Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
motin de 4 camins, sindicats de funcionaris de presso complices de torturadoradors
19 oct 2012
entrevista sobre el que va passar al moti de 4 camins, per un press que va ser torturat.
anticarcerari
8
“Un motí no és una cosa organitzada, sorgeix
espontàniament, com a forma d’autodefensa”
Amotinades
Manresa, setembre de 2012
L’any 2004 hi va haver un motí a la
presó de Quatre camins. Els presos
amotinats, van ser durament repressaliats
per part del col·lectiu de carcellers,
metges de presons i per la Institució
Penitenciària. Nou d’aquests
presos es van atrevir a denunciar als
carcellers per tortures. Aquest mes
d’octubre havia de tenir lloc el judici
contra 13 carcellers a l’Audiència
Provincial, però finalmant un recurs
presentat per l’advocat dels carcellers
imputats ha fet suspendre el judici
fins a la primavera. José Solís, un
dels participants al motí, ens explica
què va passar:
Quina era la situació a les presons
en aquella època? Perquè a Quatre
camins ja hi havia hagut un motí al
2002,oi?
Si al 2002 hi va haver un motí, i al
2004 un altre. Tot va començar perquè
hi havia molta repressió per part
dels carcellers. Hi havia molts abusos,
no només a Quatre camins, a totes
les presons. S’emportaven la gent a
aïllament i la torturaven. Fins i tot els
familiars que anaven a visitar patien
humiliacions. Inclús, uns dies abans
del motí, van assassinar impunement
a un pres a aïllament, l’Americà.
Qui hi havia al govern, a la conselleria
d’Interior?
La delegada d’Interior era Montserrat
Tura, i el conseller de Justícia era Josep
Mª Vallès. El director de la presó
era Diego Enríquez i el subdirector
de règim intern era Manuel Tallón,
màxim responsable de seguretat a la
presó, que és un malalt de la tortura,
porta molts anys torturant.
Com s’inicià el motí, hi va haver algun
fet dentonant?
Si, normalment un motí no és una
cosa organitzada, sorgeix espontàniament,
com a forma d’autodefensa. Hi
havia molta acumulació de vulneració
de drets humans. El fet detonant,
però, va ser que cap a les 4 de la tarda,
entre varis carcellers, van agafar
un pres que estava a la bugaderia, i el
van treure a cops al pati i el van començar
a apallissar, li van obrir el cap,
davant dels altres presos. Normalment
ho feien en les cel·les d’aïllament,
però aquell dia ho van fer davant de
més de 100 presos. Es va sol·licitar la
presència de Manuel Tallón, i aquest
malalt torturador, va venir al pati
rodejat dels seus pitbulls - els carcellers-,
tots amb botes i guants,
amenaçant de portar a qui volgués
a aïllament, que allà l’arreglarien
-déien. Es van tirar damunt de diversos
companys per emportar-se’ls, i els
presos es van defensar i aquí és on va
sortir ferit el subdirector i algun carceller
va haver de sortir corrents del
pati. En aquell moment es va retenir
un carceller. Hi va haver una explosió
de violència, hi havia molta alteració.
Les agressions, junt amb l’assassinat
de l’Americano uns dies abans, van
provocar l’explosió.
A partir d’aquí què vau decidir de
fer?
Per consens es va decidir que parlés jo
amb els carcellers i la direcció, perquè
ja duia anys de lluita dins la presó, era
un pres de consciència del moviment
llibertari, havia estudiat dret dins la
presó, defensava a persones que no
tenien advocats, que no tenien recursos,
els ajudava amb els expedients,
recursos subsidiaris, apel·lacions.... Es
va considerar que era la persona més
adequada. En aquell moment es van
fer una sèrie de reivindicacions, es va
utilitzar un mitjà capitalista, que va
ser la cadena SER per poder visiblitzar
el tema, perquè sinó, no sortíem
d’allà. Vam parlar amb un periodista
de la cadena SER, em va donar la seva
paraula que sortiria integrament per
tots els informatius.
Les reivindicacions eren: fi de les
tortures, revisió del grau als presos
malalts o que sortissin en cas d’estar
terminals, fi de la dispersió, millora
de la sanitat, que es complissin els
permissos, les llibertats condicionals,
les revisions de grau i que vingués la
consellera d’Interior Montserrat Tura.
