|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
|
per Grup Anarquista “L’Albada Social” - Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries |
05 jun 2012
|
|
|
| |
Aclariment preliminar
Primerament cal aclarir que la paraula “llibertari” és un sinònim absolut de “anarquista” i que per tant són dos maneres de referir-se al mateix. Llibertari no vol dir “simpatitzant però no practicant de les idees anarquistes”. Simplement és una forma més poètica de referir-se a l’anarquisme fent referència a la llibertat, la seva màxima aspiració.
Víctimes de la propaganda i l’engany
Ser jove vol dir experimentar, tenir inquietuds, conèixer, deixar-se atraure per propostes noves. Durant la joventut a més construïm la nostra personalitat i formem la nostra cosmovisió: formem la nostra pròpia ideologia.
L’Estat i el capital utilitzen el sistema d’educatiu i la publicitat per que els joves ens adaptem i assumim amb total submissió la ideologia del sistema: l’autoritarisme i el consumisme.
Per altra banda, les organitzacions polítiques i sindicals centren la seva propaganda sobre nosaltres per que ens allistem a les seves files. Algunes ho fan de manera honesta i és limiten a proposar una manera de lluitar coherent i del tot saludable, però d’altres utilitzen l’engany, l’ambigüitat i la hipocresia per convertir-nos en un titella més qui poder manipular en funció dels interessos polítics del moment.
La CGT és un clar exemple d’aquesta segona categoria d’organitzacions. Molts joves amb inquietuds i interès per les idees “llibertàries” són víctimes de l’engany sistematitzat i planificat que utilitza aquesta organització per assolir els seus interessos polítics.
La CGT utilitza els colors vermell i negre, la A encerclada o eslògans com “llibertària i solidària” per atraure a els joves amb inquietuds anarquistes. No només utilitzen una simbologia anarquista sinó que es declaren “Anarco”-sindicalistes i hereus de la CNT, la organització obrera que més lluny ha arribat amb les seves aspiracions revolucionàries a l’estat espanyol al llarg de la història.
Us preguntareu, i quin és el problema? Que passa? Que no són anarquistes? Que no són llibertaris? Que no són anarco-sindicalistes?
Doncs, senzillament, no. De cap manera. I expliquem perquè.
L’anarquisme: harmonia entre el que i el com.
L’anarquisme és una filosofia política i social basada en la total oposició a qualsevol forma de govern. Els anarquistes considerem que l’autoritat, l’Estat, és innecessari i a més nociu per a la societat ja que genera desigualtats i injustícies: explotació, guerra, fam, racisme, feixisme, sexisme. És per això que proposem una organització social basada en la llibertat de l’individu, la lliure associació, la autonomia, la federació, la horitzontalitat, la comunitat d’interessos, la solidaritat i el suport mutu.
A més una de les peculiaritat de l’anarquisme és l’aposta per la coherència entre les finalitats que es persegueixen i les tàctiques que s’utilitzen. Podríem dir que els anarquistes no comparteixen la idea de que “els fins justifiquen els medis”.
És per això, en l’esforç per mantenir la coherència, que els anarquistes s’oposen a les eleccions, a les subvencions, i a la participació en les institucions de l’estat. Com que volem una societat basada en les assemblees i en la llibertat, sense parlaments, sense eleccions, no podem utilitzar les eleccions i el parlament per aplicar les nostres propostes revolucionaries des de el poder. Com que volem acabar amb l’estat no podem dependre d’ell i renunciem a qualsevol subvenció per mantenir la nostra autonomia.
El context: els pactes de la Moncloa de 1977
En la transició espanyola la burgesia que havia recolzat el dictador Franco durant quatre dècades va considerar que seria favorable pels seus interessos adaptar el regim feixista als estàndards democràtics de la resta de països d’Europa. Un dels primers passos en la reconstrucció democràtica va ser la legalització dels partits i sindicats històrics (PSOE, PCE, UGT, CNT…) i la celebració d’eleccions al parlament el 1977. Tot i això el país vivia sota la constant amenaça de l’exercit clarament franquista. En aquest context de convulsió social es va experimentar una forta mobilització de la classe treballadora protagonitzada per organitzacions com CCOO, CNT o UGT.
