|
|
|
Notícies :: @rtivisme : xarxa i llibertat : altres temes : sense clasificar |
|
De l'assistència a la resistència
|
|
|
per Anònim |
23 abr 2012
|
|
L’estat del benestar, tal i com el coneixem, només es pot mantenir condemnant a tres quartes parts del planeta a la misèria; cal provocar el malestar i responsabilitzar-nos de la infàmia a tots i totes aquelles que permetem l’estat actual de les coses. |
Cal un gest. Cal adonar-nos del lloc que prenem i veure que cap acció quotidiana és, avui en dia, innòcua. No és temps de salvar-nos. No és temps. Tots i totes som culpables en la mesura que no aturem la massacre, en la mesura que no combatem els focus que generen, al nostre entorn més pròxim i al més llunyà, qualsevol tipus d’injustícia. Passar de “salvar a l’altre” a atacar les institucions que perpetuen que no es pugui desenvolupar la seva autonomia; atacar la intromissió i l’espoli. Atacar a l’enemic que dorm al nostre mateix llit, que vesteix la nostra pell. És temps per la gest radical; estem en guerra amb la nostra alteritat, entre allò que ens empeny a acceptar l’absurditat per què, simplement, “funciona” i la nostra necessitat de recuperar el control total de les nostres vides a fi de viure-les plenament. És temps pel malestar per què només sentint-lo, només reconeixent d’on parteix podrem saber cap a on dirigir la nostra ràbia. Ràbia de la vida que ens és negada.
http://difonlaidea.files.wordpress.com/2012/04/resistencia.pdf |
Mira també:
http://difonlaidea.wordpress.com/2012/04/23/de-lassistencia-a-la-resistencia/
http://difonlaidea.files.wordpress.com/2012/04/resistencia.pdf
|
This work is in the public domain |
|
Re: De l'assistència a la resistència
|
|
per kbb |
23 abr 2012
|
LLegint el paràgraf de resum veig la influència de Fukuyama...
Lo que no es pot mantenir sense l'expoli mundial és el nivell de vida del que s'ha anomenat Occident, com ho mostra el fet que l'elevat consumisme característic també -con el els estats del benestar- dels països que s'han sotmès a períodes de neoliberalisme extrem. Aquestà relació, doncs, és errònia,més enllà de la poètica postmo.
En altres paraules, jo no em sento en absolut responsable de la misèria del tercer món. Jo acato la meva condició humil i no vull ser més de lo que sóc. Tot això de que els explotats d'aquí som explotadors del tercer món, pot ser cert en part, però precisament si lluitem per canviar-ho ja no sóm explotadors. D'altra banda, pots optar per disminuïr el consum de carn i peix, mòbils e ordinadors i anar a viure a Palestina; jo ho faria, però no em puc pagar el bitllet d'avió. Coincideixo amb tu en que cal que el contrapoder confronti les institucions burgeses |
|
Re: De l'assistència a la resistència
|
|
per kbb |
23 abr 2012
|
p.d.
Efectivament, però cal puntualitzar que se'ns obre certa oportunitat -malgrat l'experiència nefasta que ens mostren les mesures salvatges neoliberals aplicades a Amèrica Llatina els 90's i que ara començara a arribar aquí-; per retornar al període previ a l'Estat del benestar, políticament parlant, recordant que sorgí com a fre al comunisme. Ara toca efectivament aspirar a més.
Lo de la misèria propiciada pel colonialisme ja ho comentava sàviament Franz Fanon, a "Los condenados de la tierra" |
|
Re: De l'assistència a la resistència
|
|
per dfsf |
23 abr 2012
|
Pots lluitar, però no cal enganyar-te, viure i seguir certes pautes et condemna a tu i alhora condemnes a una 3a part del món. Si et fa sentir més tranquil i millor pensar que no és així.. doncs que hi farem.
Però analitza el teu estil de vida i veuras que estem engrassant la màquina del sistema capitalista i solament això ja és explotar a una 3a part del món i a la que vius tu també. |
|
Re: De l'assistència a la resistència
|
|
per rebotada |
23 abr 2012
|
El text és un atac a l'assistencialisme. Això no vol dir que no hi hagin persones molt més responsables en la masacre capitalista que unes altres, senzillament i com apuntava l'autora de Beyond amnsety: "si piensas que no estàs luchando por ti tal vez debas pensarlo de nuevo, si sabes que no estás luchando por ti, tal vez estés en el bando equivocado".
D'això tracta el text..un atac contra les educadores socials...amb o sense títol. |
|
Re: De l'assistència a la resistència
|
|
per perdó rebotada! |
23 abr 2012
|
|
No se si amb el teu comentari vols fer de "educadora social". Suposo que no i que només és la teva opinió... |
|
Re: De l'assistència a la resistència
|
|
per rabia |
23 abr 2012
|
Siento no compartir un texto lleno ya de clásicos tópicos anárquicos que no aporta nada porque se basan en la búsqueda de culpables, como si fuese nuestra "responsabilidad" haber nacido en este supuesto "primer mundo".
Sí, debemos preguntarnos si es preciso aportar algo o por el contrario abogar por la destrucción como principio.
En mi opinión, el mayor ataque que puede sufrir la institución, es que nadie la utilice, ni la necesite y para eso, sólo con la libre asociación de personas fuera de las instituciones, el apoyo mutuo y el desarrollo de proyectos propios, es posible.
La realidad es que, salvo excepciones, todos buscan la subvención. Se habla de horizontalidad, asamblearismo, autonomía, autogestión, etc..., pero nadie rechaza las migajas económicas de la supervivencia, de la eterna dependencia y sumisión.
La falta de sinceridad, es un elemento fundamental para alimentar falsas ilusiones y así, renunciamos a nuestras ilusiones, a nuestra libertad.
Un titular más ajustado sería, de la resistencia a la asistencia hacia la autonomía. |