Volíem que vingués perquè al Departament
de Justícia ja havíem denunciat
nombroses vegades les tortures,
i sempre s’arxivaven els casos, per
tant volíem que vingués un altre tipus
d’institució, volíem parlar amb
Interior, no volíem quedar a mans de
les mateixes persones que estàvem
denunciant. Va sortir per tots els
mitjans de desinformació, i de totes
les reivindicacions que teníem només
van treure 2 punts, la fi de les tortures
i que vingués la Montserrat Tura.
Va sortir la noticia en tots els massmedia,
va sortir la meva veu per tots
els mitjans de desinformació, però de
totes les reivindicacions que feiem i
del què deiem, només van treure que
volíem veure la Montserrat Tura, que
deunciàvem tortures a la presó i que
teníem un carceller retingut. Durant
les negociacions vam sol·licitar que hi
hagués un òrgan: l’Observatori dels
Drets Humans de la UB, per controlar
el procés perquè hi hagués una investigació,
i ho vam aconseguir.
Com va acabar el motí?
Primer el subdirecor mèdic de la
presó, Xavi Martínez, va amenaçar
als presos que prenien metadona o
que depenien de medicaments, que
no se’ls hi donarien si no pujaven a
les cel·les, i uns 75 presos van tornar
a les cel·les. De 100 presos en vam
quedar 28, que no depeníem de cap
substància, vam intentar resistir el
que vam poder, però cap a la matinada
ens van tornar a les cel·les.
Com va ser la repressió després del
motí?
Em van treure de la cel·la, jo ja sabia
que em vindrien a buscar i em vaig
posar moltes capes de roba i llibres
al cos per parar els cops. Vaig veure
tot de porres i cascos, em van deixar
en calçotets, em van emmanillar per
darrere, em van tirar per les escales
a “òstia limpia”, em queien cops de
tot arreu, estava sangrant, em vaig
aconseguir aixecar del terra com vaig
poder, i van fer un túnel de carcellers
amb porres(el tubo, se li diu) i em
van fer passar pel mig, donant-me
òsties per tot el tubo, varies vegades,
cosint-me d’òsties, en algun moment
quasi vaig perdre el coneixement. No
et pots cobrir el cap perquè vas emmanillat
per darrere i l’únic que pots
fer és acotar el cap i rebre pals. Feien
pauses perquè recuperés la respiració
i entre ells es deien: dejalo un rato que
lo vas a matar. Després em van portar
cap al Departament d’Ingressos, un
cop allà em tiren al terra, estava sagnant
per tot arreu, aixeco el cap i veig
tot de bates mèdiques, i jo il·lús de mi
que penso, això ja s’ha acabat.
El primer que va dir el subdirector mèdic
de la presó, Xavi Martínez, va ser:
levantadlo del suelo! I seguidament
agafa la porra d’un dels carcellers i em
diu: Ácrata de mierda, llama ahora a
la consellera. I em comença a picar.
Em va estar torturant durant hores i
hores. Els serveis mèdics dins de les
presons, són els primers partíceps de
les tortures, perquè no hi hauria tortures
si s’impliquessin de veritat, perquè
hi hauria partes mèdics i quan hi
ha assassinats, són ells els que passen
els partes als jutges, encobrint els carcellers.
Si no ho fessin, els carcellers
no tindrien tal grau d’ impunitat. Hi
ha molt corporativisme entre metges
i carcellers, viuen com una gran família,
alguns carcellers estan casats amb
infermeres, viuen en els propis recintes
penitenciaris... .
I després, què va passar?
Després em van traslladar a Can Brians.
Els mateixos Mossos d’Esquadra que
ens van traslladar deien als carcellers
que “si continuaven ens matarien,
que ells no en volien saber res”. Només
arribar ja em van començar a
picar, em van començar a tirar per
unes rampes de formigó emmanillat
per darrere. Em van portar a aïllament
arrossegant-me pels cabells, em van
arrancar flocs de cabells. Allà hi havia
un llit metàl·lic, i em van emmanillar
al terra, a una pota del llit. Després,
durant molts dies, a cada canvi de
guàrdia entraven a picar-me, no sé
com no vaig acabar més malament.