Un cop format el primer parlament de la democràcia després de les eleccions del juny del 1977, els principals partits polítics, la patronal i el sindicat CCOO en principi i després també la UGT van signar els anomenats Pactes de la Moncloa. En aquest pactes s’establia el repartiment del poder i quin era el paper que cada sector de la societat hauria de tenir en la societat democràtica que es pretenia construït. Aquells pactes constitueixen la base de la constitució actual i amés suposen la fi de la mobilització obrera del moment.
Els partits polítics van utilitzar les seves branques sindicals (el PSOE la UGT, el PCE les CCOO…) per col·locar al parlament als seus dirigents, i un cop fet el repartiment de poder van decretar la “pau social” és a dir la no confrontació directa entre la classe treballadora i la patronal sinó la negociació i el pacte entre “els agents socials”.
Els sindicats signants dels pactes de la Moncola, en l’intent reeixit de desmobilitzar la classe treballadora, van acordar amb les forces polítiques i la patronal un model sindical basat en la representativitat, en les eleccions sindicals i les subvencions estatals que es va definir en la “Llei orgànica de llibertat sindical”.
Eleccions sindicals, comitès d’empresa i subvencions estatals.
El model sindical oficial que deriva dels Pactes de la Moncloa està basat en la representativitat i consisteix bàsicament en traslladar el sistema parlamentari de partits-eleccions-govern a les empreses amb l’esquema sindicats-eleccions-comitès.
En una mateixa empresa poden haver treballadors afiliats a diversos sindicats ja que cadascú tria el seu sindicat en funció de les seves preferències pràctiques o ideològiques. El problema doncs està en que cada sindicat només hauria de representar als seus afiliats però per negociar i signar convenis amb la empresa que afectin a tots els treballadors ha d’existir algun representat del conjunt de tots els treballadors. Lo més llògic seria que tots el treballadors de l’empresa es reunissin en assemblea per acordar quines són les condicions que la plantilla pot acceptar i quines no i per tant que només els treballadors és representessin a si mateixos de forma horitzontal.
La realitat és per desgràcia una altra. De la mateixa manera que en l’estat hi han partits polítics que presenten candidats per que en unes eleccions el poble esculli els seus representants (el parlament), en les empreses també existeixen eleccions.
Cada sindicat presenta una llista electoral, fa la seva campanya electoral. I els treballadors voten la llista que més els hi agrada o la que menys fàstic fa. Els guanyadors de les eleccions seran els representants legítims dels treballadors i podran decidir en nom seu durant quatre anys, sense tenir en compte la sevo opinió. Aquest conjunt de representants electes dels treballadors s’anomena comitè d’empresa i a les eleccions se les anomena eleccions sindicals.
Els sindicats més votat i amb dirigents als comitès d’empresa, igual que els partits del parlament, reben una subvenció estatal en funció del nombre de representants electes en el total de les empreses de l’estat.
En resum:
Estat - Empresa
Partits polítics - Sindicats de representació
Eleccions polítiques - Eleccions sindicals
Parlament: Representants dels ciutadans - Comitè d’empresa: Representants dels treballadors
Subvencions en funció dels vots - Subvencions en funció dels vots
L’Anarcosindicalisme
“Entenem l’anarcosindicalisme com la síntesi de la teoria i la pràctica de l’anarquisme actuant sobre i en tot tipus d’associacionisme obrer que conflueix en un sindicat. Es tracta en rigor d’una síntesi de l’anarquisme i el sindicalisme revolucionari per impulsar el canvi de la societat actual des del món del treball.”
Així és com la CNT, la única organització anarcosindicalista a l’estat espanyol, defineix aquesta forma tant particular de sindicalisme.
