|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats |
|
[Anàlisi] Ocupa el Congrés: dubtes, certeses, acusacions i posicionaments
|
|
per contrainfo.cat
Correu-e: contrainfo ARROBA contrainfo.cat (no verificat!)
Adreça: contrainfo@contrainfo.cat |
23 ago 2012
|
|
A falta d’un mes perquè arribi la data del 25 de setembre, analitzarem en profunditat la crida Ocupa el Congreso, de la qual ja ens vàrem fer ressò. Poques vegades una convocatòria ha generat tanta polèmica quan encara ni s’ha produït. |
|
Pots llegir-ho complet a http://contrainfo.cat/temes/drets-basics/analisi-ocupa-el-congreso-dubte/
A falta d’un mes perquè arribi la data del 25 de setembre, analitzarem en profunditat la crida Ocupa el Congreso, de la qual ja ens vàrem fer ressò. Poques vegades una convocatòria ha generat tanta polèmica quan encara ni s’ha produït. L’opacitat de la crida inicial llançada des de l’anonimat, la falta de respostes a les preguntes que s’acumulaven a la pàgina del Facebook de l’iniciativa i la contundència de l’acció, han donat peu a moltes elucubracions, dubtes, recels i debats sobre aquesta iniciativa. A continuació, mirarem de fer una exhaustiva anàlisi sobre com ha evolucionat la convocatòria, qui hi està al darrera, què es pretén, qui li dóna suporta (o no), quines teories conspiradores hi existeixen.
El naixement de la convocatòria
Tot començà fa 2 mesos. El dia 17 de juny es registra la pàgina de Facebook “Ocupa el Congreso”. Una setmana més tard, el 24, es publicava el manifest i el dia següent, el 25, començava a córrer per les xarxes socials la convocatòria i un vídeo explicatiu. Les primeres comparticions a dita pàgina mostren unes afinitats republicanes i anticapitalistes ben marcades, auto-denominant-se d’esquerres.
Vos recomanem aquest article de Tercera Información en el qual fan un recull de l’evolució dels materials que varen anar apareixent a la xarxa, així com de les primeres notícies sobre la convocatòria que aparegueren als mitjans digitals, en què es xerrava de colpisme
En què consisteix l’acció i què pretén aconseguir?
L’acció en sí és prou clara: manifestar-se envoltant el Congrés de forma indefinida fins aconseguir la dimissió del govern actual, la dissolució de les Corts i de la Prefectura de l’Estat i l’obertura d’un procés de transició cap a un nou model d’organització política, social i econòmica, fent d’aquest, la crida d’unió de totes les lluites per una societat més justa i democràtica (sic).
Per a assolir això, divideixen l’acció en dues fases. La primera inclouria un procés de destitució i ruptura amb el règim vigent, en la qual s’haurien de produir tres fets: la dimissió del Govern, l’abolició de l’actual constitució per considerar-la imposada pels hereus de la dictadura franquista i que s’impulsi un procés constituent en el qual el poble sigui el protagonista, participant en el debat, la redacció i decisió referent al nou model social.
La segona fase seria la de transició al nou model -el qual asseguren que s’està debatent entre les diferents corrents ideològiques que estan participant en l’organització de la convocatòria- que se centraria a garantir la supervivència dels ciutadans mentre es determina el nou ordre polític-social. En aquesta fase es derogarien les retallades aprovades els anys de la crisi econòmica, es paralitzarien els desnonaments i s’oferiria l’estoc immobiliari dels bancs a la població a preu de lloguer social. A més, es paralitzaria el pagament del deute públic fins haver-lo auditat per descartar pagar la part il·legítima d’aquest. També es crearien nous llocs de treball que siguin sostenibles i encaminats al desenvolupament de la humanitat, tot sota una gestió coherent perquè la població treballi per viure i no viceversa. Finalment, exigeixen la nacionalització i control públic de sectors estratègics i de primera necessitat: banca, energia, aigua, sanitat, educació, gestió mediambiental, etc.
Qui hi ha darrera?
Uns dels secrets més ben guardats dels darrers temps, la qual cosa ha donat peu a tot tipus de sospites i teories conspiradores. Segons la primera versió del document base de la Plataforma ¡En Pié!, publicat el 23 de juliol, dins la plataforma hi ha diverses sensibilitats, com la d’esquerres, l’anarquista, la del 15M, l’ anti-patriarcal i l’ecologista.
