Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
'S'han repartit, de nou, el nostre territori, de la mateixa forma que se'l van repartir durant l'època de les colònies'
16 abr 2012
Maribel González és membre de l'Asamblea de los pueblos indígenas del Istmo de Tehuantepec en defensa de la Tierra y el Territorio. Maribel, que és indígena Mazateca i advocada va estar de visita al País Valencià des de Mèxic per explicar com les empreses multinacionals energètiques, fonamentalment espanyoles, s'instal·len per la força al territori indígena, amb el suport del govern mexicà, per explotar els forts vents transoceànics que creuen la regió de l'Istmo de Tehuantepec com a font d'energia.
entrevista223a.png
On és i quines característiques tenen els territoris que defenseu.

L'Istmo de Tehuantepec és conegut con la cintura de Mèxic, perquè n'és la part més estreta, entre el Golf de Mèxic, l'Oceà Atlàntic, i el Golf de Tehuantepec, de l'Oceà Pacífic. És una zona on bufen forts vents transoceànics que superen amb freqüència els cent vint quilòmetres per hora. És per això que des de fa anys les multinacionals energètiques volen implantar megaprojectes eòlics a la zona, concretament a la costa meridional de l'estat de Oaxaca.

Els principals pobles originaris de la zona afectada pel projecte són els Zapoteca i els Ikoot; el territori Mazateca no és dels més afectats, només una xicoteta part. Jo estic treballant allà per tal d'ajudar els companys indígenes de les zones més afectades pel projecte eòlic.

Nosaltres som els pobles del blat i la carabassa, encara sembrem el que mengem; també hi ha molta pesca i ramaderia. L'Istmo és una terra molt fèrtil, amb espais molt valuosos per nosaltres, a nivell espiritual i ecològic.

Com vau assabentar-vos del projecte eòlic i del seu abast? Van consultar-vos les empreses o les autoritats sobre la seua implantació als vostres territoris?

Nosaltres no hem sigut consultats, ni tan sols informats formalment. A nosaltres mai no se'ns consulta res per part del govern. El mateix govern va penjar a la seua pàgina web un mapa on apareixia els repartiment de les terres entre les empreses energètiques, per fer-ne publicitat i promoció, sense cap tipus de mirament cap a nosaltres. Quan el vam descobrir, vam començar a difondre'l i emprar-lo com a base per a la nostra denuncia i reivindicacions en contra; i el govern el va retirar immediatament del domini públic.

En aquest mapa el nostre territori apareix dividit. Han dividit el territori i el que hi apareix no són pobles, el que hi apareix són noms d'empreses. Podem veure Preneal, que es filial d'una empresa espanyola que s'anomena Renovalia, veiem Unión Fenosa que també és espanyola, Cisa Gamesa, Endesa, Iberdrola, Acciona... multitud d'empreses transnacionals espanyoles. Aleshores, aquestes empreses, seuen amb el govern mexicà i es reparteixen el nostre territori, sense tenir en compte els pobles. Se'l reparteixen de forma que tots queden contents i tots poden explotar les nostres terres lliurement sense entrar en conflicte entre elles. El meu poble se l'han dividit, en part, entre Endesa i Unión Fenosa.

S'han repartit, de nou, el nostre territori, de la mateixa forma que se'l van repartir durant l'època de les colònies. Es van repartir les nostres terres entre els grans capitals d'aleshores, i se les tornen a repartir entre els grans capitals d'ara. Són més de cent trenta-mil hectàrees les que volen conquerir i més de cinc mil ventiladors els que ens volen imposar. Ja hi han posat la mira i han començat l'ocupació, amb tota la complicitat del govern; i nosaltres ens n'assabentem anys després, quan van fer públic aquell mapa.

Realment hi ha tanta demanda d'energia a la zona? És necessària aquesta enorme quantitat de producció elèctrica per abastir-vos?

No, clar que no: estem parlant de més de 19.000Mw (megavats). De fet, l'energia produïda en aquestos parcs eòlics no està pensada per a nosaltres, sinó per abastir altres multinacionals amb seu a Mèxic. Gran quantitat dels parcs ja tenen assignades empreses a les quals abastiran; per exemple, hi ha un braç estret de terra, conegut com Isla de Santa Teresa, que “li ha tocat” a Preneal i està pensat per abastir exclusivament una empresa del grup Femsa: Coca-Cola. També s'abasteixen grans empreses multinacionals mexicanes: el parc d'Acciona abastirà exclusivament Cemex, una cimentera mexicana; altres empreses abastides seran Wal-Mart, Soriana... empreses d'un dels hòmens més rics del món, que és, per cert, mexicà.

Aquest megaprojecte es coneix oficialment amb el nom de Corredor Eòlic de Mèxic, i des del primer moment està pensat com un pla de generació d'energia elèctrica per part de grans empreses multinacionals, no per al poble, sinó per a altres empreses de gran capital. En cap moment s'ha pensat en un projecte que afavorisca els pobles, ni molt menys que no danye els pobles originaris. Només s'ha pensat en produir i produir, generar riqueses a costa de la gent que allà viu. Ens posen en gran risc a tots els pobles originaris de la zona amb la imposició i implementació d'aquest projecte, i no n'obtenim cap benefici en absolut. És més, el nostre territori pateix els preus més alts d'energia elèctrica de tota la república.

