Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
barricadamod.jpg
La ciutat ingovernable.
Una reflexió política sobre els disturbis del 29m

No lamentem haver apedregat a la policia
No ens penedim d'haver destrossat bancs i immobiliàries.
No ens pesa haver calat foc a Starbucks o El Corte Inglés
No ens avergonyim d'haver cremat contenidors d'escombraries...
...Els hem cremat perquè no volem haver de buscar en ells el nostre menjar.
Perquè volem que NINGÚ hagi de fer-ho.


La repressió brutal de la vaga (amb incomptables pallisses i ferits, diversos mutilats per trets de pilotera, 79 detinguts i quatre empresonaments), el constant bombardeig mediàtic sobre els “grups de violents sense ideologia” o l'amenaça d'enduriment dels mecanismes jurídics i policials per restringir llibertats, són elements que posen en relleu la por de l'Estat a la força col·lectiva que es va fer visible el passat 29. Una força materialitzada per la determinació massiva de no ser víctimes passives, de no quedar-se de braços plegats o amb les mans movent-se ximplement en l'aire, mentre qui està en el poder arrasa amb les condicions de vida de tots nosaltres. Una força embrionària, encara a la recerca d'expressions polítiques i de projeccions tàctiques i estratègiques, però recolzada sobre algunes certeses conegudes. Entre elles, l'esterilitat del pacifisme com a principi inqüestionable.


La lluita al carrer, lluita social i política

Precisament perquè Felip Puig i companyia, els dirigents, analistes i 'experts respectables' de tot tipus, saben que els disturbis del dijous tenen causes socials ben profundes, creen alarma entorn d'uns contenidors d'escombraries cremant, i obvien o normalitzen el fet que hi hagi persones que hagin de menjar d'aquests mateixos contenidors. El problema, segons ells, és que hi hagi destrosses del mobiliari urbà. Que hi hagi vides destrossades en tot cas és un factor secundari, un condicionant que agreuja el problema de “la violència”. Aquest és el raonament que s'està difonent aquests dies. Aquesta és, al cap i a la fi, la definició oficial de “violència”.

Però els disturbis de la vaga no van ser obra de grups organitzats sense més ideologia que la violència per la violència, ni de provocadors policials infiltrats destinats a criminalitzar. Per descomptat, hi havia alguns grups organitzats que duien a terme accions i, per descomptat, hi havia policies encoberts que van practicar detencions i fins i tot van arribar a destrossar algun petit establiment amb la intenció de distorsionar el contingut polític dels atacs. Però no li diguem mentides al món, i menys a nosaltres mateixos. En els disturbis érem milers tirant pedres i atacant als bancs, i no actuàvem per ordre ni provocació de ningú més que dels quals dia a dia ens foten la vida obligant-nos a saltar i rebel·lar-nos.

A Plaça Catalunya, Urquinaona, Universitat, Sant Antoni o el Raval, estàvem tots: curreles, estudiants d'institut i d'universitat, aturats, catalans, marroquins, xavals, xavales, sobretot joves però també grans, anarquistes, comunistes, independentistes, penya que passa de política però està farta i vol aixecar-se... no estàvem organitzats entre nosaltres, només intentàvem de mantenir-nos junts sobre l'acord de plantar cara als quals instintivament sabem reconèixer com a enemics: els mossos que ens òstien, els bancs que ens roben i ens endeuten, les grans empreses que ens exploten i ens venen una falsa felicitat a través del consum. Empreses com El Corte Inglés, Telefónica, Zara... o com Chicco, que després d'una foto hàbilment presa i uns titulars juganers, ha passat de ser una multinacional propietat d'una de les famílies més riques d'Italia, que factura 1323 milions d'euros a l'any, a convertir-se en un humil comerç de barri portat per una mare soltera.
Des de fa més d'un segle, el discurs dels poderosos està orientat a patologitzar i negar la base política i conscient que regeix revoltes i rebel·lions, atribuint-les als trets psicològics i irracionals (“instints criminals”) d'alguns individus, en comptes de fallades estructurals en el sistema social que a ells els beneficia i a nosaltres ens oprimeix. Però si el disturbi del 29 no va tenir cap raonament polític darrere, si va ser instintiu i irracional, no s'entén perquè no va esclatar indiscriminadament afectant per igual a transeünts, quioscs, bicis, etc., en comptes de focalitzar-se sobre objectius molt concrets (grans empreses, bancs, policia...), deixant veure un criteri en absolut irracional.

