|
|
|
|
|
Anàlisi :: xarxa i llibertat |
|
Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
|
per Lilith Rojo |
13 abr 2012
|
|
Si mirem enrere des de la mort física del dictador, que no ideològica, a la qual no li va fer falta ni el miracle de la resurrecció, ens trobem diferents 14 d'abril, d'esperança, de traïció, de decepció, d'oblit, de nostàlgia, de commemoració, de memòria però estem en el punt en que tots aquests ja no serveixen porquenecesitamos amb urgència un 14 d'abril combatiu i bel · ligerant davant la terrible situació en què ens trobem. |
|
Quan ja està tot dit resulta cansat reiterar-se en el mateix una i una altra, però en vista que s'acosta el 14 d'abril més trist de tota la transició és una obligació dir alguna cosa tot i poder caure en la temptació de repetir-se.
Si mirem enrere des de la mort física del dictador, que no ideològica, a la qual no li va fer falta ni el miracle de la resurrecció, ens trobem diferents 14 d'abril, d'esperança, de traïció, de decepció, d'oblit, de nostàlgia, de commemoració, de memòria però estem en el punt en que tots aquests ja no serveixen porquenecesitamos amb urgència un 14 d'abril combatiu i bel · ligerant davant la terrible situació en què ens trobem.
És imprescindible un 14 d'abril ampli de mires amb el afí i totalment restrictiu amb l'enemic implacable, que crescut fins a límits insospitats ens va segant pels peus, ja que som part de la llavor que van tractar d'eliminar i que malgrat els seus miserables i assassins esforços germinar. Ells van a utilitzar totes les armes al seu abast com en els dies de glòria dels seus avis, ens criminalizarán, ens prohibir organitzar-nos, manifestar-nos i concentrar-nos, ens enganxaran als carrers, ens empresonaran, fins i tot preventivament, ens torturaran, ens robaran la paraula per no existir, tot això en nom de la democràcia. Mentrestant arrasaran amb la seva política de terra cremada tots els èxits socials, allò de l'estat del benestar i deixaran traslluir en els seus rostres una satisfacció sàdica, la del deure complert, la de trepitjar-nos amb les seves sabates de luxe posant-nos el cop de gràcia amb els seus costoses plomes amb les que signen la nostra sentència de mort social. Són ells, la llavor del feixisme, els que mouen la línia vermella i tot aquell que simpatitzi amb l'esquerra quedarà en la marginalitat del que ells anomenen extremisme, els molt cínics.
S'acosta l'Espanya "una, gran i lliure" amb síndrome de cop d'estat legitimat a les urnes, per un sistema d'elecció que ens condemna al continuisme sense opció a la ruptura democràtica, que tan urgentment ens fa falta per no naufragar en les procel · loses aigües del feixisme. No van sols, la seva fidel consellera, l'Església, els acompanya com abans, amb les seves proclames contràries a allò de l'estat de dret, un Quasimodo actualment, i als drets humans que se'ls passen per les seves brutes i retorçades ments. Aquests guardians del franquisme viuen una terrible contradicció perquè tenen el cor dividit entre l'estat feixista totpoderós i el neoliberalisme salvatge que minimitza l'estat a lacai o titella de porra en mà i en la seva esquizofrènia ens empenyen a un precipici on Guatemala és Guatepeor.
Els seus últims objectius:
La sanitat pública de beneficència i amb cobertura mínima per a pobres, tiretes per tumors. Qui tingui possibles que pagui una mútua. Tota investigació mèdica en mans privades per manejar i vendre'ns els seus productes, castigar-nos a la mort i el patiment al seu antull com déu principal a l'Olimp del Mercat.
L'educació per a qui la mereix, els fills dels benestants, l'autèntica cara de la perversa meritocràcia, que no és altra que la genètica. Si per accedir per la teva vàlua personal a la glòria reservada als triomfadors has de pagar fins pel batxillerat, i no tens diners, netejaràs les botes dels que aniran a la universitat a cop de talonari amb blasó a la xequera.
