|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Neolerrouxisme?
|
|
|
per Jose Rizal |
15 set 2012
|
|
Es clar, com que el moviment social per la independència és ambigu com tot moviment social de multituds -de masses!, es deia abans-, situat vagament a (quin espai politic per la imagineria dreta-esquerra dels que disfressats de moviment socials de base juguen a l'institucionalisme de l'establishment?)... |
Ara l'espai politic d'un Ciutadans es veu massa fluix, cal passar el relleu més a l'"esquerra" (!?), començant amenaçar amb l'odi quan un moviiment popular esta a les beceroles i, més enllà de la força llibertaria de la gent, de trencar amb el marc politic, poc més hi ha concret.
Ara, sembla ser que els i les suposades revolucionaries.. alternatius..., revolucionaries de poc més d'una "pose" per despotricar -contra els papes- o fer xerrades sense transformar res.... es marginaran o donaran lliçons a 2 milions de persones -i els que hi ha darrera- del que és popular, de classe i social -ells i elles- i el que no -la plebs-. Neoestalinistes -el partit sempre té la rao fins i tot quan la realitat va en direcció contraria- disfressats de llibertaris o marxistes. Estem vislumbrant l'equivalent a la reacció "nacionalbolchevique" o als xecniks?
Que en aquest moviment popular hi ha en letargia possibles plantejaments dretans, és possible. Com en el moviment obrer -la reinvidicacó del salari familiar a finals del XIX no li va fer ocorrer a ningun criticar el moviment obrer des de fora-. O l'ecologista -ningu ha conegut enfrontaments entre aquests dos darrers?-. Però atiar-los i atiar la seva contra perque es perd el carro de la ... avantguarda... és deplorable i molt poc propi d'un plantejament popular i minimament d'esquerres i alliberador.
Però tranquils que la força de la gent de baix s'ho emporta tot, com una tormenta al mig del mar.
Ja vindrà la resposta més "politica" i pensada.
Un proletari retallat, treballador, a punt d'entrar a la miseria, com la majoria, membre de les classes populars dels Països Catalans |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Neolerrouxisme?
|
|
per unx |
15 set 2012
|
Crec que el problema que teniu es que confoneu ideologia i estrategia.
Voleu fer veure que l'ideologia justifica l'estrategia, però el fet es que poseu l'estrategia com justificant de l'ideologia.
Fa molt de temps, en un pais d'américa, l'esquerra integrada dins el moviment nacionalista (que justificava aquesta integració amb la doctrina de que s'ha d'estar on estan les masses, per reconduïr-les cap a la revolució) va ser utilitzada per la dreta del moviment (es ha dir qui veritablement hegemonitzaba el moviment) -incloses accions de guerrilla urbana van ser quasijustificades per la dreta-. Després, quan el moviment va arribar al poder (guanyaren les eleccions i l'ex president exiliat va tornar) l'ala esquerra va començar a ser exterminada pels seus "companys de lluita". Fins i tot el lider-simbol del moviment els va escridassar en públic acusant-los de xusma antipatriota.
Per altra banda, la gent d'esquerres que va denunciar o es va oposar al nacionalisme va ser acusada d'estar en connivencia amb l'oligarquia i l'imperialisme.
Després els fets van demostrar qui estava realment amb l'oigarquia i l'imperialisme.
Quina llliçò s'en treu d'això? |
|
Re: Neolerrouxisme?
|
|
per ... |
15 set 2012
|
quina empanada
"fa molt temps" aixi comencen els contes, la historia situa dates i llocs, per cert no serveix per obtenir lliçons, una forma de manipulacio presentista del passat
el debat sobre l'antimperialisme a Llatinoamèrica té molts matissos, per exemple, en el moviment trosquista bolivià, on la part majoritària va agafar un caire antiimperialista en contra d'una part minoritaria, mes "seixantvuitera", sentencia sobre linia politica com tu ho fas requereix un debat profund no un paragraf
una altra cosa es la critica a una posicio de minims d'assumir els plantejaments d'un moviment de masses, no ser-ne la contra -val més passar-ne i callar en aquest cas perque sino un es pot convertir en un Jimenez Losantos qualsevol- i l'altre de com participar en la la lluita contra una opressió, dona igual si es pensa que aquesta és la unica, una més o la menys important de totes
però clar, es més facil solidaritzar-se amb el Front Kanaki Socialista que queda ben lluny, queda molt progre i no afecta el meu status politico-social d'enterat de mena
pero repeteixo, una cosa és cagar-la i l'altra esdevenir Jimenez Losantos, no pel moviment que se li enrefot una mosca aixi ara, sino per l'esquerra del moviment que no necessita gens que li apareixin agressors filofeixistes d'aquesta mena |
|
Re: Neolerrouxisme?
|
|
per ea |
15 set 2012
|
"una altra cosa es la critica a una posicio de minims d'assumir els plantejaments d'un moviment de masses, no ser-ne la contra"
no se t'ente de res tiu, o tia. |
|
Re: Neolerrouxisme?
