|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Iñaki Gil de San Vicente: «Cal viligar els militars de ben a prop»
|
|
|
per naciodigital.cat |
23 set 2012
|
|
El dirigent abertzale sosté que les declaracions de l'ultradreta contra Catalunya "només les fan persones que copsen que la realitat social i cultural que els envolta ja no és la d'abans" |
|
Iñaki Gil de San Vicente (Sant Sebastià, 1952), ideòleg de l’esquerra abertzale i membre de la comissió d’Afers Internacionals de Bildu, afirma que un hipotètic govern liderat per la seva formació "és l'única garantia de l'assoliment de l’estat propi basc".
- Com arriba Euskadi al 21-O?
- Una gran part de la societat basca afronta aquest cita electoral amb molta il·lusió, perquè s'està veient com cada cop més, l'esquerra abertzale està guanyant més protagonisme. A més, la gent està copsant l'esgotament de l'actual model polític, fruit d'una imposició i de l'expulsió de les institucions, de les formacions que en el seu moment representaven el que és avui en dia Bildu.
- En quin moment es troba el procés de pau?
- Primer de tot, s'ha de dir que no estem parlant pròpiament d'un procés de pau, sinó d’una recuperació d'uns drets històrics sistemàticament reprimits. Les forces sobiranistes basques portem treballant en base a uns ideals i valors definits des de fa temps. Ens trobem l'oposició dels governs espanyol i francès, que de manera continuada es neguen a acceptar la realitat. Estem en un moment de vital importància, perquè ara és hora que els dos executius exposin amb claredat les seves propostes per solucionar el conflicte, un pas que el poble basc ja fa temps que ha donat.
- El cas Uribetxeberria és un cas aïllat o bé una mostra inequívoca que el govern espanyol canviarà la seva política envers els presos bascos?
- El cas de Josu Uribetxeberria és el mateix que afecta a un gran nombre de presos polítics bascos repartits per diferents presons espanyoles, d'extermini i que pateixen malalties greus o incurables. Aquest cas té més rellevància potser per la maquinària mediàtica generada al seu voltant, però no hem d'oblidar que l'autèntica demanda es troba en l'aplicació de la llei penitenciària espanyola, que independentment del color polític del seu govern, l'Estat espanyol es nega a complir per sistema. L'alliberament d’Uribetxeberria seria un punt d'inflexió, però de moment prefereixo ser escèptic al respecte.
- L'excarceració d'Arnaldo Otegui és un altre petit pas pel procés de pau? A curt termini ho veu factible?
- La sortida de la presó d'Arnaldo Otegui ha de ser entesa com la primera de totes les que corresponen, segons l'aplicació de les lleis espanyoles. Com ja he expressat amb el cas Uribetxeberria, no volem fer distincions perquè creiem que la llei no entén de noms i ha de ser aplicada per igual a les més de 700 persones afectades. Crec que és un error intentar reduir el conflicte de la política penitenciària a dos noms, perquè es tracta d'apostar per una solució que a la vegada permeti superar el conflicte espanyol a Euskalherria.
- Què entén per conflicte espanyol?
- Un conflicte que està causat per l'ocupació espanyola d'Euskadi.
- Els sondejos atorguen a Bildu la possibilitat d'arribar a la Lendekharitza. Amb quina actitud rep l'esquerra abertzale aquest missatge?
- Malgrat que se'ns doni aquest paper de favorits, des de l'esquerra abertzale creiem s'ha de ser prudents, sobretot perquè ara vindrà una campanya electoral molt dura, on la resta de partits intentaran criminalitzar Bildu per tal de restar-li vot. A més a més, som conscients que malgrat que es produeixi una victòria abertzale, segurament altres configuraran aliances i pactes, per tal d'evitar una hipotètica formació d'un govern de Bildu o una coalició amb altres formacions de dins l'esfera de l’esquerra abertzale.
- Amb un triomf del PNB, quin seria l’escenari?
