|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
|
per Federalista |
26 oct 2012
|
|
|
República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
El fracàs de la reforma estatutària promoguda pel tripartit ha posat en evidència l’esgotament del sistema autonòmic, definitivament desbordat per la manifestació de l’11 de setembre i les seves conseqüències polítiques. S’ha obert així de nou el debat, en profunditat, sobre l’organització territorial de l’estat que ha pres per sota una dimensió d’etapa constituent.
Aquest procés ha coincidit – no sense causes i conseqüències, -amb la crisi financera que el neoliberalisme, avui dominant al món, ha convertit en depressió econòmica pel seu designi d’aprofitar-la per desarticular l’estat del benestar i privatitzar, al màxim, les instàncies d’intervenció econòmica i assistència social. En la cruïlla d’aquest dos processos, la formació que avui governa a Catalunya, el nacionalisme català, conservador i neoliberal, ha volgut posar-se al capdavant del debat territorial, restringint-lo a un debat identitari unidimensional, per consolidar la seva hegemonia, i evitar, al mateix temps, l’erosió social que li suposa la seva ferma adhesió al programa de la depressió.
Amb equívocs i ambigüitats -i afavorit per les respostes del govern de l’Estat, el PP i fins i tot una part de l’esquerra espanyola- l’actual Govern de la Generalitat ha posat sobre la taula, com si fos l’única opció viable ara mateix, la de la independència de Catalunya. Ho ha fet amb una maniobra política, fins ara amb èxit; amb un ús partidari de l’onze de setembre i dels mitjans de comunicació públics, d’enaltiment d’una denominada Assemblea Nacional Catalana, que és una projecció seva i dels seus apèndixs polítics en el camp del nacionalisme. Una maniobra que li ha permès deixar en la foscor la seva pròpia erosió per la política de retallades que ha vingut practicant i que des de la primavera passada havia anat produint una onada creixent de contestació social, amb el moviment del 15-M, les vagues de treballadors i estudiants, las mobilitzacions contra els desnonaments i tantes i tantes manifestacions d’indignació i rebuig.
El que està en joc el 25 de novembre no és, en primer terme, la independència, sinó l’establiment d’una nova correlació política, que fins i tot substitueixi com a referent la manifestació de l’11 de setembre. Correlació en la qual Convergència i Unió aconsegueixi l’espai de maniobra absolut que necessita per gestionar la crisi política i econòmica i garantir una nova hegemonia per dècades, com la de l’etapa pujolista. També està en joc l’anorreament de l’esquerra crítica amb les polítiques neoliberals, sigui per la via del desdibuixament polític o per la via de la minimització electoral, o les dues sumades.
És una elecció per una legislatura, no per un moment de decisió. Per tant cal tornar a posar, també, en el primer pla del debat l’actual crisi econòmica i les intencions i conseqüències de la política neoliberal, de la qual CiU fins ara s’havia manifestat com a millor intèrpret que el mateix Partit Popular. I no només plantejar el debat en termes de denúncia, sinó sobretot en termes d’alternativa: una resposta d’esquerres de transformació social i econòmica, que reivindiqui sense reticències les polítiques públiques d’assistència i protecció social i propugni anar més enllà amb la proposta d’un nou model polític i social, no capitalista i radicalment democràtic; de superació de la configuració neoliberal de la Unió Europea i de la unió monetària, avui per avui al servei dels centres de poder econòmic i sense sistemes de control democràtic real sobre la presa de decisions i l’execució de les polítiques comunes. En aquesta línia cal reforçar la pressió per la renovació democràtica, immediata; cosa que ha d’incloure la sempre ajornada qüestió de la forma de l’Estat, obrint pas a la substitució del règim monàrquic pel republicà, en una decisió lliure i específica del poble.
Pel que fa al debat territorial, el primer que refermem és la defensa d’una resolució basada en el reconeixement i exercici del dret d’autodeterminació; per mitjà d’una consulta popular específica en termes de disjuntiva, no del plebiscit d’una única proposta. Entenem que ni l’estat centralista ni la fórmula, unitària, de les autonomies representa la multinacionalitat que existeix en el territori de l’estat espanyol. I també que la independència, que no ha estat l’opció històrica de l’esquerra alternativa, tampoc és, a més, la solució que tradueix, en termes institucionals, aquesta multinacionalitat, també present dins de Catalunya.
Per això defensem com alternativa pròpia la instauració d’una reorganització política territorial republicana i federativa, hereva de la tradició emancipadora del federalisme català i espanyol, des dels temps de Pi i Margall. Aquesta solució federativa ha d’adequar-se a la multinacionalitat, reconeixent i traduint políticament i institucionalment l’acord d’unitats sobiranes, corresponents a les diferents nacionalitats, que s’uneixen en un pacte lliure de pobles lliures.
