|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
|
per Lucia |
16 jul 2012
|
|
Missatge destinat a dos periodistes de la Directa i publicat al bloc de Manuel Delgado, http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2012/07/sobre-leventual-conflue |
Cert que val la pena pensar seriosament el que està passant i més encara el que pot passar amb les CUP. Et diré que en penso, però recorda que no sóc cap analista polític i el que t’expresso són sols les opinions d’un militant comunista de base, tot i que és molt probable que un bon nombre de camarades meus pensin més o menys el mateix. Tinc la impressió que l’actual direcció tant del Partit dels i les Comunistes de Catalunya com d’Esquerra Unida i Alternativa no són alienes a aquests tipus d’apreciacions que ara et faré, com ho demostra que les Candidatures d’Unitat Popular hagin estat esmentades pel camarada Joan Josep Nuet com part del front d’esquerres que s’està concebent darrerament per plantar cara a l’actual situació política i econòmica i fer-ho en termes ja no de resistència, com fins ara, sinó d’oberta contraofensiva. Parlo, com hauràs endevinat, del que ja s’ha presentat com la “Syriza catalana”. Això implica un canvi important, car aquesta postura d’obertura envers les CUP m’havia costat més d’una discussió forta amb camarades del PCC i d’EUiA, que l’entenien com gairebé inconcebible, quan no una simple extravagància.
Sobre l’auge per a molts imprevist que van experimentar les CUP a les darreres eleccions municipals del 2011, la veritat és que no em van sorprendre. Crec que era francament previsible. S’ho havien guanyat a pols. La clau del seu èxit l’hem de buscar en el mateix lloc on hauríem de descobrir la de Syriza. Convé recordar que si Syriza va quedar tan a prop de guanyar les darreres eleccions gregues no va ser com a conseqüència d’una activitat institucional més o menys encertada, ni de campanyes de promoció a càrrec d’especialistes en màrketing polític. Si Syriza ha merescut el recolzament popular a les urnes és pel mateix que el varen obtenir les CUP a les municipals: perquè van beneficiar-se legítimament d’una intensificació de les lluites socials al carrer de les que havien estat impulsores o participants. Les CUP i Syriza eren opcions no de polítics, sinó d’activistes. Està clar que les CUP van animar a molts electors a refiar-se’n d’elles perquè les integraven persones que havien estat donant la cara a en primera línia en tota mena de combats socials. A les municipals del 2011, l’anàlisi del resultats posa de manifest que molta gent va decidir renunciar a votar opcions tradicionals com ara IC-EUiA o ERC –a les que es votava sovint perquè “era el que hi havia”– o fins i tot revisar la seva postura fins el moment abstencionista, per un vot en favor d’una força no “contaminada” pel descrèdit de la política professional i que havia merescut aparèixer –i permete’m evocar un vell eslògan del PSUC– com “de lluita i de govern”.
Aquest va ser el “misteri” de que les CUP quintupliquessin els seus vots el 2011: atraient abstencionistes i votants de l’esquerra ecologista o comunista tradicional i, òbviament, de l’independentisme. Això també ha de ser remarcat, perquè una mirada al mapa electoral i als seus canvis posa de manifest –s’ha repetit– una fugida a molts llocs massiva de vots d’ERC cap a les CUP, però també d’IC-EUiA. El cas de Molins de Rei em sembla especial espectacular, amb un augment del 235 % a costa precisament d’IC-EUiA, que va perdre allà la seva hegemonia amb una davallada total. No és pas l’únic cas. Tret de Barcelona i l’Hospitalet, a les poblacions on coincidien IC-EUiA i les CUP la fuga de vots cap a l’esquerra independentista és innegable.
