Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: un altre món és aquí : altres temes : dones
Algunas notas sobre la crisis, el capitalismo y el patriarcado
24 oct 2012
Os dejo unas notas que quizá tengan un poco de interés para alguien. El aspécto histórico no lo he trabajado super a fondo, es decir, no es ni mucho menos académico, aún que me he pasado unas cuantas horazas mirando información en la web. Los comentarios son bienvenidos, especialmente las críticas:

Al mirar la historia del capitalismo-patriarcado se observa que desde los últimos 200 años hay procesos que se repiten de una forma muy parecida. A medida que los conflictos sociales se hacen más patentes:

1) Las clases desposeídas y oprimidas reclaman lo que es suyo y se organizan en grupos para defender sus derechos.

2) Los hombres organizados en estos grupos excluyen a las mujeres y rechazan sus demandas, apoyándose en su mayor fuerza política relativa gracias a las estructuras patriarcales.

3) Las mujeres reaccionan reforzando los mecanismos de solidaridad de género y dando menos importancia a las cuestiones de clase social: se fomenta el feminismo inter-clasista.

4) Tarde o temprano llega una crisis y aumenta la conflictividad social. La estructura de clases de la sociedad se tambalea.

5) El feminismo inter-clase tiende a escindirse en función de las clases sociales, dada la divergencia de intereses.

6) En este contexto, los hombres de clases altas ofrecen alianzas o

(i) a los hombres de clases bajas para mantener el patriarcado o

(ii) a las mujeres de clases altas para mantener el capitalismo.

7a) Los hombres de clases bajas aceptan el pacto de los hombres de clases altas: los hombres excluyen a las mujeres y refuerzan el capitalismo a cambio de reforzar el patriarcado.

7b) Las mujeres de clases altas aceptan un pacto que mejora su estatuto de género y les permite reforzar su estatuto de clase. Las mujeres de clases altas excluyen a las mujeres de clases bajas: a cambio de reforzar el capitalismo, dejan de lado la lucha contra el patriarcado.

Los hombres de clases bajas (y sus organizaciones políticas) excluyen también a las mujeres de clases bajas, en parte como represión al feminismo inter-clase, reforzando así el patriarcado. Las mujeres son reprimidas y excluidas y así los movimientos de base contra el capitalismo son debilitados. La estupidez de los hombres refuerza al capitalismo.

Conclusiones:

- La política de los hombres de mantener la sociedad patriarcal, el machismo, refuerza al capitalismo.

- La política de mantener la sociedad capitalista (por hombres y por mujeres), refuerza al patriarcado.

- Las que más pierden siempre son las mismas: las mujeres de clases bajas que reciben ostias de un lado o del otro o de los dos.

¿Cuándo nos daremos cuenta que patriarcado y lucha de clases son las dos caras de la misma moneda? ¿Cuándo vamos a cambiar la historia?

Y sobre todo: si este análisis tiene algo de cierto, entre estos ¿quién está sufriendo todas las opresiones? ¿quién es el verdadero agente revolucionario?

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Algunas notas sobre la crisis, el capitalismo y el patriarcado
24 oct 2012
Quan apareixen crisis capitalistes amb forta conflictivitat social, vols dir que els homes de classes altes dubten entre salvar capitalisme o patriarcat? I vols dir que els homes de classes baixes aspiren en algun cas a pactar amb els de classes altes per mantenir el patriarcat? Jo diria que ni de conya, ni una cosa ni l'altra.

L'altra cosa ràpida: patir opressió no et converteix en agent de res. És la presa de consciència la que t'hi converteix, i per a que aquesta es doni no necessàriament s'ha de ser la més oprimida. De la mateixa manera que sovint les més oprimides rebutgen prendre aquesta consciència.

