|
Comenta notícia |
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Manifest Bloc Negre 2012 |
|
|
per Bloc Negre |
07 set 2012
|
Bloc Negre 11 de setembre de 2012
Mataró Pl. Miquel Biada a les 13h
Barcelona Pl. Urquinaona a les 17h |
Clica la imatge per una versió més gran  |
Ni capitalisme ni estats, autogestió i solidaritat!
Un cop més veiem com el poble català pateix l’opressió i l’explotació de l’estat i les seves elits dominants. Ens volen fer creure que l’opressió que patim per part dels estats no té res a veure amb l’explotació diària i constant de la burgesia catalana. Doncs sabem que no és així, que la burgesia, sigui d’on sigui, sempre mira pel seu interès, intentant aprofundir en l’explotació de les classes més desfavorides. Per un costat, veiem com el govern espanyol, més a la dreta que mai, ataca directament i descarada al poble, imposant les polítiques d’ajustos econòmics dictades pel poder neoliberal de la Unió Europea. A més, en un gir ultracatòlic, veiem com tornem als anys del dictador amb polítiques com les que neguen la capacitat de decisió de les dones sobre el seu propi cos. Tampoc oblidem els atacs que està patint la nostra
llengua arreu dels territoris de parla catalana. La llengua és un símbol del nostre poble i de la nostra cultura i cap atac a ella pot ser menystingut. La imposició del castellà i el francès a través de les seves lleis, mitjans de comunicació i la pressió econòmica, no només és un atac contra nosaltres sinó que és l’intent dels estats de legitimar la seva opressió, fent-nos creure que existeix una unitat nacional fictícia per tal de sustentar l’estat i la estructura de control que representa.
Però a casa no es queden gens enrere. Buscant el benefici econòmic a qualsevol preu, inclús posant el territori en venda per fer macroprojectes urbanístics que suposen la destrucció de la Terra. Desprès de més de dos anys de retallades sembla que això no té fre. La sanitat i l’educació cada cop més precàries i en vies de convertir-se en béns de luxe. La repressió ha agafat unes dimensions que feia anys que no es veia. El departament d’interior planifica una dinàmica de por i alarma social per justificar la imposició d’un sistema policial, on la presencia de les forces repressives és desmesurada. Es reprimeix a la dissidència amb agressions, multes, presó i restringint les llibertats més elementals. És evident que el Govern no vol que el poble es rebel·li contra el seu intent de sotmetre’ns a la misèria i per aconseguir-ho utilitzarà tot el que té al seu abast.
Per això quan aquells que ens fan la vida cada cop més difícil parlen d’independència, sabem que no parlen del mateix que nosaltres. Rebutgem qualsevol tipus d’unitat amb la burgesia i la patronal, doncs entenem que la independència d’una nació no és possible mentre es mantinguin les relacions de dependència i explotació entre aquells que tenen el poder i aquells que el pateixen. Mentre no ens alliberem de la dictadura del mercat que ens ofega no serem ni lliures ni independents. Entenem la independència com l’alliberament total de les persones, trencant amb les cadenes que imposa el sistema capitalista, i on les relacions es basin en la igualtat, la justícia i la solidaritat. Rebutgem aquell “sobiranisme” que proposa la creació de nous estats, i que a més s'oblida de la resta dels Països Catalans.
La independència ha de ser total i real. Volem viure lliures de l’opressió de qualsevol tipus d’estat. Volem viure alliberats del capitalisme i de les relacions de poder que aquest ens imposa. No volem una nació de polítics i empresaris integrada en les estructures de poder del capitalisme internacional. Volem una Terra lliure, on puguem autogestionar l’economia, amb la solidaritat entre les persones com a motor de la convivència entre els pobles i on cap autoritat faci a ningú estar per sobre de ningú.
Mort a l’estat i visca la Terra!
Bloc Negre 11 de setembre de 2012
Mataró Pl. Miquel Biada a les 13h
Barcelona Pl. Urquinaona a les 17h |
This work is in the public domain |
Comentaris
Aquest 11 de setembre és una bona ocasió per fer front a les tergiversacions per part de les èlits de paraules que pertanyen al poble com llibertat, autonomia o autodeterminació
ens veiem!
