|
|
|
|
|
Anàlisi :: globalització neoliberal |
|
¿independencia?
|
|
|
per albada |
10 oct 2012
|
|
que venen las eleccions, ni catalanistes ni españolistas. |
El tema de la independència està més present que mai. L'elit catalana, des del govern i els mitjans de comunicació, bombardegen la població amb missatges nacionalistes que confonen al poble de tal manera que la conflictivitat social, la tensió entre rics i pobres, està pràcticament neutralitzada. El poble abraça les "seves" institucions nacionals, els seus líders polítics, la classe empresarial catalana, entregant-se i sotmeten-se amb gran plaer, emocionat de veure que aquells que l'esclavitzen i l'exploten econòmicament, ara, el salvaran de l'opressió espanyola.
Esperem que la nostra aportació a la qüestió des de l'òptica anarquista pugui contribuir a desenvolupar una força social de pensament i acció que s'oposin a la corrent dominant nacionalista. Els partits polítics de tots els colors, burgesos i pseudo-obrers, de dreta i d'esquerra, estan alimentant una corrent de pensament dominant de caràcter patriòtic i nacionalista en la que s'està ofegant la societat catalana i de la que pocs som capaços d'escapar.
Els moviments nacionalistes tendeixen a aplicar el següent criteri: o estàs amb mi o estàs contra mi, ets dels meus o ets del poble enemic (o ets català o ets espanyol, o ets serbi o ets croat, o ets ucraïnès o ets rus). Qualsevol que decideixi desmarcar-se dels plans i el programa d'un moviment nacionalista és acusat d'afavorir i pertànyer al poble odiat, a l'enemic. No importa el motiu, no hi ha raons (racionals) que es puguin enfrontar al sentiment (irracional) de pertànyer a un poble decidit a realitzar la seva gesta gloriosa.
Nosaltres, els anarquistes, no seguim la corrent dominant catalanista, ni remem amb totes les forces polítiques per la independència de Catalunya, ni ens identifiquem amb la pàtria catalana. Per això ens acusen d'espanyolistes.
Amb aquest text volem trencar la dualitat català-espanyol, independentista-espanyolista. Simplement volem aportar una tercera visió, una nova via de superació del conflicte nacional. Volem superar el conflicte simplement posant l'atenció sobre l'individu a l'hora de construir una societat justa i sense opressió.
Sobre l'alliberament i l'autodeterminació dels pobles
Avui dia l'autoritarisme, en les seves diverses formes (capitalisme, patriarcat, religió, estat...), s'estén arreu del món mantenint sotmesos d'una o altra forma a la totalitat dels pobles. A aquesta força anihilant i embrutidora que suposa l'autoritat s'hi oposa l'acció i les idees d'aquelles que volem crear un món nou basat en la relació fraternal, lliure i solidària entre individus i les seves comunitats: els anarquistes.
A Catalunya es dóna el cas que gran part de la població s'identifica amb una serie de trets lingüístics i culturals que no corresponen en la seva totalitat amb els valors lingüístics, morals, religiosos, culturals, tradicionals, artístics, estètics i ètics que el Regne d'Espanya promociona i imposa per igual a tots els seus súbdits. Podríem dir que gran part de la població catalana se sent part d'un col·lectiu de persones amb les que comparteix una manera relativament semblant de parlar, de celebrar les festivitats, de menjar, de veure el futbol, de casar les pubilles...
Els que s'identifiquen amb aquest col·lectiu potser no tenen massa clar quines són les característiques que s'han de tenir, les condicions que s'han de complir per pertànyer a aquest club de socis tan heterogeni, tant ampli, tant abstracte. Els socis d'aquest club diuen "Jo sóc Català!" però amb prou feines podrien dir què vol dir ser català, o definir amb claredat que és el poble català.
Ara bé, els socis, i sobretot el president del club, sí que tenen clar com no pots parlar si vols ser del club, com no pots celebrar el nadal i quin equip de futbol no pots animar. Per ser català pots parlar com els pijos de Barcelona o com els gitanos de Lleida, però no pots parlar com el Quixot, no pots menjar "zarzuela" per "nochebuena", no pots ser del Madrid, no pots, no pots, no pots...
