Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30        

Accions per a Avui
18:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Austeritat, creixement i combat d’idees. Notes de Brusel·les
22 mai 2012
Al fil de la crisi i del malestar popular que castiga tots els governs europeus, ha començat a aparèixer una nova possibilitat per a les esquerres europees
Començà a Dinamarca i Eslovàquia, i ha seguit amb la victòria d’Hollande a França i dels socialdemòcrates a Renània del Nord – Westfàlia, el land alemany més poblat, amb 18 milions d’habitants. És possible que el 2013 aquesta tendència prossegueixi en les eleccions alemanyes i italianes.

Aquesta situació planteja una constatació i un interrogant. La constatació és que s’està obrint, germinalment, un nou cicle d’oportunitats per a l’esquerra. L’interrogant és el següent: les esquerres, i en primer terme els partits socialistes, tindran uns plantejaments que permetin obtenir resultats, assegurar en el temps aquest canvi de tendència, aconseguir una sortida positiva de la greu crisi actual?

A mi em sembla que això planteja un repte que no és sols de programa i de govern, sinó que és també, fonamentalment, un repte cultural, de combat d’idees. Diria que aquest aspecte serà finalment el decisiu.

En aquest sentit, la prioritat de l’esquerra hauria de ser llançar i debatre idees, trobar llenguatges, proposar respostes que incideixin en la cultura difusa de masses, impulsar plantejaments que s’adeqüin a l’esperit del temps, al malestar dels pobles europeus, a la percepció de masses de la crisi i de les seves possibles sortides, negatives o positives.

En aquest darrer període, la gent ha fet uns cursets accelerats sobre dues matèries:

1) sobre l’actual capitalisme financer i els seus efectes desastrosos. Termes com “prima de risc”, “deute sobirà” o “Ibex 35” han passat a ser habituals en multitud de converses, cosa que no succeïa en el passat immediat. La gent constata amb angoixa el domini dels “mercats” sobre uns governs febles i quasi impotents, s’escandalitza amb l’obscena desproporció entre els emoluments dels caps de les grans empreses financeres, i el conjunt dels assalariats, etc.

2) sobre la importància decisiva de la qüestió “Europa” en relació a la crisi. El debat Hollande-Sarkozy va ser retransmès en directe per TV3 i TVE i seguit per molta gent, conscient que no sols afectava a França sinó també a nosaltres. El debat sobre “austeritat i creixement” ocupa les converses i alimenta l’esperança que el model “Merkozy” sigui substituït per uns nous enfocaments abans que l’agreujament de la crisi sigui inel.luctable, etc.

Però no serà suficient una resposta que es limiti a proposar uns programes de “creixement” enfront de les polítiques d’”austeritat i penitència” que la dreta proposa i imposa. Es tracta d’una condició necessària però no suficient. Els socialistes s’han centrat, i és lògic, en aquest terreny de les alternatives de recuperació (vegi’s, per exemple, el document “Una estratègia per al creixement i l’ocupació a Europa“ del Grup socialista en el Parlament europeu, que és un bon paper).

Perquè, per seriosos i eficients que siguin aquests programes de creixement (i comencen a ser-ho), el més previsible és, en el millor dels casos, un futur de recuperació econòmica lenta i precària, en el que la creació de nous llocs de treball serà difícil, i en el que el manteniment dels drets socials i dels béns i serveis públics sotmès a pressions considerables durant molt de temps. L’esquerra no sols ha de tenir la serietat d’efectuar programes que combinin l’equilibri pressupostari amb estratègies de creixement. Ha de tenir el coratge de proposar alternatives que canviïn les tendències de les nostres societats, que facin prevaldre les nocions de democràcia, solidaritat i igualtat, no sols com a “valors eterns” que es donarien per suposats a l’esquerra, com el valor al soldat, sinó com a impulsores de projectes i solucions concrets i verificables.

És essencial la lluita contra l’individualisme cínic i egoista, contra l’apoteosi del diner, contra la carrera sense fi del consum i del consumisme, contra el risc d’esgotament dels recursos i dels territoris. És essencial l’afirmació de la solidaritat col·lectiva, dels béns i serveis comuns.

I també també la lluita contra la manipulació cultural de masses, allò que Raffaelle Simone descriu com “consum, erosió dels recursos del planeta, transformació del temps lliure en dissipació de l’individu i del medi ambient, l’enviliment de l’activitat intel.lectual, la mediatització portada a l’extrem, la reducció de la vida a espectacle i de l’esfera pública al format mediàtic”.

“Aquell que entre nosaltres es reivindica d’esquerra, si cedeix a aquesta forma de vida, ja ha passat en els fets a la dreta. La paràbola de Strauss-Kahn n’ofereix un emblema extraordinari: què quedava de socialista en aquest home? Els efluvis de la dreta impregnen i arrosseguen amb ells el món de l’esquerra“, afegeix Simone.

Es tracta, finalment, de temes més cabdals que unes dècimes d’increment del PIB, per positives i necessàries que en el moment actual siguin aquestes. Són els temes que formen la part central del projecte històric de l’esquerra. I estan avui sotmesos a un decantament brutal en benefici de la dreta. En aquest terreny, cal una lluita cultural a l’alçada del nostre temps, i es troba a faltar. El laborista britànic Jon Cruddas s’hi referia recentment en una conferència (“La Bona Societat“) que L’Hora ha publicat.

L’estratègia de “rellançar el creixement” s’ha d’inscriure en una perspectiva de transició cap a un nou model cultural i social que sigui construït, abans que no sigui massa tard, a través d’unes opcions polítiques lliurement decidides i acceptades. Naturalment, cap força política d’esquerra que aspiri a guanyar eleccions i a governar no pot proposar l’ascetisme, ni pot limitar-se a invocat la virtut. Però si pot lliurar un combat concret contra la corrupció, la partitocràcia, l’allunyament entre la ciutadania i la política. I pot debatre, proposar i fer prevaldre, des de la pròpia societat i des de les institucions, canvis intel.ligents i necessaris per la qualitat social i cultural de les nostres societats.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Austeritat, creixement i combat d’idees. Notes de Brusel·les
22 mai 2012
Fora sociates d´Indymedia!!
Sou la mateixa escòria que el PP!
Re: Austeritat, creixement i combat d’idees. Notes de Brusel·les
22 mai 2012
PSOE= PP=CIU=ERC=ICV..
No cal que intenteu menjar-nos el cap amb la vostra merda..

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more