Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
Serem capaços de fer un pas endavant?
per Pedro Casas/LQSomos	24 jul 2012
I si ens proposem tombar aquest govern i canviar el sistema?
La crisi del sistema està arribant a uns nivells insostenibles, de gairebé col · lapse, tant en el terreny econòmic com en el terreny polític i social. Els elements acumulats són molts i molt diversos. Alguns van creure que amb el domini absolut de la dreta reaccionària del PP a gairebé totes les esferes del poder polític, la situació general, "els mercats" i els poders financers europeus i mundials es tranquil · litzarien, en aconseguir el control de tots els ressorts de dominació , amb els que estan donant un autèntic cop d'estat contra els limitats drets polítics, socials i democràtics que fins ara gaudíem. El col · lapse econòmic, lluny de relaxar-se, està arribant a unes cotes realment insostenibles, descobrint les veritables fragilitats de l'anomenada vuitena potència econòmica mundial, que presumia, fa pocs anys, de tenir el sistema bancari més sòlid del món, tràgica ironia que obria pas al rescat bancari poc temps després. En el polític la majoria absoluta del PP a les institucions, lluny de tranquil · les relacions institucionals, ha suposat una de les majors deslegitimaciones hagut en els 35 anys d'eleccions parlamentàries, en haver adoptat l'actual govern, en els 7 mesos que porta al poder, les mesures totalment oposades a les que defensava estant a l'oposició, i que no figuraven al seu programa electoral. Aquesta deslegitimació governamental se suma al desprestigi, en grau fins ara desconegut, d'institucions que semblaven intocables, com la monarquia, màxima garant de l'ordre social i polític constituït. El govern ha decidit realitzar una bateria d'ajustaments agressius en gairebé tots els àmbits de la vida econòmica, social i política d'aquest país, no deixant pràcticament cap sector social sense afectar, el que està generant desconcert, i també indignació, entre els seus propis votants . Ha traspassat línies "vermelles" que semblaven sagrades, almenys en un anomenat estat del benestar (que per cert aquí mai va arribar a ser tal), com el repagament de receptes als jubilats, l'eliminació de la negociació col · lectiva i convenis, o la supressió de la paga de Nadal als empleats públics. Aquestes retallades nous del govern de Rajoy, se sumen, no només a les retallades ja iniciats pel govern del PSOE i de moltes administracions locals i autonòmiques, sinó també al malestar acumulat durant més de tres dècades per una monarquia parlamentària que no ha estat capaç d'avançar en l'estat social i de dret que consagra la seva constitució, i que es revela presa dels lligams de l'herència franquista i dels poders econòmics que la van sustentar, i que amb l'actual sistema ampliar enormement les seves cotes de benefici econòmic i de poder. La crisi desencadenada a partir del 2007 per diversos factors mundials, i que al nostre país va tenir com a metxa la punxada de la bombolla immobiliària, no ha fet més que agreujar tot aquest malestar, latent des de feia anys. El moviment sorgit després de les manifestacions i acampades del 15 de maig de 2011 (l'anomenat 15-M), hereu sens dubte de moviments juvenils precedents com V d'habitatge, ha estat un dels més expressius símptomes del descontentament larvat, expressió d'una joventut sense futur, que veu com el seu accés a la societat (pel treball, o l'emancipació familiar), es troba pràcticament bloquejat, i les seves perspectives més optimistes signifiquen hipoteques que s'estenen fins l'edat d'una jubilació, cada vegada més llunyana i incerta. L'explosió d'aquest malestar que es va viure el 15 de maig del passat any i els mesos següents, no ha fet més que augmentar amb els injustos retallades decretats al dictat d'unes autoritats europees que no fan altra cosa que servir els interessos de grans corporacions bancàries i empresarials. Ni tan sols l'augment de la repressió i l'enduriment de lleis està sent capaç de frenar aquest descontentament popular que arriba a sectors que fins ara no havien participat de les mobilitzacions. Cada vegada dóna més la sensació que aquest govern no només ha perdut la suposada legitimitat que li haurien donat les urnes un fatídic 20-N (convé no oblidar que només un terç dels votants va donar el seu suport al PP), sinó que sembla haver perdut el control de la situació. Fins als empleats de les administracions públiques estan sembrant el caos en nombroses ciutats amb talls de carrers i carreteres, en molts casos amb la complicitat de les forces de l'ordre, els components són també objecte d'aquests retalls. Va arribant l'hora de la veritat, de que siguem capaços de fer un pas endavant, que no només ens limitem a una lluita de resistència i defensa de drets trepitjats. Va arribant el moment de llançar una ofensiva, que estigui a l'altura de l'envergadura de les retallades, que col · lapsi el sistema i obligui, no només a la dimissió del govern, sinó al canvi del sistema polític i econòmic. És el moment en què han de trobar, estratègicament, les dues corrents de lluita que encara avui no acaben de confluir. Em refereixo d'una banda a les organitzacions veteranes, que no acaben de ser capaços de traduir els seus encertats anàlisi de l'evolució de la crisi i les seves saberuts comunicats, en consignes concretes que serveixin per fer un pas més en la lluita i resistència popular cap a la transformació, ara, del sistema. I d'un altre em refereixo als moviments sorgits en els últims temps, que han de poder que els seus descarades, transgressores i més o menys espontànies mobilitzacions, tinguin un objectiu que vagi més enllà de la mera protesta immediata, i sigui més concret que la llunyana utopia de l'home i món nous. De la materialització d'aquesta confluència estratègica i plural de moviments de procedència i tradició diversa, dependrà que siguem capaços que aquest cabal de mobilitzacions que el govern no és capaç de paralitzar ni controlar, desencadeni una transformació profunda, que no només restitueixi els drets trepitjats , sinó que sent les bases per a un nou ordenament polític i social, que doni resposta a les demandes acumulades i no resoltes per l'actual règim que, sorgit d'una transició tramposa, mostra ja greus símptomes d'esgotament, i per això cal superar com més abans.
Mira també: http://loquesomos.org/ http://loquesomos.org/index.php?option=com_content&view=category&id=133%3Apedro-casas&Itemid=55&layout=default&lang=es
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more