El revers d'aquest discurs, el seu reflex en els mitjans de la protesta social, és el mite esquerranista de l' “agent provocateur”: l'infiltrat policial que provoca la violència i criminalitza una protesta originalment pacífica. Una figura que certament ha existit, però ni molt menys en les proporcions que alguns tracten de fer-nos creure. Els dirigents d'aquests àmbits polítics aconsegueixen així negar les pràctiques combatives com a opció política vàlida, generant desconfiança entorn d'elles, desplaçant-les del camp amic a l'enemic, evitant que s'estenguin. El que no aconsegueixen amb aquest discurs és explicar com s'han guanyat tants conflictes obrers, com s'han conquerit tants drets, o com s'han gestat tots els processos revolucionaris de la història, processos de lluita amb formes il·legals que van anar madurant fins a precipitar en esclats revolucionaris. Si la lluita de carrer no és més que una tàctica d'infiltrats policials, no poden explicar això.

Desgraciadament, ara tampoc no aconseguirem canviar res només manifestant-nos alegrement, sense imposar per la força les nostres necessitats a qui té el poder i no vol que res canviï. Llavors, el debat ja no és tant violència sí-violència no, sinó més aviat violència com, quan i on. El debat és com compaginar totes les formes de lluita (algunes violentes, moltes altres no) entre elles.

Però en aquest debat no entra qui no aspira a una transformació social que acabi amb la misèria. Un criminal de la talla de Felip Puig no ens pot donar lliçons sobre com hem de protestar. Els que posen famílies senceres al carrer, els que ens priven de la possibilitat de caure malalts i ser atesos, els que ens imposen atur i condicions laborals miserables, els que assassinen a les presons, CIEs i barris, els que responen a la protesta pacífica trencant braços i genolls, aquests no poden donar-nos lliçons sobre violència.


Davant les amenaces i la repressió, seguir lluitant

El passat 29 els vam espantar perquè vam mostrar un grau de combativitat en la lluita que no eren capaces de recordar. Els hagués agradat veure a un poble mans que segueix pacíficament l'itinerari marcat pels sindicats de l'Estat, i en comptes d'això es van trobar amb una ciutat en flames, que llança al món les imatges d'una joventut rabiosa que no accepta ser trepitjada. Una vegada més (i això és el que més els dol), la “marca Barcelona”, la ciutat aburgesada, pacificada, moderna i atractiva a especuladors internacionals sense escrúpols, s'ha esfumat en les columnes de fum que vam aixecar per tot arreu.


En aquestes columnes ells han sabut reconèixer un fantasma que des de fa un temps ve inquietant-los. El fantasma d'una vella ciutat que creien morta i enterrada, i que no obstant això avui torna a sorgir amenaçant els somnis dels que volen normalitzar l'explotació i la desigualtat, posant tot aquest sofriment darrere d'un bonic aparador per a turistes. És el fantasma de la Rosa de Foc, el fantasma de tot un poble organitzat, ferotge i ingovernable, que no acceptava una altra autoritat que la dels seus propis principis: que ni una sola persona passi gana, que ni una sola persona sigui explotada, que ni una sola persona dormi al carrer. Tot per a tots, i entre tots.


I això va ser el més gran del passat 29M. No van ser els disturbis, no van ser les pedres ni les flames. Va ser la determinació de milers de persones a desafiar la por i la resignació per lluitar juntes. Va ser la capacitat de desobeir en massa, de coordinar-se i lluitar des de cada barri i després unir totes les nostres forces. Va ser demostrar que encara estem vius, que encara som capaços de plantar batalla i recuperar la història de lluita que ens pertany per traçar un camí, un futur per a tots.

Després d'haver aconseguit això, no baixem el cap. Per molt que ens amenacin amb noves lleis, per molt que manipulin i diguin a la gent que som un grup de terroristes o uns provocadors policials, per molt que ens apallissin, ens llencin gasos o ens disparin pilotes de goma a la cara. Per molt que empresonin a la nostra gent i amenacinamb fer-nos el mateix a tots.