Independencia de Catalunya
Independència de les comarques
Independència dels municipis a la manera de ciutats-estat
i arribats a aquest punt: federació de ciutats-estat al mode de la lliga de ciutats gregues en la grècia antiga.
i un altre concepte per a anarcoindepes.
una catalunya independent, sense partits polítics organitzada amb una iperdemocràcia informàtica on cada ciutadà té un vot per a cada questió de l estat català que l interessi.
no hi haurien partits polítics sino que cada ciutadà es representaria a sí mateix amb veu i vot per a cada questió de l estat en la que estigui interessat.
L'anarquisme és favorable sempre a l'autodeterminació dels individus i els pobles. L'anarquisme és internacionalista de per si. El que haurieu de fer és fer una crítica com a anarquistes a la situació de la llengua o el conflicte que viuen els Països Catalans (apart del social, que aquest se suposa que ja es reivindica normalment). No cal inventar etiquetes que només fragmenten la lluita i distreuen de l'objectiu real: la destrucció de l'autoritat i el poder, vingui d'on vingui. No cal ajuntar-se amb estatistes, encara que siguin socialistes.
L'anarquisme és favorable sempre a l'autodeterminació dels individus i els pobles. L'anarquisme és internacionalista de per si. El que haurieu de fer és fer una crítica com a anarquistes a la situació de la llengua o el conflicte que viuen els Països Catalans (apart del social, que aquest se suposa que ja es reivindica normalment). No cal inventar etiquetes que només fragmenten la lluita i distreuen de l'objectiu real: la destrucció de l'autoritat i el poder, vingui d'on vingui. No cal ajuntar-se amb estatistes, encara que siguin socialistes.
Al federalisme imposat nosaltres oposem el federalisme associatiu, llibertari i radical. Res a veure dons amb futur estat català gestionat des de la Plaça Sant Jaume, Brusseles i la Bossa de New York.
El concepte clau es sempre d'abaix adalt
No als guettos ideològics, si a l'emancipació dels pobles!
Endavant amb la lluita companyes!
Traducció del que diu "per a -a-" :
L'avantguarda anarquista ha de desembarcar dins l'independentisme, per redimir-lo de la seva fatal desviació.
Bromes a part, trobo que aquesta feina de conscienciació cal fer-la entre les simpatitzants de plataformes com l'ANC o similars
el món es troba desviat ( i jo i tu amb ell) però si tenim unes conviccions que poden redirigir-lo i ens les creiem les hem de transmetre. Si li vols dir avantguarda endavant, perquè és una avantguarda basada en la transparència i en la consciència crítica. També puntualitzaria que no només ha de desembarcar dins l'independentisme, però aquesta és una ocasió per a dedicar-s'hi. Tot plegat, com deus haver vist, és per a assenyalar el subjectivisme postmodern (el guetto ideologic, la tribu urbana, la identitat...) com un dels pitjors enemics de la autonomia en la actualitat, tant com l'objectivisme totalitari. Coincideixo en lo del ANC.
Avall serrat i tortell putrona.
http://maximumclatellot.blogspot.com.es/2012/06/la-independencia-es-aixo
A part dels companys llibertaris independentistes de tota la vida, ara hi ha una fornada que es torna indepe per l'11-S, també en el món llibertari (en conec uns quants que han passat del "1 patriota 1 idiota" a l'entorn aquest de sóc anrcoindepe i no crec en la CUP) perquè no es vol excloure (més encara) de les dinàmiques de la societat catalana (com aspirar a transformar-la si un s'allunya completament d'ella?)
Així doncs, benvinguts i benvigudes les que heu obert els ulls fa 4 dies, només espero que reconeixeu el vostre error tot aquest temps i que l'EI anava encertada en el seu anàlisi de l'existència de l'opressió nacional.
Mai és tard per rectificar ;)
¡Ànims i ens veiem a la mani escridassant al polítics!
La teva empanada mental es impressionant, et felicito.
Em vist mil vegadas com el estat crea dependència i ara ens vols vendre la moto mès carrinclona.
Com persona que lluito per l'anarquia, tambè lluito per la autodeterminació dels pobles i contra el capitalisme i contra el patriarcat. Qui es queda fora ets tu, que demanas un control estatal i jerarquitzat, i per tant depèndent.
Menys cocacola i més butifarra amb mongetes...!