La precarització laboral o esclavisme, els que amb sacrifici i sort arribin a formar-se i vulguin guanyar-se la vida hauran d'agafar la maleta, ara no serà de cartró lligada amb un cordill, portarà rodes perquè et deixis anar més de pressa amb vent fresc. La resta es col · locarà els grillons i la mordassa i amb un somriure a l'amo, s'empassarà.
La Amnesiade la Amnistia. No es jutjarà res perquè els crims de lesa humanitat aquí ens els passem per l'arc coix del triomf del colpista. La veritat, la justícia i la reparació existiran només fora de les nostres fronteres i si és per als descendents dels represaliats per defensar la legalitat republicana amb data de caducitat, si més no a Europa. La reconciliació forçosa basada en el perdó de les víctimes al botxí és i serà la llei.
La justícia serà per als rics, per allò de no trencar tradicions, la injustícia per als pobres, els "desviats" i els vermells, com déu mana i l'Opus executa des de les seves posicions en tota l'administració. La deessa fortuna estrenyerà bé la venda i posarà el seu or en la balança perquè el ric que passi per la banqueta ho faci amb passaport a la llibertat i la impunitat. Si algú vol canviar el món, encara que sigui al Gandhi, els seus ossos a la gàbia, serà un pres polític amb etiqueta de terrorista, així s'ampliarà el cercle reservat fins ara a uns quants elegits. (Vagi la meva solidaritat amb els estudiants detinguts el 29-M a Barcelona)
El raquitisme de l'estat amb la supressió del funcionariat i els serveis que proporciona i l'obesitat del clientelisme que treballarà en una administració formada tota ella per càrrecs de confiança, que serviran amb lleialtat al polític i no al ciutadà.
La seguretat per sobre de qualsevol legalitat, els cossos policials seran a ulls vistoscuerpos repressius de l'estat, que és l'únic legitimat per exercir la violència encara que sigui totalment desproporcionada i en benefici dels interessos dels opressors, emparada totalment la seva impunitat des de l'estament judicial . Arquitectura del feixisme.
La desinformació arma de propaganda, Moisès, els mass media, i les seves mentides servils, les noves Taules de la Llei, que hauran de seguir el poble que vulgui viure com ovelles a la llera que assenyala el poder.
La moral la marcarà la retrograda i masclista Església catòlica, la que permet pecar als rics a canvi de la butlla. Avortament només per a algunes viatgeres d'aquestes que amb mantellina omplen el raspall, pederàstia amb condó per als homes de negre, fornicació fora del matrimoni, divorcis i altres pecats perdonats per als que protegeixen el seu poder.
La dona una reproductora lligada a la pota del llit amb una corda que li permeti complir amb les "obligacions pròpies del seu sexe" però que no el deixi creuar el llindar de la llibertat, com en temps de Pilar Primo de Rivera.
Les autonomies a la desaparició i el dret d'autodeterminació al forat i els capdavanters de l'Espanya única al bollo.
I el capital, el déu omnipresent, vedell d'or al qual ens sacrificaran amb devoció, esperant que els passi la mà pel llom i els d'uns tocs en les seves perrunas caps de dents afilades per atacar el poble. Tot serà poc per a ell i els seus múltiples noms, com el maligne, bancs, mercats, poder financer, FMI ...
La seva legalitat és il · legal i el seu ordre nostre caos.
Però tot això en menor o major grau ja és aquí, els queden pocs somnis a veure complerts mentre creixen les nostres malsons. Mentrestant les ànimes en pena o il · luses, que comatosas o dopades circulen desactivades per les drogues mediàtiques, sense més anhel de sobreviure aferrada al món que el capital i la reacció nacional-catòlica ha dit que no tornarà, són legió. Vénen els temps dels pàries de la terra, però, hi haurà revolució que els redimeixi?
