Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: antifeixisme
Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per Aitor	05 nov 2012

La convocatòria d’eleccions anticipades per part de CiU ha obligat les esquerres i els moviments socials a adoptar diferents posicionaments de conjuntura. Davant l’hegemonia de la dreta, molts han defensat la necessitat de batallar perquè la pressió del carrer es faci sentir també en les institucions. El vertigen electoral, en tot cas, no hauria d’amagar els reptes democràtics de fons plantejats pel 15-M, les lluites contra les retallades i els desnonaments o les mobilitzacions a favor del dret a decidir. Si del que es tracta és de canviar radicalment les formes de fer política i de governar l’economia, el que necessitem va més enllà del 25-N. I, per assolir-ho, la gent d’esquerres i dels moviments socials hem de ser capaços de crear espais de trobada que ens permetin avançar i construir junts i millor. La gran estafa que hi ha darrera la fallida del sistema financer està violentant els drets socials i la idea mateixa de democràcia fins a límits que els fan irreconeixibles. La crisi econòmica ha esdevingut una crisi social, política i cultural. Davant d’ella, només les veus de protesta teixides als carrers i a les xarxes socials d’aquí i d’arreu ens han permès mantenir un horitzó d’esperança. Si alguna cosa hem après d’aquesta experiència és que la superació de l’actual situació no pot passar pels eixos tradicionals de la política. A casa nostra, aquest escenari travessa les dues grans qüestions que han marcat històricament l’agenda política del país: la social i la nacional. Les mobilitzacions recents han fet palesa la injustícia de la gestió neoliberal de la crisi i han servit, alhora, per constatar l’existència d’un clam majoritari a favor d’un referèndum d’autodeterminació. Sabem, però, que per revertir l’actual situació no n’hi ha prou d’aconseguir resultats electorals més a l’esquerra o més compromesos amb el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. El que necessitem es redefinir de manera profunda un marc econòmic, social i cultural que no ha sabut respondre als principals desafiaments del nostre temps. El que està en crisi és el sistema, i el que cal és l’articulació de propostes amb l’ambició de superar-lo en el seu conjunt. En una cruïlla històrica com l’actual, la defensa de les pròpies sigles no pot ser un obstacle per impulsar un espai més ampli i plural. El que necessitem és generositat, tant en el camp de les esquerres com dels moviments socials. Sabem quin és el principi que ens hauria de guiar: es diu democràcia. Real, plena o sobirana, l’adjectiu tan sols ens indica que és en la seva absència on rau el problema. Si alguna cosa hem après del 15-M, de les lluites que l’han nodrit i de l’escenari que va esclatar després de la manifestació del 11-S, és que no tindrem democràcia real sense una força plural capaç de donar-hi sentit. Aquesta força no ha de buscar en si mateixa les respostes. Més aviat, ha de ser capaç de convocar tot el teixit social compromès del país i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i de la resta de l’Estat. Més enllà del 25-N, cal obrir un espai que ens permeti teixir noves respostes, entre tots i totes, i començar de nou. Salvador Aguilar (professor de sociologia de la UB) Adrià Alemany (activista social) Elisenda Alemany (filòloga catalana) Alfonso Aragoneses (professor de Dret, Universitat Pompeu Fabra) Alejandro Andreassi (professor d’Història contemporània, UB) Andrés Aparicio (profesor de dret, Universitat de Girona) Jaume Asens (advocat) Àgueda Bañón (activista veïnal) Gregorio Bermonte (regidor d'EUiA a Sant Adrià del