Els anarcosindicalistes promouen l’organització de la classe treballadora en defensa dels seus interessos econòmics en base als principis, tàctiques i finalitat de l’anarquisme. És a dir, promouen la unió dels treballadors i els proletaris en general en sindicats. Sense renunciar a les finalitats anarquistes, la autogestió de la economia en una societat comunista llibertària, els anarco-sindicats també lluiten per la defensa dels interessos quotidians de la classe treballadora: contra els acomiadaments, contra les reformes laborals que enpitjoren les condicions de treball, contra la pujada del preu del transport, contra la desaparició de la sanitat gratuïta i universal, per la reducció de la jornada laboral, contra l’augment de l’edat de jubilació…
Els anarco-sindicalistes consideren que el sindicat és en realitat una escola revolucionària, on els treballadors, lluitant per lo quotidià aprenen a funcionar de manera assemblearia construint en la societat actual exemples concrets del tipus d’organització horitzontal i federalista que l’anarquisme proposa per la societat futura. En aquesta lluita diària, portant a la pràctica els principis anarquistes amb coherència, utilitzant la tàctica de l’acció directa, els treballadors prenen consciència del seu potencial revolucionari i es preparen per la vaga general revolucionària, que és l’expressió màxima de la pressa de consciència del poble treballador sobre el seu paper d’explotat i de únic generador de la riquesa que acumula el capital.
Com em dit l’anarcosindicalisme, pel que fa als principis, tàctiques i finalitats no constitueix una innovació respecte l’anarquisme i per tant no cal considerar-lo com una cosa separada de la lluita anarquista més específicament ideològica contra tot tipus d’autoritat.
Així doncs les organitzacions anarcosindicalistes, són organitzacions de la classe treballadora que lluiten en base a la horitzontalitat i l’assemblearisme, el federalisme, l’autogestió, la independència dels poders polítics i de l’estat, la solidaritat, l’acció i la confrontació directa entre explotats i explotadors sense representants electes…
5è congrés de la CNT: l’anarcosindicalisme contra les eleccions, les subvencions i els comitès d’empresa.
En el context de la transició i dels pactes de la Moncloa, la CNT, recentment legalitzada i reorganitzada públicament va celebrar el seu 5è congrés en el que la organització havia de decidir quina seria la seva estratègia a seguir davant del nou model sindical oficial que les altres organitzacions sindicals havien acordat amb el poder polític i patronal.
Aquest congrés va començar ratificant els principis, tàctiques i finalitats anarquistes i seguidament es va tractar quina seria la posició de la CNT davant les eleccions sindicals, els comitès d’empresa i les subvencions estatals.
En conseqüència amb els principis anarquistes que s’havien ratificat a l’inici del congrés es va decidir que l’anarcosindicalisme es mantenia coherent i per tant calia negar-se a participar en comitès d’empresa, que calia boicotejar les eleccions sindicals i que es renunciaria a les subvencions.
La decisió era coherent i no podia ser una altre.
Els comitès d’empresa i les eleccions sindicals reprodueixen el sistema parlamentari i jeràrquic. La participació en comitès d’empresa és contraria al principis d’horitzontalitat ja que els membres del comitè tenen el poder de decidir en nom de tots els treballadors i per tant són una autoritat, una jerarquia. A més les eleccions i el sistema de representació desmobilitzen els treballadors ja que és molt més senzill votar cada quatre anys a aquells que s’ocuparan dels teus drets que no pas participar constantment en assemblees on dia a dia has de contibuir a la causa col·lectiva.
Les subvencions són una eina de control que garanteix a l’estat la submissió absoluta dels sindicats subvencionats. Si una organització depèn dels diners que li paga l’estat, aquesta mai serà capaç d’enfrontar-s’hi. L’estat, en el moment de sentir-se amenaçat per un sindicat subvencionat només ha de retirar la subvenció i el sindicat es desorganitza per manca de medis econòmics. A més i amb paraules més senzilles: “cap gos mossega la mà que l’alimenta.”