Deixa’m cridar-te l’atenció sobre alguns efectes col.laterals del “factor CUP”. Hi ha un que em sembla de ben interessant i fins i tot divertit, pel que comporta de feliç ironia, i que resulta de que la CGT s’hagi convertit en bona mesura en el seu sindicat de referència. Efectivament, la presència nombrosa de militants de les CUP ha implicat una mena de distorsió en el que és l’ideari fundador d’un sindicat anarcosindicalista que es reclama hereu històric de la CNT. D’una banda perquè implica una mena d’ “infiltració” marxista al seu si, en la mesura que hi ha molts militants de les CUP que se’n declaren, de banda que més d’un militant d’EUiA ajudi a aquesta “marxistització” de la CGT. L’altra conseqüència interessant i de ben curiosa és la d’haver aconseguit que la CGT hagi decidit revisar la seva postura davant el fet nacional català. No estic parlant d’una reconsideració parcial, a nivell local, sinó d’una revisió genèrica que afecta la doctrina oficial de la pròpia organització sindical. Per cert, i ja que surt la CGT: impossible o si més no difícil aquest projecte de confluència de forces d’esquerra que es pretén sense el concurs o al menys el recolzament d’aquest sindicat, que, amb tots els matisos que es vulguin, està clar que s’ha assumit un paper central en un bon nombre de lluites obreres recents.
En fi, que no veig com podem escapolir-nos d’intentar aquest acostament d’EUiA a les CUP de cara a aquesta proposta de font comú. Ja veurem com acaba la cosa i et ben asseguro que alguns farem tot el possible perquè sigui en forma d’èxit, per molt que aquest objectiu hagi de vèncer traves per tots dos costats.
Està clar que els i les comunistes hem de vèncer tot dogmatisme i sobre tot posar en valor la nostra contribució a peu de carrer a les lluites socials, especialment en àmbits com el de barris i en el moviment obrer. Els i les iaioflautes són el millor exemple a seguir a l’hora d’entendre la importància que els homes i dones de l’esquerra històrica assumeixin com a propis nous estils d’organització i acció socials. I ho estan/estem fent. El problema a superar és la imatge d’EUiA ha acabat oferint per un involucrament excessiu amb un estament institucional francament desprestigiat, i per bones raons. Tenim motius per sentir-nos satisfets per alguns dels bons resultats dels governs tripartits, però el seguidisme –de vegades el servilisme– en relació a Iniciativa per Catalunya i àdhuc el PSC ha estat francament negatiu, per no dir catastròfic, perquè ha desdibuixat el nostre rostre més combatiu; és més, l’ha fet desaparèixer davant dels sectors més crítics de la societat, que ens han vist com uns més d’aquella casta política que s’ha fet detestar i certament no ens representa. No cal dir que la política repressiva de la conselleria d’Interior, de la mà de Joan Saura, amb actuacions tan lamentables com la que del cas Núria Pòrtulas, han tingut un efecte demolidor, sense que servís de res les declaracions públiques de militants i agrupacions del PCC i del PSUC-viu condemnant-les i desmarcant-se, En aquestes circumstàncies, recordar que nosaltres som i hem estat sempre esquerra combativa és ben difícil.
De la banda de les CUP, hi ha també certs malentesos que dificulten una comunicació fluida i fructífera. Que les CUP siguin una opció bàsicament independentista no ha de ser un problema. Més tard o més d’hora l’esquerra fins ara federalista –EUiA, IC, PSC– haurà d’enfrontar-se amb l’evidència que l’estat independent és més factible i té més possibilitats de reeixir que no un estat federal, del tot impossible amb una part important de l'opinió pública espanyola aferrada a un nacionalisme centralista d’allò més agressiu, que ara li està donant per considerar l’actual model autonòmic com a causant de l’actual crisi econòmica.
