alliberi d'aquestes responsabilitats, o pensen que el preu es podria rebaixar sense necessitat de perdre aquest privilegi), però també en gran part amb raó, perquè a) els nostres projectes amb cara i ulls son proporcionalment pocs i, b) a sobre no els hem sabut visibilitzar. Ara mateix, per exemple, dins dels moviments socials s'estan propulsant projectes d'autogestió de la salut, d'alimentació potentíssims, i fins i tot tiren endevant. Qui vincula això a l'anarquisme? Es just que no ho vinculin? Per mi es ben clar que si, perque ara per ara anarquisme son manis de quatre gats, manifestos absurds, CSO amb xarrades poc trascendentals, tallers de bicis, projeccions de documentals i cafetes, sindicats vinguts a menys i concerts de punkis. Això es majoritari, els projectes son minoritaris.

Penso que hem de treballar en aquests projectes i propulsar-ne de nous, em de treballar en cuestions que siguin alternatives reals a qualsevol nivell (fisic, psicologic, emocional) al món actual, fer projectes amb cara i ulls.

2a Tesi: Jo no tinc un discurs tan obrerista, però més o menys entenc el missatge i n'estic d'acord. Els oprimits no podem perdre aquesta consciencia del que som.

3a Tesi: La unitat no es positiva, a la pràctica la unitat neix de l'autoritarisme i les relacions verticals. No ens cal unitat, ens cal respecte per la diversitat. ens cal dedicar més temps als nostres projectes i menys temps a destruir els dels altres. Si no estem d'acord amb la feina que fan la resta, la millor manera que tenim de criticar es impulsar els nostres propis projectes. Podem criticar, es ben clar, però la crítica constructiva es aquella que dirigim als projectes que volem millorar. Si estem criticant un projecte que no ens agrada... no estem intentant destruirlo? no estem intentant que aquelles persones dediquin el seu temps a una altra cosa? Això es llibertari? Això no es crítica constructiva. Penso que la crítica es una via de recolzament que hem de reservar als projectes amb els que som afins, i amb els que no, impulsem els nostres projectes.

4a tesi: Completament d'acord amb lo de la "tirania de la falta d’estructures". Necessitem organització, però discrepo en que necessitem UNA organització. Com ja he introduit abans, penso que la diversitat es crucial, de fet es el millor que tenim els anarquistes, es la nostra gran arma, el que ens converteix en una hidra, que si respectés la seva naturalesa diversa, seria imparable. Les macroaliances edulcoren el discurs, quantes vegades més ho em de comprovar perque ens convencem? Si es de sentit comú: Un numero elevat de persones no poden pensar el mateix, es necessari un discurs edulcorat quan no completament abstracte (perque un munt de persones pensin que estan fent el mateix quan no es així, o sigui, enganyar). Necessitem moltes organitzacions, tantes com siguin necessàries, i petites si cal. Però EP! necessitem que estiguin organitzades. Prou de colegueos, prou de "petit comité", prou d'informalismes traidors. En això estic completament d'acord.

5a tesi: Jo diria que cadascú lluiti on consideri oportú, sempre i quan sigui de sentit comú (no ho son unes eleccions, jeje).

6a tesi: La millor tesi de totes. Completament d'acord. La pugna entre "reformistes" i "vanguardistes" ens està enfonsant en la miseria. Jo només afegiria que NO cal que tots estiguem als dos fronts, som moltes persones, només cal que respectem la necessitat dels dos fronts.

7a tesi: Audàcia i imaginació. Necessitem noves idees, les velles tàctiques son anacróniques (majoritariament) i les manis inutils ens estan cremant. Necessitem una actitut valenta i creativa.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
07 nov 2012
Ara, unes paraules pel debat:

"Des de fora", penso que tens una visió molt parcial del moviment llibertari i posses a l'EI massa al melic del món. Jo em moc molt al moviment llibertari i faig la meva vida en entorns on l'EI té molta presència (que no vol dir exactament que em mogui dins l'EI, ja que això no ho faig a excepció d'haver anat a alguna xerrado organitzat per ella).

No ens enganyem, hi ha anarquistes que li tenen enveja a la manera de funcionar de l'EI, però personalment penso que s'equivoquen i no crec que des del text s'estigui dient això.

