|
|
|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
|
per algunes desheretades |
06 nov 2012
|
|
La divergencia de rentas crea unas concentraciones de riqueza sin precedentes. El 65% del crecimiento de la renta des del 2002 ha ido al bolsillo del 1% que mas gana. Los ejecutivos de Wall Street recibieron sobresueldos rècord en el 2009. La Vanguardia 31/01/2011 Las empresas pagan en impuestos solo el 10% de sus beneficios. El País 22/07/2011 |
Al inici de la major estafa dels últims temps, i que anomenen crisi, tothom assenyalava els directius de Lehman Brothers, Goldman Sachs, Morgan Stanley, etc. com als responsables i beneficiaris de la sangria econòmica. Aquests mateixos directius es van posar al capdavant dels governs tècnics d'occident (De Guindos, Papademos, Monti, Draghi, etc.). L'Estat i la Generalitat, sota l'excusa de la crisi, i al•legant imposicions d'Europa o el “Madrid ens roba” apliquen les mesures d'austeritat que ara requereix la maquinaria capitalista: acomiadaments, retallades salarials, reformes laborals i de pensions, eliminació de drets i repressió. Al mateix temps les grans fortunes dels rics no han parat de créixer. Aquestes mesures no son més que l'eliminació dels mecanismes que durant un temps s'havien fet servir per incrementar beneficis a través del consum , al mateix temps que creaven cohesió social i aturaven la conflictivitat . Ara ja no serveixen, ara és moment d'extendre la miseria per mantenir la màxima capitalista del benefici. I què millor que aconseguir-ho sense resistència i amb el vist-i-plau d'aquelles que sofriran les conseqüències? Per això aquestes decisions polítiques se'ns venen com a quelcom fatídic, com si la crisi econòmica es tractés d'una tragèdia grega on el destí ens porta per camins inevitables. Tot i així, rere la ideologia de la crisi, rere el xantatge de l’austeritat, s'intueix un autèntic cop d'estat. Construccions de ports, hotels, cases i pisos de luxe; increment del turisme de luxe, augment de la venta d’automòbils i productes de luxe; augment dels salaris dels alts directius, indemnitzacions milionàries dels banquers, evasió fiscal, corrupció generalitzada... El que se'ns presenta com unes mesures extraordinàries per fer front a una situació excepcional és una redistribució de la riquesa social descaradament cap a les comtes corrents de les classes adinerades. I en aquest moment crucial en el que gran part de la població estava començant a organitzar-se i lluitar contra uns enemics molt clarament definits com l’oligarquia econòmica —de qualsevol nació i llengua—: Banca, Patronal i Partits polítics; moment en el que sortien a la llum casos flagrants de corrupció i l'estreta relació i connivència entre polítics i empresaris apareixen com extretes d’un manual de bon govern, les crides a la unitat nacional, a l’apretar-nos el cinturó totes juntes, a l’agermanament interclassista. Tan des del govern central com des del govern convergent s’utilitza l’excusa del nacionalisme per unir allò que el desmantellament de l’estat del benestar començava a separar: les classes socials, entre aquelles que ens dirigeixen i aquelles que només podem perdre les nostres cadenes.