Independència és en un estat català. No hi ha cap altre possibilitat. De fet ara es depèn més perque es depèn de les institucions catalanes i les españoles i les europees i les internacionals.
En canvi la declaració d independència de catalunya treuria automàticament Catalunya fòra d espanya i de la ue i de la onu i de la otan.
A mes el concepte de independència que s inventen els llibertaris és un absurd perque inclús encara que fos en anarquia sempre es dependria d altres individus, del clima, de les plantes, dels recursos naturals,,,. Inclús vivint a la naturalesa es dependria d altes essers. Ajustem-nos al significat comú de les paraules. Independència s entén com a independència d un estat respecte a d altre del que abans formaba part.
La mateixa paraula autogestió és d orígen empresarial i per tant capitalista.
El que interessa ara es que aquest 11-s es declari la independència de catalunya. Tot el que no sigui això es perdre el temps i dependre cada cop més dels poders coneguts i dels poders en l ombra.
1 f. [LC] [PO] Condició d’independent. Aquesta noia sempre ha volgut conservar la independència.
2 1 f. [LC] [PO] Exempció de dependència.
2 2 f. [PO] Situació d’una col·lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres. La independència d’una nació. La Guerra de la Independència
independent:
1 1 adj. [LC] No dependent. Ésser algú independent del seu pare. Una situació independent.
1 2 adj. [LC] A qui plau de tenir lliurement les seves opinions, la seva manera d’actuar, etc., que no admet el control dels altres.
1 3 adj. [PO] Que gaudeix d’independència política. Una nació, un estat, independent.
1 4 adj. [FL] En ling., no subordinat o lligat a un altre element.
2 1 adj. [MT] En mat., que no es pot deduir o expressar a partir d’un altre o d’uns altres. Axioma independent. Equació independent. Variable independent. Vector independent.
2 2 adj. [MT] En teoria de probabilitats, que la seva ocurrència no té cap influència en l’ocurrència d’un altre.
La paraula independència te diverses accepcions. Entenc que normalment s'empri en termes d'independència nacional però també en te altres. Mira la segona accepció de la paraula "independent": adj. [LC] A qui plau de tenir lliurement les seves opinions, la seva manera d’actuar, etc., que no admet el control dels altres.
Això és al que em referia, si vols agafar intencionadament l'accepció que més et convingui, tu mateix.
Es parla d'independència- com pots veure en la definició de més a dalt- com a tenir la capacitat per dir i fer com es vulgui. No es parla de dependència d'elements naturals lligat a les necessitats vitals de supervivència. No tergiversem.
Això de que hi hauria una Catalunya independent fora de la UE, la ONU i la OTAN és més que improvable i més veient qui sembla estar aglutinant la suposada gran massa "independentista".
Un estat llibertari no pot existir.
la independència o dependència individual és problema de cada individu i és un absurd lluitar per la independència de tots els individus perque si es volgués aixó l únic que es podria fer és investigar per a dissenyar màquines domèstiques que produíssin tots els elements i objectes que necessitem. això seria independència individual.
si reclameu la independència individual no se us fotarà ni putu cas. en realitat segons vosaltres els capitalistes son independents i el vostre objectiu és doncs ser capitalistes.
i SÍ, un estat pot ser llibertari, es a dir, que dins el seu territori no hi haguessin partits polítics, i la organització necessària fos en base a assamblees i associacions. per exemple una federació de municipis i a dintre de cada municipi les associacions de veïns s encarreguessin d organitzar el seu barri, i la ciutat en definitiva.
¡I TANT QUE ES POSSIBLE UN ESTAT LLIBERTARI! el que no ho vulgueu és una altre cosa i que els llibertaris a catalunya tinguin els mateixos interessos que la ultradreta espanyola és un problema vostre. les possibilitats d organitzar un estat llibertari són múltiples. però els llibertaris no estàn per la feina.
A més AUTOMÀTICAMENT des del moment en que Catalunya declarés la independència, és a dir, en constituir-se com ESTAT INDEPENDENT, deixaria de pertànyer a espanya, a la otan, a la onu i a la ue i a tots els organismes internacionals als que pertany espanya. Però és que això no és una opció a triar. Des del moment que Catalunya declarés la independència, no pertanyaria ni a espanya ni a la onu ni a la otan ni a la ue. Si volgués pertanyer a organismes internacionals seria solicitant-ho, començant de zero, des de fora de tots els organismes internacionals. no és una questió a discutir, és una realitat jurídica.