Una cosa sí és certa, capitalisme i patriarcat van de la mà. Ara, no són les dues cares de la mateixa moneda, jo diria que el capitalisme inclou l'opressió patriarcal en allò que li és funcional i mentre així sigui. Com la nacional, la racial, etc.
Re: Algunas notas sobre la crisis, el capitalismo y el patriarcado
24 oct 2012
l'autor:
* els homes de classes altes volen salvar el capitalisme i el patriarcat, no dubten.
Els homes de classes baixes si que poden treure profit de mantenir o reforçar el patriarcat: el que perden de l'explotació capitalista, ho guanyen de l'explotació patriarcal. No tenen pq buscar el pacte, però si els hi fiquen molt fàcil (més fàcil que acabar amb el capitalisme)... a més, desde aquesta òptica el masclisme es un mecanisme de dominació patriarcal, però també un mecanisme de dominació de classe: es un mecanisme per controlar la revolta contra el capital.
* Son l'agent amb més potencial, altra cosa es que aquest potencial es desenvolupi.
* Patriarcat i lluita de clases son dues cares de la mateixa moneda, no confondre amb el capitalisme. El capitalisme no inclou el patriarcat, de fet es situen a dos nivells d'abstracció diferent.
Re: Algunas notas sobre la crisis, el capitalismo y el patriarcado
24 oct 2012
perdona, precisament el capitalisme és un tot social que inclou el patriarcat

la lluita de classes segons Sant Marx és la Historia, tota, en el seu conjunt

mes enllà de plantejar-ho gairebe metafisicament, ahistoricament, estructuralment... (no puc aportar dades concretes perque no ho he treballat) el capitalisme, la societat burgesa... en un primer moment va esmorteïr o trencar elements del patriarcat -que obviament és anterior al capitalisme i de ben segur anterior a la societat de classes (la "historia") (vg. El origen del Patriarcado de Gerda Lerner)- elements com l'ordre familiar (Marx i Engels ho denuncien al Manifest com un atac a les condicions de vida del proletariat), certament la familia rural precapitalista i el que comportava d'element primordial del patriarcat desapareix en el marc de la industrialitzacio, proletaritzacio i urbanització (una cosa semblant passa amb el "paternalisme" de les relacions socials rurals descrit per Thompson), el treball de les dones i els infants a la primera fabrica industrial capitalista representa una pauperització enorme de les condicions de vida de la gent, però, seguint l'argumentació de l'autor/a, fins a quin punt representa un alliberament de la dona ja que passa a guanyar un salari...?
S'ha dit que a partir d'una segona fase -segona meitat i finals del XIX- el capitalisme, la societat burgesa triomfant desenvolupa un reforç a elements integradors, de consens... en una societat on les revolucions del 48 ja fan veure les orelles a la possibilitat real d'enderrocament del capitalisme per part de la classe treballadora...(any 48 que coincideix amb una de les primeres declaracions de drets de la dona, la de Seneca Falls) i heus aqui el reforç a peces claus del patriarcat com la familia es fa necessari per assegurar la continuitat de l'ordre establert, burges i patriarcal.

Aixi a finals del XIX, una de les consequencies de la lluita obrera contra les condicions miserrimes de treball de la primera industrialització és evitar el treball paupèrrim de nens i dones, excloent-los i excloent-les del treball assalariat i lluitant pel concepte de "salari familiar". Salari familiar que esdevé pero una forma de reforç de la familia i del poder masculí en l'ambit domèstic

Tot i que es una evidencia -que s'hauria de contrastar empiricament- que el treball (el qual implica en mes o menys grau la autonomia economica femenina i per tant l'autonomia en mes o menys grau del poder masculi directa de pares marits o germans) de les dones proletàries continua existint fins els anys 60 com a minim com a necessitat, moltes vegades com a feina de suport al "sou important" de l'home: no crec que existeixi per exemple un "salari familiar" a la mineria asturiana -un dels cassos publicament mes conflictius per l'intent d'acces al treball per part de dones- sense que el mateix temps moltes d'aquestes dones facin feines al camp o al poble per tal d'obtenir uns ingressos que "ajuden" (i tornem-hi, en la mesura que "ajuden" questionen aquest element del patriarcat de la dependencia economica).

Treball diferent al de per exemple les telefonistes des dels anys 20-30 (cas estudiat en una tesi doctoral de l'UB) feina que si representa un trencament real del predomini economic masculi en un sector de la classe treballadora alt o per a dones procedents de classe mitjana, feina que es creada per empreses capitalistes multinacionals.

És a dir, una feina creada per les multinacionals capitalistes permet cert alliberament de la dona i l'afebliment d'una eina de poder patriarcal, la dependencia economica de la dona, la qual a llarg termini i "objectivament" (pura filosofia) l'interessa a la societat burgesa per mantenir el seu ordre.