A més el congrés es va reafirmar en el rebuig al sindicalisme professional. És a dir, es va tornar a acordar que en els sindicats no podia haver-hi gent contractada i a sou per defensar els drets dels treballadors ja que els alliberats sindicals viuen de la gestió dels conflictes entre el treballadors i el capital i tenen els seus propis interessos que poden ser contraris als dels treballadors que “defensen”. De fet aquesta és una idea que ja venia de la 1a internacional al segle XIX que proclamava: “L’emancipació dels treballadors serà obra d’ells mateixos o no serà”.
La CGT: adéu a l’anarcosindicalisme
En aquest 5è congrés de la CNT va evidenciar-se una divisió interna en protagonitzada per una serie de sindicats de la mateixa CNT que no van acceptar la decisió d’oposar-se als comitès, a les eleccios, les subvencions i els professionals del sindicalisme.
Uns quants sindicats de la confederació van decidir lliurement abandonar la CNT i crear un projecte nou que van anomenar CNT-Renovada, CNT del V congrés o finalment CGT.
Una minoria de sindicats i afiliats del a CNT que es van posicionar a favor del model sindical oficial pactat, van crear una nova organització que va adaptar-se a aquest model. El problema va ser que en marxar de la CNT, no van reconèixer mai que en realitat ja no formaven part d’aquella organització ni de l’anarcosindicalisme. Al contrari, tot i cobrar subvencions i presentar-se a eleccions, van seguir utilitzant les segles CNT, i reclamant-se hereus d’aquesta organització i de tota la seva història i simbologia.
Aquesta CNT il·legítima, es va conèixer en un principi amb el nom de CNT-Renovada, ja que els seus impulsors creien que la CNT legítima, la de tota la vida, s’havia de “renovar” i adaptar la seva ideologia anarquista a la realitat del moment. És curiós com la “renovació” en realitat era una renuncia a l’anarcosindicalisme i una aposta per un sindicalisme a seques.
Amb el temps la CNT va posar una demanda judicial a la CNT-Renovada per la utilització de les segles i un jutge va decretar que la CNT-Renovada havia de deixar-se de dir CNT. Es a partir d’aquest moment quan la CNT-Renovada es comença a dir CGT. Aquest és l’origen de la CGT que coneixem avui en dia.
La mateixa CGT, encara ara diu públicament:
“Somos, la CGT, una organización de muchos años pero con un nombre todavía muy reciente. Pleitos de familia y decisiones judiciales nos privaron un día, allá por abril de 1989, de nuestras originales siglas, las de la CNT, aunque las sigamos llevando en el corazón y sigamos tratando de merecerlas con nuestra actuación y de colocarlas en el lugar que exigen los tiempos que vivimos.
Herederos por voluntad de una historia, no por ello pensamos que ésta haya de ser intocable. Todo lo contrario, se apolillaría si no tratáramos cada día de extraer de ella lo mejor y de adaptarla a lo que demanda la sociedad actual.”
Per a la CGT, la adaptació de l’anarquisme al segle XXI en realitat és una aposta per tot allò que l’anarquisme ha atacat sempre: les jerarquies i l’acció política.
L’argument que la CGT utilitzar per argumentar l’acceptació del comitès d’empresa per part dels anarquistes són els mateixos arguments que el marxisme ha utilitzat sempre per defensar la participació en política, en les eleccions i els els parlaments: Si estem fora no podem actuar. Des de dintre podem canviar les coses. Hem d’entrar al parlament (al comitè) per buidar-lo de contingut i utilitzar el nostre poder en benefici dels treballadors.
Paraules finals
No senyors de la CGT, això no és renovar-se ni adaptar-se, això es deixar de creure en les pròpies conviccions. La nostra convicció és l’acció directa i autogestionada. És una convicció legítima, tant legítima com la vostra. Nosaltres hem assumit el risc de poder estat equivocats, però el compromís de lluitar per que aquesta convicció revolucionària sigui compartida per aquells que ens envolten. A base d’exemple i coherència ens esforcem per ser un referent d’honestedaat i integritat que ha d’atraure irremeiablement als companys i les companyes més critiques, a aquelles personalitat irreductibles i no manipulables a base d’ambigüitats i estètica “llibertària”.
