|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[En Lluita] És l'hora de convocar un referèndum d'autodeterminació
|
|
|
per En Lluita |
16 set 2012
|
|
L'onze de setembre d'enguany ha esdevingut un rotund i massiu clam independentista sense precedents històrics. La manifestació, segons la majoria de fonts, la més gran de la història de Catalunya, ha reunit entre un i dos milions de persones al centre de Barcelona. |
|
La massivitat de la convocatòria ha evidenciat un altre cop, talment com va fer el 15M, la distància creixent que existeix entre el poble català i les institucions polítiques. Malgrat l'intent de CiU per canviar el to i el lema de la convocatòria s'ha evidenciat, com ja va passar amb la manifestació del 10 de juliol contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que les reivindicacions nacionals d'una àmplia majoria social van molt més enllà de la iniciativa política dels seus governants. La pròpia Assemblea Nacional Catalana (ANC), convocant oficial de la manifestació junt amb l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha deixat clar diverses vegades en els darrers dies el caràcter nítidament independentista de la seva crida. El discurs i la proclama del pacte fiscal, pactat per CiU, ERC i ICV, ha estat el gran absent en la manifestació.
És cert que el suport mediàtic i institucional a la manifestació ha contribuït en l'èxit de la convocatòria, però no podem reduir la massivitat de la mobilització a aquest fet. L'èxit de la manifestació es deu a l'activitat i empenta del moviment independentista en un context de creixent recentralització de l'Estat espanyol. Una conjuntura històrica en la que l'ímpetu d'ambdues forces antagòniques molt probablement acabarà trencant els marcs jurídics i polítics establerts.
El principal motiu del creixement de les idees independentistes són els atacs que els darrers anys ha propinat el govern espanyol als drets nacionals de Catalunya. L'independentisme neix i creix com a reacció democràtica a la voluntat recentralitzadora. Ara bé, aquest creixement no hauria estat possible sense l'element actiu, aglutinador i mobilitzador que varen representar les consultes per la independència. La construcció d'un teixit popular relativament autònom al marc polític institucional ha esdevingut un espai des del qual les capes populars han pogut expressar i vehicular els seus anhels nacionals independentment de les estructures institucionals o de partit.
CiU i les retallades
El context de crisi econòmica ha esdevingut també un catalitzador del procés, d'una banda perquè tensa les relacions entre les burgesies espanyoles i catalanes, i d'altra banda perquè l'empobriment econòmic i la pèrdua de drets socials generen una crisi de confiança amb l'estatus quo, les institucions i els partits polítics, que precipiten nous horitzons polítics en l'imaginari col·lectiu. No podem separar per tant l'eix nacional de l'eix social, ambdues esferes de la realitat van íntimament lligades, i són viscudes i interpretades així per gran part del moviment independentista.
La pròpia ANC diu en el punt 97 del seu full de ruta "…tot allò que ens perjudica pel fet d'estar sotmesos a un estat que no és el nostre (ús de la llengua, condicions laborals, accés a l'habitatge, aplicació de drets bàsics…)…". El moviment d’alliberament nacional català, com sempre al llarg de la història, és majoritàriament popular i d'esquerres. Actualment el 70% de les persones que votarien sí en un possible referèndum a Catalunya es defineixen d’esquerres. No podem afirmar que es tracti d'un moviment conservador ni essencialista, l'independentisme inclou gran part de les reivindicacions dels moviments socials i és vist per molts com la solució als problemes socials i econòmics de les classes populars. Així, es defineix un nou bloc social majoritari progressista i independentista a Catalunya.
També és cert però, que actualment existeix un augment de les idees independentistes dins de la dreta nacionalista, una part de l'empresariat català està virant cap a posicions secessionistes i les pròpies bases socials i l'electorat de CiU han virat en el mateix sentit; dos fets que han provocat el viratge discursiu i programàtic, certament encara molt ambigu, de CiU. L'impacte i el sotrac d'aquesta nova majoria independentista afecta i remou totes les classes, estrats i organitzacions de la societat catalana, també la dreta instal·lada en la lògica del peix al cove. De fet, CiU està utilitzant la manifestació per pressionar al govern espanyol per a que cedeixi en la negociació sobre el pacte fiscal i la hisenda pròpia. Utilitza el dèficit fiscal català com a cortina de fum que amaga la veritable naturalesa de les polítiques econòmiques i socials de CiU, que són les mateixes que les del PP i la classe dirigent europea: protegir els interessos econòmics de la minoria benestant, l’1%, aprofitant el context de crisi per llançar un atac global als drets socials de les classes populars, el 99%.