No entra en conflicte aquest espoli territorial amb la legalitat vigent a Mèxic?

Tot el projecte està fóra del marc constitucional mexicà. La Constitució Mexicana, al seu article número 27, marca que només la CFE (Comissió Federal d'Electricitat) té la facultat per generar energia elèctrica a Mèxic. La CFE, una institució de l'estat, és l'única que, fins fa poc, podia construir instal·lacions de generació elèctrica en la república. Però ja es van encarregar de, mitjançat lleis secundàries, molt ambigües, permetre la implantació lliure de totes les empreses energètiques esmentades. Aquestes lleis contemplen l'autoabastiment, i així per exemple, Cemex pot “autoabastir-se” amb el parc eòlic d'Acciona. Contemplen també la generació d'energia elèctrica per a l'exportació... en fi, hi cap qualsevol cosa.

entrevista maribel gonzalez I quant a la protecció dels territoris indígenes. Com poden les empreses espoliar legalment totes aquestes terres?

Un fet interessant és que al nostre territori encara existeix la propietat comunal. Moltes terres no pertanyen a cap persona sinó que són propietat de tota la comunitat, i cadascú pot emprar-les, treballar-hi, amb el vist-i-plau del col·lectiu. El que passa es que les empreses subornen els particulars i els líders comunitaris perquè els cedisquen les terres, amb tota classe d'enganys i aprofitant-se de la desinformació i la falta de coneixements de la gent. Aleshores, quan ja tenen signat el contracte, fan el que volen; i, a més, el govern envia l'exèrcit si algú es rebel·la contra un contracte signat, sempre per defensar les empreses. No es fan consultes sobre les terres comunitàries, directament es negocia amb els cacics, s'enganya els xicotets propietaris particulars, i s'empren tota classe de coaccions.

Per exemple, al poble de San Mateo del Mar, un poble Ikoot, la gran majoria de les terres són comunals. Quan l'empresa Preneal va oferir-los llogar les seues terres, l'assemblea comunitària s'hi va negar rotundament. Per més que van insistir, la comunitat no acceptà, superant el suborn als líders comunitaris. Doncs bé, l'empresa va continuar comprant consciències, subornant cooperatives, fins el punt de crear un fort conflicte amb el poble veí, Santa María del Mar, on oferiren grans riqueses si convencien els veïns per participar del projecte; per ajudar a convèncer-los, els han comprat armes. Hi ha hagut molt morts, i el més greu és que han aconseguit fer-ho “amb les mans netes”, forçant pobles veïns a matar-se entre ells.

En algunes zones, com per exemple a Unión Hidalgo (poble Zapoteca) on es va imposar l'empresa espanyola Renovalia, i ha conflictes molt forts, també hi ha hagut morts. Nosaltres hem sigut amenaçats, colpejats pel treball que fem d'informació, per documentar com s'estan fent les coses allà. Si estigueren fent-ho bé, duent a terme un bon projecte per a la comunitat, no temerien que prenguérem fotografies i recollirem dades sobre el desballestament de terres cultivables i espais naturals.

Lligant amb això, que hi ha de l'impacte ecològic? Se suposa que parlem d'energies renovables, energies netes... teòricament, pretenen cuidar el medi ambient...

Nosaltres sabem que cap a fora del nostre territori, costa digerir que algú s'opose a projectes d'energia renovable, perquè no contaminen, i ara es parla molt de l'escalfament global, la destrucció de la natura... clar, ells diuen: “Nosaltres volem produir energia renovable per cuidar el medi ambient”. Nosaltres, els pobles originaris, estem sempre a favor del respecte al medi ambient. Des de sempre, els pobles originaris hem cuidat i respectat la natura, l'hem venerada per sobre de tot. I ara totes aquestes empreses vénen a la nostra terra, que encara està ben cuidada, a implantar un projecte dient que es respectuós amb la natura i que, per tant, no hauríem d'oposar-nos-hi. Ens oposem a la forma com s'està duent a terme, com s'està imposant sense cap respecte per la gent, pels pobles i, en realitat, sense cap respecte ni voluntat de conservació de la natura, només voluntat d'enriquiment econòmic.

L'impacte ecològic serà brutal. La destrucció d'ecosistemes originaris, únics en el món serà tan gran que no es pot parlar de projectes ecològics; això es mentida, no hi ha cap voluntat de respectar la natura. L'Istmo de Tehuantepec es una ruta migratòria d'aus molt important, hi passen fins a 32 espècies amenaçades; bé, doncs als parcs eòlics que ja s'han construït, la mortalitat d'aus i rats-penats ha augmentat fins un tres mil per cent. Quant a la flora, no només es destrueixen terres de cultiu també grans boscos i sobretot el paisatge costaner per excel·lència: el manglar. El manglar està protegir a tot Mèxic. L'illa de Santa Teresa, que he comentat abans, està tota plena de manglar, fins i tot conté una espècie, el manglar blanc, que és endèmica al món. Doncs bé, l'illa sencera serà un parc eòlic.