Em van tirar gas dins de la cel·la, quan
perdia el coneixement em treien i em
picaven, vaig estar durant 60 dies
amb un focus de llum dia i nit. Llavors
vam aconseguir que entressin els de
l’Observatori dels Drets Humans, van
sol·licitar que tots els amotinats que
estàvem allà sortíssim a declarar, però
molts, per por, no van sortir. Vam sortir
alguns a denunciar què havia passat,
els motius del motí. Quan vaig
tornar a baix, sabia què m’esperava,
un dia sencer de pallisses. Hi va haver
un dia, que van tornar els de
l’Observatori, després de parlar amb
ells, els carcellers em van fotre una
bona pallissa i llavors em volien fer firmar
un document sota tortures, que
deia que l’Observatori dels Drets Humans
havia declarat que hi havia tortures
a la presó i que això era fals, i, a
canvi, m’oferien suport jurídic gratuït
per afrontar el judici del motí, per la
temptativa d’assassinat al subdirector
i el segrest dels carcellers.
“Els mateixos Mossos
d’Esquadra que ens
van traslladar deien
als carcellers que ‘si
continuaven, ens matarien,
que ells no en
volien saber res’”
Jo vaig aguantar com vaig poder, un
company va acabar firmant i ho entenc
perquè és una situació molt dura.
Llavors vaig demanar a les persones
de l’Observatori que em traguessin
d’allà, que em matarien, que portava
més de 60 dies, que no aguantaria,
que faria una tonteria. L’Observatori
va anar a amenaçar al Síndic de Greuges
que si no em treien d’aquella
presó denunciarien i van aconseguir
que em traslladessin a la Model. A la
Model vaig continuar amb la denúncia
per tortures. Allà la tortura física
es va acabar, però va començar la psicològica:
llums de dia i de nit, cops de
porta, sense pati, sense dutxa, sense
poder-me afeitar, aïllat dels altres presos...
Jo continuava denunciant. I una
José Solís, participant del motí de Quatre Camins de 2004 i denunciant en el judici contra carcellers
imputats per tortures que es realitzarà al maig de 2013
anticarcerari
9
matinada, a les 4h, entren a la cel·la,
em despullen, m’emmanillen, em tiren
contra la paret, em piquen...i em
porten al departament d’ingressos i
allà em trobo al director i em diu: tu
por listillo de toda la pandilla, te notifico
tu traslado a Puerto de Santa Maria
I (Cadiz). Vaig estar un mes i mig
de conduccions per tota la península
fins que no vaig arribar a Puerto I. Em
van portar en un mòdul de màxima
seguretat on hi havia pocs presos,
era un mòdul molt repressiu, només
hi havia presos dels GRAPO, ETA, un
de la Cruz Negra i jo. Em va sorprendre
que em fiquessin allà a mi, jo no
havia agredit a ningú durant el motí,
ni als propis agressors els van posar
en un mòdul tant repressiu, ens va
cridar molt l’atenció el per què a mi
m’havien posat en tal règim.
Normalment hi ha unes repressàlies
brutals a qui s’atreveix a denunciar a
dins la presó. Les denúncies per tortures
per part dels presos als Jutjats
de Vigilància Penitenciaria creus que
arriben a algun lloc?
En aquell moment hi havia varies denúncies
a Josep Maria Vallès, directes
al mateix conseller, com a màxim
tecnòcrata, repressor i mandamas
dels torturadors. Contestava lo de
sempre, que no veia motius suficients
per obrir un procediment. I és que
sempre contesten el mateix, arxiven,
arxiven i arxiven. Fins i tot tenim una
denúncia del dia abans del motí, que
vaig fer a l’advocat, per provar que
s’estava denunciant i que no estaven
fent res. També per demostrar que el
motí va ser un tema d’autodefensa. I
aquí vull remarcar una cosa, i és que
hem arribat a aquest judici després
de molts anys, gràcies als companys
que van fer una passa endavant, que
si no fos perquè aquell dia van intentar
autodefensar-se, tot i que això els
ha comportat a molts un augment de
les condemnes, sense el seu acte de
sublevació ara mateix no estaríem en
aquest punt, perquè mai s’hauria sabut
res, perquè si vols que se sàpiga
alguna cosa de la presó l’has de liar
molt. Això va ser un pas de valentia
que van tenir i per això han estat condemnats
a molts anys de presó. I gràcies
a ells ens trobem ara en aquesta
situació; amb 13 carcellers imputats
per tortures, i tota la tecnocràcia que
haurà de declarar en el judici, com a
màxims responsables dels seus carcellers,
del seu braç armat, vaja.