Grup Anarquista “L’Albada Social”
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries
Mataró, 2012 |
Mira també:
http://albadasocial.wordpress.com/2012/05/15/guia-breu-sobre-la-cgt-per-a-joves-despistats/
http://albadasocial.wordpress.com/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per vaja... |
06 jun 2012
|
Mira que em vaig alegrar quan vaig assabentar-me que la FIJL es reconstituïa, crec que una organització formal és necessària avui dia dins de l'anarquisme juvenil, però vist això no sé què pensar-ne. Si ha de significar tornar a ser corretja de transmissió de la CNT sense més, retornar a la situació dels anys noranta com si no hagués passat res, millor deixar-ho córrer.
En primer lloc he de dir que no sé quants grups formen la Federació avui dia, ni si s'ha establert una línia comuna o cada grup és totalment autònom. Però vaja:
-Si del que es tracta és de tornar a vetllar per les essències i repartir carnets d'anarquista no li veig la utilitat. Ja existeix la FAI i així li va.
-Teniu raó en tot allò de que acuseu a la CGT: efectivament no és anarcosindicalista. I què? Hi ha seccions sindicals de la CGT que no per això són menys dignes, combatives i capaces de plantar cara.
-Tracteu els "joves despistats" com si acabessin de néixer. I potser a nivell polític és així, però creieu que la prioritat és infantilitzar-los i deixar-los anar aquesta diatriba sindical? Creieu realment que el camp sindical és el prioritari de l'anarquisme? Llavors per què una FIJL si ja hi ha una CNT? I tot i així, el més urgent i útil ara mateix és parar-se a criticar a una altra organització enlloc de fer feina pròpia?
En una cosa sí que s'ha avançat: com a mínim utilitzeu el català. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per blablabla |
06 jun 2012
|
no estic gens d'acord en moltes de les pràctiques de la CGT, així com no em molen gens els comités d'empresa, però en serio, i la veritat ja que dius tant de que si triquinyueles i enganys i no sé què m'esperava algo més que "que es diuen anarquistes i no ho són perquè es presenten a eleccions sindicals", no sé m'esperava una mica més d'oscurantisme i de treure draps bruts. Ah per cert, mai he estat d'acord tampoc amb això de que la cgt no pugués ser també hereva de la CNT, realment me la súa bastant, i a mi ja em mola que es digui la CNT la que no es presenta a eleccions sindicals, però en serio, a cas no tenia ministres la CNT, a cas no van donar suport al front popular? "A los pocos días, en noviembre de 1936 se reunió la AIT y el Comité Nacional de la CNT trató de justificar su participación gubernamental. En el introito del documento presentado se admitía que la CNT podía haber desencadenado una revolución propia con resultados probables de éxito, pero tal hecho implicaba la apertura de tres frentes: contra la rebelión militar, contra los gubernamentales y contra el capitalismo exterior. Por los riesgos de tal aventura solamente cabía colaborar con los demás sectores y este hecho llevaba inexorablemente a la colaboración gubernamental."
Personalment preferisc que es presentin ells que no que es dediquessin a fer campanya per CCOO (sé que és una exageració, perquè aquell era un fet aïllat, però el text la mereix).
Ah i com diu el de dalt, queda realment mal criticar una organització per acabar amb les sigles de la teva, probablement si no estigués signat, no m'hagués tret tant de polleguera. Em recorda a quan vaig anar a un sindicat per primer cop i em deien no t'anjuntes amb estos que són uns hippies, no t'ajuntes amb indepes que volen utilitzar la CNT per arribar al poder, per sort no els vaig fer cas i m'he trobat grates sorpreses i molta gent amb la que compartir coses més enllà de no pensar exactament igual.
Ah per cert, aquesta frase, l'acabo de rellegir: A més una de les peculiaritat de l’anarquisme és l’aposta per la coherència entre les finalitats que es persegueixen i les tàctiques que s’utilitzen. Podríem dir que els anarquistes no comparteixen la idea de que “els fins justifiquen els medis”.