Per moltes mentides que digueu, per moltes amenaces que llenceu, estem orgullosos d'haver lluitat contra vosaltres i estem determinats a continuar fent-ho. Aquesta és la nostra ciutat, aquestes són els nostres carrers, i volem que els nostres fills puguin jugar en ella lliures, sense misèria, sense angoixa, sense vosaltres ni els vostres matons. Aquestes són les nostres vides i lluitarem per elles.

Llibertat immediata per als presos.

Solidaritat amb tots els ferits, detinguts i encausats.

Visca la Rosa de Foc, visca la lluita per la Revolució Social!

Barcelona, 5 d'abril del 2012

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
La ciudad ingobernable.
Una reflexión política sobre los disturbios del 29m

No lamentamos haber apedreado a la policía
No nos arrepentimos de haber destrozado bancos e inmobiliarias.
No nos pesa haber incendiando Starbucks y El Corte Ingles
No nos avergonzamos de haber quemado contenedores de basura...
...Los hemos quemado porque no queremos tener que buscar en ellos nuestra comida.
Porque queremos que NADIE tenga que hacerlo.

La represión brutal de la huelga (con incontables palizas y heridos, varios mutilados por disparos de pelotera, 79 detenidos y cuatro encarcelamientos), el constante bombardeo mediático sobre los “grupos de violentos sin ideología” o la amenaza de endurecimiento de los mecanismos jurídicos y policiales para restringir libertades, son elementos que ponen de relieve el miedo del Estado a la fuerza colectiva que se hizo visible el pasado 29. Una fuerza materializada por la determinación masiva de no ser víctimas pasivas, de no quedarse con los brazos cruzados o con las manos moviéndose tontamente en el aire, mientras quién está en el poder arrasa con las condiciones de vida de todos nosotros. Una fuerza embrionaria, todavía en busca de expresiones políticas y de proyecciones tácticas y estratégicas, pero apoyada sobre algunas certezas conocidas. Entre ellas, la esterilidad del pacifismo como principio incuestionable.


La lucha callejera, lucha social y política

Precisamente porque Puig y compañía, los dirigentes, analistas y 'expertos respetables' de todo tipo, saben que los disturbios del jueves tienen causas sociales bien profundas, crean alarma entorno a unos contenedores de basura ardiendo, y obvian o normalizan el hecho de que haya personas que tengan que comer de esos mismos contenedores. El problema, según ellos, es que haya destrozos del mobiliario urbano. Que haya vidas destrozadas en todo caso es un factor secundario, un condicionante que agrava el problema de “la violencia”. Éste es el razonamiento que se está difundiendo estos días. Ésta es, al fin y al cabo, la definición oficial de “violencia”.

Pero los disturbios de la huelga no fueron obra de grupos organizados sin más ideología que la violencia por la violencia, ni de provocadores policiales infiltrados destinados a criminalizar. Por supuesto, había algunos grupos organizados que llevaban a cabo acciones y, por supuesto, había policías encubiertos que practicaron detenciones e incluso llegaron a destrozar algún pequeño establecimiento con la intención de distorsionar el contenido político de los ataques. Pero no le digamos mentiras al mundo, y menos a nosotros mismos. En los disturbios eramos miles tirando piedras y atacando a los bancos, y no actuábamos por orden ni provocación de nadie más que de los que día a día nos joden la vida obligándonos a saltar y rebelarnos.