No us lieu. Independència (de Catalunya, formant l estat català) és llibertat per la organització interna i externa de catalunya.
Però ara per ara els llibertaris catalans es posicionen volent seguir depenent de l estat espanyol, de l onu, de l otan i de la ue. No us agrada? Doncs mobilitzeu-vos aquest 11 de setembre per a declarar la independència de catalunya. No hi ha volta de full.
No ens diguis còmplices si no volem emmerdar-nos en una altra trampa estatista i governamental.
No ens diguis còmplices si no volem emmerdar-nos en una altra trampa estatista i governamental.
Ets una miqueta ruc quan diu que no es pot aconseguir la independència de molts individus...
Apa pallús!, semblas aquest de CiUtadans que es diu Fernando Sabater
Quina empanada mental botiflera mès rancia!
No veus que ningú estava insultant putu troll? no saps raps raonar com les persones? no, és clar que no saps, pero si no saps no t hi fiquis quan persones intentar aclarir quelcom.
a correfoc: no ho entens o no ho vols entendre? als organismes internacionals no s hi entra perque uns polítics o botiguers ho demanin. son processos que duren anys i s han d acomplir les condicions exigides pels organismes internacionals.
És igual, segurament només sou adolescents amb un conflicte generacional no superat.
Si se va a liar voy, si no, no voy. Estoy hasta los cojones de manifestaciones pacíficas y COMPLETAMENTE INÚTILES.
LA VIOLENCIA INNECESARIA EN LAS MANIFESTACIONES ES COMPLETAMENTE INÚTIL SINO CONTRAPRODUCENTE.
És llògic, la nacional posarà infiltrats tapats que incitaràn a la violència per a deslegitimitzar les manifestacions i criminalitzar als que només busquen la independència legítima de Catalunya,
apa, ens veiem
La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir des de Madrid la Generalitat del Principat.
El clima social creat per les retallades de drets socials històrics, executades pels governs d’Artur Mas i Rajoy no ha fet mes que contribuït a crear i retroalimentar encara mes aquesta enrarida atmosfera. Per acabar-ho d’adobar, els atacs a la llengua arreu dels diferents territoris de parla catalana sota domini de l'estat espanyol, en àmbits com el de l’ensenyament, o en el dels mitjans de comunicació de masses públics, han acabat de col·locar la guinda al pastel que ha farcit la marea social sobiranista que ha inundat els carrers de Barcelona aquest 11 de Setembre.La mobilització venia precedida per la convocatòria realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i els intents de l'executiu de Artur Mas i tota la dreta regionalista per rebaixar el contingut d’una protesta que, ja de bon principi, es preveia massiva, tot canalitzar-la a favor de la seva demanda de pacte fiscal, i mirant que aquesta manifestació no se li girés en contra. Blocs Llibertaris a Mataró i ReusEl dia anterior a la diada, a Girona un debat organitzat pel sindicat d’activitats diverses de la CGT d'aquesta localitat amb la participació del col·lectiu Negres Tempestes, entorn del “anarquisme i l’alliberament nacional” s’encarrega de donar el tret llibertari de sortida a la jornada del onze que s’iniciaria el endemà, al migdia, a les ciutats de Mataró al Maresme, i de Reus al Baix Camp.A Mataró a la manifestació de l’Esquerra Independentista s'hi va sumar aquest any la participació d’un Bloc Llibertari diferenciat. La convocatòria d’aquest Bloc va aplegar una setantena de persones del Baix Maresme que van fer marxa des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament.Pel camí, dues companyes del Bloc Llibertari maresmenc van llegir el manifest de la diada, que va ser repetit en finalitzar la marxa per un altre company i on les dues marxes es van arreplegar per escoltar-se mútuament els manifestos.A la capçalera del Bloc, una pancarta cridava “Per l’autodeterminació dels pobles, ni capitalisme, ni estat. Autogestió i solidaritat”. Durant la marxa, es van poder llegir altres pancartes llibertàries amb lemes com “Ni Jaumes, ni Joan Carles, ni reis ni patrons” o “Per la Independència sense límits, visca la terra, mori el govern”, a més de la protesta davant la seu d’UGT Maresme on també s’hi van deixar encartellats diversos manifestos.Tambè a Reus, novament un Bloc Llibertari participa de la manifestació de l’onze convocada per l’EIC, sota el lema “Persones llliures, per pobles lliures”.La bandera negra torna a onejar per BarcelonaA Barcelona per la tarda paral·lelament a la