|
Notícies :: altres temes |
Fora el control biometric de l'IES Enric Borràs
|
|
per MOAI Correu-e: tecnomoai@gmail.com |
16 oct 2012
|
Fora el control biomètric de l’institut, fora el control biomètric de les nostres vides!!.
Per un mon lliure i salvatge!!.
MOAI, tecnomoai ARROBA gmail.com |
L’any 2008, la direcció i el consell escolar del IES Abastos de València va decidir colocar 24 cameres de vídeo vigilància a l’institut, dos d’elles als banys, i dotar els accessos de l’edifici amb torns connectats a lectors biometrics de la petjada dactilar (https://www.youtube.com/watch?v=cQU8vWQKPFo), la excusa era el vandalisme i l’absentisme... es va organitzar un escàndol, amb protestes dels estudiants i l’Agencia de Protecció de Dades (AEPD) va obrir un expedient. No es van arribar a instal·lar els lectors de la petjada dactilar (si els torns d’accés) i es van retirar les cameres dels banys. No va ser una gran victòria però va ser quelcom.
Fa poques setmanes, a l’inici del curs, els alumnes de l’institut Enric Borràs de Badalona es van trobar que a l’entrada del centre havien dos aparells de reconeixement facial (camera 3D amb software connectat a una base de dades de les cares dels alumnes lligada a les seves dades personals i acadèmiques, i diverses aplicacions de gestió), a la porta de primer d’ESO altres dos aparells. Poden reconèixer un alumne cada 2 segons, en teoria entre 20 i 30 per minut, però alumnes dle centre afirmen que cada dia es formen cues davant dels aparells i que aquests cometen molts errors.
La excusa ha estat en aquest cas el control de l’absentisme i de l’accés de persones alienes, el sistema disposa d’aplicacions per enviar als pocs minuts de l’inici de les classes SMS o correus electrònics als pares e informar als tutors. El cost del muntatge es de 3.500€ i en el moment en que els paguin el “Pla Millora” es pensa instal·lar dos aparells més a segon d’ESO (i així, per fases, cobrir tots els cursos). En aquest cas no sembla que ningú hagi mogut un dit, ni estudiants ni Agències de Protecció de Dades (ni la espanyola AEPD, ni la catalana ACPD).
Les tècniques biomètriques son unes tècniques invasives i greument perilloses per la llibertat i la intimitat individual. Fins fa poc pràcticament sols era d’us corrent el reconeixement de la petjada dactilar, però cada cop es van estenen més altres mètodes (iris, vascularització de la ma o del dit, conducta, marxa...). La lectura i acumulació d’informació biomètrica és cada cop més ubiqua, tenim passaport i DNI biomètrics (petjada i cara), els visats dels països Scheinguen requereixen dades biomètriques dels sol·licitants... Tota aquesta informació s’afegeix als gygabits d’informació digital que generem cada dia (transaccions bancàries, viatges, trucades telefòniques, missatges d’internet, a les xarxes socials...) i van configurant un paisatge de transparència total front els poders corporatius i els seus subsidiaris els poders estatals.
El reconeixement facial, que fa fins ben poc era quasi de ciència ficció, es pot usar ja per una cosa tan banal com és la repressió de les campanes, però també s’està fent servir en el control d’horaris laborals (a l’ajuntament de Girona per exemple) i en documents d’identitat biomètrics.
Es significatiu veure com les tecnologies de control es van introduint a través de les institucions escolars, igual com es varen utilitzar per introduir el control horari i la organització de l’espai i del temps de treball en els inicis de la industrialització. Primer van ser els monitors d’assistència operats per els professors (tamagochis), desprès les cameres de vigilància, menys estesos (però presents) els torns d’accés amb targeta de proximitat, com en el cas de l’IES Narcís Xifra de Girona (https://www.youtube.com/watch?v=_anlxGQb54M&feature=relmfu) o el IES de Sant Vicenç de Montalt (https://www.youtube.com/watch?v=cQU8vWQKPFo). El reconeixement de la petjada dactilar, amb lector biomètric, s’ha començat a fer servir sobretot en el control dels menjadors escolars, com és el cas de la cooperativa de pares Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat o l’Escola Madre Alberta de Palma de Mallorca.
No s’ha de subestimar la introducció de noves tecnologies de control, perquè a més de servir per les seves funcions immediates, tenen també un impacte ecològic, amb el que es poden transformar entorns, ideologies, usuaris, relacions de poder i, fins i tot, altres tecnologies. Podem saltar un torn d’entrada i eludir el control, però el torn continua, es banalitza i es dilueix al seu entorn, es naturalitza i amb poc temps es normalitza. Les fallides que te el reconeixement facial es solucionaran d’una manera natural afegint reconeixement de petjada, y desprès creuant amb el document d’identitat biomètric, es fa a l’institut, es farà a l’ambulatori... s’acabarà fent a tot arreu.
Fora el control biomètric de l’institut, fora el control biomètric de les nostres vides!!.
Per un mon lliure i salvatge!!.
MOAI, tecnomoai ARROBA gmail.com |
This work is in the public domain |
Re: Fora el control biometric de l'IES Enric Borràs
|
per amotinadxs |
17 oct 2012
|
i no ens oblidem de les dades biomèdiques controlades cada cop més per la historia clínica compartida entre hospitals i centres sanitaris, la recepta electrònica o la e-recepta, etc. es ven com un avanç per 'racionalitzar' els processos i gestionar millor, però és control pur i dur per fer transparent tot i així evitar, prevenint, qualsevol tipus de problema-resistència-contingència-desordre. un exèrcit de buròcrates controlant dades emmagatzemades per sistemes de control que anulin qualsevol acte d'autonomia és el futur. bonic oi? |
Re: Fora el control biometric de l'IES Enric Borràs
|
per amotinadxs |
17 oct 2012
|
això no vol dir que no puguem fer coses per combatre aquesta forma d'entendre la 'vida', que quedi ben clar. l'explicitació i difusió del problema, la reflexió (sobre les causes, qui es beneficia, que suposa per les nostres vides, que suposa a nivell social, etc), el debat i l'acció van juntes a l'hora de resistir-se a aquestes pràctiques tecnològiques autoritàries.
deixo l'inici d'un projecte de blog per reflexionar-hi a l'àmbit de la sanitat.
http://romperconlaingenieriamedica.blogspot.com.es/ |