A la realitat les coses són més contradictòries, més confuses, menys estructurades i menys finalistes. Tot i això, crec que hi ha un conflicte i també una necessaria simbiosi entre el capitalisme com a ordre socioeconomic dominant i el patriarcat, conflicte i simbiosi que també es dona en altres aspectes: ecologia, nacionalitat, explotacio nord-sud, norma heterosexista, etc.
Re: Algunas notas sobre la crisis, el capitalismo y el patriarcado
24 oct 2012
pero això no és mecànic, és contradictori, i no crec que es degui a una estupidesa genètica o generada pel rol de genere de cadascu -be, menys algunes excepcions-, en una bona part de cassos es deu a un mecanisme inconscient d'acceptació de les normes socials establertes, tant per part dels "objectivament" beneficiaris com per part de les "objectivament" perjudicades

com m'es més facil imaginar-me un grup d'elit darrera del capitalisme mirant de fotre a la resta de la humanitat -la trilateral o el club dels magnats- (cosa que tampoc crec que existeixi d'aquesta forma) m'es mes dificil imaginar-me el patriarcat com un grup de persones darrera d'una serie d'elements socials intentant aprofitar-se conscientment d'unes altres persones, crec que aquest tipus de conceptes expliquen la realitat, fins a segons cert grau en son un reflex pero tampoc es poden convertir en un totem i encara que és reprodueixin a microambits de les relacions socials s'ha de tenir una mica de ma esquerra alhora d'usar-los per l'analisi social estatic o historic
Re: Algunas notas sobre la crisis, el capitalismo y el patriarcado
24 oct 2012
Joder quin rollo m’has clavat! No estic d’acord, però merci, també em fa avançar. Doncs varies coses:
- Cada vegada que m’informo sobre l’origen del patriarcat, trobo explicacions diferents – i no crec que això sigui extrany, ja que s’intenta deduir a través de molt poca información tot el funcionament de una societat de fa milers d’anys. Inclus Lerner diu: “it shows the close connection between the suppression of women, the subordination of women, and hierarchy, and the subordination of people of other tribes and other races. So racism and sexism are very closely connected. And if you remember that the first class distinctions were the distinctions between those who owned slaves and those who did not, then you see that class and race and sex, from the inception, were very closely linked.” http://www.intuition.org/txt/lerner1.htm
- El fundament històric és sens dubte difícil; el fundament llogic em sembla molt clar, però això ho he de tractar més a fons en un altre àmbit.
- Així, col•loco al patriarcat al mateix nivell que la lluita de clases. En canvi, el sistema capitalista-patriarcal fa referència a la simbiosi entre les dues – amb les modificacions del patriacat que el capitalisme va generar (també segons Hit Hartmann en ocasions va empitjorar l’estatut de la dona; l’article… no m’enrecordo!)
- En aquest sentit no estic d’acord que el mot “capitalisme” inclogui totes les clases socials, al menys en la significació originària del terme.
- El problèma es que els primers estudis sobre el capitalisme, i amb ells Marx, només tenen en compte un subconjunt de les relacions de producció y asignació de la producció (les capitalites amb l’intercambi mercantil) i olviden (o exclouen) totes unes altres (les patriarcals amb el dò i la herència).
- El sistema capitalista-patriarcal es doncs una simbiosis entre el mode de producció capitalista i el mode de producció domèstic o patriarcal. En aquest sentit trobo interesants els escrits de Christine Delphy, encara que es una autora que en altres coses no m’agrada gens.
- Les relacions de producció i d’explotació s’expliquen en el marc de 4 clases socials (com a mínim), definides per la seva posició en la producció.
- Es justamente a través d’aquest doble joc de subordinació patriarcal (matrimoni i familia) i subordinació capitalista (salari) que intento explicar la dinàmica sistèmica. Aquí només faig un esbòs, però hi estic treballant més a fons.
- A més del salari familiar (una fet que s’ha donat en varis països), desde que li van tallar el cap a Olympe de Gouges fins al tandem Merkel-Lagarde, entre d’altres coses i hi ha gent que en sap molt més que jo, pots trobar : la guerra de secceció als estats units i el dret a vot, la negació d’una problemàtica específica de les dones en base als escrits d’Engels fins la IGM, les sufraggettes angleses, la revolució russa i la contrarevolució posterior (per instaurar… quin mode de producció?), la guerra civil, la revolución i la dictadura espanyola o inclús els moviments del ’68 amb els comunistes i el moviment de lliberació de les dones.