convocatòria “transversal” llençada per l’ANC al Passeig de Gracia, l’Esquerra Independentista va convocar, com cada any, una marxa a Plaça Urquinaona. Com ja ve essent habitual, a la darrera d'aquesta manifestació, s’aplega el Bloc Negre amb un lema clarament contraposat al defensat per l’ANC i que, en clau antiimperialista, venia a donar el toc dissident de la jornada: "Ni estats, ni capitalisme; Autogestió i solidaritat” il·lustrat amb un dibuix al·legòric al magnat ultradretà i sionista Sheldon Adelson, promotor del projecte Eurovegas, jugant a una taula de casino amb dos daus que contenien dues persones atrapades dins, al costat del subtítol “ Banquers i mulitinacionals no tenen dret a decidir per nosaltres”.El d’aquest any ha estat el Bloc mes nombrós que es recorda; més de 500 persones van desfilar en mig de la la presència de abundants banderes negres anarquistes, roig i negres anarcosindicalistes, estelades negres, i crits de "ni espanya, ni frança, ni estat català", “ni espanya, ni frança, Països Catalans”, “el poble unit, avança sense partits”, unió acció, autogestió”...Finalment, a l’altura del Passeig del Born, el Bloc Negre s’ha separat de la comitiva de l’esquerra independentista per acabar la marxa, al Fossar amb el cant d'A les barricades i dels Segadors i la lectura del manifest d’enguany. En definitiva, el Bloc Llibertari va donar "el punt negre" de l'11 de Setembre, i 298 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.L’origen del Bloc NegreEl que ara s’anomena “Bloc Negre”, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa que, en no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va passar un any fruit de la descoordinació), i mitjançant el boca-orella es reunien a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.Poc a poc, especialment des de l'any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, ha anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.
La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir des de Madrid la Generalitat del Principat.
El clima social creat per les retallades de drets socials històrics, executades pels governs d’Artur Mas i Rajoy no ha fet mes que contribuït a crear i retroalimentar encara mes aquesta enrarida atmosfera. Per acabar-ho d’adobar, els atacs a la llengua arreu dels diferents territoris de parla catalana sota domini de l'estat espanyol, en àmbits com el de l’ensenyament, o en el dels mitjans de comunicació de masses públics, han acabat de col·locar la guinda al pastel que ha farcit la marea social sobiranista que ha inundat els carrers de Barcelona aquest 11 de Setembre.La mobilització venia precedida per la convocatòria realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i els intents de l'executiu de Artur Mas i tota la dreta regionalista per rebaixar el contingut d’una protesta que, ja de bon principi, es preveia massiva, tot canalitzar-la a favor de la seva demanda de pacte fiscal, i mirant que aquesta manifestació no se li girés en contra. Blocs Llibertaris a Mataró i ReusEl dia anterior a la diada, a Girona un debat organitzat pel sindicat d’activitats diverses de la CGT d'aquesta localitat amb la participació del col·lectiu Negres Tempestes, entorn del “anarquisme i l’alliberament nacional” s’encarrega de donar el tret llibertari de sortida a la jornada del onze que s’iniciaria el endemà, al migdia, a les ciutats de Mataró al Maresme, i de Reus al Baix Camp.A Mataró a la manifestació de l’Esquerra Independentista s'hi va sumar aquest any la participació d’un Bloc Llibertari diferenciat. La convocatòria d’aquest Bloc va aplegar una setantena de persones del Baix Maresme que van fer marxa des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament.Pel camí, dues companyes del Bloc Llibertari maresmenc van llegir el manifest de la diada, que va ser repetit en finalitzar la marxa per un altre company i on les dues marxes es van arreplegar per escoltar-se mútuament els manifestos.A la capçalera del Bloc, una pancarta cridava “Per l’autodeterminació dels pobles, ni capitalisme, ni estat. Autogestió i solidaritat”. Durant la marxa, es van poder llegir altres pancartes llibertàries amb lemes com “Ni Jaumes, ni Joan Carles, ni reis ni patrons” o “Per la Independència sense límits, visca la terra, mori el govern”, a més de la protesta davant la seu d’UGT Maresme on també s’hi van deixar encartellats diversos manifestos.Tambè a Reus, novament