|
Comenta notícia |
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició de la independència' |
|
|
per vilaweb.cat |
01 set 2012
|
|
El 1976 es va convocar per al juliol la Marxa de la Llibertat amb la idea que en aquell moment, pocs mesos després de la mort de Francisco Franco, calia recuperar les idees i l'esperit de cinc anys abans, amb la constitució de l'Assemblea de Catalunya (1971), on s'unien forces sindicals, associacions de veiïns, les ara anomenades ONG i els partits polítics, amb el lema 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia'. |
L'organització, a càrrec de Pax Christi, va considerar en una trobada el Nadal de 1975, un mes després de la mort de Franco, que potser la idea i el lema popularitzats per l'Asemblea de Catalunya, un moviment de caràcter molt barceloní, s'estenguessin a tot el territori. Una bona manera era convocant una marxa, com les moltes que històricament i per tot el món s'havien fet, reivindicant aquests tres punts de l'Assemblea. La marxa es va pensar amb sortides en uns quants punts de Catalunya, que havien de caminar des del 4 de juliol de 1976 fins a convergir, l'Onze de Setembre, al monestir de Poblet, cor simbòlic de Catalunya.
La marxa, convocada el març d'aquell any, va ésser prohibida el mes de maig pel ministre d'Interior espanyol d'aleshores, Manuel Fraga. Tot i això, es va mantenir la convocatòria, secundada per Lluís Maria Xirinacs (que aleshores feia la protesta davant la presó Model de Barcelona), i es va decidir començar-la. El 4 de juliol van sortir les marxes dels diferents punts de Catalunya, amb moltes detencions perquè l'acte era prohibit. Jo, de fet, vaig ser tres dies al calabós com a responsable de la marxa del sud. Però tots els pobles van mantenir els actes, malgrat la presència de la guàrdia civil. Hi va haver detencions i multes, però a empentes i rodolons va continuar fins l'Onze de Setembre.
La concentració final era prevista a Montblanc, per recórrer el tram final fins a Poblet plegats. Però a Montblanc hi havia les forces d'ordre públic per prohibir l'acte i recordo que en el moment que les marxes volien sortir a Poblet, van pegar de debò. Això va impedir que la marxa arribés a Poblet, excepte alguns que van aconseguir arribar-hi. La marxa es va trencar a Montblanc, però es va aconseguir estendre l'espertit de llibertat per Catalunya, que és el que es volia.
La marxa d'avui, doncs, respon a la voluntat d'enllestir la marxa inacabada, però molt treballada, del 1976. És veritat que els organitzadors d'ara no són els que vam organitzar la d'aleshores, però els companys de l'ANC que la promouen van considerar que es podia enllaçar amb la Marxa per la Indepencència que es fa aquests dies, com una de les etapes.
Ara, hi veig diferències substancials, entre la situació d'ara i la de 1976. En aquell moment era una marxa fruit de la il·lusió i unitària. S'hi havia afegit tothom i hi havia il·lusió de canvi. Ara a Catalunya, en canvi, hi ha frustració i no s'hi troba la unitat d'aquell moment. Amb tot, veig molt correcte que hi hagi manifestacions multitudinàries com la de l'Onze de Setembre, perquè les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència, que sempre ha estat justificada. Per mi la reivindicació de la independència és important, però sempre dic que no ha de ser una paraula buida de contingut, sinó que ha d'anar acompanyada d'un programa social i polític, amb el lligam amb el tema del malestar social. Estic d'acord en la reclamació de la independència de Catalunya, però també que es declari republicana, solidària amb els altres territoris, protectora del medi, desmilitaritzada…
Arcadi Oliveres és economista i president de Justícia i Pau |
Mira també:
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4037192/arcadi-oliveres-diferencies-substancials-situacio-1976.html
|
This work is in the public domain |
Comentaris
El crits de 'Mori el feixisme', 'fem caure els murs de La Model', 'Unitat-Accio = Revolució!' foren ofegats pels 'Segadors' i pel 'Llibertat, Amnistia i Estatut d'autonomia'...
Ara en Llach es multimil$lionari; els suqueros, els sociates i els convergents tenen els calers a Suissa & els Segadors es una cosa carrinclona i mes reaccionaria que trencadora.
Digu'ens, Arcadi...
quina cosa ens haurem d'empassar doblegada aquest cop, l'amor de Déu per la Patria Catalana?
A baix els murs de la model? I on us cardarem a vosaltres, als de ciu, C's i demés xusma reaccionària, sinó?
