Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí
Que caiguen més tanques, que ningú ens pare
13 mai 2012
València pren per la força la Plaça de l'Ajuntament
Que caiguen més tanques, que ningú ens pare

Ahir ens vam tornar a veure en els carrers. Com fa un any, com hem estant fent a les places, com vam fer en la Primavera Valenciana. Els carrers del centre tornaven a ser nostres, i aquesta vegada o vam fer de manera contundent. Al pas de la manifestació es podia veure bancs, multinacionals i edificis institucionals com el TSJV atacats per ous, cartells i pintades que assenyalaven qui són l'enemic a combatre.

Ahir quan vam aplegar a la Plaça de l'Ajuntament vam tornar a perdre la por, vam tornar a desbordar les seues expectatives, fent prevaldre la nostra força col•lectiva per damunt de prohibicions i normes estúpides. Els de sempre, i com sempre, van intentar controlar la protesta i acotar-la als límits negociats (imposats) per les institucions, però es van quedar a soles amb els seu discurs mentre la gent prenia per la força i tornava fer seua la Plaça. Un altra vegada vam prendre el control de les nostres vides i per això cridarem “Revolució, revolució”.

L'estratègia política i policial va ser tota una sorpresa ja que en cap moment van intervindre a pesar de que s'estava desmuntant tot un símbol de poder en València, una mascletà. Tot i així li vam retornar a la policia cada desnonament, fent-los fora de la Plaça capbaix i ocupant-la de nou.

El problema és que la confusió i la por van donar a lloc a afirmacions de tot tipus. Però no siguem infantils ni paranoics, la mascletà no era una farsa, (recordem que un petard li va rebentar la mà a un fotògraf) ni tampoc era una estratègia perfectament controlada per a criminalitzar-nos. La mascletà era un vacil•le, un fatxenderia com a les que ens té acostumats Rita Barberà, acostumada a unes protestes passives que són les majoritàries en aquesta ciutat podrida. I per això més que mai, ens tenim que sentir orgullosos i orgulloses; vam desbordar els seus esquemes, vam prendre la iniciativa de desobeir col•lectivament i vam tornar a demostrar que quan volem som imparables.

Que no ens enganyen, ni ens lleven el mèrit. El Poder és dur, però no omnipresent ni ho té tot controlat. Si ens votem els esquemes i passem a l'acció som més forts i aquesta té que ser la línia que marque el nostre camí: la subversió de les seues normes, el carrer com a espai de trobada i de lluita i l'acció directa com a forma d'alliberament. Ja està bé de pensar-nos els dèbils, nosaltres tenim la força i podem fer-los retrocedir.

Aquesta matinada han desallotjat la Plaça aprofitant que ja no quedava molta gent. Lluny del debat de si una Acampada és positiva o negativa en el que tenim que estar d'acord és en que Ells no ens volen als carrers, molestem i per això hui més que mai tenim que tornar a les places.

Som una imatge de futur! Els carrers són nostres!

http://www.youtube.com/watch?v=U1Zs504AA0I&feature=related

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Que caiguen més tanques, que ningú ens pare
13 mai 2012
Joder ta lleno debanderas de ESPAÑA.
Re: Que caiguen més tanques, que ningú ens pare
13 mai 2012
Ja se sap que els republicans espanyols són "no-nacionalistas".
Re: Que caiguen més tanques, que ningú ens pare
13 mai 2012
Per a Ciudadano: ...són "no-nacionalistas" valencians, catalans.Però sí "nacionalistas"
espanyols!!!
Re: Que caiguen més tanques, que ningú ens pare
13 mai 2012
ke susto me diste,pense ke eran españolas, españolas,sin la franja morada

aunke bueno,republicano en el pasado capitalista verde del futuro,verde de dinero no de ecologico
Re: Que caiguen més tanques, que ningú ens pare
13 mai 2012
una acció conduntent a valència, una mani més combativa que la de barcelona, i l'únic del que es parla es de les putes banderetes.

Ànims valencianes!
Que el País Valencià torni a ser terra de revoltes!
Re: Que caiguen més tanques, que ningú ens pare
14 mai 2012
Seguirem tombant les barreres que ens fiquen per davant, siguen fisiques o simboliques. El Poder posa els limits, nosaltres hem de desbordarlos!
La lluita no es un joc, ni la solidaritat una simple consigna! Avant totes!
Sindicato Sindicat