Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
Defensem la nostra història
per @@@	11 mai 2012
potenciem la nostra lluita
El senyor Puig té raó: el dia 29 de Març hi va haver dues vagues: una normal i esperada, i una altra salvatge i descontrolada. D'una banda, les protestes ritualitzades amb els caps sindicals pactistes i venuts. I de l'altra, la realitat del carrer, de les assemblees de base, de les barricades que ja defensen milers de persones. El govern català i l’espanyol parlen dels fets del dia 29 com si fossin obra de grups concrets (abans de 400 persones, ara de 2000). Però les persones que estaven al carrer aquell dia tenen una imatge molt diferent. Una imatge, que segur provoca calfreds als ministres, la patronal i els seus mitjans de comunicació. Aquesta imatge mostra, cada vegada per a més gent, com la Llei deixa de ser el límit que defineix el que es pot i el que no es pot fer. Mostra com l'Estat deixa de poder posar el límit entre el que és socialment possible i el que no ho és. Cada vegada més, per vaguistes i manifestants, la qüestió no és respectar la legalitat, sinó organitzar la lluita de manera més eficaç. Què significa organitzar la lluita de manera més eficaç? Només una cosa: l'atac que patim del Capital i els seus aliats polítics s'ha de fer inviable. Ha de produir per a ells més costos que beneficis, és a dir, més vagues, més piquets, més manifestacions, més carrers tallats, més places i edificis ocupats, més desobediència i més resistència a les forces de seguretat. Davant el saqueig que realitzen sobre les nostres vides, davant els crims dels mercats i dels parlaments: Podem limitar-nos a manifestacions autoritzades i protestes cíviques? Hi ha possibilitats de sortir del desert social que ens imposen respectant la legalitat que construeixen alguns centenars de polítics desacreditats, mentiders i corruptes fins al moll de l’os? Es pot aturar una violació respectant el violador? Evidentment, no es pot. Al maig, desenes de milers de persones van ignorar el dictamen de la Junta Electoral, van ocupar la plaça de Catalunya, i la van defensar quan la policia va intentar desallotjar-la. Al juny, la gent va intentar, i en part va aconseguir, bloquejar el Parlament Català. Des de llavors, dotzenes de desnonaments s'han anul·lat per concentracions dinàmiques, s'han tallat carrers per sabotejar la circulació de la mercaderia capitalista, s'han realitzat manifestacions no autoritzades. En totes aquestes ocasions, la multitud construïa espais fora de la legalitat estatal -una legalitat, que ens empobreix i que ens domina-. A més, s'han creat espais on no domina l'individualisme, el canibalisme del consum i la quotidianitat alienada, sinó la solidaritat, el suport mutu i l'equitat. S’estan plantant les llavors d'una societat paral·lela i antagònica al poder dels governs, els mercats, i els parlaments. El 29M les llavors d'aquesta nova societat van donar un pas més: superar els límits dels sindicats grocs, dels mitjans de comunicació i del seguici polític. Van organitzar piquets, van tallar carrers, i a la tarda, van decidir espontàniament que aquell era el moment d'un primer contraatac contra l'ordre que imposen les màfies econòmiques i polítiques. JA N'HI HA PROU! Era el crit dels milers de persones que van recolzar o van participar en els conflictes amb la policia. Els ministres i molts periodistes es queixen pels bancs trencats i els contenidors cremats. S'ha de ser molt hipòcrita i desvergonyit per cobrar deu o vint mil euros al mes, imposar retallades que deixen hospitals sense quiròfans en nom del deute, i després protestar perquè la gent crema contenidors i trenca el “Corte inglés”! És un atac d'hipocresia sistemàtic i organitzat, una postura de la més profunda i absoluta immoralitat. Sostenen que la revolta és un acte terrorista, que els detinguts han d'anar a la presó més ràpid, i alhora, perdonen als qui han defraudat els "Fons Públics", i legalitzen el blanqueig del capital negre. Podríem dir que ens han declarat la guerra. Seria correcte, encara que no del tot. La mateixa existència del capitalisme i de la seva germana bessona, la democràcia parlamentària, és una declaració constant de guerra contra la societat. Passa que, en alguns períodes històrics, l'evidència d'aquesta guerra es limita als sectors més desafavorits. La impossibilitat d'accedir als recursos econòmics, l'exclusió dels "drets socials" i la limitació o negació de la capacitat d'autodeterminació personal o social, han estat formes de violència viscudes històricament per molts col·lectius. Els més nou, és que ara aquesta violència es generalitza i envaeix la vida cada vegada de més gent. Capitalisme i democràcia parlamentària significa guerra constant. En aquest sentit, els conflictes als carrers de Barcelona, ​​Atenes o Frankfurt són nous, però també són els de sempre. Què vol dir això? Que segueixen la tradició històrica que han marcat els moviments obrers, socials i revolucionaris del segle XIX i XX. Les Barricades als carrers de les ciutats d'Europa i del món, són les mateixes que les Barricades de la Comuna de París de 1871, les de les revolucions obreres europees després de la Primera Guerra Mundial, les de la revolució social a Catalunya i Aragó de 1936 o de les ciutats italianes en els anys 70. Ens atrevim a dir que ens provoca orgull el fet d’actualitzar i pertànyer a aquesta tradició històrica. Davant d'un món on tot val si és per guanyar diners i trepitjar als altres, i davant el canibalisme dominant, ens col·loquem al costat d'aquelles persones que sempre han desitjat una manera diferent d'organitzar la vida, de produir els béns, de relacionar-se amb els altres. Tenim del desig de lluitar per una consciència social i una vida més solidària i igualitària, i també, per una nova ètica. Ens poden condemnar les seves lleis. El que importa no és el judici de les seves lleis sinó el judici de la Història. I aquest judici ja el vam guanyar, ja l’hem guanyat. Per la revolució social! Per la Llibertat! Assemblea llibertària de companys i companyes que van participar en la jornada del 29m.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more