En Plaça Catalunya, Urquinaona, Universitat, Sant Antoni o el Raval, estábamos todos: currelas, estudiantes de instituto y de universidad, parados, catalanes, marroquíes, chavales, chavalas, sobretodo jóvenes pero también mayores, anarquistas, comunistas, independentistas, peña que pasa de política pero está harta y quiere levantarse... no estábamos organizados entre nosotros, solo tratábamos de mantenernos juntos sobre el acuerdo de plantar cara a los que instintivamente sabemos reconocer como enemigos: los maderos que nos hostian, los bancos que nos roban y nos endeudan, las grandes empresas que nos explotan y nos venden una falsa felicidad a través del consumo. Empresas como El Corte Ingles, Telefónica, Zara... o como Chicco, que después de una foto hábilmente tomada y unos titulares juguetones, ha pasado de ser una multinacional propiedad de una de las familias más ricas de Italia, que factura 1323 millones de euros al año, a convertirse en un humilde comercio de barrio llevado por una madre soltera.
Desde hace más de un siglo, el discurso de los poderosos está orientado a patologizar y negar la base política y consciente que rige revueltas y rebeliones, atribuyéndolas a los rasgos psicológicos e irracionales (“instintos criminales”) de algunos individuos, en vez de a fallos estructurales en el sistema social que a ellos les beneficia y a nosotros nos oprime. Pero si el disturbio no tiene ningún razonamiento político detrás, si es instintivo e irracional, no se entiende porqué no estalla indiscriminadamente afectando por igual a transeúntes, quioscos, bicis, etc., en vez de focalizarse sobre objetivos muy concretos (grandes empresas, bancos, policía...), dejando ver un criterio en absoluto irracional.

El reverso de este discurso, su reflejo en los medios de protesta social, es el mito izquierdista del “agent provocateur: el infiltrado policial que provoca la violencia y criminaliza una protesta originalmente pacífica. Una figura que ciertamente ha existido, pero ni mucho menos en las proporciones que algunos tratan de hacernos creer. Los dirigentes de estos ámbitos políticos consiguen así negar las prácticas combativas como opción política válida, generando desconfianza entorno a ellas, desplazándolas del campo amigo al enemigo, evitando que se extiendan. Lo que no consiguen con este discurso es explicar como se han ganado tantos conflictos obreros, como se han conquistado tantos derechos, o como se han gestado todos los procesos revolucionarios de la historia, procesos de lucha con formas ilegales que fueron madurando hasta precipitar en estallidos revolucionarios. Si la lucha callejera no es más que una táctica de infiltrados policiales, no pueden explicar esto.

Desgraciadamente, ahora tampoco conseguiremos cambiar nada sólo manifestándonos alegremente, sin imponer por la fuerza nuestras necesidades a quienes tienen el poder y quieren que nadie cambie. Entonces, el debate ya no es tanto violencia sí-violencia no, sino más bien violencia cómo, cuándo y dónde. El debate es como compaginar todas las formas de lucha (algunas violentas, muchas otras no) entre ellas.

Pero en este debate no entra quien no aspira a una transformación social que acabe con la miseria. Un criminal de la talla de Felip Puig no nos va a dar lecciones sobre cómo debemos protestar. Los que ponen familias enteras en la calle, los que nos privan de la posibilidad de caer enfermos y ser atendidos, los que nos imponen paro y condiciones laborales miserables, los que asesinan en cárceles, CIEs y barrios, los que responden a la protesta pacífica rompiendo brazos y rodillas, todos esos no pueden darnos lecciones sobre violencia.


Frente a las amenazas y la represión, seguir peleando

El pasado 29 les asustamos porque mostramos un grado de combatividad en la lucha que no eran capaces de recordar. Les hubiera gustado ver a un pueblo manso que sigue pacíficamente el itinerario marcado por los sindicatos del Estado, y en vez de eso se encontraron con una ciudad en llamas, que lanza al mundo las imágenes de una juventud rabiosa que no acepta ser pisoteada. Una vez más (y esto es lo que más les duele), la “marca Barcelona”, la ciudad aburguesada, pacificada, moderna y atractiva a inversores sin escrúpulos, se ha esfumado en las columnas de humo que levantamos por todas partes.

En estas columnas ellos han sabido reconocer un fantasma que desde hace un tiempo viene inquietándoles. El fantasma de una vieja ciudad que creían muerta y enterrada, y que sin embargo hoy vuelve a surgir amenazando los sueños de los que quieren normalizar la explotación y la desigualdad, poniendo todo este sufrimiento detrás de un bonito escaparate para turistas. Es el fantasma de la Rosa de Foc, el fantasma de todo un pueblo organizado, fiero e ingobernable, que no aceptaba otra autoridad que la de sus propios principios: que ni una sola persona pase hambre, que ni una sola persona sea explotada, que ni una sola persona duerma en la calle. Todo para todos, y entre todos.