No obstant això, degut a l’anonimat dels convocants, començaren a circular per la xarxa tot tipus de teories conspiradores. Volem destacar les d’un blocaire anomenat Marat (sí, conspira sobre l’anonimat dels convocants des del seu mateix anonimat), en el qual descriu una suposada trama liberal i feixista que, després d’un llarg procés, va esdevenir en aquesta convocatòria. No podíem fer aquesta anàlisi obviant els seus dos elaborats articles que no tenen pèrdua, anomenats Ocupa el Congreso… Preparando el Golpe i Que no te líen. El 25-S es la bandera de los reaccionarios en els quals es dedica a assenyalar contradiccions dels manifests que han anat apareixent i de denunciar suposats vincles amb la dreta més reaccionària que estan preparant un nou cop a l’Estat espanyol.
No fou fins la primera reunió oberta, de la Plataforma ¡En Pié! del 5 d’agost, amb altres assemblees i col·lectius que no es va començar a saber qui estava arengant la ciutadania a tombar el Govern i canviar el sistema. Segons el resum de la reunió fet per l’Asamblea Popular de Villa de Vallecas, podem saber que les que s’identificaren en aquell moment com a convocants són, la gran majoria, membres del primer Democracia Real YA! (del col·lectiu inicial, no de l’escissió associativa) provinents d’arreu de l’Estat espanyol. És interessat llegir aquest resum, així com l’acta oficial de la reunió, per veure els dubtes que existeixen per part dels col·lectius presents (quasi tots assemblees del 15M) envers la convocatòria, i alhora per veure com es defensen els convocants.
Posteriorment, concediren, des de l’anonimat, una entrevista al bloc Zona Crítica en què es defensen de les acusacions de ser l’ultradreta i de voler assaltar el Congrés. Diuen no donar la cara perquè es volen protegir dels fets delictius que els podrien acusar, que podria ser de sis mesos a un any de presó segons l’article 494 del Codi Penal.
La definició ideològica dels convocants
Donant una ullada a la revisió d’agost del document base, veim que dóna unes pinzellades sobre el que defensa aquest grup promotor, que sens dubte afectaria l’esdevenir del procés constituent. A continuació, feim un llistat de les seves idees sobre la nova societat: s’hauria d’organitzar en una forma fonamentada en la república (com a sistema base aglutinant de totes les corrents); reivindiquen un repartiment equitatiu de la riquesa; el respecte als drets humans; la igualtat de drets entre les persones d’ambdós gèneres; uns sistemes educatiu i sanitari universals, gratuïts i de qualitat; un refús rotund a les guerres; l’aconfessionalitat i el respecte a la llibertat religiosa; el respecte al medi ambient; la lluita contra qualsevol tipus d’explotació; la justícia i la reparació històrica a les víctimes de la dictadura franquista i la resta de represaliades polítiques; la defensa de la lliure autodeterminació dels pobles; el caràcter universal del coneixement i la seva lliure difusió; la llibertat d’expressió i d’informació mitjançant mitjans de comunicació lliures, pluralistes i independents; la defensa de les persones migrants i la fraternitat entre els pobles; i l’oposició al neoliberalisme capitalista, al feixisme, a la xenofòbia, l’homofòbia, i el sexisme.
Les assemblees del 15M i altres col·lectius es posicionen
Les assemblees nascudes arran del 15M han començat a posicionar-se sobre la convocatòria. Els debats són molt intensos i no s’està veient una posició comuna, és més, hi ha molts de dubtes envers les formes i les possibles situacions a les quals pot abocar aquesta protesta.
Primer de tot, critiquen la manera en qu s’ha cuit la convocatòria. Òbviamen,t el grup promotor no ha tengut en compte els principis de transparència, participació i debat horitzontal que caracteritza aquest moviment. Es defensen dient que la seva intenció era proposar a la xarxa una acció contundent d’aquest tipus i comprovar l’acceptació social de què podia gaudir.
Un dels temes més polèmics és la postura envers de la violència. Inicialment, el grup promotor es definia com a pacífic però no pacifista i defensava el dret de legítima defensa. Es pot intuir fàcilment que, si comencen a assolir els seus objectius inicials d’entorpir el normal funcionament del Congrés, hi haurà una forta repressió, per la qual cosa les assemblees tenen la preocupació que si es reivindica el dret de repel·lir-la, l’acció acabi com una autèntica batalla campal. Això no agradava massa a les assemblees i ho varen fer saber a la reunió del 5 d’agost, per la qual cosa la Plataforma ¡En Pié! va considerar modificar aquesta postura.
