|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Una victòria ronyosa
|
|
|
per Antoni Ferret |
17 mai 2012
|
|
|
Una victòria ronyosa és aquella que s’aconsegueix amb uns mitjans poc clars, que, encara que no es pugui assegurar que siguin il•legals, tampoc es pot assegurar que ho siguin, lo qual ja és prou indicatiu que no és una cosa neta.
Aquest és el cas de la nova direcció del PSUC viu, que ha aconseguit la seva imposició en el partit amb mitjans barroers. Sobretot amb un mitjà, ja repetit i «patentat», segons sembla, que consisteix a: 1) deixar que es presenti un document, es discuteixi, s’esmeni, etc.; 2) després, a ultimíssima hora, presentar-ne, subreptíciament, un altre, sense temps que ningú el pugui llegir; 3) llavors, fer-lo aprovar amb braços de fusta. Una cosa poc neta, i ja practicada dues vegades. Amén d’altres irregularitats.
Una de les coses més sensibles en tot aquest procés és el paper galdós fet per la Joventut, que ha col•laborat cegament en l’assalt al poder.
I tot això, per què? Un suposaria que és que es volia «dinamitzar» el partit. Potser radicalitzar-lo. I per això calia prendre el control de la direcció fos com fos...
Però, oh sorpresa!, què s’ha fet en uns 4 mesos en la direcció? S’ha fet... «un» míting... Al mes de febrer, en un local del carrer Viladomat. Però un míting defectuós. Defectuós perquè no s’hi va exposar cap solució, només crítiques. O sigui «mig míting», com si diguéssim. I també perquè s’hi va fer un ús desmesurat del castellà.
Jo vaig criticar en un articlet aquestes manques, del míting. Però l’articlet no va ser publicat, amb la qual cosa es va practicar la censura. Mala cosa per a una nova direcció.
Vejam si ara es publica aquest nou articlet.
Antoni Ferret |
This work is in the public domain |
|
Re: Una victòria ronyosa
|
|
per Fantasmes |
17 mai 2012
|
|
El PSUC viu està ple de morts |
|
Re: Una victòria ronyosa
|
|
per proletari |
17 mai 2012
|
|
sobretot del PCE. Però la FAI també... |
|
Re: Una victòria ronyosa
|
|
per comuner |
18 mai 2012
|
Devant del panorama actual, amb organitzacions que una vegada i un altre han demostrat que ja no funcionen, i que estan copades per gent que no les vol fer funcionar de cap manera, mes enlla de fer-se una capilleta des-de la que excercir el seu virtual i insignificant poder(que no pasa de patejar-se els pocs recursos economics dels militants, repartint-se mini dietes i algun petit sou d'alliberat, i repetir mantres sectaris),es temps de reorganitzar-se fora d'aquestes rovellades eines que han deixat de ser utils, per convertir-se en un feixuc llast, que impossibilita creixer i avançar en la direccio que necesita la societat per progresar. Com podem parlar de canviar el mon, si no som capaços d'organitzar-nos entre nosaltres i de canviar la realitat que ens envolta.
Posem tota la energia on serveixi per alguna cosa de veritat i deixem d'alimentar eines de cartro pedra. |