Y esto fue lo más grande del pasado 29M. No fueron los destrozos, no fueron las piedras ni las llamas. Fue la determinación de miles de personas a desafiar el miedo y la resignación para luchar juntas. Fue la capacidad de desobedecer en masa, de coordinarse y luchar desde cada barrio y luego unir todas nuestras fuerzas. Fue demostrar que todavía estamos vivos, que todavía somos capaces de plantar batalla y recuperar la historia de lucha que nos pertenece para trazar un camino, un futuro para todos.

Después de haber conseguido esto, no bajemos la cabeza. Por mucho que nos amenacen con nuevas leyes, por mucho que manipulen y digan a la gente que somos un grupo de terroristas o unos provocadores policiales, por mucho que nos apaleen, nos lancen gases o nos disparen pelotas de goma a la cara. Por mucho que encarcelen a nuestra gente y amenacen con hacernos lo mismo a todos.

Por muchas mentiras que digáis, por muchas amenazas que lancéis, estamos orgullosos de haber luchado contra vosotros y estamos determinados a seguir haciéndolo. Esta es nuestra ciudad, estas son nuestras calles, y queremos que nuestros hijos puedan jugar en ella libres, sin miseria, sin angustia, sin vosotros ni vuestros matones. Estas son nuestras vidas y vamos a luchar por ellas.

Libertad inmediata para los presos.
Solidaridad con todos los heridos, detenidos y encausados.
Visca la Rosa de Foc, visca la lluita per la Revolució Social!

Barcelona, 5 de abril del 2012
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
Genial text
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
Qui recorda el 15-m?
Llarga vida a l'esperit del 29-m!
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
Per exemple el sr.Felip Puig i els seus sequaços, per que et creus si no? que el conseller es va plantejar comprar als seus mossos els gasos que van fer servir el dia 29? I dues "balleneras" que valen tots els contenidors que no podreu cremar ni en deu 29-m's?

Per primer cop policia va veure com el seu monopoli del us de la violència no els servei de res, i havien de marxar per on havien vingut, fent un ridícul espantós i sense poder criminalitzar a ningú.

No has sentit les comunicacions internes d'aquell dia? o és que el teu sectarisme narcisista, i avantguardisme dogmàtic, t'ha tornat autista?

http://www.setmanaridirecta.info/node/2218
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
On és el sectarisme en el text aquest? Defensa la violencia si, ok, pero sectarisme on? No se, em dona la sensacio que hi ha penya que porteu temps critican certes practiques atacant a qui les duia a terme (anarcos) per sectaris, puristes, etc. Pero al 29m hi havia gent de tot tipus, llavors, o no erets alla o bé estas manipulant.

La societat s'esta radicalitzant i va una passa per davant dels moviments socials, que en teoria són els sectors més conscients de la societat...potser també son massa acomodats com per adonarse...

Un altre tema.
Si estas parlant del desallotjament de plaça catalunya, et recordo que no anaven a fer fora la gent i impedir que hi tornessin. Es sabia desde el principi (i ara ja esta totalment constatat) que nomes anaven a buidarla de coses i despres marxarien. L'actuacio policial va funcionar perfectament, una altra cosa es que mediaticament quedessin com el cul i quedes en evidencia la seva naturalesa violenta. Abans d'insultar qui escriu aquest text, potser ets tu que hauries de tornar a escoltar les comunicacions. (Comunicacions que, per cert, han estat filtrades per la propia policia als periodistes)

La questio es, podem estar sempre deixantnos pegar per la poli per tal d'evidenciar-los? Té sentit en un moment concret però, podem estar sempre aixi i alhora engegar un proces revolucionari. Jo crec que no.

