|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : xarxa i llibertat |
|
L'agitació rural i els seus límits
|
|
|
per fe de erratas |
12 ago 2012
|
http://issuu.com/difonlaidea/docs/agitacion_rural
"El movimiento centrífugo de la gran ciudad impide que cualquier realidad externa se introduzca en el radio de influencia delimitado por su rotación acelerada. Por ello, los que tratan de sobrevivir en ese tiovivo endemoniado, concentrados como están en no perder el equilibrio, a duras penas pueden percibir, y mucho menos comprender, lo que sucede fuera del vórtice urbano. |
Para los que entienden que la ciudad es el campo de batalla donde se determinan las condiciones sociales venideras, el medio rural es un lugar donde no sucede nada, y las personas que han decidido vivir en aquel entorno petrificado, una pandilla de escapistas epicúreos que en el momento más crítico han abandonado la barricada para ir a plantar lechugas.
Ante este clásico ritornello insurreccionalista, los aludidos se limitan a recordar que buena parte de los revolucionarios urbanos ni siquiera se han parado a pensar en la íntima relación que vincula sus estrategias de supervivencia económica y su estilo de vida con el mantenimiento del despotismo capitalista y del control estatal.
Lo más triste en estas eternas y gratuitas discusiones para determinar si lo prioritario es dejarse la piel tratando de minar las bases del orden establecido o dejársela en la construcción de alternativas, no es la falta de originalidad o la simplicidad de los argumentos esgrimidos, sino la facilidad con la que cada cual encuentra las excusas idóneas para justificar sus incoherencias. Sin embargo, lo que cuesta un poco más, es reconocer que ni los colectivos que prefieren dedicarse a las tareas de demolición, por expresarlo de manera excesivamente generosa, nos han conducido a la antesala de la ruptura social, ni los que se enfrascan en proyectos autogestionarios han reforestado el desértico paisaje que nos rodea con sus vástagos comunitarios... Nos gusta pensar que la presión psicológica que atormenta la existencia de la gran masa social es incapaz de penetrar la personalidad fortificada en la que nos atrincheramos, pero parecemos no darnos cuenta que la pose tantas veces ensayada ante el espejo autoreferencial no logra disimular la molesta evidencia de que nuestra necesidad de consuelo sigue siendo tan insaciable como siempre." |
Mira també:
http://issuu.com/difonlaidea/docs/agitacion_rural
http://www.repoblament.tk
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: L'agitació rural i els seus límits
|
|
per Rios de tinta |
12 ago 2012
|
|
Tampoc omplir la xarxa e bits que giren cercle envers al consagrat saber dominant (o les biblioteques de llibres-soroll) ens porta enlloc més enllà de la la cultura-mercenària. Ens estàs proposant que ens encaminem cap a un nou macroconstructe? una nova veritat a la que aquesta "societat" en la que sembles creure es pugi acollir? gràcies, ja he vist passar massa visionaris. |
|
Re: L'agitació rural i els seus límits
|
|
per ex-positivos rio tinto |
13 ago 2012
|
Bé no se si he entès el propòsit del article aquest, semble un xic corrosiu però... espero k els següents posts no siguin del pal foterse pedres pajero-intelectuals des de la no experiència vivencial tan en un àmbit com el altre i espero k s'aporti més opinions en positiu de experiència alternativa i no tant desfoge-rabietes.
Jo crec que els àmbits de lluita urbans i rurals podrien ser molt més complementaris, creant sinergies i ponts.
Per mi el equilibri humà (físic-mental-emocinal-inconscient) es molt, molt més fàcil trobar-lo al monte k a la urbe..., sense aquest equilibri continuarem donant-nos per cul a natros mateixos i als del costat, fem el k fem... arrastrant els nostres egos i la ira...
La tornada al camp, per a mi, es un procés, i primer ens hem de currar aquest equilibri mental (per exemple hi ha la meditació vipassana es una eina molt, molt alliberadora, a més sense dogmes, creences, gurus, interessats...).
