Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Polèmica Partit Català Proletari-Bloc Obrer i Camperol
19 set 2012
"És veritat que el “Bloc” accepta el dret d'autodeterminació dels pobles i àdhuc llur separació de l'Estat dominador. Aquest dret, però, l'accepta com a factor revolucionari, no pas amb la idea d'aquell desinterès que una mentalitat perfectament deslliurada de prejudicis burgesos tindria. Una cosa és sentir la llibertat del poble per raó natural i inalienable, i l'altra sentir-la per allò que pot tenir d'interès en pro i benifet dels objectius perseguits.

Volem provar, amb la ploma mateix del seu líder, com el B.O.C. sent la llibertat de Catalunya segons aquest últim sentit. A l'efecte, transcrivim a continuació un paràgraf que es troba en el llibre—interessantíssim—que Joaquim Maurín fa poc que ha publicat sota el nom La Revolución Española. Diu Maurín, el líder del B.O.C. (pàg. 127): «La qüestió nacional deu ésser col·locada en el mateix pla (... factor revolucionari que ve en ajuda del proletariat). ¿Pot el moviment alliberador nacional ésser un reforç revolucionari? Sí? Doncs en aqueix cas cal fomentar-lo».

Aquest paràgraf és revelador i marca perfectament la diferència que separa Estat Català del B.O.C. i, per tant, de la «Federació Comunista Ibèrica». La F.C.I. accepta la qüestió nacional com a factor revolucionari que ve «en ajuda del proletariat». No pas per la injustícia històrica que representa la submissió d'un poble al poder imperialista de l'Estat. Si «el moviment alliberador nacional és un reforç revolucionari, EN AQUEIX CAS, cal fomentar-lo». I si no ho és?—preguntem nosaltres. Llavors cal que continuï la injustícia pels segles dels segles?"
200px-Easter_Proclamation_of_1916.png

Estat Català Partit Proletari
Estat Català no és el B.O.C.

Publicat a «L'insurgent», número 12 (Barcelona, 24 de juny del 1932)

Hi ha algú que encara no sap quina és exactament la posició d'Estat Català. En algun setmanari, en reunions i penyes de militants i de diverses organitzacions revolucionàries, s'ha manifestat aquesta ignorància i àdhuc s'ha arribat a dir que res no separa Estat Català del partit que actua sota el nom de «Bloc Obrer i Camperol».

Els qui això diuen no han comprès, evidentment, la nostra posició en el terreny de la lluita político-social. Si a nosaltres no ens separés cap diferència del B.O.C., conscients que som de com és bàsic el principi de Marx («Treballadors de tot el món, uniu-vos»), no hauríem creat una força més que marqués una escissió del proletariat. Per tant, la diferència ha d'existir forçosament.

Intentarem d'exposar-la novament. Estat Català, que fins ara era un organització separatista o nacionalista obrera-democràtico-liberal-burgesa, es constitueix en una força o partit polític per actuar sota les consignes de la IIIª Internacional. Per actuar-hi, però, partint del fet de la personalitat ètnica de Catalunya. Per actuar-hi, però, com a catalans definits, i no pas com a súbdits de l'Estat espanyol que confonen la seva personalitat dins la mentalitat revolucionària del moviment proletari hispànic. Súbdits materials o jurídics que encara som de l'Estat imperialista, volem, però, que l'aspecte espiritual de la lluita revolucionària de Catalunya tingui totes les característiques de la nostra personalitat com a poble. Per això no és desconcertada la definició que som una força nacional-proletària.

És veritat que el “Bloc” accepta el dret d'autodeterminació dels pobles i àdhuc llur separació de l'Estat dominador. Aquest dret, però, l'accepta com a factor revolucionari, no pas amb la idea d'aquell desinterès que una mentalitat perfectament deslliurada de prejudicis burgesos tindria. Una cosa és sentir la llibertat del poble per raó natural i inalienable, i l'altra sentir-la per allò que pot tenir d'interès en pro i benifet dels objectius perseguits.

Volem provar, amb la ploma mateix del seu líder, com el B.O.C. sent la llibertat de Catalunya segons aquest últim sentit. A l'efecte, transcrivim a continuació un paràgraf que es troba en el llibre—interessantíssim—que Joaquim Maurín fa poc que ha publicat sota el nom La Revolución Española. Diu Maurín, el líder del B.O.C. (pàg. 127): «La qüestió nacional deu ésser col·locada en el mateix pla (... factor revolucionari que ve en ajuda del proletariat). ¿Pot el moviment alliberador nacional ésser un reforç revolucionari? Sí? Doncs en aqueix cas cal fomentar-lo».

