|
Anàlisi :: @rtivisme |
Glam-boy i la lluita ar.
|
|
per comunista català |
13 jul 2012
|
Article contra-revolucionari i demagog d'un socialdemòcrata d'ICV. Per combatre la fascinació per la lluita basca. |
1.- A Irlanda del Nord hi ha un conflicte de classe: els protestants son propietaris de la major part de terres i tenen molta més riquesa acumulada que els catòlics. El País Basc i Navarra son les úniques Comunitats Autònomes amb règim foral, una particularitat heretada de Felip V i respectada per Franco i la Constitució, segons la qual aquests territoris no contribueixen amb la solidaritat amb la resta del estat; això ha donat una renta per càpita altíssima a aquestes regions. Les bases abertzales son iaies amb abrics de pells, amos de grans caserios a Guipuzcoa i nens de papà amb molta pasta. Us ho diu un que ha treballat excavant un jaciment a un poblet, feu històric de Batasuna, on es veien més collarets de perles i mansions amb piscina que a Beverly Hills! Per tant, el basc, es un conflicte que té en el seu origen simple i llanament el fanatisme nacionalista pur i dur.
2.- L’IRA era una banda terrorista sotmesa orgànicament al seu braç polític, el Sinn Fein de Jerry Adams, que tenia plena capacitat per negociar amb l’Estat britànic i obligar als pistolers a acceptar els seus acords. ETA domina, controla i manipula totalment a l’entorn de Batasuna, fins al punt que mentre Otegui i Josu Ternera buscaven un acord amb Zapatero, els etarres volaven l’aeroport de Barajas amb dos immigrants equatorians a dins.
3.- Al Ulster existeixen dues comunitats ètnicament diferenciades que difícilment s’arriben a barrejar entre elles, amb religions i costums que res tenen a veure. Els Unionistes representen una majoria social i electoral que han arribat a tenir grups paramilitars propis Força de Voluntaris del Ulster (UVF) i la Associació per a la Defensa del Ulster (UDA) que havien arribat a matar quasi 1.000 persones i per tant, als catòlics també els interessava arribar a un acord de desarmament mutu. A Euskadi tan sols existeix una diferència idiomàtica –lingüística, no es pot parlar en cap cas de grups ètnics diferenciats i mai han existit grups paramilitars importants, tret del cutre-terrorisme d’estat del GAL als anys 80’s.
4.- Quan el Govern Britànic de Tony Blair va negociar els Acords de Divendres Sant, en cap moment va tenir a ràdios, diaris i líders conservadors acusant-lo dia i nit de ser còmplice del terror, de ser coautor d’atemptats o de vendre’s la pàtria. A Espanya el PP va arribar a convocar 5 macro-manifestacions en contra del procés de Pau, amb la qual cosa Zapatero va haver d’anar amb peus de plom durant la treva etarra i en cap cas podia tocar temes polítics, mentre que al Ulster se li va tornar l’autonomia a canvi del desarmament.
5.- Ni el Sinn Féin, ni cap partit nacionalista irlandès han estat mai il•legalitzats. Es evident que la Llei de Partits tan sols ha servit per radicalitzar fanàtics i donar raons a qui els hi donen suport. |
Mira també:
http://glamboy69.wordpress.com/2009/07/30/diferencies-eta-ira/ |
This work is in the public domain |
Re: Glam-boy i la lluita ar.
|
per jjjj |
13 jul 2012
|
això ho va publicar el 2009. Ara la situació és lleugerament diferent. Fa dos dies ETA va comunicar que ratifiquen el procés de pau i que l'Estat ha posat en marxa grups policials per tractar de boicotejar el procés |
Re: Glam-boy i la lluita ar.
|
per hili-progres als gulags |
13 jul 2012
|
Si home sí, el conflicte a Irlanda del Nord no té res a veure amb l'opressió nacional, només és de classe.
Tothom sap que la burgesia enriquida als EEUU d'origen irlandès mai va finançar l'IRA (l'armament pesat el debien haver comprat a base de "cafetes"), i la classe treballadora irlandesa pro-britànica (el que aquí serien els catalans immigrants d'Espanya) no van engruixir les files de les organitzacions armades unionistes com la UVF o la UDA, les que per cert a part de pro-britàniques teninen inicialment (als 70) un discurs de tall obrerista.
No ens enganyem: tots els irlandesos que volen una Irlanda lliure i reunificada, més enllà del seu posicionament en el conflicte de classe, han col·laborat d'alguna manera en la lluita per la independència. I tots els irlandesos probritànics (propietaris o obrers) a favor de la dominació estrangera han fet lo propi en la causa contrària. I quan dic irlandesos (igual que quan parlem de "catalans" a certa gent) és perquè en aquest cas ni tan sols estem parlant d'onades d'emigració anglesa dels anys 60-70 del passat segle XX com aquí, sinó de gent que està a Irlanda dels del XVII. No considerar-la irlandesa, per molt que la seva posició sigui pro-britànica, és un error.
Però bé, més enllà de no conèixer Irlanda del Nord aquest senyor, tampoc coneix el País Basc pel que sembla. Com explica aquest hiliprogre que si les bases abertzales són "iaies amb abrics de pell" el sindicalisme abertzale representi un 65% a Hego Euskal Herria?
PS: Quan parla de grups ètnics... pot argumentar perquè considerar "ètnicament" més diferents als irlandesos republicans dels pro-britànics que els bascos independentistes que els espanyolistes? perquè per experiència pròpia, diferenciar costa molt més. Si vivien en barris aïllats (ara cada cop passa menys) és per un conflicte civil, no per ser ètnicament diferents (de fet fins i tot parlen la mateixa llengua, a diferència d'aquí, ja que el gaèlic és absolutament residual). |
Re: Glam-boy i la lluita ar.
|
per jon |
13 jul 2012
|
pero ke es esta basura XD!
con tu piel si ke me hacia un abrigo de moda estilo anibal lecter, cabronazo! |
Re: Glam-boy i la lluita ar.
|
per jon |
13 jul 2012
|
y con tus ojos un collar de "perlas" |
Re: Glam-boy i la lluita ar.
|
per Salvador Seguí |
13 jul 2012
|
El que passa es que s'ha equivocat home! el sindicalisme és l'últim mono! Les iaies amb abrics de pells, amos de grans caserios a Guipuzcoa i nens de papà amb molta pasta són els que ho maneguen tot!
"Nosaltres som més catalanistes que ells que tant alardejen de catalanisme" |