Jo a l'EI hi veig primerament un tipus d'organització construida des de la verticalitat, amb liders amb noms i cognoms, i amb una manera de funcionar totalment de militancia en partit polític, i no parlo només de les CUP. Això te consecuencies: Els debats polítics amb membres de l'EI em semblen quasi impossibles i en projectes en els que he hagut de compartir espai amb independentistes l'assamblearisme ha patit molt, doncs normalment acostumaven a pactar el que dirien entre ells com a mitjà per aconseguir imposar la seva opinió. Tot això no es poc coherent amb la natura de l'EI, que es esenciament comunista. EL comunisme no només no ha rebutjat mai l'autoritarisme, sino que no li ha tremolat mai el pols per fer-lo servir. No us estic dient incoherents doncs, només estic justificant perquè els moviments socials anarquistes s'haurien de mantenir ben lluny d'aquesta manera de funcionar.

D'altra banda obviament una CUP llibertaria no te sentit. O i tant, hi ha "anarcoelectoralistes", però també hi ha "anarcocapitalistes" i un anarcosindicat de mossos. Per sort, no podem restringir la idea del anarquisme, però el sentit comú prima, i l'anarquisme no ho es tot, té uns limits. Rebutjar l'estat i els seus mecanismes de reafirmació es un precepte bàsic, i un anarquista que el defensi cau irremediablement en una contradicció.

No se si necessitem un col·lectiu per a joves, perque si es planteja malament podria portar-nos a una indesitjable segregació per edats, el que tinc ben clar es que no necessitem una agrupació que es dedica a organitzar festes de borratxera per a adolescents, ja he criticat molts cops aquesta dinàmica i fins i tot aquí a l'indymedia.

Per acabar, em sembla molt allunyat de la realitat sugerir que els anarquistes partidaris de la organització estan fent anarcosindicalisme o a l'EI. Crec, d'entrada, que molts d'ells estan a anarcosindicats fent mes coses a part de sindicalisme, ja que aquest deixen espai per això, i molts d'altres es resignen a l'informalisme. Només una minoria està a l'EI i majoritariament perque no son gaire propers als moviments socials anarquistes, sino més aviat independentistes d'esquerres amb idees anarquistes.

Crec que molts de l'EI no sou conscients de fins a quin punt i ha diferencies insalvables entre l'ideari anarquista i el vostres. El despreci per l'estat, el militarisme, i l'autoritar en general son pilars fonamentals dels anarquistes (de TOTS, exceptuant excentricitats) mentre que a l'EI sembla que l'estat i fins i tot l'exercit son mitjans primaris pels vostres objectius. Això no es pot compatibilitzar.

Els únics pons que hi ha entre ambdos entorns es donen en el marc de la lluita per recuperar drets socials, com la lluita en contra de les retallades. Aqui em sembla meravellosa la colaboració i el creixement mutuu, lamentablement he viscut molts conflictes arran del poc respecte per la presa de decisions colectives que neix des dels sectors de l'EI.

En resum, que no només penso que l'anarquisme no té res a envejar de l'EI (que no vol dir que no tingui greus problemes, que els te) sino que de fet em faria molta por que s'hi comences a assemblar, fins al punt de que m'hi oposaria.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
07 nov 2012
Sorprenentment, estic bastant d'acord amb tu en termes generals.

Evidentment, hi ha detalls que enfoques amb parcialitat "escombrant cap a casa", igual que segurament jo també cometo aquests clixés, així que vaig a fer la rèplica:

Jo també crec que una CUP llibertària no té sentit, el que feia era dir que hi ha una gran part de l'entorn llibertari més "pr-organització" o "pro-moviment" que en desitjaria una. Vaja, almenys é sla impressió que em dóna parlant amb persones d'aquest entorn, i que veuen que a la CUP les posicions marxistes i el discurs de "lo públic" tenen hegemonia.