Aquest paràgraf és revelador i marca perfectament la diferència que separa Estat Català del B.O.C. i, per tant, de la «Federació Comunista Ibèrica». La F.C.I. accepta la qüestió nacional com a factor revolucionari que ve «en ajuda del proletariat». No pas per la injustícia històrica que representa la submissió d'un poble al poder imperialista de l'Estat. Si «el moviment alliberador nacional és un reforç revolucionari, EN AQUEIX CAS, cal fomentar-lo». I si no ho és?—preguntem nosaltres. Llavors cal que continuï la injustícia pels segles dels segles?

Ningú més que els catalans no pot vetllar per l'esperit i la personalitat de Catalunya dins el concert de tots els pobles del món, com és de dret individual, en la comunitat humana, que un hom no vulgui fer un paper secundari en la vida ni confondre's en el ramat gregari de les multituds que necessiten pastors. Per això Estat Català es constitueix en garantia, a Catalunya, dels seus drets abans i després de la revolució social.

Estat Català és, per tant, un partit classista català, contràriament al B.O.C. que és la filial a Catalunya de la «Federació Comunista Ibèrica». Per això, tal com «L'Humanité», escrita en francès, és l'òrgan dels marxistes revolucionaris francesos i tal com «La Batalla», escrita en espanyol, junt amb «Frente Rojo» i «El Soviet», és l'òrgan dels marxistes revolucionaris espanyols, L'INSURGENT, escrit en català, vol així mateix ésser-ho dels marxistes revolucionaris catalans. Per això, encara, donada la posició autòctona revolucionària d'Estat Català, hem vist ja que alguns militants catalans del B.O.C. que han sabut comprendre la diferència existent entre E.C. i la F.C.I. s'han plaçat convenientment dins els nostres rengles.

Creiem haver exposat ben clarament la nostra posició político-social i que s'haurà esvaït el confusionisme que feia creure una mateixa cosa el B.O.C. i E.C. Queda ben clar, doncs, que la «Federació Comunista Ibèrica»—tal i com el seu nom indica—és un partit espanyol i que Estat Català—com també indica el seu nom—és un partit català.

Setmanes més tard, la Comissió d'Estudis Nacionalitaris del Bloc Obrer i Camperol hi responia (*).

------------------------------

Bloc Obrer i Camperol
Contesta del B.O.C. a Estat Català

COMISSIÓ D'ESTUDIS NACIONALITARIS DEL BLOC OBRER I CAMPEROL

Publicat a «Front», número 2 (16 de juliol del 1932)

En el número 12 de L’Insurgent apareix un article de redacció titulat «Estat Català no és el B.O.C.». Repetides vegades, en el vostre òrgan, i en notes a la Premsa, us cal aclarir i precisar la vostra posició. Amics: ¿no us fa pensar això que tenen raó els qui diuen que sou uns confusionistes?

La nota a la qual ens referim, però, embulla les coses en comptes d'aclarir-les. Diu, per exemple: “Estat Català, que fins ara era una organització separatista o nacionalista obrero-democràtico-liberal-burgesa, es constitueix en una força o partit polític per actuar sota les consignes de la IIIª Internacional”.

Ara bé: per a ésser comunista, no n’hi ha prou amb una simple declaració. Els qui ahir eren “separatistes”, o sigui obrero-democràtico-liberals-burgesos, avui són ja comunistes 100 per 100. ¿Com s’ha esdevingut aquesta meravellosa metamorfosi? Hem seguit pas a pas el vostre moviment i alguns dels vostres homes destacats d'aquests últims temps. Llegint la col·lecció de «L'Insurgent» les contradiccions són flagrants, evidents. Seguint l’actuació d'aquests homes que al·ludim, només s’hi pot veure una manifesta inconsistència política, un «maniobrisme» ple d'equilibris poc edificants. ¿Us direm res de nou, per exemple, si afirmem que el company Domènec Ramon durant tota la Dictadura –juntament amb altres companys nostres– havia procurat apartar de la influència d’E.C. els obrers? ¿Es que vosaltres ignoreu que el company citat, juntament amb Botella, Bernadó, Roca, etc., intentaren de fer arrelar a Catalunya aquella cosa absurda que es digué «Izquierda Revolucionaria y Antiimperialista»? I tots aquests canvis han estat fets sempre amb una rapidesa esparveradora i sempre tenint la pretensió que seguien una línia comunista justa. Fins una vegada es feren seva amb un punt de grotesc evident aquella sentència de Lenin: «Es poden cedir terres, però no principis!».

Ara bé: vosaltres, en la nota on, innecessàriament, voleu assenyalar una línia divisòria entre E.C. i el B.O.C. dieu que essent nosaltres la F.C.I. som marxistes espanyols, car –dieu– fem «La Batalla» en espanyol, i vosaltres sou catalans. Això és ridícul. No tingueu por que els obrers ens confonguin. Uns i altres som força coneguts.