ADHESIONS:
Les persones que desitgin incorporar la seva signatura de suport a aquest manifest ho poden fer fent clic aquí o enviant les seves dades (noms i cognoms, professió, ciutat i DNI ) a una de les següents comptes de correu: “Alejandro Andreassi Cieri” alejandro.andreassi ARROBA uab.cat, “josé luis martín rams” josep.martin ARROBA uab.cat i “Salvador López Arnal” salarnal ARROBA gmail.com.
Primeres adhesions
Manuel Martínez Llaneza Profesor Titular de Universidad. UPM Madrid
Salvador López Arnal Colaborador de Rebelión y El Viejo Topo. Barcelona
Carlos M. Gutiérrez González Administrativo y estudiante de Historia
Àngel Duarte Montserrat Catedràtic d’Història Contemporània Universitat de Girona Girona
Jaime Ramajo Escalera Economista
Rosa Ribell Boada Jubilada Sabadell
José Luis Martín Ramos Catedràtic d’Història Contemporània Universitat Autònoma Barcelona Barcelona
Alejandro Andreassi Cieri Professor Titular d’Universitat. Universitat Autònoma Barcelona Sant Cugat del Vallès
Jordi Torrent Bestit Jubilat Barcelona
Joaquín Miras Albarrán Profesor de IES Sant Cugat del Vallès
Carlos Valmaseda Blanco Bibliotecario Badalona-Manila
Soledad Bengoechea Echaondo Historiadora Barcelona
Giaime Pala Historiador Barcelona
Antonio Navas Robles Médico de familia.. Barcelona
Joan Tafalla Mestre d’ensenyament primari Sabadell
Francisco Morente Professor Titular d’Universitat
Universitat Autònoma de Barcelona Cardedeu
Martín Rodrigo Alharilla Professor Titular d’Història Contemporània Terrassa
Alberto Herbera López Obrer metal.lúrgic Molins de Rei (Barcelona
Núria Bergé Pijuan Mestra d’Ensenyament Secundari, Jubilada Barcelona
Carles Gil Farré Professor Barcelona
Eduard Rodríguez Farré Professor d’investigació i metge Barcelona
Antoni Montserrat Solé Economista Barcelona
Mariano Aragón Pascual Director de la ACIM Sant Cugat del Vallès
Miguel Riera Editor Mataró (Barcelona)
Francisco J. Saucedo Pedregal Bombero Barcelona
Ramón Franquesa Artés Profesor de la UB, Económicas Barcelona
Antoni Lucchetti Farré Abogado Barcelona
Manel Gracia Jubilado
Ángel Trasobares Castillo Historiador Barcelona
Marta Campoy Fernandez Professora Inst Pere Calders Sabadell
Miguel Ángel Domenech Delgado Jubilado
Salvador Jové Peres Economista i Ex-eurodiputado de IU La Garriga
Elena Lorente Pérez Periodista i profesora Barcelona
Maria Teresa de Pedro Bonilla Enfermera y Licenciada en Historia. Madrid
Armando Sánchez López Metalúrgico Terrassa
Matteo Manfredi Archivero Barcelona
Juan Isidro Calderón Paz Profesor de Secundaria Sabadell
José Francisco Navajas Adán Profesor de Secundaria Terrassa
Jorge Riechmann Profesor Titular de Filosofía Moral UAM Madrid
Juan Carlos Rodrigo Alharilla (alias Fede) Administrativo UAB, Sabadell
Gabriel Jover Avellà Departament d’Economia Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials-Universitat de Girona Girona
Albert Recio Andreu Profesor Titular de Economia UAB Barcelona
José Luis Gordillo Catedrático de Filosofía del Derecho UB Barcelona
Daniel Santacruz Moreno Empleado Público y Concejal del MIA en el Ayto. de Pinto (Madrid) Madrid
Tomás Corrales Alberto Trabajador Social Madrid
Angeles Garcia Mesa Trabajadora de Hostelería Madrid
Juan Dominguez Rama Administrativo Madrid
Román Miguel González Profesor de Educación secundaria
Guillermo Lusa Professor (ara jubilat) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Sabadell
Ginés Fernández Director de Mundo Obrero Madrid |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
per x
generacionesponja@gmail.com |
26 oct 2012
|
PI i MARGALL:
ESCRITOS SOBRE FEDERALISMO
http://webspersoais.usc.es/export/sites/default/persoais/ramon.maiz/desc |
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
per internacionalista |
26 oct 2012
|
|
Vale, la izquierda reformista de nuevo con el cuento de la lechera. ¿En vuestro federalismo va a aparecer Castilla como sujeto político, o simplemente vuestro federalismo es un españolismo camuflado que sólo busca contentar a vascos y catalanes? |
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
per Layretià |
26 oct 2012
|
|
Internacionalista, ¿lo que propones no sería más bien una confederación? |
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
per vinga home |
27 oct 2012
|
"enaltiment d’una denominada Assemblea Nacional Catalana, que és una projecció seva i dels seus apèndixs polítics en el camp del nacionalisme."