un Bloc Llibertari participa de la manifestació de l’onze convocada per l’EIC, sota el lema “Persones llliures, per pobles lliures”.La bandera negra torna a onejar per BarcelonaA Barcelona per la tarda paral·lelament a la convocatòria “transversal” llençada per l’ANC al Passeig de Gracia, l’Esquerra Independentista va convocar, com cada any, una marxa a Plaça Urquinaona. Com ja ve essent habitual, a la darrera d'aquesta manifestació, s’aplega el Bloc Negre amb un lema clarament contraposat al defensat per l’ANC i que, en clau antiimperialista, venia a donar el toc dissident de la jornada: "Ni estats, ni capitalisme; Autogestió i solidaritat” il·lustrat amb un dibuix al·legòric al magnat ultradretà i sionista Sheldon Adelson, promotor del projecte Eurovegas, jugant a una taula de casino amb dos daus que contenien dues persones atrapades dins, al costat del subtítol “ Banquers i mulitinacionals no tenen dret a decidir per nosaltres”.El d’aquest any ha estat el Bloc mes nombrós que es recorda; més de 500 persones van desfilar en mig de la la presència de abundants banderes negres anarquistes, roig i negres anarcosindicalistes, estelades negres, i crits de "ni espanya, ni frança, ni estat català", “ni espanya, ni frança, Països Catalans”, “el poble unit, avança sense partits”, unió acció, autogestió”...Finalment, a l’altura del Passeig del Born, el Bloc Negre s’ha separat de la comitiva de l’esquerra independentista per acabar la marxa, al Fossar amb el cant d'A les barricades i dels Segadors i la lectura del manifest d’enguany. En definitiva, el Bloc Llibertari va donar "el punt negre" de l'11 de Setembre, i 298 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.L’origen del Bloc NegreEl que ara s’anomena “Bloc Negre”, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa que, en no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va passar un any fruit de la descoordinació), i mitjançant el boca-orella es reunien a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.Poc a poc, especialment des de l'any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, ha anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.
La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir des de Madrid la Generalitat del Principat.
El clima social creat per les retallades de drets socials històrics, executades pels governs d’Artur Mas i Rajoy no ha fet mes que contribuït a crear i retroalimentar encara mes aquesta enrarida atmosfera. Per acabar-ho d’adobar, els atacs a la llengua arreu dels diferents territoris de parla catalana sota domini de l'estat espanyol, en àmbits com el de l’ensenyament, o en el dels mitjans de comunicació de masses públics, han acabat de col·locar la guinda al pastel que ha farcit la marea social sobiranista que ha inundat els carrers de Barcelona aquest 11 de Setembre.La mobilització venia precedida per la convocatòria realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i els intents de l'executiu de Artur Mas i tota la dreta regionalista per rebaixar el contingut d’una protesta que, ja de bon principi, es preveia massiva, tot canalitzar-la a favor de la seva demanda de pacte fiscal, i mirant que aquesta manifestació no se li girés en contra. Blocs Llibertaris a Mataró i ReusEl dia anterior a la diada, a Girona un debat organitzat pel sindicat d’activitats diverses de la CGT d'aquesta localitat amb la participació del col·lectiu Negres Tempestes, entorn del “anarquisme i l’alliberament nacional” s’encarrega de donar el tret llibertari de sortida a la jornada del onze que s’iniciaria el endemà, al migdia, a les ciutats de Mataró al Maresme, i de Reus al Baix Camp.A Mataró a la manifestació de l’Esquerra Independentista s'hi va sumar aquest any la participació d’un Bloc Llibertari diferenciat. La convocatòria d’aquest Bloc va aplegar una setantena de persones del Baix Maresme que van fer marxa des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament.Pel camí, dues companyes del Bloc Llibertari maresmenc van llegir el manifest de la diada, que va ser repetit en finalitzar la marxa per un altre company i on les dues marxes es van arreplegar per escoltar-se mútuament els manifestos.A la capçalera del Bloc, una pancarta cridava “Per l’autodeterminació dels pobles, ni capitalisme, ni estat. Autogestió i solidaritat”. Durant la marxa, es van poder llegir altres pancartes llibertàries amb lemes com “Ni Jaumes, ni Joan Carles, ni