|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Dues postures inamovibles i una Botxina
|
|
|
per Antoni Ferret |
04 jun 2012
|
|
|
La senyora Merkel i el senyor Rajoy, com a representatius de dos grups de govern d’Alemanya i d’Espanya, mantenen dues posicions numantines dignes de millor causa. Una és: «no hi haurà finançament directe als bancs, per part del BCE». L’altra és: «Espanya no demanarà el rescat europeu». I així estan...
Tan senzill i ple de seny que seria que el BCE (Banc Central Europeu) ajudés tots els bancs d’Europa amb dificultats! En comptes que ho hagués de fer el Govern de cada país, a costa del deute públic, o sigui a càrrec de tots els ciutadans. Una cosa que es resolgués entre bancs... És clar que aleshores es produiria una inflació (més diners circulants) i, per tant, una devaluació de l’euro. Però si hi ha alguna situació de quasi fallida en alguns bancs, una devaluació de la moneda seria una solució raonable.
Doncs NO. El Govern alemany, per mediació de la senyora Merkel, diu NO! Primer de tot l’estabilitat monetària! Encara que s’hagi de perjudicar la vida de les classes populars.
Cal tenir en compte que aquest Govern, format per un partit (CDU, Democràcia Cristiana) que, presumptament, perdrà les eleccions de l’any que ve, no té massa futur, però, mentre governi, dirà NO.
A l’altre costat, el senyor Rajoy, representant d’un Govern espanyol de dretes i «nacionalista espanyol» diu «no demanarem el rescat europeu». Espanya té un problema amb els seus bancs (sobretot un, Bankia), i necessita una solució. Aquesta solució hauria de ser europea. Si constituïm una comunitat econòmica... doncs caldria que la solució vingués per aquí. I el Govern alemany ho sap. Però el Govern alemany prefereix que Espanya se sotmeti a un pla general de rescat. I el Govern espanyol diu NO.
Però, què representaria aquest pla de rescat? No ho sabem (aquestes coses no es diuen, i quan es diuen es diuen de manera que no s’entenguin). Però vist el cas de Grècia o de Portugal, és una cosa «cruel». Hi ha hagut una filtració: «300.000 milions a tornar en tres anys».
¿Algú es pot, o es vol, imaginar tornar 100.000 milions d’euros cada any durant tres anys? Si això es resolgués a base de posar un gran pla d’impostos especials als més rics, encara. Però si, amb aquest Govern, es tirés per retallar encara més els drets socials, podria ser horrorós...
La senyora Merkel, com a portaveu del Govern alemany, es mereix el títol de Botxina. Tots desitgem la irrupció de les dones al món de la política perquè la humanitzin. Però aquest no és pas el cas...
Antoni Ferret |
This work is in the public domain |