I com s’aconsegueix això?, doncs fent que els nostres dits, en comptes de assenyalar cap a dalt, on són les responsables de les nostres misèries, ho facin assenyalant al nostre costat. Tan l’oligarquia espanyola com catalana com la internacional es feliciten mentre ens veuen barallant-nos entre nosaltres. El feixisme, el racisme, el nacionalisme...tots tracten de que assenyalem a les nostres companyes com a culpables, perquè no ho fem amb les que realment ho són. La independència és aquí manipulada, tergiversada i utilitzada com una cortina de fum que tot ho tapa, com un miracle que tot ho pot arreglar i on no poques desesperades i impotents s'hi voldran aferrar. El cant a la independència vol fer país, vol que ningú vagi a la vaga, vol que tothom treballi i s'esforci per millorar l'economia i vol, com no, que voti a CIU. Vol crear un nou estat d'Europa que compleixi amb tots els dictats dels mercats. Vol que desapareguin les diferencies irreconciliables que hi ha entre l'empresaria que firma un ERO i les treballadores que se'n van al carrer, entre les que son cada cop més riques i les que, en conseqüència, som cada cop més pobres. L’ús de la independència vol juntar, com Deu nostro senyor, rics i pobres sense que cap Vaga, cap crit de justicia social, d'igualtat o de llibertat ho separi. El debat avui no pot situar-se entre independència sí o independència no sinó contra què ens independitzem; si ho fem de la patronal, la banca i els polítics per trencar amb les seves cadenes o si ho fem de Madrid per seguir lligades a una patronal, una banca i uns polítics que ens parlin en català. Davant d'aquesta conjuntura cal superar les pors i els xantatges. No deixar-se enganyar pel teatre nefast del Parlament o la Moncloa que pretenen despistar-nos fent-nos creure que el problema aquí són les competències de les autonomies o el pacte fiscal. Trenquem amb tots i cadascuns dels miratges que amaguen les verdaderes causes del problema: Un sistema corrupte i podrit fins al moll de l'os. Un problema que només pot tenir una solució: acabar amb la classe política i amb els privilegis d'una classe adinerada que genera injustícies i desigualtats socials! Prenem el carrer, lluitem colze a colze, col•lectivament, de manera autoorganitzada i solidària però no per tornar a la vida atomitzada de l'avarícia capitalista, però no tant sols per demanar més o menys competències a l'Estat central, però no perquè un sindicalista acabi firmant unes condicions laborals corporativistes. Lluitem per una vida digna que trenqui definitivament amb aquest món terrible on perquè algú pugui gaudir d'uns privilegis a d'altres calgui enfonsar-los en la misèria. Lluitem per crear una comunitat d'iguals que s'ajudin, es recolzin, es respectin, que ens permeti veure un horitzó millor. Lluitem per canviar les coses, per construir una món on totes i cadascuna de nosaltres puguem dirigir la nostra pròpia vida. Lluitem per que a cada cantonada, a cada casa es torni a parlar de revolució.
CONTRA LA PATRONAL, ELS RICS I EL CAPITALISME!
CONTRA LA NOSTRA MISERIA I LA SEVA RIQUESA!
DEFENSEM-NOS JUNTES DELS ATACS CAPITALISTES!
AUTOORGANITZEM-NOS, DONEM-NOS SUPORT MUTU!
14 DE NOVEMBRE: PER LA NOSTRA DIGNITAT: VAGA SOCIAL!!! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per instruments |
06 nov 2012
|
El poble treballador català es veu immers en un espiral burocràtic i polític on les seves decisions no compten res. Cal que es doti de noves eines, simples i directes. Ens cal un estat, per opirmir als qui ara oprimeixen. Això no és nacionalisme, això és pragmatisme. Qui es pensi que en plena dictadura de l'FMI i la OTAN podrà fer-se valer assegut en una plaça no arriba ni a utòpic: està ple de mala fe i nihilisme.
Volem guanyar, volem la victòria.
Visca Catalunya lliure i socialista. |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per Pablo |
06 nov 2012
|
No me parece bien eso de identificar independentismo con interclasismo. El independentismo no es una ideología es una apuesta política territorial. No es la confluencia de los intereses de la burguesía y los trabajadores, porque simplemente no es una ideología.
Además, eso de apretarse el cinturón en nombre de la independencia es una falacia. La mayoría de fuerzas independentistas estan en contra de los recortes y algunas participaron el 30 y lo harán el 14. |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per indepe |
06 nov 2012
|
Jo crido a la vaga i sóc indepe. Crec que els catalans necessitem un estat propi basat en el dret a decidir i la democràcia radical, tant política com econòmica, i això és quelcom que en el marc espanyol és impossible.
Voteu la CUP, voteu on més mal els faci. Només des del carrer no es farà res, igual que no es farà res només des de les institucions. Tots els fronts de lluita compten. |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per Barrio Sésamo |
06 nov 2012
|
A ver, chavalote.
Que el Mas es un hijoputa que ha recortado 6000 millones en educación y sanidad es cierto, mientras viven en su burbuja de clase.
Pero también es cierto que los trabajadores catalanes reciben un tracto colonial por parte del estado, y de sus bolsillos salen 16.000 millones al año en concepto de inversiones que, no solo no necesitamos... ¡es que ni siquiera vuelven! Y eso solo te pasa a ti, por catalufo... ¿estamos? De la misma manera que una mujer sufre explotación por trabajadora y , también, específicamente por ser mujer.
