|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'alliberament dels pobles
|
|
|
per Assemblea de Nules |
25 mai 2012
|
|
El debat sobre l'alliberament dels pobles i l'anarquisme, degut a les diferents realitats culturals que vivim dins l'Estat espanyol, torna a aparèixer contínuament en els nostres mitjans i converses. Amb este article intentarem fer una definició de termes i explicar perquè creiem que l'anarquisme no només busca l'alliberament dels pobles sinó que és potser una de les poques solucions que trobem per aconseguir que tots els pobles siguin lliures. |
|
Per començar, i sense entrar en profunditat en les arrels del nacionalisme (ideologia per cert, amb menys d’un parell de segles d'antiguitat) cal definir els conceptes que fem servir. En ocasions veiem com col·lectius anomenats revolucionaris, fins i tot llibertaris, fan servir el terme “alliberament nacional”. Nosaltres preferim fer servir el terme “poble” abans que “nació” per les connotacions que esta paraula implica. La paraula nació no pot entendre's sense pensar en la relació amb l'Estat-nació modern. Anomenem normalment “nació” bé a la cultura present a dins d'un Estat, bé al conjunt de persones que, sense tenir Estat propi per empresonar la seua cultura, volen crear-ne un i separar-se d’aquell que actualment els oprimeix. El nacionalisme ha demostrat ser una ideologia lligada a l'estatisme en tot moment, i així queda constatat quan veiem que les seues reivindicacions solen basar-se en aconseguir un Estat propi. Els Estats, per la seua banda, compleixen la seua tasca normalitzadora i homogeneïtzadora del que pretenen que sigui la seua “nació”. Així ho veiem, per exemple, en els casos propers dels Estats espanyol i francès. Per tant, i no trobant precedents que demostrin el contrari, podem dir que el nacionalisme intenta eliminar la diferencia i edificar unes fronteres on construir la seua idea nacional. Malgrat no tenir totes les competències necessàries, l'actuació de la Generalitat de Catalunya ens pot mostrar el principi de com podria ser un Estat català si este s'arribés a aconseguir, cosa bastant probable perquè com diu Miquel Amorós “l'Estat està perdent progressivament poder davant el poder del mercat”1 i així es reduiria una part de la conflictivitat social que hi ha al Principat. És per este motiu que preferim parlar de pobles (o cultures, comunitats, persones, etc.), ja que no creiem en esta homogeneïtzació, en este intent de fer veure que tots som una unitat forçada i que necessitem imposar-nos unes fronteres pròpies. Les fronteres, és a dir, les delimitacions que marquen on acaba el monopoli de la violència d'un Estat i comença el de l'altre, són un exemple ben clar de l'autoritarisme que suposa creure's capaç de poder dividir el planeta, impedir la llibertat de moviment a les persones i crear este pensament binari forçat: ells (els de l'altra banda) i nosaltres2. El lliure federalisme llibertari no coneix estes fronteres perquè no necessita crear-les, doncs “els territoris anarquistes són constituïts per aquelles persones que per afinitat decideixen construir-los al marge i en rebuig a qualsevol institució de poder, sigui l'Estat, la família o d'altres exponents passats [...] sense necessitat de basar-se o justificar-se en la diferenciació amb elements externs”3. El discurs del nacionalisme català, fins i tot el d'esquerres, es basa principalment en esta diferenciació lingüística junt a la situació de minorització que pateix la llengua catalana. Si bé en la qüestió lingüística creiem que el discurs és del tot acceptable –doncs la nostra llengua ha sigut minoritzada i gairebé eliminada per esta homogeneïtzació estatal de què parlàvem abans– no considerem que sigui prou per argumentar un discurs. Per a nosaltres, l'alliberament del poble català (o dels pobles catalans), també ha de tenir relació amb els lligams de solidaritat, els espais de proximitat, la defensa conjunta del territori i la necessitat de crear una xarxa econòmica més propera davant les desastroses conseqüències econòmiques, humanes i ecològiques del capitalisme global.
Este alliberament, però, no s'ha de construir sobre la base de la imposició sinó del respecte, del saber acceptar la diversitat i la no infinitud de les coses, deixant de banda la uniformització que vol el nacionalisme. La cultura, tanmateix, és un fet canviant i no etern. És clar que és important la nostra història, el nostre passat i els coneixements tradicionals que la especialització i el capitalisme ens han fet perdre, així com ho és el futur de la nostra cultura, però sobretot el que importa som nosaltres, les persones, ací i ara, i poder reivindicar tot allò que tinguem necessitat. La reivindicació de la llibertat d'un poble no pot estar estancada en la reivindicació d'un passat històric, de l'enaltiment d'una simbologia feudal o de determinats cabdills. Cóm pot ser que des de sectors de l'anomenada Esquerra Independentista s'estigui celebrant tal bajanada com el centenari del naixement de l'imperialista i assassí Jaume I?
