Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
Programaciò VI Mostra de Cinema Indígena de Barcelona
05 nov 2012
Arriba la sisena edició d’aquesta Mostra de Cinema Indígena, amb més ganes que mai de fer sentir les veus dels pobles indígenes que des de Colòmbia, Guatemala, Xile, Veneçuela, Mèxic… ens alerten sobre un ordre mundial fracassat i ens parlen i mostren altres formes d’entendre la vida.

En aquesta edició, s’han prioritzat treballs audiovisuals que ens apropen a alguns dels drets més fonamentals per als pobles indígenes. Abordarem novament la temàtica del territori en sentit ampli, incloent l’especial concepció del mateix per part dels pobles i els moviments de defensa i resistència. Veurem també diversos audiovisuals que ens acostaran a la complexitat del concepte d’identitat, com es forma, com es viu i la lluita per mantenir-la.

Els audiovisuals, seleccionats entre els treballs que han concursat al Festival Premi Anaconda “La imagen de todos los pueblos”, edició 2011, i els Xè i XIè Festival Internacional de Cine i Comunicació dels Pobles Indígenes, 2010 i 2012, gaudiran de l’acompanyament de diversos convidats indígenes que ens parlaran, amb la seva pròpia visió i des de les seves experiències, sobre les temàtiques plantejades als Cinefòrums que complementen cada passi de projeccions .
difusi_20121008.jpg


PROGRAMA 2012


Les projeccions i cinefòrums es faran a la Sala d’Actes de l’Espai Jove la Fontana, Gràcia, Barcelona.

Dijous 8 de Novembre, Sessió Inaugural – 19h30 a 21h30

>> Benvinguda i presentació de la Mostra 2012 a càrrec d’alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes

>> Cinefòrum amb la participació de Lolita Chávez (poble K’iche’), del Consejo de los Pueblos K’iche’ (Guatemala), i Jesús Alemancia (poble Kuna), membre de la Coordinadora por la Defensa de los Recursos Naturales del Pueblo Ngäbe Buglé y campesino (Panamà).

El oro o la vida (Documental)

Poble Indígena: Maya mam, maya k’iche’, maya kaqchikel, maya q’eqchi’, maya q’anjobal, maya ixil i d’altres pobles mayes i mestissos de Guatemala, Honduras i El Salvador| 56:30 min | Guatemala, 2011 | Direcció i producció: Álvaro Revenga – Caracol Producciones i Victorino Tejaxún.

Goldcorp és la companyia d’or canadenca amb major expansió a Centre Amèrica, una àrea fortament afectada per l’activitat minera de les transnacionals, i amb greus impactes en la vida de les persones, les comunitats i el medi. A Honduras i a El Salvador la indignació i la organització creixen cada dia. A Guatemala més de 50 pobles mayes han decidit posar fre a l’expansió minera a través de les Consultes Comunitàries. És una lluita que tot just comença.

>> Gran Premi Anaconda 2011, pel·lícula guanyadora del Festival Anaconda 2011 “La imagen de todos los pueblos”.

Premi Especial a la Defensa del Territori i Llocs Sagrats de l’XIè Festival Internacional de Cine y Vídeo de los Pueblos Indígenas 2012.

Divendres 9 de Novembre- 19h30 a 22h00

>>Projeccions i Cinefòrum amb la participació de Sabinée Sinigui (poble Embera Eyabida), comunicadora, coordinadora del Programa Licenciatura de la Madre Tierra de la Universidad de Antioquia (Colòmbia) i Jesús Alemancia (poble Kuna), membre de la Coordinadora por la Defensa de los Recursos Naturales del Pueblo Ngäbe Buglé y campesino (Panamà).

Godedzo Dzedzo. Aprender lo nuestro (Documental)

Poble Indígena: Zapotecos de San Andrés Solaga, Oaxaca | 27 min | Mèxic, 2009 | Direcció i producció: Juan José García

“Hem de tornar a escoltar als nostres ancians…”. Aquest és el missatge de Godedzo Dzedzo, documental extret de la serie “Educación Indígena. Experiencias Ejemplares”, on es mostra l’esforç d’un grup de professors d’origen indígena per a incorporar un procés d’aprenentatge en el que els estudiants es converteixen en investigadors de la seva pròpia cultura. Cada membre de la comunitat esdevé un informant clau, i els estudiants, tesistes que sistematitzen sabers, valors i llengües pròpies.