Besòs) Jordi Borja (urbanista) Maria Bretones (professora sociologia de la UB) Quim Brugué (professor ciència política UAB) Jaume Botey (historiador) Ada Colau (activista social) Clara Camps Calvet (professora sociologia de la UB) Pere Camps (director del Festival Barnasants) Carles Camps i Mundó (escriptor) Montserrat Carbonell (professora història econòmica UB) Aitor Carr (professor ciència política UB) Alexandre Casademunt (professor ciència política, UAB) Marc Casanovas (membre de la redacció de Viento Sur) David Casassas (professor de sociología UB) Francesc Cebrià (professor de biología, UB) Hernan Córdoba i Mendiola (activista i cooperativista) Oriol Costa (professor Relacions Internacionals, UAB) Manuel Delgado (professor antropologia de la UB) Xavier Domènech (professor d’història de la UAB) Antoni Domènech (catedràtic de filosofia de ciències socials i morals de la UB) Virginia Domínguez (PAS de la UAB i regidora de l’Entesa per Sabadell) Pere Duran (activista social) Sandra Ezquerra (professora sociologia de la Universitat de Vic) Eva Fernández (ex-presidenta de la FAVB) Gonçal Fernández i Mils (professor de física a la UPC) Judit Font (professora Treball Social, UdG) Josep Fontana (catedràtic d’història de la UPF) Anna Gabriel (professora de dret de la UB) August Gil Matamala (advocat) Eloi Ginesta (regidor de la CUP a Farners de la Serra) Ricard Gomà (professor de ciència política a la UAB) Itziar González (arquitecte) Joan Antoni González (productor de cinema) Miquel Izard (professor d’Història, UB) Ferran Izquierdo (professor de ciències polítiques de la UAB) Sara Jaurrieta (regidora del PSC a Barcelona) Eva Labarta (advocada) Simona Levi (activista de xarxes) Alberto López Bargados (profesor d’antropologia UB) Fidel Lora (membre de la trobada alternativa de nou barris) David Llistar (Observatori del Deute en la Globalització) Andreu Martí (escriptor) Andreu Mayayo (catedràtic d'història contemporània a la UB) Ivan Miró (sociòleg i cooperativista) Bernat Muniesa (professor història contemporània de la UB) Jordi Muñoz (professor ciències polítiques de la UAB) Joan Olòriz (regidor d'Iniciativa per Catalunya a Girona) Roger Palà (periodista) Gala Pin (activista de xarxes i del moviment veïnal) Gerardo Pisarello (professor de dret constitucional de la UB) Enric Prat (professor de ciències polítiques de la UAB) Llorenç Prats (professor d’antropologia, UB) Daniel Raventós (professor de sociologia de la UB) Àlex Romaguera (periodista) Benet Salellas (advocat) Joaquim Sampere (professor de sociologia de la UB) Albert Sancho (Activista veïnal) Celestino Sánchez (Iaioflautes) José Sánchez García (professor d'antropologia a la UAB) Manu Simarro (Periodista de la Directa) Joan Subirats (catedràtic de ciència política de la UAB) Gemma Ubasart (politòloga) Vanesa Valiño (Observatori DESC) Marta Venceslao (professora d’Educació Social de la UB) Raimundo Viejo Viñas (Artefakte Editorial i professor de la UdG) Ricard Vinyes (Catedràtic d'història contemporània de la UB) Per adherir-te al manifest http://mesenlladel25n.wordpress.com/
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per enric	05 nov 2012
Jo també m'hi afegeixo: Enric Casals(disortadament pencaire del metall i anònim vers intel·ligència tant fastigosa i corporativista del meu país). Vosaltres(l'elite intel·lectual, ens necessiteu per sobreviure en la vostra misèria acadèmica). Nosaltres de vegades. Ara comencen a sortir el nous polítics vinguts dels moviments alternatius. Ja m'ho va comentar un company que s'acaba de jubilar amb 51 treballant(encara que amb temps a la presó). Aquests alternatius seran els "nous polítics". Tant debò no torni el 36...que ens tornaran a fotre