A més, i per no allargar més aquesta nota, cal dir dues coses als obrers d’E.C.

1ª Dieu que sou la secció catalana de la IIIª Internacional. Bé; llavors us caldrà combatre aferrissadament la intromissió del «Partido Comunista de España» en la política interior de Catalunya. Els vostres cars camarades de «Las Masas» són d'aquests vituperables obreristes que actuen en castellà a Catalunya. ¿Us ha autoritzat ja la I.C. per a això? Una pregunta que mereix una resposta.

2ª En el número 10 de «L’Insurgent» apareix un article que signa Bepus, titulat A propòsit de l'article de «Las Masas» i en el qual es diu: «De moment podem afirmar que la nostra posició davant la qüestió de les nacionalitats ibèriques té bastants punts de diferència amb la tesi trotskista, menys amb la de la F.C.C.B., i menys encara amb la de la S.E. de la I.C.»

Si Bepus llegeix les resolucions dels Congressos de la I.C., en què s'ha tractat la qüestió nacional, ja ens explicarà quines diferències hi ha entre la I.C. i la tesi de la nostra F.C.C.B. A més, un home que parla així suposem que deu estar assabentat de les crítiques agres que la I.C. ha adreçat als dirigents del P.C. de E. per la seva incomprensió davant la qüestió de les nacionalitats hispàniques i estranyem que no sàpiga que la S.E. de la I.C. (Partido Comunista de España) mai no ha publicat cap tesi sobre aquesta qüestió. Si n’hagués publicada alguna, li agrairíem que ens ho digués, per a orientació dels qui, comunistes com nosaltres, hem estat excomunicats per la I.C.
----------------------------------------

(Fotos: La Revolució irlandesa de 1916 va influenciar fortament el nacionalisme i el separatisme català de la primera meitat del segle XX; a l'intent d'acció armada separatista de Prats de Molló hi participaren també comunistes i anarquistes catalans; L'Hora era el setmanari del sector més catalanista del BOC, posteriorment del POUM)
índex.jpg
LHora__setmanari_portantveu_del_POUM__reapareix_pel_triomf_del_socialisme_treballadors__llegiulo.jpg
Mira també:
http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/b/front2.htm

This work is in the public domain

Comentaris

L'Hora es defineix
19 set 2012
[un patriota, un idiota?] "Cal descoratjar els militarismes, els patriotismes i els sentimentalismes, cal atacar els farcidors de patrioteria, els fumistes bel·licosos, els emmetzinadors de cervells, els cretins patriotes i cerebrals. Cal ésser dur i viu en la crítica dels símbols patriòtics (...)"

[Proletaris i burgesos] "Què volem? Volem ésser els hereus d'aquella herència fecunda de rebel·lia que les masses proletàries de Catalunya, en hores històriques de la batalla social, van deixar-nos com un exemple i com un estímul. Volem reavivar, volem engrapar tota aquella inquietud de lluita que les masses afanyoses van deixar als nostres carrers, tacats amb la sang generosa de Francesc Ferrer i de Salvador Seguí. Volem enquadrar aquella herència dintre l'hora nova, que comporta realitats noves i horitzons nous. Volem lluitar contra tots els imperialismes, contra totes les injustícies, contra tots els pairalismes reaccionaris, contra els capitalismes promotors de la desfeta moral i material de la vella Europa.

Cal destruir, per dolorós que sigui, i, sobre les runes, aixecar un món nou, just i racional. Els amics de Monde de Catalunya i de L'Hora, volem ésser, també, una veu d'alerta i un braç disposat a la lluita. Volem ocupar el nostre lloc de catalans en les avançades proletàries del món. Volem donar la batalla, units colze amb colze, a les forces de la reacció i del capitalisme, sigui quin sigui el seu nom."


L'Hora es defineix
Publicat a «L'Hora», número 2 (7 de gener del 1931)
http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/h/hora.htm

L'Hora Setmanari barceloní. Aparegué el 30 de desembre del 1930, com a òrgan oficiós del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Aquesta primera època es va cloure l'ocubre del 1931. L'abril del 1934 s'inicià la segona etapa, que quedà truncada arran dels fets d'octubre d'aquell any. El gener del 1937 s'inicià la tercera etapa, com a portaveu del POUM, que quedà tancada arran dels fets de maig d'aquell any. D'entre els seus col·laboradors en destaquen Jordi Arquer, Hilari Arlandis i Víctor Colomer. En va dirigir la segona etapa, Josep Rovira (que provenia d'Estat Català-Partit Proletari i fou cap militar al complot de Prats de Molló, posteriorment de les milicies poumistes al Front d'Aragó i de la 29 Divisió, fundador de l'MSC)
Sindicat Terrassa