D’altra banda, els i les comunistes no hauríem de considerar l’independentisme com un element incòmode de cara a un acostament a les CUP. Les CUP i les organitzacions que la formen són hereteres directes de la gran tradició del catalanisme de classe i internacionalista, els protagonistes del qual van ser els Martí i Julià, Francesc Layret, Salvador Seguí, Rafael Campalans, Jaume Compte, etc., concretada als anys 30 en partits independentistes de signe marxista-leninista, com ara Estat Català-Partit Proletari i després el Partit Català Proletari, un dels partits cofundador del PSUC. Cal recordar que personatges cabdals en la constitució del Partit Socialista Unificat provenien d’aquesta esquerra independentista, com ara Amadeu Bernadó, Pere Aznar, Artur Cussó o el mateix Pere Ardiaca, un dels refundadors l’any 1982 del PCC.
El problema no és l’opció per la independència; rau més aviat en un altre cosa, que és en la manera com les CUP no són una opció ideològicament homogènia i està ben lluny de tenir una posició comú en relació a la definició de en què consisteix la identitat nacional catalana. Al si de les CUP hi ha individus i potser sectors que fan seva una definició essencialista de la catalanitat, que inevitablement acaba desembocant en formes més o menys larvades de xenofobia. El conflicte intern que va suscitar l’adhesió inicial i sens matisos de algunes CUP a la figura d’Heribert Barrera amb motiu de la seva mort, sense condemnar les seves posicions racistes i homòfobes, és una prova d’aquesta ambigüitat ideològica a l’hora de definir què és Catalunya i qui i com s’és català.
Salvant aquestes i d’altres reticències per les dues bandes, EUiA i les CUP han de reconèixer que es necessiten. Els i les comunistes han de reconèixer que les CUP han aconseguit connectar amb sectors de la població que estaven desmobilitzats o decebuts amb els partits tradicionals, entre ells el nostre; les CUP, de la seva banda, saben que no es poden fer plans de transformació social sense comptar amb una classe obrera organitzada una bona part de la qual s’enquadra en aquests moments dins o a l’entorn d’EUiA i CCOO. Les CUP tard o d’hora hauran d’assumir la responsabilitat que se les demana de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya i també tard o d’hora hauran de plantejar-se el que podríem dir “la batalla per Barcelona”, sobre tot després de l’èxit assolit a grans capitals com Girona. Encarar aquests reptes justifica prendre’s aquesta eventual coalició amb altres forces d’esquerra de manera ben seriosa. I el mateix per EUiA, que en boca del seu Secretari General ja ha reconegut que cal mantenir el vincle amb Iniciativa per Catalunya, però no en les actuals condicions de dependència.
Què és estranya aquesta coalició d’EUiA, CUP i altres organitzacions disposades a participar-hi? Per què? Hi ha proves de que la comunicació entre l’esquerra radical independentista i la sensibilitat política que representa Esquerra Unida i Alternativa és ja real. No sé per què s’insisteix tant en l’exemple de Syriza quan la comparació més clara del que cal fer la tenim molt més a prop i amb tantes o més possibilitats de reeixir. No entenc la dificultat de reconèixer que el model a tenir present és també el d’Amaiur-Bildu, una estructura electoral una pota de la qual és Alternatiba, acabada de separar d’Esker Batua. I un dels referents de les CUP a la resta de l’Estat és el Sindicato de Obreros del Campo, la SOC, que està orgànicament integrat a Izquierda Unida. Segurament José Manuel Sánchez Gordillo és un dels convidats més assidus a actes de les CUP a Catalunya. D’altra banda, promiscuïtats polítiques més rares s’estan veient. Qui li anava a dir als trotskistes Partit Obrer Proletari, del PRT o de la Lliga Comunista Revolucionària que acabarien fent coalició amb el PSUC-viu i els prosoviètics del PCC, configurant l’actual EUiA?