Transversal
El moviment independentista és socialment transversal i actualment sembla predominar-hi la idea d'unitat i el no qüestionar-se les parts que el conformen. És cert que pot donar la sensació que el discurs social va quedar difuminat durant la manifestació; però alhora, de forma latent, hi era present. Moltes samarretes grogues de SOS Educació, amplis aplaudiments a la pancarta que demanava la dimissió de la consellera Rigau, la complicitat amb les consignes contra les retallades i CiU, etc. L'ANC, com aglutinador principal del moviment independentista, és un espai de trobada entre diferents postures polítiques que comparteixen l'objectiu secessionista, per tant també és, o pot ser, un espai de conflicte entre les aspiracions de les classes populars i les d'una part de la classe dirigent.
Ni CiU ni el govern han sortit reforçats de la mobilització de l'ANC. L'actual disposició i tensió entre les diferents forces en conflicte condueix de forma gairebé inevitable a un escenari de major confrontació, on els camps en els que s'articula el conflicte nacional es tensen internament i entre si. Un escenari que podria afavorir molt les aspiracions d'aquells que anhelem un canvi profund i radical de la societat. Un escenari de confrontació sobiranista que al vell mig d'una crisi de confiança amb el règim polític, econòmic i social podria retroalimentar i generar sinergies entre les diverses lluites, construint així un moviment ampli de lluita no només pels drets nacionals sinó pels drets socials i contra les retallades.
Alhora es pot donar un reforç del moviment sobiranista per la confrontació que s’està generant amb els governs del PP a la resta dels Països Catalans. Les lluites en defensa de la llengua, el territori o la educació pública a les Illes Balears o al País Valencià poden ajudar en la conformació d'un moviment més enllà del Principat que combini la lluita pels drets nacionals i els drets socials i que reforci les aspiracions sobiranistes del poble català.
El règim de les autonomies que vol desballestar el PP fa temps que és una aspiració política àmpliament superada per la voluntat independentista. Podem afirmar per tant que no existeix cap punt de trobada, cap encaix, entre l'actual govern espanyol i l’aspiració sobiranista del poble català.
Per això des d’En lluita defensem que el poble català pugui exercir aquest dret mitjançant la realització d’un referèndum. Fa falta anar cap a l'exercici lliure del dret a l’autodeterminació i és necessari convocar un referèndum ja, sense esperar més temps. En aquest referèndum des de l'esquerra anticapitalista hem de defensar el “Sí” per oposar-nos a l'opressió nacional i per debilitar l’Estat espanyol.
Nosaltres, com a anticapitalistes que entenem l’Estat espanyol com a una eina de dominació de classe i que no tenim cap interès en la seva unitat, defensem la independència del conjunt dels Països Catalans amb la perspectiva de la debilitació d’un Estat espanyol retrògrad, basat en la negació dels drets socials i nacionals.
En lluita, Setembre del 2012. |
Mira també:
http://www.enlluita.org/site/?q=node/5348
|
This work is in the public domain |
|
Re: [En Lluita] És l'hora de convocar un referèndum d'autodeterminació
|
|
per sumant som més forts |
16 set 2012
|
Amb aquest plantejament, en lluita hauria de dissoldre's i integrar-se plenament a l'EI, per reforçar l'alternativa independentista i anticapitalista més forta.
No seria res de nou i extrany, recordem on van acabar la majoria de la LKI al País Basc als 80... |
|
Re: [En Lluita] És l'hora de convocar un referèndum d'autodeterminació
|
|
per vinga va |
16 set 2012
|
pero algu es creu que aquesta es la posicio sincera d'En Lluita?
als entrucha se'ls hi bufa la independencia, simplement busquen projectar la imatge que toca cap a la militància de l'EI, "quedant bé" amb ells com queden bé amb tothom.
O te alguna credibilitat una organització que parla de lluita de classes en el marc d'un conflicte obrer, i després s'alia amb les cupules de CCOO i UGT per guanyar pes en la lluita antifeixista? |
|
Re: [En Lluita] És l'hora de convocar un referèndum d'autodeterminació
|
|
per r |
17 set 2012
|
|
O que se alía con la USTEC para joder la huelga de la educación de la Coordinadora Interzonas... |
|
Re: [En Lluita] És l'hora de convocar un referèndum d'autodeterminació
|
|
per he |
18 set 2012
|
|
i després de la independència de Catalunya vindràn les eleccions de la Val d'Aran, la Franja de Ponent i l'Hospitalé de Llobregá per a independitzar-se de catalunya. |