Parlant de la denúncia que heu interposat
per tortures, sou molts els denunciants?
Sí, som 9. 9 víctimes. En realitat, víctimes
n’hi ha moltes més. N’hi ha algunes
que es van quedar pel camí, que
per la situació de repressió no van poder
continuar endavant. Hi va haver
molts més represaliats a part dels 9
que estem allà.
Reprenent una mica el tema, quin joc
creus que van jugar els mitjans de comunicació
durant el motí?
Molt malament. Durant el motí vam
posar la televisió i la ràdio de la cel·la
per verificar si sortien les reivindicacions
i un cop ho van treure, immediatament
ens van començar a criminalitzar,
nosaltres erem els criminals i
les víctimes eren els pobres carcellers.
I ens van començar a condemnar,
sense prèvia verificació de res. Posteriorment,
de cara al judici, El Periodico
de Catalunya, per exemple, a mi
em va treure en una foto, emmanillat,
assegut i el peu de foto hi deia:
els assessins. I jo no he matat mai a
ningú. Tots els mitjans ens van tractar
molt malament. Però alguns almenys
deixaren caure frases com: “Motí
amb rerafons”, “Judici penal contra
13 funcionaris”, però és que ja no ho
podien tapar.
“Em deuen dos anys
de presó, perquè he
pagat dos anys de
més per haver
participat en el motí”
Quan nosaltres vam tenir el judici del
motí, que a mi m’acusaven de sedició
( que vol dir: mitjançant idees i no
violència fer perillar les institucions de
l’estat), ells esperaven que els presos
ens contradiguessim, i no va ser així,
vam anar tots a la una en les nostres
declaracions. Fins i tot, unes declaracions
de dos xavals a favor d’ells que
havien aconseguit sota tortura, van
caure durant el judici, ja que els xavals
van dir que havien declarat sota
tortura, o sigui que ni això els va sortir
bé. També m’acusaven d’haver-los
agredit, i en totes les filmacions de
seguretat, surto només amb una carpeta
i llibres dels meus estudis autodidactes
i era molt evident que jo no
havia agredit a ningú. Deien també
que havia aconseguit un telèfon o un
walkie-talkie, i no és veritat. Nosaltres
vam demanar, un cop va començar
el motí, que ens obrissin la cabina de
telèfons, i la cabina té un sistema de
seguretat que controlen ells des del
búnker que si no l’activen no es pot
parlar, i una de les demandes era que
ens donessin línia i ells ens en van donar.
Jo el primer que vaig fer és trucar
a l’advocat i ell tenia la factura, i el
temps de trucada, o sigui que això
també va caure. Aquest judici va tenir
lloc durant el febrer de 2010. A mi
em van absoldre. A part em deuen 2
anys de presó, perquè he pagat dos
anys de més de la condemna que em
tocava de presó preventiva per haver
participat en el motí. A altres els van
caure més anys de condemna.
Tu, que en aquest moment en la justícia
hi creus ben poc, com comences
un procés judicial contra aquests carcellers,
creus que tindrà alguna conseqüència?
Jo en la justícia no hi crec, de fet mai
havia cregut en la lluita institucional.
Tenint en compte que les institucions
són un aparell més de l’estat, i el qui
m’ha d’impartir a mi justícia és un
funcionari, que és un assalariat de
l’estat, doncs no, no creia que tirés
endavant. Jo pensava que jo sortiria
ben condemnat del motí, perquè tenia
una petició de 30 anys de presó.
Les ganes de lluitar i batallar ens han
portat a aquest punt, però jo confiança
en la justícia segueixo sense
tenir-la.
“Per no tenir
antecedents penals,
els indultaran”
De cara al judici contra els carcellers
l’únic que suposo que pot passar és
que hi hagin condemnes, que inclús
els mass-media treguin alguna cosa
per netejar la cara de la pròpia Generalitat,
que condemnin als carcellers.