Així doncs, i per resumir: esplèndid que s’insinuï cada cop amb més força aquest procés de confluència política de les que EUiA i les CUP serien elements. Per a que el projecte aconseguís fer-se realitat caldrien, entre d’altres, dos factors. De la banda d’EUiA, vindicar amb més èmfasi la vigència de la seva vocació revolucionària i relegar a un segon terme la seva activitat institucional, que ha de ser reconeguda i presentada com instrumental i subsidiària de les lluites socials. Per descomptat que és indispensable una autocrítica respecte d’algunes actuacions i silencis passats, sobre tot en relació a les polítiques repressives del tripartit. De part de les CUP, seria important una major definició ideològica, que margini qualsevol insinuació o ombra de proximitat amb un nacionalisme primordialista, sempre a un pas de traduir-se en racisme.
Si haig de ser-te sincer, no tinc masses esperances que qualli aquesta unitat que, basada en la lluita social i no en pactes oportunistes, tan urgent i necessària em sembla. Crec que tant del costat de les CUP com d’EUiA hi ha prou militants que fan el possible per a fer-ne el camí. La visibilització d’aquesta confluència real, arran de terra, la vàrem tenir en les mobilitzacions a l’entorn del 15M o la vaga general del 29 de març passat, on gent d’EUiA i independentistes d’esquerra van estar plegats al carrer i plegats van patir la repressió en forma de cops, detencions i empresonaments. Però, no ens enganyem, el sectarisme i el dogmatisme són mals endèmics dels que l’esquerra sembla no voler-se desempallegar. Tot i això, l’acte unitari contra la repressió del passat 6 de juny al Campus Raval de la Universitat, que va aplegar persones properes al vell i al nou independentisme, militants tant de CCOO como de la CGT, persones properes a Iniciativa per Catalunya, joves comunistes d’EUiA..., motiva algunes il.lusions que cal conrear. Així que hi hem d’insistir i continuar lluitant per la unitat, però no als despatxos, sinó als carrers, a les fàbriques, a les aules. Tampoc tenim altra cosa més important a fer. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per Manel Prim |
16 jul 2012
|
...
AMÉN |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per A |
16 jul 2012
|
|
estàn flipant |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per bb |
16 jul 2012
|
Sobre Syriza i l'Esquerra Independentista llegeix aquest article que hi manté una posició crític, i crec que encertada
http://www.llibertat.cat/2012/05/syriza-i-el-kke-com-exemples-del-vell-d
Per la meva banda, estic contra el fanatisme religiós, però tot i així aquesta és la meva opció predilecta
http://www.youtube.com/watch?v=IhcB_2x13Js |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per d'una reunió li dieu "eventual confluència"? |
16 jul 2012
|
Realment aquest d'EUiA estan TAN desesperats que a la mínima que poden agafar-se a algo d'oxígen ja s'hi aboquen de mala manera.
La CUP es va reunir l'altre dia amb EUiA, molt bé, de la mateixa manera que al cap de 2 es va reunir amb Reagrupament:
http://www.naciodigital.cat/noticia/44748/cup/rcat/flirtegen
I?
La militànica de la CUP pot tenir molts debats a fer, però aliar-se a nivell de país amb progres espanyols o sonats transversals són coses que no estan damunt de la taula, més enllà que a algun iluminat que altre li pugui convèncer la idea.
Confluirà llavors la CUP amb Reagrupament i EUiA (i la resta d'agents polítics que li queden per reunir-se) a la vegada?¿?¿?¿?
Realment alguns no us assebenteu de res. |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per x |
16 jul 2012
|
El rebuig de gent de l'EI a quelcom així és evident, però que en pensa la gent d'IU? aquí ho tenim:
http://www.nodo50.org/foroiu/viewtopic.php?f=2&t=8141 |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per bb |
16 jul 2012
|
P.D.