reis ni patrons” o “Per la Independència sense límits, visca la terra, mori el govern”, a més de la protesta davant la seu d’UGT Maresme on també s’hi van deixar encartellats diversos manifestos.Tambè a Reus, novament un Bloc Llibertari participa de la manifestació de l’onze convocada per l’EIC, sota el lema “Persones llliures, per pobles lliures”.La bandera negra torna a onejar per BarcelonaA Barcelona per la tarda paral·lelament a la convocatòria “transversal” llençada per l’ANC al Passeig de Gracia, l’Esquerra Independentista va convocar, com cada any, una marxa a Plaça Urquinaona. Com ja ve essent habitual, a la darrera d'aquesta manifestació, s’aplega el Bloc Negre amb un lema clarament contraposat al defensat per l’ANC i que, en clau antiimperialista, venia a donar el toc dissident de la jornada: "Ni estats, ni capitalisme; Autogestió i solidaritat” il·lustrat amb un dibuix al·legòric al magnat ultradretà i sionista Sheldon Adelson, promotor del projecte Eurovegas, jugant a una taula de casino amb dos daus que contenien dues persones atrapades dins, al costat del subtítol “ Banquers i mulitinacionals no tenen dret a decidir per nosaltres”.El d’aquest any ha estat el Bloc mes nombrós que es recorda; més de 500 persones van desfilar en mig de la la presència de abundants banderes negres anarquistes, roig i negres anarcosindicalistes, estelades negres, i crits de "ni espanya, ni frança, ni estat català", “ni espanya, ni frança, Països Catalans”, “el poble unit, avança sense partits”, unió acció, autogestió”...Finalment, a l’altura del Passeig del Born, el Bloc Negre s’ha separat de la comitiva de l’esquerra independentista per acabar la marxa, al Fossar amb el cant d'A les barricades i dels Segadors i la lectura del manifest d’enguany. En definitiva, el Bloc Llibertari va donar "el punt negre" de l'11 de Setembre, i 298 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.L’origen del Bloc NegreEl que ara s’anomena “Bloc Negre”, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa que, en no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va passar un any fruit de la descoordinació), i mitjançant el boca-orella es reunien a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.Poc a poc, especialment des de l'any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, ha anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.
Diferents blocs llibertaris recorren els carrers de Barcelona, Mataró, i Reus, per fer visible en plena Diada del onze de Setembre, la alternativa llibertaria, en pro d’un poble lliure, autogestionat i ingovernable.
La commemoració de la derrota del 11 de Setembre de enguany no ha estat sens dubte una diada més entre altres. Ha esdevingut històrica i ha vingut precedida d’un ambient prèviament escalfat pels gestos expressats per diversos membres de l’executiu Espanyol en el sentit de recentralitzar l’administració de l’estat; amb amenaça inclosa, en motiu de la petició de rescat econòmic, d’intervenir des de Madrid la Generalitat del Principat.
El clima social creat per les retallades de drets socials històrics, executades pels governs d’Artur Mas i Rajoy no ha fet mes que contribuït a crear i retroalimentar encara mes aquesta enrarida atmosfera. Per acabar-ho d’adobar, els atacs a la llengua arreu dels diferents territoris de parla catalana sota domini de l'estat espanyol, en àmbits com el de l’ensenyament, o en el dels mitjans de comunicació de masses públics, han acabat de col·locar la guinda al pastel que ha farcit la marea social sobiranista que ha inundat els carrers de Barcelona aquest 11 de Setembre.
La mobilització venia precedida per la convocatòria realitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i els intents de l'executiu de Artur Mas i tota la dreta regionalista per rebaixar el contingut d’una protesta que, ja de bon principi, es preveia massiva, tot canalitzar-la a favor de la seva demanda de pacte fiscal, i mirant que aquesta manifestació no se li girés en contra.
Blocs Llibertaris a Mataró i Reus
El dia anterior a la diada, a Girona un debat organitzat pel sindicat d’activitats diverses de la CGT d'aquesta localitat amb la participació del col·lectiu Negres Tempestes, entorn del “anarquisme i l’alliberament nacional” s’encarrega de donar el tret llibertari de sortida a la jornada del onze que s’iniciaria el endemà, al migdia, a les ciutats de Mataró al Maresme, i de Reus al Baix Camp.
