|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
Concentarció de suport als companys de la mineria i el transport en vaga indefinida, a Foment del treball 19h BARCELONA
|
|
|
per CNT-Catalunya Oficis Varis Bcn |
18 jun 2012
|
Concentarció de suport als companys de la mineria i el transport en vaga indefinida, a Foment del treball 19h BARCELONA
La lluiat és l'unic camí. La Vaga la nostra eina. Solidaritat amb els companys en vaga indefinida!.
Hi ha convocades entre altres accions una Concentració de suport Dilluns 28 de Juny a les 19h davant de Foment (mercat Santa Catarina) de Barcelona |
Comunicat de suport als companys de la mineria i el transport en vaga indefinida
Des de el sindicat de Activitats Diverses de Barcelona de la CNT-Catalunya volem donar suport i mostrar la nostra solidaritat amb els companys de la mineria i el transport de Astúries, Lleó, Castella i Aragó en vaga indefinida des de el 28 de maig per defensar els seus llocs de treball i lluitar contra les mesures de pèrdues de drets laborals i socials.
El passat mes de maig es van convocar 4 dies de vaga e el sector de la mineria en protesta contra la reducció del 66% dels ajuts públics al sector i la fi dels ajuts Europeus que condemna a la desaparició de la mineria de la que depenen 200.000 persones a les comarques mineres de Astúries, Lleó, Toledo i Terol. Es paradoxal com es destinen milions de euros en infraestructures sense sentit (AVE sense passatger, aeroports fantasmes i buits, autopistes milionàries que no porten enlloc) i en rescatar els bancs; i no contribueixen a un sector tant important per a tantes poblacions i famílies.
Aquesta vaga es va convertir en indefinida a partir del 28 de maig per la negativa del govern a retallar les subvencions al carbó i porta ja 3 setmanes en lluita amb talls de carretera i autopista, vies de tren, i ja s'ha anunciat una vaga general pel pròxim 18 de juny en les comarques mineres.
Els companys dels transports de Astúries estan en vaga indefinida per lluitar contra el canvi de conveni que retalla drets laborals, la patronal pretén la congelació de salaria durant el pròxims 3 anys, la eliminació la antiguitat, el plus de nocturnitat i la obligació de fer indefinit a partir del tercer anys i la creació de un contracte de aprenent (18 mesos a prova, l'acomiandament lliure i salari 8 € al dia inferiro). Un retrocés de drets amb l'objectiu de tenir més i més beneficis
Els companys de la mineria i els transports ens estan demostrant com es fa una vaga per guanyar-la, indefinida, salvatge i combativa fins aconseguir els propòsits establerts. I el govern del estat sap que ataquen allà òn fa més mal, la economia, per això no dubta en enviar les forçes repressores per contenir la lluita obrera, igual que varen fer al 1934, 1937, 1962 i als anys 80 i 90.
Animem a tos els sectors en lluita, educació, sanitat, industria, transports, sector púbic, estudiants, fàbriques afectades per ERE's i totes les lluites obreres, a seguir el seu camí, la vaga indefinida, amb l'objectiu de unir esforços i caminar tots junts cap a una vaga general indefinida que acabi amb aquestes polítiques neoliberals del govern e imposades per la Europal del capital, de pèrdues de drets laborals i socials, i acabab la repressió i criminalització dels moviments sindicals i socials; amb l'objectiu de questionar i crear alternatives per acabar amb el sistema capitalista.
Però sabem que no és objectiu facil, que per triomfar en una vaga ganeral indefinida cal molta organiztació i moltes jornades de vagues de un dia i de setmanes, per organitzar-se i coordinar lluites. Cal organitzar-nos als lloc de treball (sense caure en el engany de eleccions sindicals ni alliberats) desde una abase assemblearia i encarar els nostres problemes directament sense intermediaris.
Només com un erxemple està la vaga de “La Canadenca” del 1917, vaga indefinida per les 8 hores de treball diari que van començar uns quants obrers i mitjantzant la solidaritat i la coordinació van arrivar a un escenari de vaga general indefinida en que el govern va claudicar i es va aconseguir la jornada de 8 hores laboral per a totohom.
Recordem que aquest dilluns 18 de juny s'ha convocat una Vaga General enm els comarques mineres i es demana la solidaritat de tota la classe treballadora amb accions, talls de carretera i autopista, manifestacion, etc; animem a tothom a mostrar el seu suport i a continuar amb la lluita.
La lluiat és l'unic camí. La Vaga la nostra eina. Solidaritat amb els companys en vaga indefinida!.
Hi ha convocades entre altres accions una Concentració de suport Dilluns 28 de Juny a les 19h davant de Foment (mercat Santa Catarina) de Barcelona |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Concentarció de suport als companys de la mineria i el transport en vaga indefinida, a Foment del treball 19h BARCELONA
|
|
per aa |
18 jun 2012
|
Ei penya!! Podrieu confirmar el dia de la concentració?! Sembla que el 28 de juny no existeix.