També hi ha crítiques a la manca d’organització logística. Per una part, es necessiten molts de milers de persones per rodejar el Congrés (se’n parla d’uns 30.000) i molts altres milers per anar-se’n rellevant. Llevat de la xifra que ens dóna l’esdeveniment del Facebook, en torn dels 40.000, i sabent que no es tracta d’un baròmetre massa fiable, hi ha dubtes de si aconseguiran reunir suficient gent i, sobretot, aconseguir un suport logístic. Encara tenen un mes per preparar-ho.
A més, critiquen el precipitat de l’acció respecte de la contundència d’aquesta. Els promotors es defensen dient que no poden seguir esperant mentre el Govern segueix desmuntant inexorablement els drets bàsics dels ciutadans. Creuen necessari dir ‘prou’ i exercir no sols una oposició ferma a la deriva neoliberal de les polítiques d’ajustament, sinó fer caure el poder i redefinir la societat i acabar amb les penúries de les classes populars. A més, s’ha de tenir en compte que l’ambient del setembre es preveu convuls, amb mobilitzacions dels sindicats majoritaris el 15-S, els quals demanen un referèndum sobre les retallades socials, probables vagues en el sector de l’educació perquè el curs no comenci amb normalitat i la vaga general a Euskadi convocada pels sindicats nacionalistes -i secundada pels llibertaris- pel 26-S.
Un altre aspecte que també preocupa és el buit de poder que es produiria en cas d’aconseguir caure el Govern. Quin seria el paper de les forces militars i policials? Acceptarien de braços creuats la revolta popular o “posarien ordre” al més pur estil del 1936?
Perquè es vegi la disparitat de criteris i consensos a què han arribat les assemblees del 15M, vos presentem la següent taula en què s’agrupen les assemblees segons si s’adhereixen o no a la convocatòria, tot enllaçant als seus consensos, ordenats cronològicament (veure directament a contrainfo.cat o http://contrainfo.cat/temes/drets-basics/analisi-ocupa-el-congreso-dubte/ )
Altres assemblees, encara ho estan debatent o han pres decisions com la de Logroño, que ha optat per posicionar-se de manera neutral sense adherir-se ni rebutjar la convocatòria.
En quant a Democracia Real YA!, encara que molts del grup promotor provenen de dit col·lectiu, curiosament no s’adhereix com a plataforma perquè no han arribat a un mínim del 75% que doni suport a la convocatòria, sinó que sols un 71% s’ha postulat a favor d’aquesta. Això sí, ara els nodes locals es posicionaran públicament sobre si donen suport a l’acció o no. En canvi, l’escissió dretana que va esdevenir associació, ADRY, s’ha desmarcat de l’acció.
Altres adhesions i desmarcatges… incòmodes
L’acció d’Ocupar el Congreso és molt temptadora i ha aconseguit atreure a oportunistes indesitjables. Per exemple les del Partido Regeneración, un partit que, mirant el seu manifest, tenen aspectes xenòfobs (no accepten la immigració musulmana) i feixistes (aspiren a un Estat central sense reconèixer no tan sols les Autonomies), entre d’altres perles.
Sorprèn també la postura de la secció sindical de construcció i fusta de la CNT de Madrid, no pel seu desmarcatge de l’acció, sinó per promoure el boicot actiu a aquesta. Creuen que l’acció no ataca els vertaders culpables de la situació actual ja que el Congrés es limita a seguir els dictats polítics i econòmics externs i reclamen una democràcia directa perquè ningú no visqui ni decideixi per tu mateixa.
I a Mallorca, què?
Segons vàrem conèixer per la premsa, Democracia real YA! Mallorca s’ha adherit a la convocatòria. A part, es va convocar una assemblea a títol personal per decidir si es feia quelcom paral·lel aquí a Mallorca, una de les coses que demana la Plataforma ¡En Pié! a fi que la protesta s’estengui a la resta de l’Estat. Encara no s’ha publicat cap convocatòria ni cap manifest, però sí que sabem que aquí es planteja fer quelcom similar a la Delegació de Govern o al Parlament.
A més, hem sabut que hi ha activistes mallorquins que, il·lusionats per l’acció, viatjaran a Madrid per a participar-hi. Intueixen que es tracta d’una protesta històrica per les reivindicacions que arrossega i no volen perdre’s aquesta oportunitat.
I tu, què faràs?
Bibliografia principal
Pàgina de la Plataforma ¡En Pié!