Ah, un altre data per la teva informació. Els gasos no els van comprar despres del 15M, els tenien desde abans. De fet ja els van utilitzar al Besos als anys 90.
Pero hi ha gent que penseu que tot comença i acaba en el 15M... qui es el sectari?
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
molt bon text pero no oblidem a les companyes si mes no intentem que la nostra dialectica ens inclogui a totes i tots sino mai podrem acomplir el nostre objectiu de una lliberació total perque nomes sera parcial
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
jorge fernandez diaz "mano dura con los okupas y ley antiterrorista para los manifestantes"

UN DIARIO MEJICANO DESTAPA LAS CORRUPTELAS DEL HERMANO DEL MINISTRO DE INTERIOR FERNANDEZ DIAZ, EN EL PP CATALAN Y VICEPRESIDENTE DE LA DIPUTACION

FERNANDEZ DIAZ ESE QUE PIDE LA LEY ANTITERRORISTA PARA LAS PROTESTAS SOCIALES EN LA CALLE


Por Redacción .- El amante que se dice muy respetuoso de los valores de la familia, le es infiel a su esposa con Lorena.


AUDIO CORRUPTELAS DEL EDIL FERNANDEZ DIAZ CON SU AMANTE LORENA MARTINS


'Invento gastos y te hago un cheque a Lorena Martins


http://www.youtube.com/watch?v=vDHIVWAmG40&feature=youtu.be&a


http://www.setmanaridirecta.info/noticia/un-diari-mexica-denuncia-les-co
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
PP-PARTIDO de los PROFRANQUISTAS (mas claro el agua)

INTER-FACHA- NOMIA- Los ultraderecha del pp, UN NIDO DE FASCISTAS,
LOS APELLIDOS DEL FASCISMO ESPAÑOL REUNIDOS en el tea party ejpañol, tintorro party, TDT PARTY, cope-opus dei 13TV, el mundo television,libertad digital del sapo losantos,etc, intereconomia que cada domingo pasan la Misas desde EL VALLE DE LOS CAIDOS..

HACEN UNA FORMA INDIRECTA DE HOMENAJEAR A FRANCO, LOS FASCISTAS ESPAÑOLES, IMPENSABLE EN ALEMANIA CON HITLER O ITALIA CON MUSSOLINI.

AQUI SI, NORMAL PORQUE NO HUBO TRANSICION RUPTURA REAL CON EL ANTERIOR REGIMEN, MAS QUE CONTINUISMO TARDOFRANQUISMO..

UNA FALSA TRANSICION-TRANSACCION QUE NO JUZGO LA TRAMA CIVIL DEL GOLPE DE ESTADO DE 1981, Y EL INTENTO DE GOLPE DE ESTADO DE 1985 DICHO POR FELIPE DE VOLAR LA TRIBUNA CON TODOS EN UN DESFILE

UNA FALSA TRANSICION CON RUIDO DE SABLES EN LOS CUARTELES, CON ESCUADRONES TERRORISTAS PARAMILITARES DE DERECHAS LA TRIPLE A, LEGIONARIOS DE CRISTO REY, BATALLON VASCO ESPAÑOl,con centenares de muertos en la transicion por los escuadrones de la extremaderecha

LA ACORAZADA BRUNETE TOMANDO CON TANQUES LAS CALLES ESE ES EL PP AUTENTICO

EL HERMANO DEL MINISTRO DE INTERIOR los 2 fernandez diaz (Nepotismo chupopteros), ES DEL PP CATALAN QUE HACE AÑOS PIDE "MANO DURA CON LOS OKUPAS" y el desalojo de todos los CSO de barcelona..

Y AHORA ESTOS FASCISTAS DE CORAZON QUIEREN ACUSAR DE TERRORISMO AL PUEBLO MANIFESTANDOSE EL DIA DE UNA HUELGA GENERAL!...

NOS QUIEREN ESCLAVOS CON SU DES-REFORMA LABORAL DE RODILLAS CON UN BOL DE ARROZ, Y SI PROTESTAS A LA CARCEL ESE ES EL ESPIRITU AUTENTICO DE LA DERECHA ESPAÑOLA, QUE LLEVA LOS GENES ADN Y LOS APELLIDOS DEL FASCIMO ESPAÑOL, LA DE LA INQUISICION Y LA SANTA CRUZADA DE FRANCO EN LA GUERRA CIVIL, UN EXTERMINIO NO CONTADO, GENOCIDIO DE LA MEJOR ESPAÑA, LOS MEJORES REPUBLICANOS, ESE ES LA CARA DEL PP...

PP-PARTIDO PROFRANQUISTAS!!!!!