- Em pregunto si tu estàs en el punt (2) del meu esquema, es a dir, intentar reduir el problema a les relacions capitalistes i en consequència restant importància a les relacions de producció patriarcals o subsumint-los en les capitalistes. De fet, els dos sistemes son inviables l’un sense l’altre (a més de la questió ecològica). L’un s’explica per l’altre.
- La nació no la considero res més que alienació.
De totes maneres, merci pels comentaris. M’en vaig a dormir, fins demà a la nit – o al matí …. no dic res més.
[ostia fa asaco de temps que no escric català i no tinc corrector… mon dieu quines faltotes que deu haber ;)]
Re: Algunas notas sobre la crisis, el capitalismo y el patriarcado
24 oct 2012
Joder quin rollo m’has clavat! No estic d’acord, però merci, també em fa avançar. Doncs varies coses:
- Cada vegada que m’informo sobre l’origen del patriarcat, trobo explicacions diferents – i no crec que això sigui extrany, ja que s’intenta deduir a través de molt poca información tot el funcionament de una societat de fa milers d’anys. Inclus Lerner diu: “it shows the close connection between the suppression of women, the subordination of women, and hierarchy, and the subordination of people of other tribes and other races. So racism and sexism are very closely connected. And if you remember that the first class distinctions were the distinctions between those who owned slaves and those who did not, then you see that class and race and sex, from the inception, were very closely linked.” http://www.intuition.org/txt/lerner1.htm
- El fundament històric és sens dubte difícil; el fundament llogic em sembla molt clar, però això ho he de tractar més a fons en un altre àmbit.
- Així, col•loco al patriarcat al mateix nivell que la lluita de clases. En canvi, el sistema capitalista-patriarcal fa referència a la simbiosi entre les dues – amb les modificacions del patriacat que el capitalisme va generar (també segons Hit Hartmann en ocasions va empitjorar l’estatut de la dona; l’article… no m’enrecordo!)
- En aquest sentit no estic d’acord que el mot “capitalisme” inclogui totes les clases socials, al menys en la significació originària del terme.
- El problèma es que els primers estudis sobre el capitalisme, i amb ells Marx, només tenen en compte un subconjunt de les relacions de producció y asignació de la producció (les capitalites amb l’intercambi mercantil) i olviden (o exclouen) totes unes altres (les patriarcals amb el dò i la herència).
- El sistema capitalista-patriarcal es doncs una simbiosis entre el mode de producció capitalista i el mode de producció domèstic o patriarcal. En aquest sentit trobo interesants els escrits de Christine Delphy, encara que es una autora que en altres coses no m’agrada gens.
- Les relacions de producció i d’explotació s’expliquen en el marc de 4 clases socials (com a mínim), definides per la seva posició en la producció.
- Es justamente a través d’aquest doble joc de subordinació patriarcal (matrimoni i familia) i subordinació capitalista (salari) que intento explicar la dinàmica sistèmica. Aquí només faig un esbòs, però hi estic treballant més a fons.
- A més del salari familiar (una fet que s’ha donat en varis països), desde que li van tallar el cap a Olympe de Gouges fins al tandem Merkel-Lagarde, entre d’altres coses i hi ha gent que en sap molt més que jo, pots trobar : la guerra de secceció als estats units i el dret a vot, la negació d’una problemàtica específica de les dones en base als escrits d’Engels fins la IGM, les sufraggettes angleses, la revolució russa i la contrarevolució posterior (per instaurar… quin mode de producció?), la guerra civil, la revolución i la dictadura espanyola o inclús els moviments del ’68 amb els comunistes i el moviment de lliberació de les dones.
- Em pregunto si tu estàs en el punt (2) del meu esquema, es a dir, intentar reduir el problema a les relacions capitalistes i en consequència restant importància a les relacions de producció patriarcals o subsumint-los en les capitalistes. De fet, els dos sistemes son inviables l’un sense l’altre (a més de la questió ecològica). L’un s’explica per l’altre.
- La nació no la considero res més que alienació.
De totes maneres, merci pels comentaris. M’en vaig a dormir, fins demà a la nit – o al matí …. no dic res més.
[ostia fa asaco de temps que no escric català i no tinc corrector… mon dieu quines faltotes que deu haber ;)]
Sindicat Terrassa