Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Amb panxacontents no hi ha revolta
per VVAA	28 set 2012
L'institut de sistemes complexos de Cambridge va crear un gràfic en el qual mostra la relació entre la pujada de preus dels aliments produïda entre mitjans de 2007 i 2011 i el nombre de revoltes, i els resultats són sorprenents; quan els costos superen la línia que marca el nivell de malestar social, els enfrontaments es disparen. El gràfic creua dues dades, el preu dels aliments amb la data de les revoltes i la relació no sembla ser casual, ja que els pics de les dues variables coincideixen perfectament.
El veritablement curiós és que aquest estudi té gairebé dos anys. Per il·lustrar les dades amb fets constatables, existeix una anècdota d’allò més significativa. El 13 de desembre de 2011 els autors de l’estudi van escriure al govern d’EUA explicant que el preu dels aliments estava a punt de superar el llindar del malestar social. Casualitat o no, quatre dies després, Mohamed Bouazizi es va cremar a l’estil bonzo a Tunis com a senyal de protesta. Aquest acte del «primer màrtir» és considerat com el que va iniciar les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab . Tal i com assenyalen els autors de l’estudi, l’increment del preu dels aliments no és necessàriament la causa de les revoltes, sinó que crea les condicions idònies en les quals el malestar social pot créixer i desembocar en revoltes. En altres paraules, l’increment del preu dels aliments pot conduir a travessar un punt d’inflexió on gairebé qualsevol cosa pot provocar una revolta, com un llumí en un bosc sec. Els vídeos i les vinyetes que ofenen al món islàmic poden semblar la causa, però potser solament sigui una forma de canalitzar les protestes. És lògic associar aquests aldarulls o la primavera àrab amb la sobtada pujada de preus dels aliments (fruit de l’escalada del preu del petroli) ja que el Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà són molt dependents de la importació d’aliments, sobretot de països amb sistemes d’agricultura industrialitzada, els quals consumeixen grans quantitats d’energia, i en particular petroli (d’acord amb el professor David Pimentel, per cada caloria d’aliment que li arriba al plat a un occidental s’han consumit 10 calories de combustibles fòssils). Sembla ser que ara es comença a reconèixer que la causa immediata d’aquestes revoltes no és la implantació de twitter, facebook i altres xarxes, ni el lògic desig de democràcia, sinó una causa més banal i que és més forta que la capacitat repressora de qualsevol govern: la fam. Fa falta comprendre que el nostre sistema econòmic i la seva estructura productiva ens està duent a una situació de carestia d’aliments irremeiable i segurament permanent. I encara que de manera cínica podríem pensar que que la crisi alimentària només és un problema de països pobres, que no es poden permetre pagar els seus aliments, en realitat ens posa en perill imminent als països occidentals. Perquè la llista dels països principalment afectats per la seva dependència alimentària exterior inclou als majors productors de petroli del món, començant per Aràbia Saudita. Això és una remescla de fragments dels següents articles: http://www.technologyreview.com/view/425019/the-cause-of-riots-and-the-p/ http://crashoil.blogspot.com.es/2012/09/las-guerras-del-hambre.html http://www.abc.es/20120921/internacional/abci-hambre-revueltas-sociales-
Mira també: http://difonlaidea.wordpress.com/revolucio/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more