Les zones menys favorables per a l'aprofitament del vent, s'empren per construir subestacions, centrals de transmissió... cada empresa, a més del parc eòlic, construeix tota la infraestructura a les rodalies. Imagina l'impacte: no se salva ni un bocí de terra.

Venint amb l'avió veia parcs eòlics menuts, a serralades, allunyats dels pobles... pensava: “Tan de bo allà fóra així”. Crec que les pràctiques de les empreses ací a Europa són molt més respectuoses, molt menys destructives que a Llatinoamèrica.

Així que ni el govern ni cap organisme internacional fan res per protegir-vos, ni a pobles ni a ecosistemes?

El govern només protegeix qui té els diners. El govern mexicà ens ha sumit en la pobresa i ens manté en ella per tal que alguns ens veiem obligats a acceptar aquestes misèries, i així ells embutxacar-se el seu bon tros. Els contractes són abusius i enganyosos: ens arrenden una hectàrea per cent pesos (nou euros) a l'any! Però algú que no té per menjar, accepta el que li donen. A més, els enganyen amb les xifres, són gent desinformada, no tenen gent amb formació que els assessore, que els avise de les clàusules enganyoses que conté el contracte, de la manipulació de les xifres.

A més, als contractes els fan renunciar als bonus verds. Els bonus verds son subvencions de la ONU per la producció d'energies renovables, i són quantitats ben considerables. Doncs bé, aquí tens el paper dels organismes internacionals: subvencionen l'espoli. És un gran negoci per a les empreses energètiques, perquè, a banda dels beneficis de la venda d'energia, guanyen milionades de dòlars de part de la ONU en forma de bonus verds.

Una altra gran jugada de part de les empreses, és la contractació de funcionaris públics: Preneal va contractar el Secretari Desenvolupament Industrial i Comercial de Oaxaca, i ell es va encarregar de convèncer comunitats senceres de que firmaren els contractes. Després va passar a treballar per a Iberdrola. Acciona feu el mateix amb el Procurador Agrari de la regió. El procurador agrari és l'encarregat d'assessorar les comunitats sobre el tractament de les terres comunitàries. Primer, com a autoritat pública, va forçar a que firmarem; ara és director general d'obres d'Acciona.

Atès el desconeixement, la principal línia d'acció serà la informació i assessorament sobre els contractes, no?

Si, el que hem d'evitar es que la gent continue signant els contractes; però és molt difícil perquè encara que els advertim sobre els enganys, i ha tot tipus de pressions, econòmiques, socials... no només cap a ells, també cap a nosaltres. S'ha generat molta violència, amenaces, persecució judicial... També tractem de negociar o apel·lar la nul·litat dels contractes ja signats, però és realment difícil quan hi ha tant d'interès pel mig; a més ens hem de desplaçar grans distàncies per acudir als jutjats ja que algunes de les clàusules ens exigeixen, fins i tot, anar a negociar a la capital federal.

Treballem amb els camperols i amb els líders comunitaris, i en molts casos els convencem i per tant som una amenaça. També organitzem lluita al carrer, mobilitzacions, protestes, recuperació de terres... però som ràpidament reprimits per l'exèrcit o la policia; i quan no, els empresaris contracten gent armada per intimidar-nos o directament per matar-nos.

L'Asamblea de los pueblos indígenas del Istmo de Tehuantepec en defensa de la Tierra y el Territorio la formem gent de molts pobles de la regió. Ens desplacem allà en els companys ens necessiten perquè hi ha un conflicte actiu per fer més força i aportar la nostra lluita a la defensa del territori indígena. Ens organitzem per defendre'ns de tots els abusos per part de l'Estat i dels grans capitals, que no tenen cap consideració cap a nosaltres. Fem denúncies públiques sobre els enganys de que som víctimes la nostra gent, recopilem tot tipus d'informació que ens siga útil per a la lluita; és dur però... allà estem, sabem que si fan les coses malament, acabaran malament per a ells. Som gent jove, amb responsabilitat i voluntat crítica, sabem que hem de plantar cara i no empassar-nos tot el que en volen imposar.
Mira també:
http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=2099

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 'S'han repartit, de nou, el nostre territori, de la mateixa forma que se'l van repartir durant l'època de les colònies'
16 abr 2012
nazionalismo es fascismo, mejicanos criptoconvergentes
Re: 'S'han repartit, de nou, el nostre territori, de la mateixa forma que se'l van repartir durant l'època de les colònies'
17 abr 2012
Nazi-onalitzar és de nazi-onanistes. Jo també estic en contra del colonialisme, sí, en concret dels monitors de colònies criptoconvergents interclassistes nazi-onanistes que donen suport als processos d'alliberament nazi-onal.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more