Des de l'aparició de l'estat espanyol (1714), les seves elits dominants han portat a terme un pla d'homogeneïtzació de la població a nivell cultural i lingüístic consistent en imposar els trets culturals i lingüístics que només compartien una part dels súbdits: els castellans. Es tracta de crear una comunitat homogènia de súbdits que s'identifiquin amb una llengua única, un rei únic, un estat únic, una bandera única.
Aquest procés d'uniformització cultural té com a víctima la diversitat i heterogeneïtat. Aquesta relació de dominació, ha provocat històricament la repressió i persecució de tots els trets culturals i lingüístics propis dels territoris catalans.
En oposició a aquesta repressió cultural han sorgit també al llarg de la història iniciatives socials i polítiques que han reivindicat l'autodeterminació del poble català. Avui dia aquesta tensió persisteix, encara que amb menys brutalitat, i les forces independentistes i nacionalistes catalanes continuen reivindicant l'autodeterminació, però sempre sota un mateix principi: la creació d'un estat català. Però sota quina forma pot ésser realment lliure el poble català?
Els anarquistes concebem la llibertat com el ple desenvolupament dels individus en totes les seves facetes (intel·lectual, emocional, cultural, física...) en el si d'una societat lliure i solidària absent de tot tipus d'autoritat. Per tant, rebutgem la idea que qualsevol estat-nació hagi de ser la solució a la nostra esclavitud, encara que s'auto-denomini català. Nosaltres estem per la destrucció de tots els estats i no per la creació de nous.
L'anarquisme proposa construir la societat centrant l'atenció en els interessos de cada un dels seus individus, ja que considera que aquests no han nascut per satisfer les aspiracions de tercers, sinó per auto-realitzar-se. Per altra banda, el nacionalisme pretén construir la societat i la justícia centrant l'atenció en els interessos de les nacions. Aquestes són entitats abstractes construïdes en un nivell superior a l'individu. En les nacions, els individus són mitjans per satisfer l'interès nacional i per tant, en el moment en el que l'interès de l'individu s'oposa a l'interès nacional, la societat basada en la nació obliga a l'individu a actuar en contra del seu interès i en contra de la seva voluntat per satisfer allò més sagrat: la voluntat nacional.
És així com els soldats van a fer la guerra contra la nació enemiga, disposats a donar la vida per salvar la pàtria.
El nacionalisme català, igual que qualsevol altre, tendeix a crear una percepció homogeneïtzadora i simplista del que implica haver nascut en un lloc determinat. El propi pensament nacionalista, el patriotisme, culpabilitza, exclou i castiga la diversitat cultural (per exemple la coexistència de diferents llengües o diferents identitats dins d'un mateix territori) concebent-la com una amenaça a la pròpia identitat que cal reprimir i controlar. L'exaltació patriòtica d'allò que és propi d'un poble porta a més molts cops a voler sostenir en el temps tradicions i costums que, per anacrònics o per injustos, s'haurien de superar.
La conclusió més clara que traiem és que qualsevol tipus de nacionalisme, fins i tot el de caràcter independentista (per exemple el basc o el català) són al seu torn centralistes i reprimeixen les diferències que existeixen en el seu si, ja que parteixen de la "nació", oblidant que cada persona és un ens autònom amb unes quantes característiques pròpies que la fan inigualable a una altra persona.
Sovint dos pobles, dos nacions, es poden diferenciar principalment per practicar una religió diferent (serbis-ortodoxos, bosniàns-musulmans i croats-catolics), però comparteixen la llengua (serbis, bosniàns i majoria de croats comparteixen un parla eslava anomenada štokavica, štokavština o štokavsko narječe).
En el cas dels catalans i els castellans, la llengua és la característica determinant, o més evident a l'hora d'establir una diferenciació ja que tant catalans com castellans, tradicionalment, s'han sotmès al Papa de Roma.
Durant la història hi han hagut exemples de nacions o pobles que s'han creat i desfet depenent dels interessos polítics de les elits dominants del moment.
Per crear una nova identitat nacional que englobi un nou estat només cal centrar l'atenció i donar-li la categoria de valor nacional, tret diferencial, a allò que és comú a tots els territoris de l'estat. En el cas de la República Socialista Federal de Iugoslàvia de Tito, es van oblidar les diferències en la religió entre Serbis, Bosnis i Croats i es va construir la identitat nacional iugoslava en base a la lluita contra el feixisme i la llengua eslava comú "serbo-croata".