Quizás sea feo decir que madrid nos roba, igual hay que decir el estado en su conjunto y eso incluye burguesía de aquí. Pero una cosa no quita la otra, hijo mío. |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per Akrata |
06 nov 2012
|
"Ens cal un estat, per opirmir als qui ara oprimeixen. Això no és nacionalisme, això és pragmatisme.-ha escrit instruments-"
T'equivoques "instruments" el teu argument no és pragmatisme, es feixisme pur i dur.
Indepe Marinaleda hem sembla que encaa és una regió d'espanya i el que té es bastant proxim al que demanes, dir que no es pot aconseguir en un marc espanyol es demagogic. Com anarkista no em fa por la separació de Catalunya com a estat propi, però seguirem depenent de la burgesia d'aquest país, que ni molt menys és millor que l'espanyola, de fet al 36 la gran majoria van marxar a burgos a rendir pleitesia a Franco. La meva lluita no canviara, només hi haura una diferencia, y es que la Generalitat la tinc més propera que la Moncloa. Però el que tinc clar es que si Catalunya acaba sent un estat, jo seguire tenin la mateixa falta de llibertat que tinc ara mateix. Els estats son el problema no la solució. |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per unx |
06 nov 2012
|
el nacionalisme es una ideologia que propugna l'interclassisme, per tant es una ideologia burgesa (si em permeteu el terme) i la seva estrategia, ara mateix es l'independentisme (encara que no més sigui de paraula). amb aquesta estrategia aconsegueix dues coses: 1, guanyar les eleccions, malgrat les retallades, els escandols de corrupcio, etc. 2, pol·laritzar la poblacio en torn a la nacionalitat, dividint-la entre catalans i espanyols (o entre catalanistes i espanyolistes) en lloc d'entre explotats i explotadors (i aixo tambe li va be al pp)
em direu que el capital no te ideologia, be, te la ideologia que li conve segons les circumstancies |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per jon |
06 nov 2012
|
|
arriba españa! |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per Reïra |
06 nov 2012
|
Cap estat ens farà lliures.
Independència total , anarquia sense límits!!
Visca la terra , mort als estats!! |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per Neng |
06 nov 2012
|
Demasiado barrio sésamo has visto tú!
Ya está bien del "madrid nos roba", ya está bien de repetir como un idiota las consignas lanzadas desde una habitación del Ritz, ya está bien de hacer el imbécil!!! O peor, de tomarnos por idiotas!
Madrid no roba nada, porque es un lugar en el mapa tocando guadalajara, y por ahora la sierra de guadarrama no tiene la capacidad de recaudar impuestos.
A ver, tontodelnabo, el discurso simplón y rampero que utilizas es el mismo que utiliza la derecha centralista cuando echa las culpas de los recortes a las políticas de Merkel. Este discurso es la mar de fácil: sustituyen el nos roba Madrid, por el nos roba Berlín... y ya está!!
¿Ves qué fácil? Todos contentos y a seguir robando en su cortijo!
El trato "colonial" lo recibes desde que los bancos y cajas pidieron prestados millones de euros a la banca alemana y británica para poder pagar a los promotores inmobiliarios. ¿Es eso colonialismo? Para mí es simple capitalismo salvaje!!!
Y tú un "reportero dicharachero" que como la famosa ranita nunca se enteraba de nada. |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per ertg |
07 nov 2012
|
|
Algunos pierden la razón. No estan contra el independentismo Vasco, solo quieren seguir bajo la bota colona española. No quieren soberania, solo quieren ser esbirros de la soberania española. No quieren su autodeterminación, solo quieren la dominacion española. No quieren nacion catalana, solo quieren nacionalismo español. |
|
Re: El nacionalisme com a cortina de fum; la crisi com a cant de sirenes.
|
|
per Neng |
07 nov 2012
|
El estado español se le podrá llamar de todo (y con razón), de todo menos soberano.
El estado español, como cataluña, está intervenido, sus políticas sociales y económicas se encuentran supeditadas al pago de la deuda, en su mayoría, a la banca alemana originada por lo que ya todos sabemos o deberíamos saber a estas alturas de la peli.
"Las medidas de ajuste" (ajuste ¿a qué?) son aplicadas por los mismos que se mantienen al margen o sacan provecho de la crisis. Mientras que con la otra mano (sí esa con la que no te están apretando el cuello) agitan las banderas nacionales para mirar de mantener al ganado bajo control.
Pero mientras que el sonido de los balidos ahogue los gritos de rabia, seguiremos metidos en sus establos. Eso sí, tendremos una bandera preciosa ondeando en la puerta. |
|
|
