Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
L'alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets
18 set 2012
Diferents blocs llibertaris recorren els carrers de Barcelona, Mataró, i Reus, per fer visible en plena Diada del onze de Setembre, la alternativa llibertaria, en pro d’un poble lliure, autogestionat i ingovernable.
blocllibertari_11setembre_copia.jpg

La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir des de Madrid la Generalitat del Principat.

El clima social creat per les retallades de drets socials històrics, executades pels governs d’Artur Mas i Rajoy no ha fet mes que contribuït a crear i retroalimentar encara mes aquesta enrarida atmosfera. Per acabar-ho d’adobar, els atacs a la llengua arreu dels diferents territoris de parla catalana sota domini de l'estat espanyol, en àmbits com el de l’ensenyament, o en el dels mitjans de comunicació de masses públics, han acabat de col·locar la guinda al pastel que ha farcit la marea social sobiranista que ha inundat els carrers de Barcelona aquest 11 de Setembre.

La mobilització venia precedida per la convocatòria realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i els intents de l'executiu de Artur Mas i tota la dreta regionalista per rebaixar el contingut d’una protesta que, ja de bon principi, es preveia massiva, tot canalitzar-la a favor de la seva demanda de pacte fiscal, i mirant que aquesta manifestació no se li girés en contra.


Blocs Llibertaris a Mataró i Reus

El dia anterior a la diada, a Girona un debat organitzat pel sindicat d’activitats diverses de la CGT d'aquesta localitat amb la participació del col·lectiu Negres Tempestes, entorn del “anarquisme i l’alliberament nacional” s’encarrega de donar el tret llibertari de sortida a la jornada del onze que s’iniciaria el endemà, al migdia, a les ciutats de Mataró al Maresme, i de Reus al Baix Camp.

A Mataró a la manifestació de l’Esquerra Independentista s'hi va sumar aquest any la participació d’un Bloc Llibertari diferenciat. La convocatòria d’aquest Bloc va aplegar una setantena de persones del Baix Maresme que van fer marxa des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament.

Pel camí, dues companyes del Bloc Llibertari maresmenc van llegir el manifest de la diada, que va ser repetit en finalitzar la marxa per un altre company i on les dues marxes es van arreplegar per escoltar-se mútuament els manifestos.

A la capçalera del Bloc, una pancarta cridava “Per l’autodeterminació dels pobles, ni capitalisme, ni estat. Autogestió i solidaritat”. Durant la marxa, es van poder llegir altres pancartes llibertàries amb lemes com “Ni Jaumes, ni Joan Carles, ni reis ni patrons” o “Per la Independència sense límits, visca la terra, mori el govern”, a més de la protesta davant la seu d’UGT Maresme on també s’hi van deixar encartellats diversos manifestos.

Tambè a Reus, novament un Bloc Llibertari participa de la manifestació de l’onze convocada per l’EIC, sota el lema “Persones llliures, per pobles lliures”.


La bandera negra torna a onejar per Barcelona


A Barcelona per la tarda paral·lelament a la convocatòria “transversal” llençada per l’ANC al Passeig de Gracia, l’Esquerra Independentista va convocar, com cada any, una marxa a Plaça Urquinaona.

Com ja ve essent habitual, a la darrera d'aquesta manifestació, s’aplega el Bloc Negre amb un lema clarament contraposat al defensat per l’ANC i que, en clau antiimperialista, venia a donar el toc dissident de la jornada: "Ni estats, ni capitalisme; Autogestió i solidaritat” il·lustrat amb un dibuix al·legòric al magnat ultradretà i sionista Sheldon Adelson, promotor del projecte Eurovegas, jugant a una taula de casino amb dos daus que contenien dues persones atrapades dins, al costat del subtítol “ Banquers i mulitinacionals no tenen dret a decidir per nosaltres”.

El d’aquest any ha estat el Bloc mes nombrós que es recorda; més de 500 persones van desfilar en mig de la la presència de abundants banderes negres anarquistes, roig i negres anarcosindicalistes, estelades negres, i crits de "ni espanya, ni frança, ni estat català", “ni espanya, ni frança, Països Catalans”, “el poble unit, avança sense partits”, unió acció, autogestió”...

Finalment, a l’altura del Passeig del Born, el Bloc Negre s’ha separat de la comitiva de l’esquerra independentista per acabar la marxa, al Fossar amb el cant d'A les barricades i dels Segadors i la lectura del manifest d’enguany. En definitiva, el Bloc Llibertari va donar "el punt negre" de l'11 de Setembre, i 298 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.