Serà avui 18?...
Amun els i les que lluiten. |
|
Re: Concentarció de suport als companys de la mineria i el transport en vaga indefinida, a Foment del treball 19h BARCELONA
|
|
per x |
18 jun 2012
|
|
si es hoy |
|
Mineros en lucha, proletarios en rebeldia
|
|
per Incontrolados internacionalistas |
18 jun 2012
|
ROMPAMOS EL AISLAMIENTO DE LA LUCHA EN LA MINERIA
Más de dos semanas llevan los mineros luchando contra los planes de ajuste que el capital lanza contra sus
condiciones de vida. Frente a las necesidades de valorización del capital que exigen deshacerse de la
producción minera en España y lanzar a la basura a todo ese sector, los proletarios responden defendiendo
intransigentemente sus intereses y necesidades. Lejos de asumir un paro de brazos caídos o de levantar como
idiotas sus manos al alto diciendo a coro que “éstas son nuestras armas”, asumen los métodos de las luchas y
huelgas de verdad. Huelga indefinida, barricadas, cortes de carretera por doquier, cortes de vías de trén,
sabotajes, molotovs, enfrentamientos contra las fuerzas represivas... La violencia de clase reaparece
personificada en esos "encapuchados” que incomodan la normalidad capitalista y esbozan un trasfondo
velado y descuartizado por la intoxicación político-sindical: la guerra de clases.
Y es en este punto donde se juega lo esencial. El proletariado no puede defender sus intereses desde el
aislamiento, desde el corporativismo, defendiendo su sector como algo salvable en un mundo insalvable.
Precisamente ese es el eje en el que articula su fuerza todo el espectro politico-sindical que dice representar o
defender a los mineros en lucha basándose en todos los límites que la misma lucha contiene. Toda la
charlatenería y todos los llamados que lanzan estos estafadores para que se apoye y se sea solidario con la
minería, parten de mantener a toda costa la cuestión como un problema en la minería y en su gestión. El
bochornoso espectáculo de todos estos gestores de la miseria y la esclavitud llega al paroxismo cuando
Trevín, uno de los dirigentes de la represión en Asturias en los últimos años, defiende en el congreso, candil
en mano, al sector minero. Esta escenificación no es más que el trasvase al parlamento de una práctica
asumida en la calle por las organizaciones sindicales, con SOMA a la cabeza, y que tiene como principal
función el control del fuego en las barricadas y la transformación del conflicto en una batalla entre diferentes
formas de gestión capitalistas.
Allí donde este cordón sanitario se resquebraja surge la posibilidad de que este conflicto asuma
abiertamente su propia naturaleza, la de ser una expresión de un conflicto global, un conflicto que concierne
a las bases mismas de un sistema basado en la apropiación de los medios de vida por el capital, un sistema
donde la tasa de ganancia lo decide todo. Pero sólo en la ruptura del aislamiento, en la extensión del conflicto
a todos los sectores, puede la lucha asumir toda su naturaleza subversiva. Todo lo que sea mantener el
problema encerrado en los estrechos márgenes de la mina significa desfigurar su esencia y hacerse el araquiri
sometiéndose a la lógica de la explotación capitalista y a sus aparatos de gestión. La propia historia de la
lucha en la minería no deja lugar a dudas.
Cuando en las asambleas salen voces disonantes que reclaman la extensión del conflicto, cuando en ciertos
lugares de las cuencas mineras, y fuera de ellas, algunos incontrolados se organizan al margen del dictado
sindical, cuando proletarios de otros sectores o en el paro acuden anónimamente a luchar, cuando comienzan
a reproducirse acciones que escapan al control politico-sindical, se está expresando ya la negativa proletaria
a dejarse neutralizar y la tentativa por romper el cerco del conflicto, de dejar atrás las “reivindicaciones”
actuales, de extender a todos lados el enfrentamiento como una lucha contra el capital. La huelga general
convocada para el 18 de Junio en las cuencas pone en el tapete esta cuestión y materializa la respuesta
sindical al peligro de la extensión. Se busca limitar este peligro a un día -el 18- y a un lugar -las cuencas
mineras- para conjurarlo.
Para los proletarios se trata de echar abajo este dique de contención, de romper el aislamiento de las
luchas, de consolidar estructuras donde organizarnos, de destruir las ilusiones reformistas, de llevar la lucha
hasta sus últimas consecuencias. La situación en que todos nos encontramos es trágica y la solución no pasa
por buscar una salida sectorial, la solución pasa por destruir una sociedad basada en la tasa de ganancia, en la
esclavitud asalariada, una sociedad en la que la producción no posee otra base que las necesidades de
valorización. Todo lo que sea caminar hacia otro lado significa asistir a la derrota.
¡A EXTENDER LA LUCHA A TODOS LOS SECTORES Y LUGARES!
¡A DESBORDAR EL CORDÓN POLÍTICO-SINDICAL!
Unos incontrolados |
|
|