Un altre problema del nacionalisme és que es tracta d'una ideologia interclassista de la que és molt fàcil sentir-se partícip i que, per tant, és molt fàcil de reconduir cap a interessos partidistes i econòmics de les elits aprofitant-se’n este sentiment comú. Una mostra d'això la tenim cada any en veure desfilar en processó durant la Diada de Catalunya, l’11 de setembre, tots els sectors de la societat (des de partits espanyols fins a grups llibertaris). El nacionalisme és, per tant, tan interclassista com ho pot ser el feminisme (tot i que més difícilment el discurs antipatriarcal que ja van assumint alguns partits polítics). Encara que potser no és l'autor més indicat (pel seu conegut racisme antieslau i el seu amor per un món industrial i homogeni), una frase de Marx il·lustra bé això: “Perquè els pobles puguin unificar realment els seus interessos, els seus interessos hauran de ser comuns. Perquè els seus interessos puguin ser comuns, cal abolir les actuals relacions de propietat perquè condicionen l'explotació dels pobles entre ells [...] La victòria del proletariat sobre la burgesia és, al mateix temps, la victòria sobre els conflictes nacionals”4. No obstant, com ja hem dit abans, la causa d'opressió dels pobles va més enllà de l'opressió cultural. També l'opressió econòmica (basada en la propietat), l'opressió patriarcal i l'opressió estatal són fets que no ens permeten alliberar-nos completament. Un Estat-nació no pot resoldre cap d'estos conflictes. L'opressió cultural no només no desapareix sinó que es veu augmentada per la homogeneïtzació. L'opressió econòmica i estatal no es pot resoldre amb un Estat-nació, doncs no elimina la propietat i crea una sèrie de jerarquies estatals no productives. I per últim, l'opressió patriarcal seguirà existint mentre existeixi una dominació jeràrquica de la societat i una concepció dominadora de la vida (com ho són els Estats), doncs “la societat patriarcal la fem tots i totes, no és quelcom exterior a nosaltres sinó que les institucions descansen en els individus que hem sigut formats per a l'obediència a l'autoritat i per entendre els bens, la terra i les persones com a possessions”5.
Pel que fa al moviment llibertari també trobem la problemàtica del que alguns anomenen “espanyolisme”, terme despectiu que recrimina que alguns col·lectius es deixin portar per esta dinàmica homogeneïtzadora de l'Estat espanyol. Segurament, este terme no toca utilitzar-ho ja que no creiem que sigui una cosa intencionada sinó un desinterès per estos temes. També trobem que amb la coordinació de col·lectius o sindicats apareix sempre l'espectre de la coordinació estatal (o ibèrica en terme eufemístic), que representa l'acceptació de les fronteres que ens imposa l'Estat espanyol. Això és justificat amb l'excusa de la proximitat, que en el nostre cas és totalment falsa perque tenim molt més a prop la Catalunya Nord, Tolosa o Marsella que no pas Huelva o Vigo. Una altra excusa és la del marc legal en que ens movem, que pot ser veritat en alguns casos, però la Generalitat per exemple té prou autonomia com per modificar este marc legal (com ara la Llei d'Educació de Catalunya). Estes coordinacions suposen també una homogeneïtzació lingüística, doncs la llengua vehicular de les mateixes és generalment el castellà, sense establir-se propostes alternatives. El problema en les organitzacions llibertàries potser ha sorgit pel desinterès per este tema i no per voluntat de construir la nació espanyola, però està clar que també és un fet en continu debat i que es ve teoritzant des del mateix Bakunin, el qual ja demanava la llibertat dels pobles (de tots), i Kropotkin, qui tenia un concepte molt més federal que acabava amb la imposició de fronteres. Si no volem caure en la contradicció que suposa realitzar una solidaritat antiimperialista amb pobles com els maputxes, zapatistes, saharians o palestins, però deixant de banda les diferents realitats a dins d'este Estat, haurem de continuar treballant per destruir les nostres fronteres i poder així defensar la terra.
Cosimo Piovasco di Rondò
1 Amoròs, M. El partit de l'Estat.
2 Revista Anarco-territoris nº1.
3 Revista Anarco-territoris nº3.
4 Marx, K., Engels, F. Els nacionalismes contra el proletariat.
5 Rodrigañez, C. El asalto al Hades. |
Mira també:
http://www.assembleadenules.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per geeky |
26 mai 2012
|
|
"diferents realitats culturals", ups... jo veig la mateixa, al menys a tota europa. i crec que ja fa temps que s'ha possat sota anàlisi critica aquesta parauleta.. |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per diferents realitats |
26 mai 2012
|
|
Molta "acampada sol" i molta polla, però han hagut de ser una colla de bascos i catalans els que vagin a dir-li "filla de puta" a la asquerosa de la aguirre a la cara. |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per diferents realitats, la mateixa tonteria |
26 mai 2012
|
|
ara es veu que són els primers ha ficar-se amb l'Aguirre ... |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per per geeky |
26 mai 2012
|
|
la mateix realitat cultural a tota europa? a què et refereixes concretament? Podries facilitar una mica d'informació? Gràcies! |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per també per geeky |
26 mai 2012
|
primer. pots definir cultura?
segon. evidentment, als Càrpats tenen una cultura totalment anàloga a la de l'Alguer... Visca la Identitat i l'Europa Blanca [sic] |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per oPUS |
26 mai 2012
|
sempre us referiu als mateixos textos de Marx?
Altres marxistes han escrit sobre la qüestió nacional, potser més llatinoamericans (van penjar un llibre a LaHaine.org, però també alguns "occidentals". |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per By David Roig |
26 mai 2012
|
[Vídeo] Pitada con sonido de fondo real en la final de Copa Athletic-Barça
http://www.lahaine.org/index.php?p=61865 |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per jon |
26 mai 2012
|
buen texto,pero no me gusta unir nacion y estado,eso es cosa de los estatistas o estatalistas,para mi nacion va unido a donde has nacido no a estado,por lo tanto me considero nacionalista o patriota aunke son terminos ke no me gusta usar por sus connotaciones negativas,asi hablo de pueblo vasco (o mejor aun marcando la descentralizacion hablar de pueblos vascos) y no de nacion vasca
el estado es una abstraccion la patria es natural
INDEPENDENTZIA! (sin fronteras ni estado,claro) |
|
Re: L'alliberament dels pobles
|
|
per commol? |
27 mai 2012
|
|
Cóm pot ser que des de sectors de l'anomenada Esquerra Independentista s'estigui celebrant tal bajanada com el centenari del naixement de l'imperialista i assassí Jaume I? centenari del naixement? si que és jove el col·lega!! |
|
|