Mu drua, Mi tierra (Documental)

Poble Indígena: Emberá katio-mulata| 22 min | Colòmbia, 2011 | Direcció i producció: Mileidy Orozco Domic – Organización indígena de Antioquia

Amb una gran sensibilitat, Mu Drua (La meva terra) narra com Mileidy, indígena embera katio de la comunitat de canaduzales de mutata- Antioquia veu la seva terra i ens mostra la relació amb la seva família, la natura, les vivències i els costums d’aquesta comunitat.

>>Menció Especial Festival Anaconda 2011.

>>Premi Especial “Òpera Prima” i Reconeixement Especial a la realitzadora Mileidy Orozco a l’XIè Festival Internacional de Cine y Vídeo de los Pueblos Indígenas 2012.

Txêjkho khâm mby- Mulheres Guerreiras (Docuficció)

Poble Indígena: Kisêdjê, Mato grosso| 11 min | Brasil, 2011 | Direcció i producció: Kamikia, Winti, Kambrinti, Kokoyamaratxi i yaiku kiedje- Vídeo nas aldeias.

Original i divertida narració d’un mite del poble Kisêdjê. Una noia dorm en secret amb els seus germans. Quan la descobreixen, l’obliguen a casar-se amb un d’ells. Però aquest la tracta malament, la pren per boja, i un dia intenta ofegar-la al riu. A partir d’aquest fet, les dones de la comunitat s’organitzaran per a planificar la seva venjança…

Nuwayve Maara, La mejor semilla de Mara (Documental)

Poble Indígena: Wayuu| 12:45 min | Venezuela, 2010 | Direcció i producció: Direcció col·lectiva, Centre de producció audiovisual radial.

L’escola intercultural bilingüe “Nuwauye Maara” (La millor llavor de Maara) és un espai emergent que va començar a través de la iniciativa de la professora Griselda Méndez. Amb el pas del temps s’ha convertit en un espai per a la comunitat “El Porvenir”, permetent rescatar els valors i sabers culturals del seu poble.

Entretejiendo la vida: Escuela de género, generación y familia (Documental)

Poble Indígena: Embera Chamí, Embera Eyabida, Embera Dóbida, Senú i Guna-Dule| 8 min | Colòmbia, 2011 | Direcció i producció: Sabinée Sinigui, David Sierra Márquez y Juan Carlos Jamioy Juagibioy- Organización Indígena de Antioquia

L’Escola de Promotores i promotors indígenes des de la perspectiva dels Drets Humans i l’Equitat de Gènere, neix al 2007 com una aposta política de l’Organització Indígena d’Antioquia i planteja la necessitat de construir relacions més justes i equitatives entre dones i homes als espais comunitaris, familiars i polítics.

Dissabte 10 de Novembre, sessió doble:

>> 17.00h a 18.30h – Taula Rodona

La terra es defensa. Mapa de conflictes en territoris indígenes, amb empreses transnacionals.

Presentació del mapeig dels impactes de l’activitat de les transnacionals en territoris indígenes a càrrec de la Coordinació pels Drets dels Pobles Indígenes (CODPI), i taula rodona amb la participació de Lolita Chávez, Consejo de Pueblos K’iche’, (Guatemala) i de Jesús Alemancia, membre de la Coordinadora por la Defensa de los Recursos Naturales del Pueblo Ngäbe Buglé y campesino (Panamà).

>> 19h00 – 21h45 – Projeccions i Cinefòrum

Amb la participació de Lolita Chávez, del Consejo de los Pueblos K’iche’ (Guatemala), i María Ovidia Palechor (poble Yanacona), membre de vàries iniciatives de revitalització del pensament de la dona indígena. (Colòmbia).

Pueblos Indígenas y cambio climático (documental)

Poble Indígena: 23 pobles indígenes del món| 21 minuts | Indonèsia, 2010 | Direcció i producció: LifeMosaic

Una mostra de com viuen, senten i preveuen el canvi climàtic pobles indígenes d’Àsia, Àfrica i Amèrica. Una visió que complementa l’anàlisi ecologista sobre aquest tema, a través de les veus de qui, pels seus modes de vida, entren en conflicte o corren el risc de desaparèixer per l’avenç de la industrialització i l’addicció humana als combustibles fòssils.

Nuestra casa grande (Experimental animació)

Poble Indígena: Guarayo| 5 min | Bolivia 2011 | Direcció i producció: Samuel Pérez, Maria Reneé Urquiza, Tomas Candia – CEFREC, CAIB.