Per això el 14 d'abril de 2012 no pot ser només la commemoració del 81 aniversari de la proclamació d'una República, que amb tots els seus defectes, aspirava a alliberar-nos de la realitat en la qual ara vivim, perquè la majoria de la població que per edat no va poder votar la Constitució que esgrimeixen, ultratgen o reformen a favor d'obra, mai ha estat pitjor, amb menys drets, amb menys llibertats, coaccionats i precaritzats. Ha de ser un 14 d'abril, antifeixista, anticapitalista, antirepresión i antimonàrquic, no cal dir, proper als problemes de la gent, no com drap de llàgrimes sinó com a via de solució.
La ràbia i la indignació dels que veuen i pensen no es pot dissipar, ni pot explotar sense control a les nostres mans, s'ha d'organitzar com a instrument d'un canvi real perquè cal capgirar la truita que ja fa temps fa olor de cremat. |
Mira també:
http://loquesomos.org/
http://loquesomos.org/index.php?option=com_content&view=article&id=3140%3Aconvocatorias-abril-republicano&catid=131%3Amp3-movim
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per independentista i socialista |
13 abr 2012
|
Un apunt històric: a Catalunya el 14 d'abril es va proclamar la REPÚBLICA CATALANA per part de la Generalitat de Francesc Macià, que havia de ser federada posteriorment amb altres repúbliques ibèriques. És a dir, primer la llibertati des de la plena llibertat, decidir amb qui t'ajuntes.
A la resta de l'estat van proclamar la República ESPANYOLA. I des dels dirigents republicans ESPANYOLS (Azaña, etc.) van pressionar i amenaçar amb la guerra civil inclosa si no es feia marxa enrere, que va tenir lloc el 17 d'abril a Barcelona.
Això demostra que més enllà que el cap de l'estat sigui borbó o electe, per a la majoria d'espanyols (i encara avui en dia) la "unidad INDISOLUBLE" de la "nación espanyola" és un fet. I és aquest fet l'autèntic conflicte a l'estat, i no qui mana.
Així doncs, sí s'aposta sincerament per una república i per la federació, s'hauria de dir QUINA via: si la de primer llibertat (que avui es traduiria en la independència) i ja decidirem amb qui ens federem i perquè o si és una proclamació des de l'estat central.
És a dir, federalistes republicans: una federació des d'abaix, amb tots els integrants PRÈVIAMENT lliures, o un pacte d'èlits des de dalt, sense PRÈVIA LLIBERTAT/INDEPENDÈNCIA dels pobles sotmesos per l'estat. Aquest és el principal dubte que els residus del que va ser el republicanisme espanyol afronten a casa nostra.
Per la meva part, com a independentista d'esquerres, amb els primers hi ha força a parlar (que entenc que poden estar representats per gent com Revolta Global, Corrent Roig, etc.) Amb els segons (unión por la III República, PRE, etc.)... ni aigua. |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per Anarquista |
13 abr 2012
|
Al primer li haig de dir que també en nom de la II república ens criminalitzaven, ens prohibien organitzar-nos, manifestar-nos i concentrar-nos, ens enganxaven als carrers, ens empresonaven, fins i tot preventivament, ens torturaraven, ens robaven la paraula per no existir.
El mateix Francisco Franco va comandar l'exèrcit de la república per aixafar els revolucionaris asturians.
I al segon li haig de dir que, ves per on, un militar com Francesc Macià no tenia gaire recolzament popular (ni d'altra mena) com per a què la seva personal proclamació no li durés més de tres dies.