L’origen del Bloc Negre


El que ara s’anomena “Bloc Negre”, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa que, en no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va passar un any fruit de la descoordinació), i mitjançant el boca-orella es reunien a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.

Poc a poc, especialment des de l'any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, ha anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.


This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets
18 set 2012
Per què l'autogestió ha de passar necessàriament per una denominació d'origen abstarcta, no orgànica, d'origen no-popular com "Països Catalans"? Per què Espanya NO, França TAMPOC i "Països Catalans, SÍ"? Per la llengua? No s'usen les mateixes matemàtiques i els mateixos alfabets i numerals a molts "països"? No té el margalló una distribució per tot l'est peninsular fins el garraf? perquè no usar una "unitat terriotorial conforme a la distribució del Margalló...? Que quina tonteria dic? Igual de tonteria que reclamar una "unitat de lluita i d'afinitat" en base al que Jaume I el Genocida va conquerir (i què, si no havés regalat Múrcia al seu sogre, ves quins collons, inclouria Múrcia)... Molt natural i popular tot. D'una punyetera vegada, no hi ha "pobles" hi ha explotats-governats-expoliats constituïnt UN SOL POBLE i, a partir d'ací, siguem creatius, reclamem l'alliberament, millor, ens l'auto-otorguem en base a AFINITATS reals!!

(A veure quan tarda l'ol·ligofrènic de torn a titllar-me d'"anti-independentista" o d'"espanyolista")
Re: L'alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets
19 set 2012
Alternativa diuen... XD que consisteix en?

D'altra banda, estic segur que teniu un mínim futur: ara tothom de la nit al dia és independentista, es veu que ja ningú era "apàtrida" o espanyolista. Passa com a la transició, ningú va ser franquista es veu.

En fi, pel que fa a mi, molt millor anarcos catalans que anarcos espanyols (que n'hi ha i molts a casa nostra).
Re: L'alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets
19 set 2012
He llegit en algun lloc que la bandera negra es va popularitzar com a negació de totes les banderes.

No s'entén gaire que es portin banderes negres de costat amb les banderes patriòtiques.
Re: L'alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets
19 set 2012
forma part de l'estètica, no entraré a discutir si això és bó, pijor, l'infern, pop art o una gran tàctica que ens durà fins la victòria final, així però, la bandera negra s'ha juntat històricament amb altres banderes, per exemple la vermella sense anar més lluny, i no volia negar la vermella, sinó afegir-li un altre caire.

Per una altra banda, la bandera negra, és una bandera que s'ha utilitzat al llarg de la història a catalunya (molt abans de la invenció de l'anarquisme com a tal), inclús (per no dir únicament, o sobretot, perquè no tinc les suficients nocions històriques), en lluites/guerres que probablement titllarieu de "patriòtiques", era la bandera de la no rendició, i probablement simbolitzaría més coses.

Per últim, a pesar de la possiblitat de ser acrivillat inclús per companys meus (és el que té el ciberespai), diré que a mi no em sembla tant diferent dur una bandera negra de una senyera estelada en el groc, en tant que ambdués són ni més ni menys que signes i representacions d'un dessig polític.

Mort a l'estat, menys banderetes i més feina!

bonus: http://www.youtube.com/watch?v=aUnGruTabnY
La bandera negra
19 set 2012
La Bandera negra tal i com s'esmenta a la crònica del Bloc Negre, va onejar a Barcelona el 1714 durant la resistència popular al setge de les tropes castellano-borboniques.

La bandera negre es l'antítesi de la bandera blanca de rendició, indica la voluntat de resistència a ultrança, de llibertat o mort.

Un segle desprès del onze de setembre sense sortir de Barcelona aquesta mateixa bandera tornara a onejar pels carrers, arran de les revoltes populars conegudes com les bullangues. De fet una de la capçaleres del Bloc negre, la de 2004 lluïa una reproducció de la bandera negra de la jamancia (nom de la mes famosa de les bullangues).

L'invenció de la bandera negra tal i com la coneixem actualment, com a símbol del anarquisme, es molt posterior i s'atribueix a Loiuse Michel durant la lluita de la comuna de Paris. De fet internacionalment els i les anarquistes de finals del segle IXX i principis del segle XX, usaren sense distinció banderes negres i Roges com a símbol propi propi del moviment.
Re: L'alternativa llibertaria es fa visible en plena Diada a diferents indrets
19 set 2012
negra de nuestra pena, roja de nuestra sangre, dice la letra de la makhnovtchina
Sindicat Terrassa