Senyor Delgado, la CUP no és un partit al meu entendre, sinó una eina per crear base social. jo defenso la via institucional, però el canvi vindrà d'aquí uns anys, d'organitzacions de base i no per la via institucional precisament. fins a aconseguir un front de masses. Syriza = EUiA = refor |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per k |
16 jul 2012
|
|
Passa't a Endavant Delgado! |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per k i bb |
16 jul 2012
|
|
i torno, em pensava que els del PCC encara teníeu certa independència d'EUiA, però ja veig que no... |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per Ke BBs |
16 jul 2012
|
|
PCC certa independència d'EUiA, però si els dos últims coordinadors, l'excarter Miralles (fa anys que no posa un segell) i el Nuet (aquest no ha treballat mai) són del PCC? |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per Syriza Catalana |
16 jul 2012
|
|
I descartau la participació de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i la seva coalició el·lectoral Des de Baix??? Per què??? Aquests ja col·laboraren amb les CUP-Alternativa per Barcelona! Ben igual que l'organització En Lluita! Sense aquestes forces anticapitalistes tan vigents en la nova esquerra rupturista és impensable una Syriza catalana! La seva matriu antiestalinista, internacionalista, ecologista i feminista és indispnsable! Cada vegada ténen més influència en el moviment estudiantil, també... |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per ja hi som tots |
17 jul 2012
|
Uiiiiii, ja trigava a sortir el trosko de torn a dir "i nosaltres que?". Com pot ser un pessebre d'aquest calibre sense vosaltres!!!???
Més organització assembleària als barris, més contrapoders efectius i preparats per l'insubmissió i la lluita que se'ns ve a sobre, més sabotages i vagues, i menys sopes d'all partidistes i receptes fracassades que no ens serveixen per res.
Ja està bé d'esperar que les urnes ens resolguin els problemes |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per Anarquitzant |
17 jul 2012
|
VOLEU DIR QUE ELS CUPONAIRES FAN ENTRISME DINS LA CGT PER MARXIR-LA I patrIDIOTITZAR-LA?????????
Viví' pà creé'!!!
No ens MARXireu la flor de l'anarcosindicalisme ni ens la PATRidiotitzareu!!!
VISCA LA CGT LLIURE DE NACIONAL-MARXISTES!!!! VISCA LA CGT LLIBERTÀRIA!!!!
Volem, volem, volem, la reunificació de la CGT I LA CNT!!!
I que torni la FAI, i no la dels 4 gats malparats que l'arrosseguen pel dessert de l'anarquisme rovellat!!! |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per el que s'ha de llegir... |
17 jul 2012
|
"aquestes forces anticapitalistes tan vigents en la nova esquerra rupturista"
Joder, com veneu la moto... Seran vigents entre els quatre despistats o novells que encara no us coneixen, perquè d'altra forma... |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per r. mercader |
17 jul 2012
|
|
entruchas, que fiqueu el nas a tot arreu no vol dir que sigueu una força. |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per unx |
17 jul 2012
|
sense aprendre grec impensable una syriza catalana!
(i no em refereixo precissament només a aprendre la llengua... )
per cert, els que fan la proposta no es que siguin tampoc els mes propers a syriza a catalunya
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=150032
en fin, que cada uno se monta su película... |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per Manuel Delgado |
17 jul 2012
|
|
Ep, que sols era una idea. |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per jo |
17 jul 2012
|
Entendre les CUP com a "independentistes d’esquerra" és un error , al meu parer. Les CUP és un espai on poden confluir diverses tendències que van encaminades en una mateixa direcció , tot i que no comparteixen el destí final.
Les CUP poden esdevenir la “Syriza catalana” del que parleu. Si alguns reformistes de EUiA volen fer pinya, doncs que abandonin el seu partit i s'uneixin a aquesta eina de candidatura popular... que té l'objectiu de fer la revolució. |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per bb |
18 jul 2012
|
|
aquí només parla d'estalinisme la gent de revolta global, que veu fantasmes del segle XIX (i algun gorbatxov trasnitat com en ramon mercader pel twitter, irònicament) |
|
Re: Sobre l’eventual confluència entre EUiA i les CUP en el marc d’una “Syriza catalana”
|
|
per (A) |
18 jul 2012
|
|
Imbècil retrassat, l'estalinisme fopu un fenomen del segle XX, no del XIX!!! |
|
|