Per dividir una nació en dos o més nacions només cal negar allò que es comú i potenciar al màxim allò que diferencia. Per separar els catalans dels valencians, s'obvien les similituds de la parla valenciana amb la parla occidental catalana i es centra l'atenció en les peculiaritats de la llengua de la capital valenciana per traçar la línia divisòria. Per dividir la nació iugoslava en la nació sèrbia, la nació croata i la nació bosnia només va caldre recordar-li a la població a quina església o mesquita anaven els pares dels serbis, bosnis, i croats.
La creació de les nacions i la seva evolució esta clarament determinada pels interessos polítics de les elits dominants que apliquen plans d'homogeneïtzació o divisió de la població potenciant o obviant diferències i trets culturals. Les nacions tal i com les coneixem i les seves fronteres han sorgit a base de guerres i xocs d'interessos entre elits de poder de diferents llocs del territori.
Els Països Catalans (Catalunya-nord, País Valencià, Franja de Ponent, Principat, Alguer, Balears) són resultat de L'expansió del poder de Jaume I, la neteja ètnica en els territoris conquerits als sarraïns i l'establiment de població catalana en els territoris annexionats a la corona. Els nacionalistes catalans, pretenen mantenir durant els segles dels segles aquest estatus quo heretat de Jaume I aixi com els nacionalistes castellans pretenen mantenir l'estatus quo heretat de Felip V.
Tant uns com altres pretenen aplicar els seus plans sobre una determinada població. Pretenen de forma conscient amollar la cultura del país i fer-la evolucionar segons els seus interessos oposant-se i intentant evitar el desenvolupament natural dels trets culturals i lingüístics de les diferents comunitats. Per aquesta transformació cultural planificada s'utilitzen els mitjans de comunicació nacionals, es creen estàndards lingüístics, s'ensenyen els trets culturals desitjables a les escoles de tot el territori per igual o en els extrems es procedeix a la neteja ètnica potenciant el racisme.
Els anarquistes ens oposem a qualsevol intent de manipulació planificada de la població per la consecució d'interessos polítics. Nosaltres defensem la diversitat cultural i lingüística, el mestissatge, l'intercanvi, la superació de les tradicions injustes. Defensem el lliure i natural desenvolupament de les cultures. Practiquem el respecte a les peculiaritats de cadascú i de cada comunitat.
Es per això que ens oposem a l'estat espanyol i els seus plans d'homogeneïtzació artificial i premeditada de la mateixa manera que ens oposem al nacionalisme català que pretén crear fronteres, catalanitzar i construir la justícia social en base als interessos nacionals.
Només combatent per igual qualsevol tipus de nacionalisme, sigui aquest basc, espanyol, gallec, català o andalús es pot ser mínimament coherent, perquè són tots igual de perniciosos. I solament partint del federalisme i l'internacionalisme llibertari es pot respectar l'autonomia personal, les diferents cultures autòctones i les peculiaritats de cada zona sense sacrificar-los a interessos polítics.
Grup Anarquista "L'Albada Social"
albadasocial.wordpress.com
grup.albada.social ARROBA gmail.com |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: ¿independencia?
|
|
per A |
10 oct 2012
|
|
Per nacionalistes i tancades de ment les assambleas anarquistes,quin fàstig, aixo sique és nacionalisme. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per A |
10 oct 2012
|
Els Països Catalans (Catalunya-nord, País Valencià, Franja de Ponent, Principat, Alguer, Balears) són resultat de L'expansió del poder de Jaume I, la neteja ètnica en els territoris conquerits als sarraïns i l'establiment de població catalana en els territoris annexionats a la corona. Els nacionalistes catalans, pretenen mantenir durant els segles dels segles aquest estatus quo heretat de Jaume I aixi com els nacionalistes castellans pretenen mantenir l'estatus quo heretat de Felip V.
En fi, vosaltres heredeu de Durruti, un paio que amenaçava amb armes als qui no seguien la seva ideologia, no se que es pitjor. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per !? |
10 oct 2012
|
|
Vamos, ni puta idea de qui va ser Durruti ni què va fer, com i perquè... I ara resulta que els anarquistes són hereus de Durruti i van amenaçant la gent que no pensa com ells amb armes? Apa, ves a cagar nano. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per Per A |
10 oct 2012
|
Durruti, juntament amb Severino Campos, Garcia Oliver, Ascaso, Jover... i molts d'altres, van ajusticiar a mols assassins del poble obrer i camperol. Van lluitar contra els sindicats verticals que mataven sindicalistes als carrers, els penjaven i els torturaven molt sadicament.
