|
Notícies :: globalització neoliberal |
Situació
|
|
per El Financiero del Garaje/LQSomos |
24 jul 2012
|
L'estat espanyol està en fallida. Per això puja la prima de risc, per això no hi ha compradors (internacionals) de deute espanyol, perquè els mercats mundials han dictat sentència: Espanya és insolvent. L'Estat espanyol no pot tornar els seus deutes, ni tan sols pagar els interessos (30 mil milions a l'any) |
|
Les mobilitzacions contra les mesures del govern estan sent massives. A hores d'ara, tothom ha comprès que la casta política està fent pagar als ciutadans (especialment als més febles) el saqueig al qual ells mateixos, acompanyant els més rics, han sotmès al país. Cal tapar amb milers de milions seus Caja Madrid, Caixa Castella-la Manxa, les tres entitats valencianes, i tantes altres abusos, bancàries o no.
Però, és possible tapar el forat?, En quina situació estem?, Quins són els escenaris més probables per als propers mesos? L'estiu, a més de per mobilitzar-se, és un bon període per reflexionar. Aquí podreu trobar alguns, només alguns, elements de reflexió.
Serà difícil tapar el forat. Europa desbloqueja per abans del 31 de juliol els primers 30 mil milions (dels 100 mil acordats, ¿recorden?). Van destinats a la banca, més concretament a evitar el tancament del xiringuito: les caixes ja "intervingudes". Problema: el total del pufo de la banca espanyola és molt superior (actius tòxics immobiliaris: uns 300 mil milions, encara que ningú ho sap amb exactitud). Això, pel costat de les urgències.
El deute total dels bancs espanyols és molt superior. Han més d'un bilió d'euros als bancs alemanys, francesos, americans, etc. Per això el sistema financer espanyol és una amenaça per al sistema financer global. Impossible pagar aquest deute.
A més, els bancs espanyols són els principals tenidors de deute de l'estat espanyol. Se suposa que aquest deute és un actiu, però en realitat és un passiu. Ningú la vol. Per això baixa contínuament el seu preu i augmenta la rendibilitat (cal pagar més perquè algú la compri). La subhasta de lletres de l'Estat del dijous 19 de juliol ha estat un complet fracàs.
L'estat espanyol està en fallida. Per això puja la prima de risc, per això no hi ha compradors (internacionals) de deute espanyol, perquè els mercats mundials han dictat sentència: Espanya és insolvent. L'Estat espanyol no pot tornar els seus deutes, ni tan sols pagar els interessos (30 mil milions a l'any). El dèficit ha augmentat en més de 300 mil milions en els últims 5 anys.
La casta política es nega a admetre que l'Estat espanyol en la seva forma actual és inviable. La seva estructura polític / mafiosa de "estat de les autonomies" està condemnada perquè és inviable econòmicament. Europa va a imposar el seu desmantellament, en el marc d'un "rescat global" probablement. En un intent desesperat per evitar-ho, la canalla que ens governa es mobilitza contra la ciutadania. Al final haurem de donar les gràcies a Merkel per treure'ns a aquesta xacra corrupta de sobre, cosa que per cert, siguem autocrítics, nosaltres no hem estat capaços de fer.
Aquest bucle: bancs (actius immobiliaris)-deute de l'Estat-Estat autonòmic trencat, ens porta directament a la fallida, a la intervenció ia la crisi política.
No hi ha solució des del punt de vista del creixement. Espanya està en depressió, la recessió amenaça a Europa i sobretot resultarà inevitable als Estats Units. L'aturada és ja evident al Brasil, ia la Xina pot passar qualsevol cosa. És més que probable una agudització de la crisi a nivell global. En una situació de tanta tensió, les probabilitats d'esdeveniments extraordinaris augmenten exponencialment (¿estan seguint el que passa a Síria?, Ja que després pot venir Iran).
L'atur seguirà augmentant. L'ocupació, tal com el coneixíem, no és ja necessari per crear riquesa. Lluitar per la plena ocupació és lluitar per un impossible. ¿No serà millor lluitar per un accés de tothom a aquesta riquesa fruit de l'augment de productivitat i dels avenços tecnològics? Com?: Amb una renda bàsica digna per a tothom, treballant o estudiant o no al mateix temps. Hi ha diners per a això.
Estem al començament d'un procés que farà que els rics que dominen el món siguin més rics, els pobres molt més pobres i les classes mitjanes desapareguin. Es tracta d'un procés global. A Espanya, com sempre, ens ha tocat ració doble.
Estem en un canvi d'època i hem de preparar.
Per començar hem d'augmentar els nostres coneixements financers (hipoteques o lloguer, "preferents", pensions ... de veritat creuen que d'aquí uns anys es cobraran?, I els estalvis ... estan fora de perill si torna la inflació?.
I els objectius de les mobilitzacions? Què vol dir lluitar contra les retallades? Anem a deixar-nos la nostra energia en intentar mantenir el que no es pot mantenir perquè estem trencats o serem capaços de, sobre aquesta ruïna, aixecar un nou projecte? Res és possible sense un canvi polític de veritat.
La inflació pot tornar. De fet, és segur que tornarà. És inevitable tenint en compte l'enorme massa de diners creada del no-res. Per a "resoldre" les crisis econòmiques des dels anys 70 no s'ha repartit riquesa, s'ha creat deute. Endeutant als pobles i als estats, el capital financer els ha esclavitzat. Era uns diners fictici, creat del no-res, però el deute generat (i els interessos) són reals, no ficticis, i han hipotecat el futur de diverses generacions.
Quan la inflació torni, serà per colpejar als que encara tinguin una nòmina, uns estalvis o una pensió. Els diners valdrà menys, i tot el necessari per subsistir costarà molt més.
Tot aquests elements de reflexió poden semblar ombrívols, però aquesta és la realitat i de res serveix negar-la. El moment és crític. Haurem d'acostumar a viure d'una altra manera i, si així ho decidim, a lluitar d'una altra manera. De les decisions que prenguem ara dependrà no només el futur econòmic sinó també la nostra llibertat. |
Mira també:
http://loquesomos.org/ http://loquesomos.org/index.php?option=com_content&view=category&id=102&Itemid=55&phpMyAdmin=L8dJkgO7faMXgRvYtGD5bfB8SNd&lang=e |
This work is in the public domain |