Però després passarà com ha passat
sempre, sortiran indultats, per no tenir
antecedents penals els indultaran,
els donaran llibertats condicionals,etc.
Que es quedi en res.
Creus que el motí , veient-ho amb
prespectiva, és una bona eina per lluitar
dins la presó?
Hi ha gent que diu que els motins
porten més repressàlies, per suposat
que porten més repressàlies, però
crec en ells, crec en l’autodefensa de
la gent, crec que a la gent no se la
pot acorralar, i crec que la gent està
en el seu dret d’autodefensar-se. I no
crec en les lluites institucionals, perquè
la raó no ens donarà més drets,
a vegades s’han de fer entendre les
coses per la força. Has de pensar que
el dia següent del motí van destituir
tot l’aparell de la direcció general,
se’n van anar tots al carrer. Tot això
va servir més que totes les denúncies
que jo li havia posat al propi Diego,
el director de la presó. Durant el motí
em va dir si era conscient de què passaria
després i jo li vaig dir que clar
que n’era conscient: tu demà te’n
vas al carrer i hauràs de justificar les
tortures. Com vam aconseguir arribar
finalment a aquesta gent, doncs
va ser amb un acte de violència, i per
tant crec en ella. Per mi el què vam fer
aquell dia no és violència, és un acte
d’autodefensa.
“Tot això va servir més
que totes les
denúncies que jo li
havia posat al propi
Diego, el director de la
presó”
Quines maneres hi ha de lluitar a dins
la presó a part del motí?
Hi ha varies maneres: dejunis, txapeos
(negar-se a sortir de la cel·la), no participar
de les activitats institucionals...
Jo crec en la lluita contra la institució,
contra els murs, crec que presos
polítics ho som tots, perquè subjectes
polítics ho som tots, tan qui està a
la presó per drogues, per estar sota
el llindar de la pobresa, per discriminació,...
per això em defineixo com
a pres de consciència i no participar
amb la institució; no fer activitats,
perquè sinó estàs justificant que ells
puguin dir frases com “s’estan reinsertant”,
“se’ls està tractant bé”. Això
ho veiem als mass-media, que dónen
permissos a 4 presos i això ho treuen
com la gran noticia, però mai parlen
de l’aïllament, les cel·les de càstig... .
Ells ho manipulen.
Tu vas sortir el 2008, podries dir
quin-nos la teva opinió sobre quin
és el context que hi ha a les presons
d’arreu de l’estat?
Jo he viscut una situació molt repressiva.
He passat per moltes cel·les
d’aïllament de les diverses presons de
l’estat. I he de dir que aquí es tortura,
sistemàticament. És la seva manera
d’imposar la llei i l’ordre. Al carrer ja
passa, però a la presó és molt més
bèstia.
A nivell de presos hi ha algun tipus
d’organització per lluitar contra la
tortura?
Jo he estat en diferents lluites al llarg
de la meva vida. Ara hi ha la campanya
de Presó=Tortura per exemple, hi
ha més de 60 presos fent vagues i
dejunis, etc.. Amb gent a fora que els
recolzen. Als anys 90 hi va haver un
moment en el què hi va haver lluites
fortes dins les presons, el moviment
llibertari estava fort a fora i hi havia
molt recolzament de l’exterior, i a dins
hi va haver molta resistència. Dins de
les presons també hi ha coordinació i
companyerisme. És molt important el
recolzament de l’exterior

This work is in the public domain

Comentaris

Re: motin de 4 camins, sindicats de funcionaris de presso complices de torturadoradors
20 oct 2012
A dintre ara s' esta millor que a fora, canal digital, gimnas, piscines, droga gratis, asistencia sanitaria de primera, tele amb canal digital, ambient multicultural, vis a vis aixi no vos torneu del tot marietes, i tot de gratis. A picar pedra vos fotia jo al 95% dels habitants del maco.
Re: motin de 4 camins, sindicats de funcionaris de presso complices de torturadoradors
23 oct 2012
pep, no tienes ni puta idea lo que dices. Si tan bien se vive dentro de la carcel, entra tu mismo y lo compruebas.

Libertad presxs
Sindicato Sindicat