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per Clara	05 nov 2012
Enric, fes-li un cop d'ull a la llista d'adhesions i veuràs molts com tu.

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per bueno	06 nov 2012 Modificat: 03:47:05
menys mal que un text d'aquesta mena fet amb gent que té el discurs i prové de moviments socials (per cert al Mayayo jo li passo un xec en blanc al meu nom, aquest ho firma tot -federalista contra l'ANC... ara aquest que accepta les mobilitzacions pel "dret a decidir" -aishh...- com t'expliquis a classe així... hehe) jo aquí li veig la Syriza catalana, fundar de nou, etcètera (refundar EUiA? i que les sigles diguin el que és?) ara x ara aquí no ho veig, caldrà passa uns anys de la mala experiència del tripartit on un sector en formava part (baix l'etern nom de "parem la dreta!" -cosa que no té res a veure amb el 15m, crec-) i l'altra en rebia les garrotades múltiples... ara per ara la CUP i altres grups polítics i ideològics (llibertaris) ja fan un paper aglutinador, i el que cal es potenciar els moviments de base, el sindical -l'alternatiu-... i el nacional: l'Anc. Per cert, tant costa dir -perquè fins i tot els cecs ho veuen- que les mobilitzacions en l'àmbit nacional -molt més nombrosa ens agradi o no- són per la Independència, pel trencament amb l'Estat, evidentment per la via de l'exercici del dret a decidir i a l'autodeterminació (però aquesta reivindicació com a capçalera era fa uns 3 o 5 anys). Ara directament es vol marxar, amb la forma possibilista que no ens agrada de l'estat "europeu" (però fins l'Otegui ha dit que està per això pel seu país, no s'ha de ser tant llepafils potser, es pot dir que fem la revolució democràtica i a més "hacerles una revolución socialista delante de sus narices"!). Doncs això, s'està per la Independència, no ja pel dret a decidir. ¿Com acusar a la burgesia i la seva representació populista, en Mas, d'ambigüitat, de la "puta i la ramoneta", de que "anteposen els interessos de classe als nacionals", "en el moment precís es fan enrera" etcètera... quan no diuen "Independència", diuen Puerto Rico, venen a dir no República sinó Estat associat amb el borbó de monarca (buff), interdependència, confederació (Duran), la gent no està per la independència (Duran), la mani de l'11 no estarà per la Independència (Duran, Mas, ... Navarro...), està pel pacte fiscal (Joana Ortega IIa.)...? Ens (us) posem al seu mateix nivell. Tant costa dir -i veure i entendre- que un important gruix social s'ha mobilitzat per la Independència? (l'àmbit nacional de 'l'agenda política' catalana ara per ara l'any 2012 va per aquí, per la Independència, a més de voler-la com conseqüència d'assolir el Dret a decidir); no per altra cosa. És per això que està aquest moviment social (de fons diria, però els mes vells ja tenim moltes altres experiències) aquest moviment social que va eclosionar l'1 està per això. Malgrat que precisament després de l'11 l'han intentat marejar tot el que han pogut -amb el joc trilero de no faig la consulta, faig temps i convoco eleccions- mareig i desmobilització que ha estat potenciada en part per l'institucionalisme de part dels seus dirigents (alguns de Reagrupament que acaben inconscientment fent de talp de CiU... com al seu moment sectors de l'Antiotan o del sindicalisme institucionalitzat podien fer de talp del Psoe, sense anar més lluny). Peró l'explosió de les banderes encara continua dos mesos després, també en molts barris "populars" no habitats per catalans "de tota la vida" (!!). Aquí no hi ha la conseqüència mecànica d'una manipulació continuada, que alguns han pretés veure, dos mesos després no (també és obvi que el "De entrada no" i la promesa de referèndum ens va potenciar el moviment a molts llocs i ningú es va rasgar les vestidures). Hi ha un sentiment, una voluntat, un acord, una proposta... d'importants sectors de la societat. A tenir en compte com a mínim, ni tampoc desvirtuant-ho (ja ens ha marejat prou, no? en tants de temes...) (Un altre fet, segurament una perspectiva que no es compartirà però que afirmo: com a mínim des del darrer boom de les consultes, aquest moviment nacional, a més de ser hereu del democratisme dels primers 90 i les revoltes antidemocràtiques -aixo ja es va difondre a partir de l'AUA- ... té compartit amb el 15m, podria ser de forma contraposada, l'espurna de l'onada de les revolucions àrabs; processos que, no ho oblidem, no es poden entendre amb el clixé 1917-1959 i bona part de l'esquerra no els ha entès, no hi ha estat d'acord, ha criticat o hi ha vist el fantasma del conspirativisme -en sabem tant en aquest país de l'acusació de quintacolumnista d'aquest tema!- com ja va passar amb les revolucions antiburocràtiques o Els Balcans, processos que tenen una lectura complexa i tridimensional i que no es poden resoldre amb receptes i "doctrines" pensades per la Cuba del 59 -també se'ls considerava burgesos i poc socialistes al seu moment- De totes maneres el manifest em sembla un pas prou bo en l'ensorrament definitiu de l'herència que ens va deixar aquell senyor pagat pel Govern de Madrid, el "rey del paralelo", i un pas prou bo en el reconeixement dels drets nacionals i socials del poble treballador català

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per ....	06 nov 2012
Ivan Miró i regidors del PSC en una mateixa llista d'adhesions? Esteu fent alguna cosa molt malament gent. Penseu-hi

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per Lourdes	06 nov 2012
Doncs a la llista, tan aquesta com l'amplificada, hi veig un grapat de gent de les CUP i de la CGT, si més no d'ensenyament i universitats.