Si?, de debó?, no sabía que els anarquistes aspiressin/m a una societat en guerra, on els que pensen o defenen als que pensen diferent a tu havien de ser disparats i on es tiressin bombes als teatres, pensava, que justament els anarquistes durant la guerra civil pensaven que la fí justificava els mitjans, ah no, o es que pot ser, resulta que tots els que van dur a terme actes amb explosius o armes a finals de segle XIX o principis del XX no eren anarquistes, podrieu fer un altre text sobre això i apuntar-los a la llista dels que no poden dir-se llibertaris.
Ah per cert, si els primers escrits que feu, en el moment en el que estem, en vers d'aportar quelcom nou, de tractar d'abordar el moment en el que estem, cap on hem de caminar, en ver de tractar de dir-nos amb qui no podem fer-ho, anem malament.
Sort, amb el projecte, jo pense que ens aniria bé un punt de referència per a l'anarquisme, però pot ser tenim massa rancúnies i massa poques idees.
Ara segurament desmontareu tots els meus arguments i amb raó, i això m'alegrarà perquè voldrà dir que hi ha gent critica i que es para a pensar i que té capacitat d'escollir, que no cal que ningú li digui on no ha d'anar.
Ens veiem als carrers i espere que com en altres ocasions hi hagi penya de CGT curranseu al nostre costat.
*Perdoneu si el tó en algún moment es insultant, a internet tot és més raro. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per Retorn als anys 90 |
06 jun 2012
|
Tracteu els joves com si fóssin imbècils, molts joves que estan a la CGT ja saben que aquesta es presenta a eleccions sindicals i rep subvencions,però tot i això pensen que és la millor opció sindical o el sindicat de CGT del seu poble segueix unes línies d'actuació llibertàries, com per exemple Berga.
La millor manera de demostrar que l'anarcosindicalisme és vàlid és amb la pràctica i no dient que els altres són una colla de reformistes i que nosaltres tenim la veritat absoluta. Així penso que ho fan sindicats de la CNT com Cornellà, Premià, Sabadell, Manresa, Barcelona... i prou bé que els hi va en els últims temps.
Salut i anarcosindicalisme.
Sense subvencions, ni alliberats, ni comitès. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per lo 1o que hace todo buen anarquista |
06 jun 2012
|
insultar a cualquier grupo o persona con la que pudiera colaborar para acabar con el capitalismo, no sea que fuera a tener alguna posibilidad de acabar con él.
Así podremos seguir llorando toda la vida |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per A |
06 jun 2012
|
|
Los de arriba sois todos una colla de reformistas. Viva la FIJA |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per Good bye taliban |
06 jun 2012
|
|
Aquests ayatolahs de Mataró encara no han entès que el Moviment Llibertari ja no és solament la CNT-FAI-FIJL, sinó que hi han nombrosos col·lectius i grups llibertaris. La CGT no és anarcosindicalista, però si que hi han llibertaris/es en el seu si, no crec que aquesta sigui la millor manera d'unir esforços amb ells. També ens hauríem de preguntar perquè estan a la CGT i no al CNT, o altres. El talibanisme no ajuda a enfortir els llaços entre llibertaris/es, sinó el contrari... |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per Ave Madia Putisima... |
06 jun 2012
|
Dios mio... la iglesia de Roma vuelve con vigor renovado tras la contrarreforma de san ignacio de loyola, sin arrepentirse de sus aberraciones, ni del papado de los borgia, ni de la inquisision, ni de la cruzada de los niños, ni denunciar el concordato de 1979, que les garantizaba (gracias al veredicto de unos jueces fascistas) el monopolio de la siglas, el sello de goma, la pasta del patrimonio historico y la exclusividad para consagrar sacerdotes!!
pues nada, majetes, venid al IMC BCN a satanizar a la CGT, a declarar 'anatema' lo que no comprendais (vease 15M), a predicar en el desierto, a enviar misioneros a ver si captais algunos negritos y a rezar el rosario... del alba!