A Mataró a la manifestació de l’Esquerra Independentista s'hi va sumar aquest any la participació d’un Bloc Llibertari diferenciat. La convocatòria d’aquest Bloc va aplegar una setantena de persones del Baix Maresme que van fer marxa des de l’estació fins a la plaça de l’Ajuntament.
Pel camí, dues companyes del Bloc Llibertari maresmenc van llegir el manifest de la diada, que va ser repetit en finalitzar la marxa per un altre company i on les dues marxes es van arreplegar per escoltar-se mútuament els manifestos.
A la capçalera del Bloc, una pancarta cridava “Per l’autodeterminació dels pobles, ni capitalisme, ni estat. Autogestió i solidaritat”. Durant la marxa, es van poder llegir altres pancartes llibertàries amb lemes com “Ni Jaumes, ni Joan Carles, ni reis ni patrons” o “Per la Independència sense límits, visca la terra, mori el govern”, a més de la protesta davant la seu d’UGT Maresme on també s’hi van deixar encartellats diversos manifestos.
Tambè a Reus, novament un Bloc Llibertari participa de la manifestació de l’onze convocada per l’EIC, sota el lema “Persones llliures, per pobles lliures”.
La bandera negra torna a onejar per Barcelona
A Barcelona per la tarda paral·lelament a la convocatòria “transversal” llençada per l’ANC al Passeig de Gracia, l’Esquerra Independentista va convocar, com cada any, una marxa a Plaça Urquinaona.
Com ja ve essent habitual, a la darrera d'aquesta manifestació, s’aplega el Bloc Negre amb un lema clarament contraposat al defensat per l’ANC i que, en clau antiimperialista, venia a donar el toc dissident de la jornada: "Ni estats, ni capitalisme; Autogestió i solidaritat” il·lustrat amb un dibuix al·legòric al magnat ultradretà i sionista Sheldon Adelson, promotor del projecte Eurovegas, jugant a una taula de casino amb dos daus que contenien dues persones atrapades dins, al costat del subtítol “ Banquers i mulitinacionals no tenen dret a decidir per nosaltres”.
El d’aquest any ha estat el Bloc mes nombrós que es recorda; més de 500 persones van desfilar en mig de la la presència de abundants banderes negres anarquistes, roig i negres anarcosindicalistes, estelades negres, i crits de "ni espanya, ni frança, ni estat català", “ni espanya, ni frança, Països Catalans”, “el poble unit, avança sense partits”, unió acció, autogestió”...
Finalment, a l’altura del Passeig del Born, el Bloc Negre s’ha separat de la comitiva de l’esquerra independentista per acabar la marxa, al Fossar amb el cant d'A les barricades i dels Segadors i la lectura del manifest d’enguany. En definitiva, el Bloc Llibertari va donar "el punt negre" de l'11 de Setembre, i 298 anys desprès, la bandera negra de la llibertat o la mort, ha tornat altre cop a onejar per Barcelona.
L’origen del Bloc Negre
El que ara s’anomena “Bloc Negre”, va començar d’una forma informal, en base a converses entre activistes de l’àrea de l’autonomia barcelonesa que, en no sentint-se representants en cap del blocs estatistes, feien una pancarta (o dues com va passar un any fruit de la descoordinació), i mitjançant el boca-orella es reunien a la cua de manifestació, al costat dels migrants sense papers o el FAGC.
Poc a poc, especialment des de l'any 2004, el citat Bloc Negre o autònom com s’anomenava al principi, ha anat implicant a un ventall més ampli de gent, i s’ha anat assumint cada cop més un treball previ de preparació, consolidant-se com a punt de trobada de diferents sectors, els quals han volgut fer visible, especialment en aquesta data, el seu rebuig als estats i a la delegació de la lluita en partits polítics i sindicats reformistes i, per afirmar que la llibertat dels Països Catalans, com la de tots els pobles, no passa per la consecució de cap estat ni la creació de més fronteres, sinó per la dissolució de les existents i la creació d'espais horitzontals de contrapoder lliurement federats que substitueixin i deslegitímin els propis estats.