|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : dones |
|
La guerra contra les dones… i contra totes nosaltres
|
|
|
per 09.06.2012 |
17 jun 2012
|
|
Aquest article, publicat a la revista Against the Current fa una ullada a la situació de retrocés dels drets de les dones que s'està vivint als Estats Units. I és que aprofitant el trasbals econòmic que patim s'està extenent una onada de conservadurisme que afecta tota mena de drets no només econòmics, sinó que tenen a veure amb altres qüestions, com les de gènere, i que aquest article centra en els entrebancs que cada dia més grans en el terreny de la salut reproductiva i el dret al propi cos. |
La guerra contra les dones… i contra totes nosaltres
La guerra contra els drets reproductius de les dones té lloc al Congrés dels Estats Units, als parlaments estatals i als tribunals, i s'alimenta als mitjans de comunicació. Aquesta guerra pretén limitar la capacitat de les dones per a controlar la seva vida reproductiva –a base de lleis cada cop més escandaloses– amb l'excusa de que serveixen per a “protegir el nonat”. La guerra contra els drets de les dones comença a l'àmbit de la reproducció, sobre qüestions com l'avortament i fins i tot la contracepció, però l'objectiu de la dreta és revertir la igualtat de les dones en tots els aspectes, tant a la pràctica com a la legalitat. Les lluites van des de l'intent actual al Senat nord-americà de bloquejar la pròrroga de la Llei sobre la violència contra les dones, promulgada per primera cop el 1994, fins a l'enfrontament al voltant de l'obligació general de prohibir la discriminació per raons de sexe establerta al títol novè de la Llei d'educació del 1972.
Prohibició de l'avortament
Tota una onada de noves lleis estatals inclouen la prohibició de l'avortament a partir de la vintena setmana (tot i que més del 90% de tots els avortaments es duguin a terme dins de les primeres dotze setmanes) i imposen un periode d'espera (que acostuma a ser de 24 hores) entre la consulta i la intervenció (cosa que resulta més complicada i cara per a dones que viuen a zones on no hi ha clíniques que practiquen avortaments). Alguns dels metges consultors proporcionen informacions incorrectes a les dones: en set Estats apunten a un risc de desenvolupar càncer de mamella quan en realitat no hi ha cap relació i en vuit s'exigeix l'enumeració de les possibles conseqüències negatives d'un avortament provocat, però no fan esment dels problemes propis de l'embaràs.
Durant els darrers dos anys s'han proposat diverses lleis en matèria de sanitat que afecten les dones a diversos Estats: en total 950 el 2010, de las quals se n'han promulgat 89, i 1.100 el 2011, de les que 135 ja són vigents. Aquestes lleis van des de la limitació de l'educació sexual a les escoles i la retallada del finançament d'anticonceptius fins al bloqueig del dret a l'avortament, tot establint procediments que resulten cars, innecessaris i humiliants, com periodes d'espera, ecografies i fins i tot mesures invasives en el cos de les dones. En el cas de Texas, l'exigència d'una ecografia per a totes les dones que demanen l'avortament implica, en el primer trimestre de l'embaràs, la introducció d'una sonda a la vagina. No és estrany que les feministes hagin titllat aquesta llei de violació d'Estat.
Les previsions per al 2012 indiquen que al menys deu Estats volen introduir esmenes a les seves constitucions per les quals els fetus seran considerats persones des del moment de la concepció. No és probable que s'aprovin enguany, però sí alimenten el debat: s'estén la sospita de que la majoria del Tribunal Suprem pot estar buscant l'oportunitat de revertir la històrica sentència del 1973 (en el cas Roe contra Wade) per la qual es va despenalitzar l'avortament als EE UU. El governador de Mississippi, Phil Bryant, ha fet una ratlla a la sorra i ha declarat que vol veure el seu Estat “lliure d'avortaments”. A l'abril del 2012 Arizona ha promulgat tres lleis contra l'avortament, incloent-hi una que el prohibeix després de les primeres 18-20 setmanes d'embaràs. Encara que són menys del 5% de totes les dones embarassades les qui volen avortar en aquesta fase, normalment ho fan degut a un problema de salut o a la manca d'accés en el periode previ. Una altra llei d'Arizona ordena l'Estat crear una pàgina web que mostri els suposats riscos per a la salut derivats de l'avortament i ensenyi fetus en diferents estadis de desenvolupament, amb la finalitat d'explotar el sentiment de culpabilitat de les dones. Els programes escolars insisteixen en que la manera més acceptable de dur a terme un embaràs no desitjat per una dona és parir i buscar algú que adopti el nadó.
Fa trenta anys hi havia unes 3.000 clíniques que prestaven serveis d'avortament, i avui no en queden més de 1.800; en alguns Estats pràcticament no n'hi ha cap. Com més gran és la distància que ha de recórrer una dona, més petita és la taxa d'avortaments: és clar que el desplaçament és un entrebanc encara més gran per a les dones amb menys mitjans econòmics. Moltes clíniques on s'hi feien avortaments han hagut de tancar pel fet d'haver estat declarades no adients per aquesta mena d'intervencions. En un seguit d'Estats s'han promulgat lleis que impedeixen practicar proves de càncer de coll d'úter i de sida, dispensar dispositius anticonceptius i realitzar exàmens ginecològics anuals a les dones que accedeixen a un centre sanitari públic a través d'una clínica de Planned Parenthood (una xarxa de planificació familiar), una xarxa que els legisladors volen eliminar.