Seguro que algo queda en la casa del señor... |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per pa mear y no echar gota |
06 jun 2012
|
Em sembla que aquí qui va despistat i necessita que li expliquin quatre coses de res que han passat durant els darrers, no sé, trenta anys? sou vosaltres.
O integreu la diversitat de discursos i pràctiques anarquistes que s'escapen del monòlit FIJL-CNT-FAI (que existeixen i són vàlides, i si ho negueu ja sí que apaga y vámonos) o seguireu com sempre: captant adolescents que als dos o tres anys fugiran fastiguejats. Em sembla trist resignar-se a exercir el paper d'escola tediosa i avorrida. I molt poc llibertari, d'altra banda. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per tot això ve de més lluny del que alguns podrien pensar |
06 jun 2012
|
Primer de tot el text comença amb una fal·làcia que, en part sino totalment, explica el vostre dogmatisme: efectivament el mot "llibertari" està més a prop del què dieu que NO és que del que afirmeu, doncs sino significaria dir que "moviment llibertari" és sinònim de "moviment anarquista" el qual no és cert doncs com sabeu l'anarcosindicalisme forma el gruix del primer i no tots els seus membres son anarquistes. Per altra banda, i això és una opinió personal, la CGT si que és, al meu entendre i sense formar-ne part, anarcosindicalista, i alguns em direu "no ho és perquè la doctrina diu tal, i Rudolf Rocker va dir qual" però una ideologia és la teoria u la praxis i quan la primera esdevé la segona comencen els problemes: Totes les ideologies son contradictòries al meu entendre (el marxisme i el leninisme es contradiuen en varis punts): en el cas de l'anarcosindicalisme la fusió d'anarquisme i sindicalisme és problemàtica i, en la pràctica que no en la teoria, s'han produït estiraments en un o altra sentit: hi ha qui des del primer moment optava més pel sindicalisme (Salvador seguí estava a favor dels "comités paritaris" que serien com els "comités d'empresa" d'avui, els del "Manifest dels Trenta" eren bastant reformistes, Angel pestaña va fundar el Partit Sindicalista etc.) i altres que optaven més per l'anarquisme (insurreccionalisme de la FAI als anys vint). Per tant avui, al meu entendre, el que passa es que la CGT, sense deixar de ser anarcosindicalista, es més sindicalista que anarquista (hi ha molts sindicats que son poc ideologitzats i reformistes) i la CNT, sense deixar-ho de ser també, és més anarquista que sindicalista (en molts casos, encara que es vulgui negar, actua més com un grup ideológic-polític que com un sindicat). El problema, i la virtut, és que l'anarcosindicat no és ni un sindicat ni una organització anarquista, sinó que en la teoria, és les dues coses a la vegada. Malgrat això considero aquesta tensió saludable i personalment segueixo definint-me com a anarcosindicalista. La mateixa intencionalitat del text demostra el que dic: un grup d'afinitat anarquista critica un anarcosindicat, tot en base a l'anarquisme específic, però és que l'anarcosindicalisme no és "l'aplicació de les idees anarquistes al món del treball" com han dit alguns sino la fusió històrica entre l'anarquisme de Bakunin i el sindicalisme revolucionari de Sorel teoritzada per Rocker.
Per altra banda. considero que aquesta crítica hauria de provenir més aviat de la mateixa CNT, un grup d'afinitat hauria de dedicar-se a altres qüestions, però bé ... |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per jon |
06 jun 2012
|
"Amb el temps la CNT va posar una demanda judicial a la CNT-"
jajajajajaja! |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per xD |
06 jun 2012
|
Aquest comunicat és
1.INÚTIL: Perquè qualsevol persona que conegui la CGT coneixerà la CNT i, per tant, sabrà en que es diferencien (a la mateixa plana de la CNT hi ha una explicació (http://www.cnt.es/faq#cntcgt).
2.PATÈTIC: Perquè que un dels primers comunicats sigui per llençar merda fa pena.