"Ara li toca com no, al famós pacífista Arcadi Oliveras, que iguala la violència dels encaputxats que atacaven símbols del capitalisme com el BBVA o l’Starbucks, als mossos que atacaven els manifestants: http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/arcadi-oliveras-la/. Així per ell és igual cremar un contenidor o aquests símbols del capital –destrosses materials- que atacar i ferir persones com van fer i fa la BRIMO dels Mossos d’Esquadra. Arcadi Oliveras ja va fer el mateix durant la manifestació davant el parlament quan un grup de persones van increpar diversos parlamentaris: http://www.vilaweb.cat/noticia/3898632/20110615/arcadi-oliveres-condemna. Que còmode que és condemnar altres formes de lluita a través dels mitjans de comunicació de masses, desde la còmode posició de profesor de universitat, sent conseller assessor dels progres-liberals d’ATTAC i en el seu moment membre del Comitè de Seguiment dels Acords del Tinell d’ICV i militant en ONG’S subvencionades. És una sort no patir la misèria a què ens sotmet el sistema, i netejar la consciència a través de la caritat cristiana. Felip Puig és la cara desagradable, Arcadi l’amable, però ambdós pertanyen a la mateixa moneda."
Amb la figura d'Arcadi Oliveres podem extreure un norma general de com el sistema sufoca qualsevol tipus de dissidència organitzada: busca una cara visible en el moviment, un líder, però el líder que sigui més light en les reclamacions, el que estigui més integrat al sistema, el que vulgui anar a les fastigoses tertúlies del poder. De la mateixa manera els britànics escolliren Gandhi per negociar, ja que no proposava accions directes. De la mateixa manera es ressaltava luther king, i no el radicalisme dels panteres negres.
El poder vol cares visibles que s'adecuin al seu discurs, el poder té por a una gran massa homogènia sense noms ni líders, una gran massa incontrolable que destrueixi tot al seu pas.
Visca l'anarkia! (A)
L'espanyolisme és tan fanàtic que, davant de la impossibilitat de posar en però a l'independentisme des de l'esquerra, es deixa caure de quatre grapes en el somniatruitisme anarcoide. "Antes anarquista que rota", mare meva. Algun dia us adonareu de qui sou titelles. Nosaltres, els comunistes independentistes, volem poder per exercir-lo i oprimir als qui ara són opressors. Vosaltres no sou més que uns nihilistes que no rascareu bola en la puta vida, mira que et dic, pensa-hi. En la puta vida rascareu bola, a no ser que madureu i us integreu, no ja a l'EI, sinó al món real.
Y al comunistoide independistoide que no es sectario, para nada es sectario el dueño de la iglesia..., ¿qué problema tienes con los que no quieren el poder o con los "somniatruites"? ¿qué mosca te ha picado para que confundas madurez con poder...?
Si lo de calificar a la gente de "nihilistas" y "orgullo infantiloide y sentimentalismo" te relaja y te hace madurar, tómate una sobredosis, pero respeta a quienes no piensan como tú, respeta a quienes también están en contra de los burgueses, en contra del estado y en contra del capital..., porque sino un día te darás cuenta de quién eres tú la marioneta.
Ah!, y puestos a insultar, espanyolista lo será el "rocco" y tu padre!
de fet el full de ruta declara que la feina de l anc començarà després d aquest 11s i que es dedicaràn a entregar solicituts a les institucions. és a dir, res de res. no volen la independència.
la independència s ha de declarar encara que no sigui desitjable per als banquers catalans o per al grup social mort o classe social morta a la que pertany l arcadi oliveres.
no dubto que l arcadi em conèix i sap que davant la independència de catalunya ni als matemàtics catalans els interessa la matemàtica.
la independència de catalunya la declararàn aquells que vulguin i puguin declarar-la en el moment adecuat, en el lloc adecuat. i el millor dia per a fer-ho és un 11s.
però tant se val que derrera de la convocatòria de l anc a l 11s hi hagin mòmies del 76 o fantames del segle XIX. el fet és que les manifestacions estàn convocades i les manifestacions és poden dividir i redirigir. qualsevol pot portar un megàfon a una manifestació i fer les seves proclames. qualsevol enmig d una manifestació pot cridar "anem a la plaça sant jaume!" o "anem a la generalitat a declarar la independència!".
l anc convoca. ei convoca. però qualsevol és lliure, dins d una manifestació, de cridar el que vulgui o de seguir a qui vulgui.
si heu de seguir a algún líder, és preferible que sigui ros i d ulls clars, és preferible que sigui dòna que home. no és cap mena de racisme (jo no sóc ni dòna ni ros d ulls blaus) però és millor seguir a algú que no sembli jueu (pel perill de que estigui obeint a interessos jueu capitalistes aliens al desig i necessitat de declarar la independència).
al final de l article l arcadi fa una relliscada (una altra?). diu que la reivindicació es declari republicana. és evidentíssim que si catalunya declara la independència serà una república.
excepte, es clar, que als qui reivindiquessin o declaressin la independència, se´ls girés el cap i vulguessin crear un monarquia catalana, un reialme en comptes d una república.
cadascú la seva religió i els ateus la seva, el seu ateisme. jo, personalment estic resant molt, moltíssim, per a que aquest 11 de setembre de l any 2012 de l era cristiana, es declari la independència de catalunya.
si es fes així i s aguantessin dues setmanes s empalmaria amb el 25s i el 26s. l estat español ho tindria molt difícil.
surt al carrer i comença la revolució, pot ser un bon divertiment...
agur company
esanz27 (nospam) xtec.cat