Policies, empresaris i pistolers de la patronal eren l'objectiu de la seva pistola obrera.
El que dius no te ni cap ni peus. Com aixo continui avançant d'aquesta manera, potser s'haura de fer justicia social d'una altre forma, perque els morts a comisaria ja es poden comptar i son molt descarats, els morts treballant i l'empitjorament de les condiciones laborals lo mateix, i a sobre haver d'aguantar als imbecils dels policies que et vacilen i es creuen alguna cosa quan no son mes que merda putrefacta.
Ni deu ni amo ni estat
Ara com ahir, la lluita es l'unic cami |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per res |
10 oct 2012
|
A o ets mosso o no vols saber el que van fer els vostrs amiguets,"els germanets" intims del fascio, amb els teballadors catalans.
Au, a fer l'informe per al capo...i |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per jon |
10 oct 2012
|
1. cuando mientes, manipulas y satanizas es mas ke probable ke alguien del otro lado responda en sintonia, ahora hacerse el sueco de poco vale
2. hasta 4 o 5 veces haceis mencion a "Els anarquistes", para acabar firmando como "Grup Anarquista "L'Albada Social" ¿no se os llena la boca con tanto "Els anarquistes", "Els anarquistes", "Els anarquistes"... de sobra es conocido ke muchxs anarkistas no firman este texto ni borratx@s, y otrxs muchxs lo firman con los ojos cerrados
3. es practicamente el mismo texto ke sacasteis para el 11s, le cambiais la pegatina por la de elecciones al parlament y ale, a repetirse como loros, ni una mencion al 12octubre tanto ke decis combatir al nacionalismo español, os lo saltais a la torera para iros a noviembre directamente con un discurso patetico, manipulado, victimista y pa mas mofa keriendo englobar en el a todxs "Els anarquistes"
4. con este discurso aportais bien poco, aportais a crear descerebradxs ke se atreven a colgar el cartel de nazi-onalistas a personas ke han luchado contra franco y hitler, tiene su guasa la cosa, a 75 años del bombardeo de gernika segun estos descerebradxs, los nazi-onalistas son lxs mismxs ke sufrieron las bombas nazis
5. vuestro discurso el mismo, el victimismo mejorado y en aumento, y mi opinion para vosotrxs la misma tambien, anarkoespañoles! ¿y todavia no entendeis por ke?
"desde que lautaro inicio la lucha contra valdivia, el pueblo maputxe resiste antes contra los Castilla. ahora contra los chile."
"Los jóvenes hemos entendido la importancia que tiene el tener tierra…Pero apuntamos a algo mayor que nos asegurara seguir siendo mapuche hoy, mañana y siempre…ELTERRITORIO. Anhelo de nuestros conas y weichafes que defendieron su autonomía política, económica y cultural del invasor con su propia vida al igual que nosotros hoy."
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/455425/index.php |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per un antiperialisme llibertari |
10 oct 2012
|
El text d'Albada Social reconeix l'opressió nacional, però no s'atreveix a donar cap resposta per por a fomentar cap mena "balcanització" d'Espanya, marc per Albada Social conjuntament amb Portugal, de la futura federació de comunes.
Parla d'una homenagització cultural, certa, que s'expressa a mitjans com TV3 en relació al català occidental. Però la situa, en el seu intent de mostrar equidistància, en el mateix esglaó que els intents de homenagenització impulsats per l'estat imperialista espanyol durant els darrers 300 anys.
Els Occitans de la Vall d'Aran podrien contestar ha aquesta qüestió, i explicar-nos si ni tans sols es comparable una amb l'altre, si no és carden a riure abans.
Comparteix perillosament parts del discurs "no nacionalista" de Fernado's Savater, Rosa's Diez. Tot allò que s'oposa a Espanya es nacionalisme i s'ha de combatre. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per F |
10 oct 2012
|
A mi m'ha agradat el text. El trobo prou correcte. Tampoc és que hi hagin hagut massa arguments en contra entre els comentaris.
En el cas d'independència en forma d'estat qui realment surt guanyant és qui ostenta el poder en el nou estat.