Respecte al món juvenil, jo crec que l'imprescindible passa per fer-vos abandonar el paternalisme "no vull joves que beguin, no vull joves així, no vull joves aixà, etc." Que siguin ELS joves els que decideixin lliurement el seu rumb, sense tuteles adultes (que és el que veig a molts comentaris). Tot això a part que dir que "només s'emborratxen" no s'ajusta a la realitat. D'on eren la majoria de joves (políticament implicats) la darrera vaga general per exemple? de Joves llibertaris? de la FIJL? o eren de CAJEI i Maulets (més de 15 en total)? quantes desenes de detinguts aguanta a l'any l'organització juvenil (abans, les) de l'EI?

Respecte a que "l'assamblearisme ha patit molt" amb l'EI, jo ho veig al contrari: l'EI pregona l'assemblearisme i la presa democràtica de decisions, i el respecta plenament. Jo no tinc cap problema en transigir en una cosa si hi ha un acord general, però ben al contrari, la meva experiència personal em diu que els que més es plenen la boca d'assemblearis i antiautoritarisme són els més autoritaris alhora d'imposar les seves opinions i no moure's dels seus paràmetres.


En resum, estic d'acord amb el que dius que NO ens assemblem (jo deia que el que interpretava del text era aquesta voluntat, no que jo hi estigués d'acord) i que coincidim en qüestions punutals i concretes (antifeixisme, temes socials, etc.). L'únic subjecte que defensa això és el perfil de llibertari que està a l'EI i que per alguna classe de remordiment o ves a saber què vol unificar moviments diferenciats.

salut.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
07 nov 2012
Doncs jo crec que si que hem de mirar més a altres moviments, que si que funcionen com moviments, que tenen un treball social i fan anàlisis i estratègies a aplicar en un territori durant un temps determinat. I agafar les bones idees. Crec que de l'EI es pot aprendre, i molt.

La sensació que tinc és que tenim "moltes manies", algunes per "modes" (què si la organització és autoritària, què si diem aquesta paraula això ens fa semblar a no se qui, etc).

Per mi, això és senyal de no tenir les coses clares i basar-ho tot en un discurs d'oposició, i no pro-positiu.

Jo entenc del text, la creació d'una organització formal, aglutinadora per un programa polític propi, que fugi de moltes d'aquestes actituds que senyalo en els paràgrafs anteriors (i d'altres actituds...). Sense por de no encaixar en els models "establers" fins ara, a tota la península, que d'una manera més o menys informal marquen "el què és i no és llibertari".

En definitiva crear uns mecanismes que potencien un anarquisme social, organitzat i que impregni els moviments populars(i viceversa). Això no passa ni per eleccions ni per res que no sigui la construcció d'un "poder popular" que prengui l'hegemonia al "poder estatal-capitalista", què construeixi i articuli discursos coherents per aquí i per ara. Generant anàlisis realistes que marquen estratègies i tàctiques de treball a curt, mig i llarg termini.

En definitiva fa falta gent amb coneixements i experiència, i què siguin pragmàtiques, que s'aglutinin aplicant els seus bagatges a una estratègia comuna. Sumant esforços, amb respecte total per altres formes i amb voluntat de generar aliances.

Salut.
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
07 nov 2012
m'alegra molt veure textos com aquests a indimèdia, amb un to plenament constructiu i positiu, que és el que cal al projecte llibertari avui en dia.
Per a encarar aquesta segona onada altersistèmica que ha de vindre, molt en la línia del text del JLCM, dues possibles adaptacions a la situació (amb una repressió molt més perfecta i dificil de combatir, al meu entendre) són els treballs de Murray Bookchin (i Janet Biehl), amb el Municipalisme Llibertari, i Takis Fotopoulos, amb la Democràcia Inclusiva, que poden ser força inspiradors a l'hora d'enfocar la lluita. Crec que seria molt enriquidor que tot llibertari els conegués en profunditat.

Em sap greu però no m'he pogut llegir gaire els comentaris.

Salut i lluita esperançada!
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
08 nov 2012
"onada altersistèmica"???!?!?! Alguns quan us poseu neologistes us quedeu ben descansats...
Re: Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta
10 nov 2012
Felicitats pel debat, en termes constructius, així és com s'ha de fer servir Indymedia.
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (no cridis, fes un ús moderat de les majúscules)
Nom email

Comentari

Format de Text
Anti-spam Introdueix el següent text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per pujar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.