Recull d’informacions de Tercera Información: El movimiento 25S “ocupa el Congreso”: antecedentes, desarrollo y censura en los mass media españoles (31 de juliol)
Recull d’informacions de l’Assemblea del Raval: #25S #OcupaelCongreso: Informacions recollides (2 d’agost)
Recull d’informacions de l’Asamblea Austrias: Info sobre la convocatoria 25S: Toma el Congreso (9 d’agost, en constant actualització)
Recull de postures de Nodo50: División de opiniones ante la convocatoria del #25S (21 d’agost) |
Comentaris
|
Re: [Anàlisi] Ocupa el Congrés: dubtes, certeses, acusacions i posicionaments
|
|
per Tochazo |
23 ago 2012
|
|
<img src="http://i0.kym-cdn.com/photos/images/newsfeed/000/154/912/berneydidnotrea; /> |
|
Re: [Anàlisi] Ocupa el Congrés: dubtes, certeses, acusacions i posicionaments
|
|
per Tochazo |
23 ago 2012
|
|
|
|
(enemigo publico nº1)
|
|
per cicatriz - aprieta el gatillo |
23 ago 2012
Modificat: 10:07:39 |
 |
|
salvando las distancias |
Mira també:
http://los monos blancos querían invadir la zona roja
http://recuerda genova 2001
|
|
es
|
|
per hoy |
23 ago 2012
|
|
futuro |
|
Re: [Anàlisi] Ocupa el Congrés: dubtes, certeses, acusacions i posicionaments
|
|
per cagador |
24 ago 2012
|
|
[img]http://i0.kym-cdn.com/photos/images/newsfeed/000/154/912/berneydidnotrea[/img] |
|
Re: [Anàlisi] Ocupa el Congrés: dubtes, certeses, acusacions i posicionaments
|
|
per cagador |
24 ago 2012
|
|
fail, como se ponen imagenes en los comentarios? |
|
Re: [Anàlisi] Ocupa el Congrés: dubtes, certeses, acusacions i posicionaments
|
|
per Pussy Riot! |
25 ago 2012
|
disco: colgado por ti
http://www.youtube.com/watch?v=CK5al3l1Wbg
Enemigo público número uno
porque no aguantas que te joda ninguno
sin encontrar un puto oficio
porque eres carne de presidio
¿Qué hacer?¿Qué hacer? te preguntas
no vas a ser un pardillo
¿Qué hacer?¿Qué hacer? te preguntas
¡APRIETA EL GATILLO!
Tu chupa de cuero claveteada
de navajazos está rasgada
tu vida es un hueco en el tiempo
y vives como vive un muerto
¿Qué hacer?¿Qué hacer? te preguntas
no vas a ser un pardillo
¿Qué hacer?¿Qué hacer? te preguntas
¡APRIETA EL GATILLO!
Enemigo público número uno
porque no aguantas que te joda ninguno
sin encontrar un puto oficio
porque eres carne de presidio
¡APRIETA EL GATILLO!
Tu chupa de cuero claveteada
de navajazos está rasgada
tu vida es un hueco en el tiempo
y vives como vive un muerto
¡APRIETA!
¡APRIETA!
¡APRIETA EL GATILLO APRIETA!
Waoh!
¡APRIETA EL GATILLO!
Los Cicatriz en directo en mendizorrotza tocando su mas representativo tema. El natxo no quizo cantar xD
http://www.youtube.com/watch?v=lBd9XJk_IB8 |
|
Re: [Anàlisi] Ocupa el Congrés: dubtes, certeses, acusacions i posicionaments
|
|
per unx |
28 ago 2012
|
La verdad es que a día de hoy la izquierda (anarquistas, leninistas, ecosocialistas...)se muestra INCAPAZ siquiera de balbucear una propuesta acorde con la situación. La embestida del capital es brutal porque la crisis (es decir su momento de debilidad) es mayor de lo que se puede percibir; por lo tanto si ahora no se articulan propuestas e iniciativas para lanzar una verdadera contraofensiva, será algo más que una gran oportunidad perdida, será una absoluta derrota teórica, (aunque ya sé que esto poco le interesa a quienes lo único que les preocupa es defender la impolutez de su dogma).
Por eso creo que es necesario apoyar (critica, contructiva y activamente) cualquier iniciativa o movimiento que se dirija en la única dirección que en este momento nos queda por seguir a los trabajadores: la revuelta. |
|
|
![http://i0.kym-cdn.com/photos/images/newsfeed/000/154/912/berneydidnotrea](http://i0.kym-cdn.com/photos/images/newsfeed/000/154/912/berneydidnotread.gif?1318992465"){kind=link}