Una anciana guaraya li explica a la seva néta com vivia el seu poble antigament i com les empreses fusteres van destrossar l’equilibri entre humans i natura a les seves terres.

>> Menció especial Festival Anaconda 2011

La semilla y la piedra (Documental)

Poble Indígena: Ixil | 58 min | El Salvador, 2010 | Direcció i producció: Trípode Audiovisual.

Fa cinc segles els espanyols van penetrar per la força a les terres i la cultura del poble Ixil. Fa quatre dècades, la guerra civil guatemalenca els va expulsar a les muntanyes i els va robar moltes de les seves propietats. Ara, l’explotació minera i hidroelèctrica a la regió Quiché els fa sentir de nou amenaçats.

Al nord de Nebaj, el caserío La Libertad s’organitza per resistir. Pensen que la invasió de les empreses extrangeres és una prolongació de l’última guerra… o l’inici d’una de nova.

Diumenge 11 de Novembre, de 18h00 a 21h00

>> Projeccions i Cinefòrum amb la participació de Lolita Chávez, del Consejo de los Pueblos K’iche’ (Guatemala), María Ovidia Palechor (poble Yanacona), membre de vàries iniciatives de revitalització del pensament de la dona indígena (Colòmbia), i Jesús Alemancia, membre de la Coordinadora por la Defensa de los Recursos Naturales del Pueblo Ngäbe Buglé y campesino (Panamà).

Ragiñ Epu Mapu. Entre dos mons: missatges d’ancians i joves maputxe (Documental)

Poble Indígena: Maputxe| 51 min | Xile/ Estats Units, 2008 | Direcció i producció: Ariel López

El vídeo documenta la història i la lluita dels maputxe per mantenir viva la seva cultura al Xile actual. Seguint la vida de José Pablo Painen, jove estudiant maputxe, Ragiñ Epu Mapu mostra el conflicte que comporta deixar la comunitat nativa per anar a estudiar a la ciutat. Una història que destaca l’orgull i identitat cultural del poble maputxe, així com els desafiaments davant de fenòmens com l’emigració i l’assimilació.

Tsô’Rehipâri, Sangradouro (Documental)

Poble Indígena:Xavante| 28 minuts | Brasil, 2009 | Direcció i producció: Divino Tserewahú, Amandine Goisbault i Tiago Torres.

L’any 1957, després de dos segles de resistència, un grup xavante es rendeix a la missió salesiana Sangradouro, a Mato Grosso. Amb excel·lents imatges d’arxiu, la pel·lícula és un bon exemple del que van suposar les missions per als pobles indígenes d’Amèrica Llatina. El documental reflexiona sobre les preocupacions dels xavante a dia d’avui, envoltats per l’agronegoci de la soja, amb la terra i els recursos esgotats, i en mig de tants canvis socials i culturals. Després de segles d’assimilació, aculturació i explotació territorial, preservar la nostra identitat, depèn només de nosaltres?

Racismo (Documental)

Poble Indígena: Nació maya | 12 min | Guatemala, 2009 | Direcció i producció: Asociación Centro de Mujeres Comunicadoras de Guatemala.

Què és el racisme? Quina imatge és té de l’indígena? I de la dona indígena en general? Què s’està fent per canviar aquest imaginari? S’han produït avenços en aquest sentit? Aquestes són les preguntes que es fan un grup de dones comunicadores. El documental, realitzat amb finalitats pedagògiques, cerca respostes a aquestes qüestions i pretén mostrar el racisme sistèmic, estructural i institucional contra l’indígena, encara molt present a la societat guatemalenca.

Nabusimake, Memorias de una Independencia (Docu-Ficció)

Poble Indígena:Arhuac | 37 minuts | Colòmbia, 2010 | Director: Armando Villafaña. Producció: Zhigoneshi (Centro de Comunicación Indígena Sierra Nevada de Santa Marta, Colòmbia).

Realització de videastes indígenes que mostra la narrativa històrica local del poble arhuac en el seu procés de resistència i posterior independència de la sujecció religiosa, cultural i econòmica desplegada per la missió caputxina en els territoris de l’antiga San Sebastian de Rábago (avui anomenada Nabusimake) a la Serra Nevada de Santa Marta, al nord de Colòmbia.
Mira també:
http://visioindigena.org/
http://alternativa-ong.org/index.php?option=com_content&view=article&id=121&Itemid=177

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more