Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Rescat o no rescat? Aquesta és la qüestió
per Intersindical	21 jun 2012
Article d'anàlisi
Rescat o no rescat? Aquesta és la qüestió Hi ha dos elements que fan difícil el seguiment de la situació econòmica, un és la velocitat dels esdeveniments, tot va molt ràpid i no sempre sabem cap a on. L'altre és la interconnexió a nivell mundial, és impossible entendre que passa a un lloc determinat sense tenir una visió global dels condicionants, tot ha esdevingut més complexe. I és precisament la velocitat i la interconnexió el que va marcant els temps i els ritmes. No es pot entendre la pressa respecte al rescat bancari -tothom menys el govern de torn, donava per fet el rescat dissabte a la tarda- fent abstracció d'una sèrie important de circumstàncies. Als Estats Units, a la tardor, hi ha eleccions presidencials, Obama versus Romney. L'atur segueix pujant, la recuperació econòmica s'alenteix i la derrota dels demòcrates a les eleccions per al governador de Wiscoinsin fan saltar els senyals d'alarma a la Casa Blanca. El problema segueix sent l'economia a nivell global. 1 Just avui, 10 de juny, ha tingut lloc la primera ronda de les eleccions legislatives franceses, un mes després de les presidencials, i s'albira una possible majoria absoluta del PS. Caldrà refer els equilibris entre els representants alemanys i francesos en el que seria l'ànima (permeti-se'm el lirisme) de la política europea. Hollande no és Sarkozy, i amb majoria absoluta, o amb coalició d'esquerres, té capacitat d'influir el la deriva europea. El 17 de juny tornen a haver-hi eleccions a Grècia, després del fracàs en la constitució de govern, segons les enquestes el primer lloc el poden ocupar Syriza o la Nova Democràcia, el tercer lloc, a bastant distància dels dos primers, és per al PASOK. El posicionament de Syriza respecte a la relació de Grècia i la Unió Europea, “cal revisar-ne les condicions”, planteja dubtes i una hipotètica situació de crisi no es volia assumir sense deixar tancada, de moment, la crisi del sector financer espanyol. La cimera europea del 28 de juny tindrà una agenda complicada. La situació interna a Alemanya no és còmoda, a les eleccions anticipades a Renània del Nord Westfalia del mes de maig la derrota del partit de la Sra. Merkel és important, les eleccions al Bundestag seran a l'octubre de l'any proper i cada cop és més difícil convèncer als votants del paper d'Alemanya en una situació europea crítica. La setmana passada s'ha arribat a un consens polític -hi ha qui planteja la seva ratificació via referèndum- sobre el posicionament d'Alemanya respecte al Pacte d'Estabilitat Fiscal Europeu (Calien els 2/3 dels vots del Bundestag) incorporant una taxa sobre les operacions financeres internacionals i una sèrie de mesures que de segur afectaran el futur de la zona euro. S'ha esgotat una etapa i tothom n'és conscient. Els mecanismes tipus fons de rescat o intervencions del BCE no donen per a més. En quins paràmetres es desenvolupa el debat sobre el futur de Europa? 2 Des dels organismes comunitaris es veu la necessària centralització de les decisions de la Comissió en tres àrees: impostos, volum de despesa social i reformes del mercat de treball. Aquesta centralització comportaria la figura d'un “ministre d'hisenda europeu” amb poders sobre els estats. Això posa damunt la taula dos problemes majors: un és la legitimitat democràtica de tot plegat i l'altre les dificultats que plantejarien els Estats centrals (Alemanya i França) a una tal intervenció. El primer factor, vista l'evolució dels organismes de la Unió Europea i la seva instal·lació en el tecnocratisme i la burocràcia, és un problema formal mentre que el segon fa de mal administrar. A més no existeix una consciència popular suficient sobre la identitat europea i es pot estendre la por que tot plegat acabés sent una estructura controlada per Alemanya. Massa problemes. Vist tot això com es podria sortir del pas? El que s'està plantejant és una Unió Bancària, amb regulació unificada, inspecció unificada, fons únic de salvament i fons únic de garantia de dipòsits. Això trencaria la dependència dels estats de les crisis d'entitats financeres, la crisi d'una part no arrossegaria a l'altra, o seria més difícil. I recíprocament, la fallida d'un Estat no posaria en qüestió la solvència dels bancs. I la possibilitat d'endeutament dels Estats estaria més controlada, el finançament els seria més difícil. En resum, els recursos es traslladarien a salvar el sistema financer i no als Estats -sempre serà més barat. Pels Estats ja hi ha el FMI. Qualsevol al·lusió a la ciutadania és sobrera. Aquest nou enfocament clarifica la proposta de rescat del sistema financer espanyol. El senyor De Guindos ha dit repetidament que “España no es rescatable”, i en bona mesura té raó. El PIB de Grècia ( 230.000 MEUR) està més aprop del de Catalunya (210.000 MEUR) que del de l'Estat Espanyol (1.068.000 MEUR). Els PIB de Portugal (117.000 MEUR) i Irlanda (156.000 MEUR) estan bastant per sota del de Catalunya. Per tant hi ha un problema de mida, un pla de rescat a la Grega, en tres anys, suposaria un cost d'entre 465.000 MEUR i 600.000 MEUR segons diverses estimacions. La capacitat real d'intervenció del Fons Europeu d'Estabilitat Financera 3 (FEEF), està limitat a 240.000 MEUR, “España no es rescatable”, però el seu sistema financer sí, castigat pel totxo tòxic, les gestions de Bankia i d'altres, per l'increment de les provisions sobre els actius financers immobiliaris, amb els problemes afegits dels impagats i una recessió persistent. El que es planteja, a falta de llegir la lletra petita, seria una línia de crèdits al 3% vehiculats a través del FROB 4 d'un màxim de 100.000 MEUR. Òbviament tot controlat des de la Unió Europea i el FMI, i vinculat a una reestructuració financera i a uns deures a fer: control del dèficit, apujada de l'Iva, reforma de les Administracions Públiques, disminució de les prestacions d'atur i supressió de les desgravacions a la compra d'habitatge. No queda clar si tot plegat gestionat a través del FEEF o del futur MES (Mecanisme d'Estabilitat Europea) que s'ha de posar en marxa el proper juliol, després de la cimera de finals de juny. És un rescat, si...no? Com a mínim s'hi assembla. Notes: 1.- Veure article publicat a “The Economist”el día 9 de juny de 2012 titulat “Start the engine, Angela” 2.- Veure article de Clemens Fuest de 7 de juny del 2012 al Frankfurter Allgemeine Zeitung. 3.- Els fons del FEEB estàn computats com a aportacions dels 17 estats composant la zona euro, les aportacions es fan en proporció als PIB, per tant els prestecs del fons es comptabilitzen com deute públic. Això no és un problema greu excepte si els perceptors dels crèdits fan fallida. Per garantir aquesta eventualitat els prèstecs es fan al sistema financer a través dels Estats, per tant en cas de fallida és l'Estat corresponent qui n'assumeix els pagaments, és a dir vosté i jo. Altre cop convertim deute privat en públic i anar-hi-anant. 4.- Fondo de Reestructuración Ordenada Bancária, composat en un 75% per fons públics i un 25% per fons dels bancs, i en tot cas avalat per l'Estat Article d'anàlisi de Carles Sastre., Secretari d'acció sindical de la Intersindical-CSC
Mira també: http://www.intersindical-csc.cat
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more