Ni amb els seus escamots de mercenaris a l'estil de "Comando F4" |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per independentista i socialista |
13 abr 2012
|
Anarquista, un militar com Francesc Macià (tal i com dius) no debia ser tan dolent en tant que amb el complot de Prats de Molló i l'intent d'insurrecció armada era pactat amb la CNT al Principat, a l'interior. Els voluntaris d'EC i la brigada italiana no estaven aquí sinó a la Catalunya Nord per entrar-hi militarment, i un cop controlat una sèrie de poblacions iniciar una insurrecció conjuntament amb la CNT (o amb sectors d'aquesta, per ser més precisos).
Evidentment els objectius de les 2 forces de l'aliança eren molt diferents (independència de Catalunya per uns i revolució social per altres), però van entendre que a insurrecció (que va fracassar, traïda per infiltrats italians) era necessària, i que si bé no es coincidia del tot hi havia camí per recòrrer. Per cert, la República que proclamava Francesc Macià el 26 i que va ser acceptada per la CNT tenia un to més socialitzant que la del 31.
I en quant a recolzament popular... bé, es podria parlar molt de Macià, a mi es una figura que no m'agrada (de fet un dels embrions del que més endavant seria l'independentisme socialista, va criticar Macià per la "marxa enrere". Per exemple, en aquest article de Hilari Arlandis, que va ser de la CNT, de la FCCB i del BOC:
http://www.marxists.org/catala/autors/arlandis/1931/05/17051931.htm
Ara bé, el que és innegable és que va guanyar les eleccions, i de fet va encadenar que ERC guanyés totes les elecccions amb una mitjana del 80% de suport popular. La CNT, per contra, continuava essent una organització molt important a Catalunya, amb més de 300.000 afiliats, però la decadència començava a treure el cap. Pensa que la CNT al 19, el seu zènit amb la vaga de la Canadenca, va arribar a tenir 700.000 afiliats a Catalunya.
salut. |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per ab |
13 abr 2012
|
|
Per a mes informacio podeu passar pel local de cgt, a la revetlla republicana. Ara resulta que son republicans. |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per k |
14 abr 2012
|
|
A Companys -company de lluita del Noi del Sucre- el gruix d'anarquistes de base el tenien ben considerat. No us cregueu la historiografia espanyolista... |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per confederal |
14 abr 2012
|
|
ben considerat? jaja, si el mateix Durruti el va amenaçar de mort. Era un oportunista que quan la CNT dominava els carrers anava de revolucionari i després es va aliar amb el PSUC i la burgesia republicana contra la CNT i el POUM. Company de lluita ? Company de conversa com a molt, per molt que hagués estat advocat laboralista. Garcia Oliver tenia una opinió pèssima d'ell ... |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per histocat |
14 abr 2012
|
Garcia Oliver? vols dir Joan Garcia Oliver, ministre de Justícia del 36 al 37? impulsor i defensor dels "camps de treball" per a que els presos es "redimissin" amb el seu treball? com s'enmarca el "a terra els murs de les presons" amb construir camps de concentració per a presoners?
Has trepitjat mai una facultat d'història o només has llegit la part "romàntica" de la història segons la CNT? |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per confederal |
14 abr 2012
|
A veure, el meu comentari anava referit al tema de Lluís Companys així que no se a que vé la teva referència i aquest to pedant.
Sobre el tema de Garcia Oliver no sé on veus tú la contradicció, en tot cas es una contradicció "no antagònica" com diria Engels, doncs hauries de saber que el vertader projecte de Garcia Oliver eren les "Comunes Penitenciàries" que es basaven en un règim de llibertat pels presos dintre les presons (no podrien ser qualificades com a presons en el sentit foucaltià de "institució total" no estranya que la premsa nazi de l'epoca ho anomenés "paraïs del assassins").
No ves cap contradicció que en el context d'una guerra s'obligués a treballar als presos feixistes. |
|
Re: Aquest no és un altre 14 d'abril
|
|
per Anarcosindicalista |
15 abr 2012
|
|
"independentista i socialista", podries donar referències sobre aquesta història que expliques de pactes entre CNT i Francesc Macià?? |
|
|