A Texas s'ha retirat el finançament a centres de salut per a dones pobres, que han hagut de tancar, com a conseqüència de la campanya engegada per la dreta contra Planned Parenthood, tot i que aquestes clíniques no feien avortaments i ni tan sols hi tenien relació, amb aquesta organització. Des que va entrar en vigor l'esmena Hyde el 1976, les dones pobres acollides a Medicaid (el sistema públic de salut per a persones pobres) només poden sol·licitar un avortament en cas de violació, incest o malaltia. Únicament 17 Estats i el Districte Federal de Columbia (Washington DC) continuen finançant els avortaments. Sota el pretext de que en un sistema de mercat les dones pobres no “tenen dret” a cobertura sanitària, la dreta aprofita la victòria obtinguda sobre la gent més vulnerable per ampliar l'albast de la seva legislació repressiva. Dels 70 milions de dones en edat reproductiva que viuen als EE UU, més de la meitat necessiten anticonceptius; uns 20 milions depenen dels serveis finançats públicamente.
Després d'aconseguir avenços significatius en la restricció de la cobertura de l'avortament a la Llei Federal de sanitat, la dreta radical ha desplaçat la batalla al nivell estatal. Set Estats prohibeixen ara a les asseguradores mèdiques privades de donar cobertura a l'avortament i quinze el prohibeixen a les entitats d'assegurança pública. A menys que el Govern Federal revisi aquesta qüestió, cada cop més parlaments estatals imposaran aquestes restriccions i les empreses asseguradores decidiran en funció d'allò que pensin que va en el seu interàs.
Deteriorament de l'atenció sanitària a les dones
La Llei de protecció dels pacients i d'atenció assequible del 2010 exigeix que tots els nous plans de salut privats incloguin l'atenció i el servei en matèria de contracepció sense cost addicional, però els plans ja existents en resten exemptes. Actualment, vint-i-vuit Estats exigeixen a les asseguradores que cobreixin les medecines amb recepta que incloguin també els medicaments i dispositius anticonceptius; disset també exigeixen la cobertura dels serveis d'ambulatori.
L'estratègia dels contraris a la justícia reproductiva consisteix en separar els diversos serveis de salut que necessiten les dones durant la seva vida i centrar-se en uns pocs. Tot seguit acusen les dones d'egoïstes o ingènues, ja que necessiten bons consells per tal de prendre les decisions adients. Alhora, es presenten a sí mateixos com agents morals que tenen dret a imposar el seu punt de vista. En general, la dreta centra els seus atacs en les clíniques i els metges, titllant les dones de “víctimes”. Tanmateix, hi ha lleis estatals que tenen l'objectiu explícit de protegir els fetus, i algunes dones que han parit sent addictes a les drogues o alcohòliques sense haver pogut deixar l'hàbit han estat acusades d'abusar del fetus.
La majoria de la gent reconeix que aquesta qüestió es més aviat un problema de salut pública que no pas criminal, per la qual cosa aquesta legislació no sol aplicar-se. A l'Estat d'Indiana, però, fa dos anys Bei Bil Shuai, una dona prenyada que patia depressió va intentar suïcidar-se. Salvada per uns amics, va fer tot el possible per assegurar la supervivència del nadó, sotmetent-se fins i tot a una cessàrea, però l'infant va morir poc després de néixer. Va ser detinguda, la van dur a judici i és a la presó des de fa un any, acusada d'assassinat (per la qual cosa pot ser condemnada a mort o a cadena perpètua) i d'intent de feticidi (amb possible condemna a un total de 20 anys de presó).
Als Estats Units, cada any hi ha tres milions de dones que tenen un embaràs no destijat; gairebé la meitat avorten. D'altres tendran problemes durant la gestació, i totes les que donin a llum necessitaran un seguit de serveis. D'altra banda, el clima d'odi que nodreix la dreta contra els drets de les dones en aquests temps de retallades tindrà un efecte devastador per als centres de salut, les clíniques de maternitat i les llars d'infants, que figuren entre les primeres víctimes de la reducció de serveis.
Rush Limbaugh ha prestat un gran servei tot treient a l'escenari públic el brutal atac contra els drets de les dones que té lloc als passadissos de les cambres legislatives estatals. Les dones i tots els defensors dels drets fonamentals continuen oferint resistència a aquesta “policia del dormitori”. En el seu intent de dividir i controlar les dones, la dreta ha calculat malament. Totes les passes importants cap a la conquesta de la igualtat legal de les dones –des del dret al vot fins a la prohibició de la discriminació per motius de sexe i la limitació del control governamental sobre la vida reproductiva de les dones– s'han donat i mantingut a través de la lluita popular.
Maig/Juny 2012
Against the Current n° 158, font original http://www.solidarity-us.org/site/node/3579 |
This work is in the public domain |
|
Re: La guerra contra les dones… i contra totes nosaltres
|
|
per morris vest |
17 jun 2012
|
|
el machismo es enseñado por las madres, y el voto al mormon es mayoritariamente de mujeres, aqui en el vot de ciu es mayoritari de dones, y el del pp encara mes. Quizas i digo quizasz porque dogams no me agradean, si el feminismo se decantara hacia al anarkismo habria una salida, pero desde luego desde mi experiencia todo lo que sea autoritarismo es mas de lo mismo, cuando los valortes del oprimido son los del opresor no hay liberacion, solo se puede llegar a ser opresor, y eso lo vemos en las mujeres policias, jueces, medicos, profesoras etc., son igual de opresoras que los hombres, por lo que uno llega a la conclusion que no es cuestion de sexo o genero sino mas bien de concentracion de poder, que siempre lleva a privilegio y al abuso del mismo poder. |
|
Re: La guerra contra les dones… i contra totes nosaltres
|
|
per anarkastizo |
18 jun 2012
|
|
El problema és el capitalisme, així que deixeu el sexisme a part i no culpeu la nostra santa família ni intenteu dividir-la! Volem un canvi global així que ... torneu a la cuina! |