- Una victòria del PNB significaria una bifurcació de camins, ja que aquesta formació representa el regionalisme de la burgesia, el qual ara mateix té un arrelament molt profund en les classes populars basques. És probable que, bé per la via del pacte o a través d'una majoria a les eleccions, el PNB arribi a governar i aleshores ja començaríem a parlar, com des de fa 40 anys, d'una entesa entre el govern basc i l'Estat espanyol. Si guanyés Bildu, únicament es treballaria per acabar de definir el que és la nació basca i l'assoliment de l'estat propi.
- Quins serien els passos a seguir per arribar a l'estat propi?
- El primer pas és la preparació i celebració d'un referèndum d'autodeterminació, on a partir del seu resultat, el poble basc tindria el dret a decidir la seva independència.
- Per tant, estem parlant d'una transició nacional?
- No, perquè la transició nacional és un procés de reflexió que l'esquerra abertzale ja va iniciar fa molt de temps, per tal de construir una Euskadi real i no artificial. El que ara està canviant és que després del 21 d'octubre tenim possibilitats d'articular un discurs ja definit, a través d'un govern tolerat per l'Estat espanyol. No estem començant res de nou, sinó donant impuls a unes reivindicacions que venen de lluny. El PNB farà tot el contrari, només voldrà orientar la societat basca cap a l'acceptació del marc general espanyol, estigui o no reformat.
- Veu símils entre el cas basc i català?
- Dins l'esquerra abertzale no tenim la costum de fer valoracions respecte com altres pobles oprimits duen a terme les seves lluites. Evidentment que donem al poble català el nostre suport absolut a les seves reivindicacions i fins i tot si ens demanen consell, mai ens estarem de donar-lo, però sempre amb la voluntat de no interferir i a la vegada respectar les seves decisions.
- Malgrat aquest posicionament de no ingerència, quin és el secret de la configuració d'una coalició com Bildu, que aplega un ampli sector de l’independentisme basc?
- Partint de la base que cada conflicte té una realitat diferent, a Euskadi sempre, fins i tot abans d'ETA, hi ha hagut una gran correlació de forces que han lluitat per un objectiu comú. Si s'hagués d’establir una diferència seria el xoc de caràcters entre bascos i catalans, perquè per una part trobem aquest punt preindoeuropeu del poble basc enfront del temperament llatí dels catalans. Salvant aquestes petites diferències, el que si recomanem a totes les parts implicades, que sumin en base a tot allò que els apropa i no malgastar el temps en escissions i divergències. Una actitud que només fa que donar la raó a qui oprimeix.
- A curt termini, veurem un canvi del mapa polític d'Espanya?
- La temporalitat dels processos d'alliberament d'una nació no es poden fixar de cap manera, perquè cada cas és un món. Ara bé, el mapa real d'Espanya ja està canviant des de fa temps, perquè una cosa és el dibuix que veiem a les escoles i un altre és la realitat interna, que poc a poc es va semblant amb la realitat oficial. Un símptoma d'aquest canvi són les recents declaracions de membres de l'extrema dreta i de l'àmbit militar, on afirmen que l'Estat espanyol s'està desintegrant. Unes paraules que només les fa una persona que copsa que la realitat social i cultural que l'envolta ja no és la d'abans.
- Fins a quin punt poden tenir incidència, aquesta tipologia de missatges?
- Són declaracions que no es poden deixar de vigilar, perquè provenen de personatges i institucions, com pot ser l'església, que compten amb un enorme poder d'influència i presència en les estructures de poder. Això provoca que de manera oculta i sibil·lina, s'alimenti aquesta animadversió. Amb la meva opinió no vull dir que demà mateix, els militars envaeixin Catalunya, simplement afirmo que cal vigilar-los de ben a prop. |
Mira també:
http://www.naciodigital.cat/noticia/47008/inaki/gil/san/vicente/cal/viligar/militars/ben/prop
|
This work is in the public domain |