Tenim poca coneixença, arrelament, vincle afectiu, il·lusió, interes... així k nem trankils, pero nem, com diuen els del decreixement "nem lents perquè nem lluny"
Tornada al camp amb treball amb xarxa, a Catalunya:
http://huertosurbanosbarcelona.wordpress.com/
http://www.canmasdeu.net ; Collserola (Barcelona) Projecte comunitari i de col.lectivizació, espai expropiat, recursos per tornar al camp.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/388061La Llamada del Cuerno, butlletí d´agitació rural.
http://www.somloquesembrem.org ;(transgènics i altres males herbes).
http://barcelonaentransicio.wordpress.com/La red mundial de ciudades, barrios, pueblos, islas, valles, bosques,…, en transición...
http://repera.wordpress.com/introduccio/ ;jornades de trobada i debat entre pagesos i consumidors agroecològics
http://www.ecoconsum.org/ ; coord. catal. de organitzacions de consumidors i productors ecologics.
Enllaç a un mapa de google amb les ubicacions de les que coneixem ; cooperatives de consum a catalunya
http://www.alianzasoberanialimentaria.org/
http://repoblacio.wordpress.com/
www.permacultura-bcn.org
Vuelta al campo internacionalista:
http://www.alianzasoberanialimentaria.org/ ;...que la alimentación vuelva a manos del conjunto de la sociedad, poniendo a aquellos/as que producimos, distribuimos y consumimos alimentos en el corazón de los sistemas y políticas agroalimentarias, por encima de las exigencias de los mercados y empresas...
http://viacampesina.org/sp/ ; ...movimiento internacional que agrupa a millones de campesinos y campesinas, pequeños y medianos productores, pueblos sin tierra, indígenas, migrantes y trabajadores agrícolas de todo el mundo. Defiende la agricultura sostenible a pequeña escala como un modo de promover la justicia social y la dignidad. Se opone firmemente a los agronegocios y las multinacionales que están destruyendo los pueblos y la naturaleza... |
|
Re: L'agitació rural i els seus límits
|
|
per kaka ecologica |
13 ago 2012
|
|
I perke no parlem dels limits de la combaritivitat i agitacio urbana? Al camp altres problemes tenim en sobreviure ke plantejarnos ser alternativa de res i de ningu... Aixo nomea son discussions de sobretaula perqui no te ganes de pencar!fer és la millor manera de dir... |
|
Re: L'agitació rural i els seus límits
|
|
per capsigrany de mi |
14 ago 2012
|
|
els limits els tenim al cap |
|
Re: L'agitació rural i els seus límits
|
|
per robur |
14 ago 2012
|
Com anell al dit ve la cita del post recent a la columna dreta:
"Una visió sense acció és un somni. Una acció sense visió és penosa. Una visió associada a l’acció és l’esperança del món "
E text és això un somni, una visió sense acció que a més se situa a fora, en la comoditat de no pendre partit.
I més greu és el to, unto quetira enrere i dona ganes de no continuar, un to menyspreant per les lluites agroecològiques que estan portant a terme companys i companyes. Lluites amb molts dèficits, si, amb errors, si. Però que obren escletxes d'aire en aquesta realitat contaminada. Seria desde la pràctica, desde el caminar, revisar aquests pasos com diuen els zapatistes.
Les vomitades intel.lectuals tiren enrera i aquesta en concret té unes afirmacions tendencioses, veritats a mitges que arriben a inval.lidar molts altres analisis que podrien apuntar critiques interessants. |
|
Re: L'agitació rural i els seus límits
|
|
per enga |
15 ago 2012
|
|
es molt interesant llegir el text complet i no nomes la cita de dalt |
|
Re: L'agitació rural i els seus límits
|
|
per robur |
15 ago 2012
|
La nostra crítica és al text complet, o en concret a molts pasatges.
Precisament la cita de dalt sí que ens agrada. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