i la Crida era el braç armat d'en Pujol
prefereixo els anarkos antinazionalistas, us ha importat sempre una merda el tema nacional, el de la llengua, sempre de bracet del bilinguisme i El Pais, sempre considerant el tema nacional no de nazis sino de pagesos de comarques -ui quina mala olor que fan, els que viuen al costat de la caseta de caps de satmana- no t'han ficats a la creme progressista, cosmopolita i posmo de Barcelona, ves per on,
de curts n'hi ha totes les cases, des del metall de CCOO al Baix Llobregat fins als assistents a la UCE de Prada, pero vosaltres sempre toqueu la pandereta quan mig pais n'està fins els nassos i surt el carrer
jo estic d'acord amb el vostre federalisme, no quan els madriles s'avinguin que no ho faran mai, sino quan vosaltres tingueu un compromis nacional clar, recolzant la llengua per exemple al moviment sindical, de veritat, no en declaracions, a les fabriques i a les obres, quan l'alliberament nacional sigui present al moviment obrer, quan deixeu de veure el fet de ser català com una frikada de caps de setmana i es converteixi una cosa normal com ser pakistanès al Pakistan |
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
per vinga home |
27 oct 2012
|
i em sap molt greu veure coneguts intelectuals i historiadors, com la Bengochea amb obres cabdals per entendre per exemple l'anarcosindicalisme en aquest pais, signar confusions d'aquest tipus, molt lliure d'estar pel federalisme o pel que vulgui, res treu aixo
passeu-vos pel CIEMEN i pregunteu per exemple o per qualsevol de les assemblees territorials, mireu qui hi ha treballant-hi i s'hi veiu gaires convergents feu-ho saber |
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
per vinga home |
27 oct 2012
|
jo vinc de l'esquerra revolucionaria i estic en contra del linxament per part de gent de l'independentisme de la intelectualitat del pais -tot i saber que 3/4 parts ve de l'enxufe i haver sabut trucar la porta adequada- que esta firmant aquest tipus de manifestos i que segurament forces han estat bastants anys a l'orbita sociata
però no podeu estar generant aquest confussionisme perque la burgesia convergent i els seus assessors de marketing s'estigui aprofitant d'un clam social determinat, que ve de l'esgotament d'un model politic fals pactat a la Transicio amb la caverna.
no podeu estar fent aquest confusionime quan es sabut que una part del federalisme ve de l'entorn historic d'ERC i que una bona part de l'independentisme tant politic com social ha estat federalista i ara és independentista: les raons? moltes, però s'ha perdut la por i es veu com una cosa normal: les republiques baltiques, els balcans, ara escocia; quin problema hi veieu en aquest gruix social a favor del trencament amb l'Estat espanyol? |
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
per .. |
27 oct 2012
|
|
el remiro i el text citat sobre l'ANC és una cutreria estalinista, el redactor s'ha lluit i els signants no se'l deuen haver ni llegit, sembla el contubernio de Munich |
|
Re: República i federalisme. Per una sortida d’esquerres a la crisi econòmica i el conflicte polític
|
|
per L'@bominable |
29 oct 2012
|
si.
Massa tard per fer marxa enrere:
de fet els espanyols estan d'allo mes contents de desempallagarse de les hordes quatribarrades malcontentes. I tenen clar que l'independencia no es una broma: tot per CiU (a Suissa) i que campi qui pugui.
Es comprensible que ja no vulguin saber res de nosaltres; sobre tot despres d'haver sentit les cançons més casposes... eeeeh... vull dir 'els himnes independentistes' penjats a youtube:
some examples
Cesc Freixas
www.youtube.com/watch?v=P-1vh8dGlj0&feature=related
Brams 'fent cami'
www.youtube.com/watch?v=3qR0ZpHCzr0&feature=related
La canço 'Som Catalunya!' emesa a TV3
www.youtube.com/watch?v=K9rtlRd9q-k&feature=related
Josmar 'Superfort'
http://www.youtube.com/watch?v=m-sqaXF2RWM&feature=related |
|
|