Si Catalunya s'independitza és probable que no patim la homogeneïtzació espanyolista (encara que seguirem estant a la mercè del poder) i al ser un govern més local les infraestructures i tota la mandanga serà més racional i no tant centralitzat com a espanya (encara que segueix estant a mercè del poder, i del que li convingui).
Realment estic a favor de la independència perquè serviria per trencar amb el centralisme espanyolista. Però l'estat no serà propi, l'estat serà de la classe dominant igual que sempre.
Està bé no ser uns manats d'uns manats. Però encara serem uns manats. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per jon |
10 oct 2012
|
|
"El text d'Albada Social reconeix l'opressió nacional" menos mal, si no ya apaga y vamonos |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per bb |
10 oct 2012
|
Durruti potser no va matar innocents, però la totes sabem que al si de la FAI també es van cometre nombrosos actes repugnants. Justo Bueno mata als seus dos companys de la CNT i a un aviador republicà anglès per quedar-se amb els diners d'aquest últim; Josep Planes, periodista mort per un escamot de la FAI; dictadura anarquista a la Cerdanya en mans del Cojo de málaga; pagesos pobres pelats a la Fatarella, ...
D'això en dedueixo lo mateix que va corroborar Alomà al seu temps; a la CNT hi van arribar masses d'incontrolats, sense massa formació ni gambals, que es negaven a la més mínima disciplina i que no controlaven ni els seus instints més baixos.
Que consti que jo defenso el paper de la CNT-FAI com a força revolucionària i la gran difusió cultural i política que van fer. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per (repugnant) instinto baixo |
10 oct 2012
|
osti una altra text antinazionalista en català! a Indymedia! nem bé, nem bé....
-----
aixo "bb" que has escrit es de ciencia ficció, l'estil... la meitat és propaganda no comprovada i l'anarconsindicalisme a Catalunya és molt més que el que porucs botiguers, suqueros i despres els fatxes esbombessin |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per F |
10 oct 2012
|
El problema és distingir discurs d'objectiu.
Jo estic totalment en contra del discurs nacionalista. Hem sembla erroni, fals i mal encaminat.
Això no vol dir que sigui antiindependentista. Estic a favor de la independencia. Encara que no crec que sigui cap salvació, com he dit més amunt. Només una reforma.
-------------------------
Sobre el Cojo de Malaga. No he llegit molt (pq no he trobat massa en internet, hauria de buscar algun llibre) pero la veritat és que em sembla que la majoria del que es diu sobre ell es propaganda per justificar el conflicte amb estat català, quan en veritat aquest conflicte era pel control de la frontera. Tot i això, el cojo segurament era prou extremista. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per Antidroga |
10 oct 2012
|
Hi ha gent que ha passat per l'anarquisme, a lluitat com d'altres i a pegat una pallissa a la seva companya o ha violat a alguna dona. Això implica que aquest és anarquista? No. El que pasa que l'anarquisme és un moviment ampli i on pot col-laborar molta gent. Però que hi hagi gent despreciable... clar, com a totes parts. Però l'important és qui té el pes i quina resposta se li donen a aquests fets.
El text deuria de deixar de parlar com "nosaltres, els anarquistes" perquè són un grup tancat i jo em considero anarquista i no m'agrada que parlin per mí. Si de cas hauria de dir, nosaltres, des del grup llibertari l'Albada Social... el que sigui. Sinó esteu englobant dins les vostres idees a tot un moviment. El moviment anarquista coreà era molt nacionalista, i els maputxe també parlen de "nació maputxe", i alguns sóns afins a l'anarquisme. Així que una mica mes d'humiltat.
Visca la lluita |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per unx de tantxs |
10 oct 2012
|
Un buen texto y no hace falta que venga del ámbito anarquista para otorgarle credibilidad (o si se prefiere "neutralidad"). Cualquiera con dos dedos de frente puede darse cuenta de lo que está pasando, cualquiera puede ver como el discurso ha pasado de la crítica al sistema capitalista a la aceptación implícita del mismo através del resurgir nazionalista. La adhesión a las clases dirigentes es un hecho, pues han sido ellas las que lo han fabricado y propagado. El nazionalismo es y será siempre territorio de la derecha, allí campan a sus anchas y es ahora, en el punto álgido de su crisis, cuando están reclutando a los currelas en sus respectivos bandos. 11-S vs 12-O, y al final perdemos todxs! Parece una estúpida carrera hacia ninguna parte, bueno, ellos si saben adonde nos llevan, el problema es que la mayoría se deja arrastrar, o peor, van voluntariamente camino del redil.