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per no sé de què us estranyeu	06 nov 2012
Hi ha elements dels moviments socials als que fa anys que a alguns no ens estranyaria veure'ls convertits en polítics. Era només una qüestió de temps i de conjuntura favorable.

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per la solucio?	06 nov 2012
participeu al moviment social de base sobre l'alliberament nacional, no n'hi ha nomes un, però del mes important és ara per ara l'Assemblea Nacional Catalana, la Crida dels anys 2010

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per la solucio?	06 nov 2012
la solucio respecte l'alliberament nacional, clar, que es el dubte que sembla surar al Manifest, sobre altres lluites la solucio passa per participar al sindicalisme -millor l'alternatiu-, als moviments respectius (feminisme, LGBT, les diferents plataformes ecologistes -moviment que si fa falta tornar a aglutinar...)... hi ha una part que es com deien els miners asturians, fer el que s'ha fet sempre, amb nous continguts i formes, pero mantenint els peus des de baix

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per Un anarquista	06 nov 2012
No importa la gent afi que s'hi pugui aderir. Un manifest en el que s'hi pot aderhir un polític, o tant buròcrata d'universitat, és un manifest massa ambigu, que no diu rés. Si som políticament correctes es que estem fent alguna cosa malament.

Re: Manifest per una radicatlizació democràtica més enllà del 25-N
per un pas	06 nov 2012
Un manifest no té importància si no es basa en una pràctica quotidiana. És igual qui s'adereixi; catedràtics o curreles. De fet si ho haguessin plantejat curreles voldria dir que alguna cosa estem fent bé i que estariem donant un pas cap a quelcom de la transformació social. Salut

Més aviat, ha de ser capaç de convocar tot el teixit social compromès del país i d’impulsar processos constituents que cerquin complicitats amb altres iniciatives democràtiques d’Europa i "de la resta de l’Estat."
per administratiu	07 nov 2012
per això no el firmaré, perque enfosqueix el mar de fons sobre l'alliberament nacional que marca ara per ara l'agenda i ha fet deixar en un segon pla el democratisme 15m, tot i que esperem que amb l'ascens de lluita social per les diferents convocatories de vaga ho tornara igualar (pero si ningu insisteix en el peu nacional passara com el 15m despres del 10A: per poc es va aprovar la reduida mocio sobre l'autodeterminacio de l'Arcos, i posteriorment el 15m passava a posicions més espanyolistes de fet -per exemple amb la prohibicio de facto d'exhibir estelades mentre les manis s'omplien d'espanyoles republicanes) i m'extranya que el firmin gent com en Terricabres, no m'estranya en gent de la CUP -preocupada en diferenciar-se de l'independentisme "transversal", amb unes coordenades concretes ara per ara, és propi de gent mes lligada a Revolta Global- un altre error que cometeu-cometem es continuar la divisio entre allo social i allo nacional. En que es basa aquesta divisio? Es absurd i elitista continuar amb aquest doble discurs: unes mobilitzacions que apleguen posem-hi per cas 100 000 persones és "social" (o sigui, justa, correcta, autentica, "popular", majoritaria en el fons) i una que en mobilitza 1,5 o 2 milions és nacional (o sigui menys clara, identitaria, obscurs fils manipulats per TV3, de classe mitja, de comarques, en fi, borregueria que té els seus drets democratics a respectar però que en el fons és gent que te poc clara la realitat autentica -la classe o la multitud o el poder-) La primera condicio de la democracia, no ja la seva radicalització, seria la de saber sumar el nombre de persones que estan per una cosa o per una altra o per una altra (sino passariem a una mena de tradicional despotisme il·lustrat) A efectes practics es pot parla dels dos peus, però a vegades aquest discurs desvia la perspectiva de la realitat. I la gent alternativa, d'esquerra, revolucionaria hauria d'anar aclarint conceptes.

radicalitat democratica
per fotos	07 nov 2012

2 mesos després. Què és una de les coses que socialment està més estesa, què és un important moviment social, gairebé espontani? què es demana?