|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
“A Xile les lluites estudiantils són ofensives no pas defensives com les d’aquí”
|
|
|
per MALLORCANA |
01 nov 2012
|
|
Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat. |
http://contrainfo.cat/temes/ensenyament/cronica-a-xile-les-lluites-estud/
EL MOVIMENT ESTUDIANTIL ha estat d’actualitat en els darrers mesos, no només en les nostres terres, sinó també en indrets com Canadà o Xile. Malgrat ser contextos diferents, les lluites estudiantils que es lliuren a l’altra banda del món tenen enemics molt semblants: la privatització i elitització de l’ensenyament.
Per conèixer de més a prop algunes d’aquestes experiències, el dijous 25 d’octubre es va celebrar a la UIB la xerrada ”El moviment estudiandil a Xile”, organitzada per l’Assemblea de la UIB. En aquesta xerrada es va poder comptar amb la participació per videoconferència de David Concha, estudiant xilè implicat en el moviment estudiantil de la seva universitat.
L’acte començà amb unes paraules de Sílvia Suau i Ferran Vallès, membres de l’Assemblea UIB, tot explicant les peculiaritats del sistema educatiu d’Argentina i Xile, que tots dos coneixen de primera mà per la seva experiència estudiantil en aquests països. El cas d’Argentina és peculiar: allà, l’educació pública és gratuïta, fins i tot en el nivell universitari. Això fa que s’oposi completament al model xilè, en què s’arriben a pagar grans quantitats per matricular-se. S’ha de dir, però, que tot i ser models oposats, en la pràctica la població argentina sí que troba obstacles per accedir a l’ensenyament: l’absència de beques impedeix realment que les persones es puguin dedicar a estudiar, per molt que aquests estudis siguin gratuïts. Sílvia i Ferran també van remarcar la força i intensitat dels moviments estudiantils de l’Amèrica llatina, que assoleixen uns graus de combativitat i creativitat insòlits.
Xile representa un macabre laboratori excepcional del que és la implantació del model neoliberal en l’àmbit educatiu. Des del cop d’Estat de Pinochet, sota l’empara de la CIA, aquest país ha aplicat l’ortodòxia neoliberal en tots els àmbits, privatitzant la immensa majoria dels serveis públics i permetent la introducció de grans capitals interiors i exteriors que, òbviament, han transformat l’ensenyament en una mercaderia més. És interessant constatar com molts dels arguments i raonaments que s’escolten a Xile per defensar aquest model són els mateixos que ja podem escoltar aquí amb claredat.
Després d’aquesta introducció es va donar pas a la projecció del documental ”Maleducados”, que narra alguns dels episodis recents del moviment estudiantil xilè. El podeu veure aquí:
Finalment, es realitzà una connexió per videoconferència amb David, estudiant xilè que estigué d’intercanvi a Mallorca el curs passat. Explicà algunes de les seves experiències amb l’activisme estudiantil: des de les petites victòries fins a la duresa de la repressió policial o el desgast després de tants de mesos de mobilitzacions ininterrompudes. |
Mira també:
http://contrainfo.cat
|
This work is in the public domain |
|
Re: “A Xile les lluites estudiantils són ofensives no pas defensives com les d’aquí”
|
|
per Llibertat |
01 nov 2012
|
|
cadascú es llure d'anar allà on mes li agradi. Si estas mes agust a xile, Doncs endavant anims! |
|
Re: “A Xile les lluites estudiantils són ofensives no pas defensives com les d’aquí”
|
|
per a |
01 nov 2012
|
|
llibertat mosso |
|
Re: “A Xile les lluites estudiantils són ofensives no pas defensives com les d’aquí”
|
|
per Bottom |
02 nov 2012
|
Es fa difícil reflexionar entre ofensives i defensives quan les mobilitzacions no plantegen el soterrament d'un òrgan institucionalitzador com és la universitat.
No crec en els objectius d'aconseguir un paper que et faci més persona, o en lluitar desde dins com a investigador. Reconec que no tenir facefuck ni tuiter no m'ajuda a estar "al dia" de les reivindicacions.
Complicat solidaritzar-se amb esta lluita.
PD: "Volverles un poco más permeables. En una palabra, lo de siempre: escuelas, escuelas y escuelas" (Delibes, M.) |