"No hay nada más desalentador que un esclavo satisfecho", decía Ricardo Flores Magón, y vaya, razón no le faltaba. No hay nada más desalentador que ver como proliferan las banderas nazionales y los himnos patrióticos, no hay nada más desalentador que las adhesiones voluntarias a los símbolos del poder burgués.
Textos como estos son necesarios y hay que sacarlos a la calle, a las manis, no pueden quedarse "colgados" en la pantalla de un ordenador. Hay que plantar cara, hay que discutirlos y hay que actuar en consecuencia.
Y juzgar a los que se atrevan a juzgarnos, denunciar a los que se atrevan a denunciarnos y gritar a quien se atreva a gritarnos. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per jon |
10 oct 2012
|
"Un buen texto y no hace falta que venga del ámbito anarquista para otorgarle credibilidad" alucinante es la cantidad de goebbels con disfraz de cordero anarkista, cuidado en confundir al enemigo y como lo combatis, ke luego echarse las manos a la cabeza, hacerse el sueco anarkoespañol e ir de victimas es muy facil
el independentismo va avanzar, por mucho ke os pese en vuestra cabezota iberica |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per unx de tantxs |
10 oct 2012
|
Genial que hayas podido leer la primera línea tu solito!!, sigue así, poco a poco, y quizás un día de estos podrás acabarte el manifiesto comunista... ese que tanto te cuesta entender.
El problema del independentismo es que avanza con gente como tú, jon. Eres el patético ejemplo que acompaña al post inicial, el idiota que se atreve a señalar con el dedo cuando no sabe ni dónde tiene la mano, el perro fascistoide que menea el rabo cuando oye el himno y va a buscarle las zapatillas al dueño de la casa (gran), o quizás seas el puto perro de mierda que se pasa horas desde la comisaria intentando localizar IP's. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per un antiperialisme llibertari |
10 oct 2012
|
A vegades llegint certs textos de companys i companyes anarquistes, tinc la impressió que quan no es qüestionava el concepte d'Espanya en tant que nació. Aquí tot eren flors i violes.
Els anarquistes (alguns) podien parlar i escriure lliurement d'Espanya, i dir que si aquí a espanya ...tal i qual, ...que si els espanyols, això, o això altre... Fins i tot al carnet de tapa dura de la CNT, lluïen la paraula España.
Però els temps han canviat, i la idea d'Espanya com a estat-nació s'ha "resquebrajao", i sota el discurs del "no nacionalisme", se'ns apareix un discurs aparentment conciliador, forjat per anys i anys de propaganda anti-ETA.
Ens parlen d'aquest marc ideal de convivència que és Espanya, i ens alerten conjuntament amb els nostres amics de l'"Albada social", del perill de Balcanització. El vell discurs de la por. La Brunete, resta en silenci, en segon pla, engreixant els motors. Ja no és tracta de simplement vèncer, si no de convèncer, s'ha de mantenir l'actual "estat de les coses", s'ha de mantenir la dominació, invertint el minim de recursos possibles, estem al segle XXI i ja s'ha acabat, emular a Abd el-Krim. Retabilitat mana.
A mi francament, l'unitat d'Espanya me "la repanpinfla", casi tant com l'estat català.
Jo no veig al contrari del companys i companyes d'Albada Social, mes nacionalisme ara que fa 10 anys enrere, el que si que veig es que a casa nostre el nacionalisme espanyol a perdut la seva hegemonia social, i això a esvalotat el galliner.