Ja se sap quines son les diferencies entre CNT i CGT. Si la gent jove va despistada és més aviat per tota la merda que es tira d'una banda a l'altra. Que no saps on ficar-te no sigui que després decideixis canviar-te i amb la de mal rotllos que hi ha gairebé que millor que no.
-------------------------------
Ara bé, entenc que és normal que vogueu marcar quina és la distinció que us empeny a organitzar-vos a part d'altres organitzacions. Però no fa falta aquest atac tant mesquí.
Més feina de debò i menys comunicats. I seguiu endavant tot i les crítiques, que avui en dia fa falta quant més moviment millor. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per :) |
06 jun 2012
|
Vaya comunicado tan innecesario, poca faena.
La CNT, según sus acuerdos, es totalmente independiente y sus acuerdos los toman sus afiliados, por lo que no se a que vienen estos grupos a hacerle propaganda y a decir que son o dejan de ser. La CNT no necesita la dirección, tutelaje ni aprobación de nadie, por muy anarquista que se autocalifique.
Lástima por el sindicato de Mataró y la faena que podrían hacer en beneficio de los trabajadores de esa ciudad, que no dudo en que muchos se organizarían sindicalmente. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per pffff |
06 jun 2012
|
|
A més tant queixar-nos dels indepes i el primer i ben gros el nom de l'organització... |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per cenetista |
06 jun 2012
|
|
La FIJL no és cap corretja de transmissió de CNT, més aviat és una llosa pel sindicat amb actituds estérils com aquesta. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per jon |
06 jun 2012
|
|
"Pero el burócrata cenetista necesita una interpretación espiritual de esa función. Su sindicalismo nada tiene que ver con el sindicalismo profano de los estalinistas y socialdemócratas. Sin embargo, lo que hace la cnt no es más que lo que hacen sin frases ccoo, csut, uso o ugt. Nunca le pasará por la mente que no hay otro tipo de sindicalismo que el que hay ¿son culpables ccoo o ugt por no embellecer literariamente su práctica? Los cenetistas dejan la realidad tal como está y alteran simplemente su expresión. Y como buenos burócratas no critican una práctica reaccionaria, el sindicalismo; critican la falta de ideología de esa práctica, censurando a los burócratas de las otras centrales por ser como son, por expresar su propio ser sin cubrirlo" |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per anarcosindicalista |
07 jun 2012
|
Ah ! ja ho he entès ! Que quan els sindicats no plantejen una alternativa sistèmica es perquè son uns reformistes-leninistes que reprodieixen la vella divisió política/societat però quan intenten no fer-ho llavors es que "volen recubrir d'ideologia la mateixa pràctica"
Quins campions de la demagògia aquest consellistes ... |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per jon |
07 jun 2012
|
"Amb el temps la CNT va posar una demanda judicial a la CNT-"
jajajajajaja!
repasa tu historia y atrevete a hablarme de demagogia, anarkistas en un juzgado por volutad propia, como niñxs peleando por el caramelo |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per cenetista aragonés |
07 jun 2012
|
|
Muchos afiliados de la CNT nos tomamos con humor estos escritos. Gracias, pero preferimos que nos dejéis en paz. La cnt tiene una condena bíblica y son las 7 plagas, cuando nos quitamos una aparece otra, (punkis,insurreccionalistas, talibanes, fijl..) pero estamos tranquilos, ya solo nos quedan 2 ó 3 plagas por superar y volveremos a ser un Sindicato, bueno, ya lo somos en la mayoría de las localidades. |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per jon |
07 jun 2012
|
|
si la cnt tiene sus plagas lxs demas igual tambien tenemos las nuestras, posiblemente superen ya las 7, pero tienes razon vamos a reir ke es mas saludable |
|
Re: Guia breu sobre la CGT per a joves despistats
|
|
per anarquista |
07 jun 2012
|
|
Que me devuelvan mi dinero, yo no sabía que Verdugo controlaba el sindicato!! |
|
|