|
|
per oncle |
16 set 2012
|
una cosa es un debat sobre antiimperialisme, estrategia, etcetera profund... que no es pot resoldre en un paragraf
una altra cosa és la crítica a una posició de mínims [des d'un punt de vista progressista, no ja revolucionari...] d'assumir els plantejaments d'un moviment de masses [pel que fa questions d'indole colonial o nacional Sahara lliure, Palestina lliure, Kanaki lliure, Irlanda lliure.... Catalunya lliure independent que és el que planteja ara el moviment al carrer] i no ser-ne la contra [no fer de crosa del poder de torn o directament d'agressor com el Losantos o els xecnics]
no és pot fer un debat estrategic sobre que una questió que es tenen dubtes en els plantejaments de minims -es pedant i irrespctuos amb el moviment social-; seria com discutir que ha de fer el moviment feminista creien que l'opressio de la dona no existeix o és una cosa secundaria
en tot cas es frivol parlar sobre que van fer malament tals o quals comunistes llatinoamericans respecte a l'antiimperialisme i quines llicons en podem treure, ja que les situacions d'enorme opressió que alli s'enfronten, de miseria, desigualtat i en alguns llocs de violencia no té punt de comparació a l'Europa occidental |
|
Re: Neolerrouxisme?
|
|
per unx |
16 set 2012
|
o sigui que criticar l'estratègia de l'EI és fer-li el joc a Jimenez Losantos? Vaja, vaja sembla que papà Josif és a prop...
per altra banda:
"no és pot fer un debat estrategic sobre que una questió que es tenen dubtes en els plantejaments de minims"
i es que resulta que els plantejaments de minims son precisament una qüestió d'estratègia.
i pels comunistes llatinoamericans (els que realment ho eren) la lluita de clases estava per sobre de qualsevol altra qüestió. De fet els que entraren al peronisme ho van fer perqué aquest estava fortament arrelat a les classes proletaries, en cas contrari no ho haurien fet.
Pel que fa a l'últim argument, son precisamet els que parlen de "genocidi" "etnocidi" i "opressió nacional" els que fan una extrapolació escandalosa amb els pobles que realment van ser, i encara son, exterminats, expoliats i oprimits.
Per la resta, no es confonguem : classe contra classe cap el comunisme! |
|
Re: Neolerrouxisme?
|
|
per Anarquista |
17 set 2012
|
Com a objectiu es pot tenir la felicitat, i com a estratègia es pot tenir l'autogestió, l'acció directa, l'assemblea, la horitzontalitat, etc.
Aquestes estratègies són pilars ideològics, perquè molt sovint importa més el COM que no pas el QUÈ. |
|
Re: Neolerrouxisme?
|
|
per aixi? |
18 set 2012
|
- T'equivoques, no pertanyo a l'EI, malgrat simpaties
- estrategia i minims: si ets respectuos amb els moviments i amb ls seva autonomia i no un estalinista o un sectari estaras d'acord que el primer és participar i entendre, fer teves les causes, ja sigui l'opressio per la norma heterosexual, el patriarcat o la destruccio del medi... abans de cometre la presuntuositat avanguardista de dir a tal o qual moviment quina estrategia ha de seguir -tot i que n'hi ha bastants acostumats a fer-ho... amb aquests moviments-; amb l'alliberament nacional passa igual
- com que generalitzes ... per tot un continent!!!: precisament l'experiència de bona part de l'esquerra llatinoamericana ha estat abandonar posicions irredentistes i per pragmatisme, possibilisme, visió (o traicio!!) ensortir-se'n amb experiencies no tan radicals... amb les que pots estar d'acord o no... exceptuant un pais on una esquerra armada aillada de bona part de la poblacio, per la greu brutal i sanguinaria repressio en uns cassos o per interessos de desconegut origen en altres, ha arribat a un carreró sense sortida on una bona part de les classes populars, com més a baix amb més intensitat, els fa desgraciadament causants de part del seus mals sino tots i no en vol ni sentir-ne el nom en el millor dels cassos
- no facis demagogia, aqui ningu parla de genocidi -tot i que hi ha qui fa servir el concepte per referir-se el franquisme, però aquest seria un genocidi politic per diverses causes, a més de nacional i/o social, genocidi que afecta a d'altres pobles també-; diferent al concepte d'etnocidi, desaparicio d'una etnia, d'un poble, en tant que etnia, poble o cultura(es) nacional(es), un proces llarg que en alguns cassos ha reixit i en altres ha fracassat; opressió nacional a l'Europa occidental, un cas particular d'aquell proces en el marc de la construcciò dels Estats-nació, teoritzat per gent de procedencia ideologica diversa -liberal, marxista...- des de mitjans XIX; opressio que et puc dir de bona font que indigenistes llatinoamericans consideren molt similar o igual a la seva, cosa amb la que no estic d'acord (no tan sols perque hagin estat espoliats o oprimits -més que els irlandesos- o exterminats -més que els bosnis- sino perque la distancia cultural entre ells i les seves cosmovisions i les societats nacionals dels seus paisos és molt més gran que entre diferens nacions europees).
- l'economicisme no explica ni l'opressio nacional ni l'indigenisme ni tal com diu un historiador marxista angles, encara que tothom mengi o necessiti menjar, el perquè una gent cuina d'una manera i una altra d'una altra; tampoc explica la norma heterosexual o el patriarcat
- completament d'acord amb el darrer punt |
|
|