No serè jo qui plori per les darreres runes del que un dia va ser un imperi, on mai és posava el sol. Que això ens allunya del vell somni de la Federació Ibèrica amb Portugal? mala sort. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per jon |
10 oct 2012
|
|
nene, ke yo no tengo la culpa de ke tu seas tan feo, ni de ke el proyecto de federacion iberica no este en el candelero, ni sea vox populi hoy en dia, tus frustaciones y traumas son tuyos no los kieras hacer mios, ¿iberia? ez, eskerrik asko |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per . |
10 oct 2012
|
pero lo mas cojonuo es ke el independentismo no aleja del sueño de la federacion iberica y de otras federaciones libres sino ke acerca a ese sueño, solo ke no les contaron ke el camino seria este y no otro, y les cuesta asimilarlo, ke el sueño se hara realidad pero no con los pasos ke algunxs marcaban, practicamente despreciando a vascxs o catalanxs colgandoles el cartelito de nazi-onalistas
se podria decir ke el sueño de la federacion iberica, Y OTRAS federaciones libres no ha fracasado ni mucho menos, pero se hace esperar como todo lo bueno, esto es lo ke no llegan a entender y de ahi las pataletas anti-indepes
españa se cae por el barranko, con o sin balcanes |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per choxlo |
10 oct 2012
|
|
es completamente absurdo que hableis de federaciones de pueblos libres, "autodeterminados" y tal y pascual cuando el capitalismo lo está arrasando literalmente todo ¿en qué mundo vivís? |
|
fora expanyols
|
|
per FEDERACIO? AMB ISLANDIA |
10 oct 2012
|
|
fora colonos |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per jon |
10 oct 2012
|
|
si claro, pues en el mismo mundo ke tu, la derrota va a ser la mas brutal y jamas conocida, pero si al final hay un hilo de luz de victoria, de desechar el kapitalismo de nuestras vidas mejor tener un plan y un proyecto de vida, ¿no? |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per klm |
11 oct 2012
|
un d erc, el del bigoti, va dir ahir a la tele, qe en cas de qe en la votació per la independència guanyés el sí, ell defensaria la instauració de la república catalana. deia qe en canvi els no republicans, l artur mas, defensen qe catalunya seria un regne i seguiria compartint rei amb espanya.
això vol dir qe el mas el qe vol es qe el rei d espanya passi a ser emperador, doncs al ser rei de reis, rei de dos regnes, seria emperador.
per això el mas va qedar amb el rei abans d anunciar les eleccions, per tenir segur qe el rei d espanya voldria ser rei de catalunya després de la independència. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per un antiperialisme llibertari |
11 oct 2012
|
La gran paradoxa del Iberisme i de tot plegat, es que qui va proclamar la Republicà Federal Ibèrica va ser un nacionalista català (Macià), i la que la va abolir va ser un "no nacionalista" espanyol (Alcalà Zamora).
De fet ser Iberista (estatista o no) històricament no ha estat renyit amb el catalanisme (estatista o no).
Si Albada social es proclama anticatalanista ella sabrà, Catalunya com be descriu el text d'Albada social durant els darrers 300 anys és un poble oprimit per l'estat espanyol, per tant la posició enfront el fenomen no pot ser la mateixa, quan s'expressa en termes defensius, com a resposta. |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per k |
11 oct 2012
|
|
per federar-se lliurement, primer cal ser lliures, no? o almenys crec que és un camí per aconseguir-ho |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per unx |
11 oct 2012
|
¿Un projecte millor és tornar a repetir la història com un bucle, com una farsa? ¿Tornar a fer front comú amb els explotadors per crear la nació ideal? ¿Tornar a ser matxacats una vegada més pels nostres suposats aliats? ¿Oblidar-nos la història del s. XX? ¿Negar-nos a veure que en tots els projectes nacionals el proletariat sempre, tard o d'hora, a tornat a ser matxacat? Fer el que la burgesia vol que fem quan la situació social tendeix a desestabilitzar-se? És això?
I què signifiquen aquestes paraules, nació, poble (poble! Allò al que apel·len tots els polítics de tots els pelatges, per treure vots o per enviar-lo al escorxador... però en la societat capitalista el poble no existeix, només hi ha els explotadors i els explotats): només una mistificació més, una noció de significat poc clar, com a pàtria, nació, déu, identitat, personalitat, interès general, opinió pública, etc. que serveix per vendre, confondre, atemorir i mantenir el poder). Qué us sembla que hem de fer d'avant el que està succeint els treballadors conscients de la nostra situació? Unir-nos a la festa? Ho teniu clar! |
|
Re: ¿independencia?
|
|
per jon |
12 oct 2012
|
tu veras si vienes o no a la fiesta, de momento el pueblo, lxs explotadxs, van a hacer ke lxs fascistas salgan corriendo con el rabo entre las piernas
Bérurier Noir - Live - Petit Agité - Porcherie
http://www.youtube.com/watch?v=GlbDGs8h9yY |
|
|