--------PUEBLO MANSO BUEN ESCLAVO------------
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
--¡¡EL PP+CIU! QUIERE EQUIPARAR LAS PROTESTAS DE LA CALLE CON TERRORISMO!!-

PARA PODER ENCARCELAR DIRECTAMENTE FACILMENTE Y LLAMAR QUE SON ORGANIZACIONES CRIMINALES (jovenes en paro manifestandose) (Mas y Puig lo aplauden con las orejas)

EL QUE SE MUEVA DEL REBAÑO A LA CARCEL COMO CON FRANCO, QUIEN NO ACATE "COMO DIOSMANDA COMO EJPAÑOLES DE BIEN" "SUS LEYES UNILATERALES" POR DECRETO SIN NEGOCIACION DE ESTA DES-REFORMA EXCLAVISTA!! FRANQUISTA!

NOS QUIEREN AL PUEBLO A LA CLASE TRABAJADORA-OBRERA ARRODILLADOS COMO ESCLAVOS AL AMO CON UN BOL DE ARROZ CON EL LATIGO Y ENCADENADOS POR SUS LEYES...¡¡REBELION POPULAR!!

EL MEGALADRON MILLET LIBRE (de ciu y de la estirpe de la Burguesia catalana) NOS ROBA EL DINERO PUBLICO 20 MILLONES EUROS, EL CURITA CAMPS ABSUELTO, EL MATAS DE BALEARES LIBRE, EL BANQUERO INDULTADO POR EL P$OE final legislatura,etc,etc, etc.

NO HAY NINGUN BANQUERO EN LA CARCEL, NI JUZGADO, EN ESTA BANCARROTA DE SU SISTEMA CAPITALI$$$MO MUNDIAL, MAL LLAMADA CRISIS QUE NOS QUIEREN HACER PAGAR NUESTRAS ESPALDAS LAS CLASES DOMINANTES CAPITALISTAS QUE LO HAN PROVOCADO SOBRE LAS CLASES POPULARES, EL PUEBLO, LA CLASE ..

EN CAMBIO SI QUIEREN EN LA CARCEL A LOS MANIFESTANTES AL PUEBLO,

LUEGO NOS DICEN TV MANIPULACION QUE SI EL ESTADO DE DERECHO/DES-HECHO, O LA JUSTICIA ES CIEGA O IGUAL PARA TODOS...

¡¡¡ UNA MEMOCRACIA-BANCOCRACIA-ES UNA DICTADURA¡¡¡


--------PUEBLO MANSO, BUEN ESCLAVO--------------

---------TU CONFORMISMO ES SU PODER-----------

-----LA REBELION DE LOS POBRES Y PRECARIOS-------

-QUI SEMBRA LA MISERIA RECULL LA RABIA

-SIN JUSTICIA social NO HABRA PAZ

-EL PUEBLO EL UNICO SOBERANO

-FUERA LA TIRANIA DEL REGIMEN DE LA BURGUESIA CAPITALISTA

-DERROGACION DE LA DES-REFORMA ESCLAVISTA-PEPERA

-NEOFEUDALISMO-ESCLAVISTA CAPITALISTA

** 35.000 LIBERADOS CEOE A SIBERIA O A LA PONIA,QUE ELIJAN!!

ESTE ES SU SISTEMA, SU SISTEMA PODRIDO

ABAJO CON LA TIRANIA DEL CAPITALI$$$MO SALVAJE

QUIEREN QUE HAYA AMOS-PATRONOS Y SEMIESCLAVOS "PARADOS CON TRABAJO" (temporal de momento hasta el próximo despido libre) QUE ESTEN DE RODILLAS, PARA ENRIQUECER AL "AMO"-PATRON-EMPRESARIO

NO PASARAN! NO PASARÁN! PODER POPULAR

¡¡RESISTENCIA Y LUCHA OBRERA¡¡

DESPIERTA! REACCIONA! INDIGNAOS! REBELAOS!

FARSA MEMOCRACIA BURGUESA

EL BIPARTIDISMO PP$OE ->

NEPOTISMO- PARTITOCRACIA- PLUTOCRACIA- MAFIOCRACIA- BANCOCRACIA

-DICTADURA CAPITALI$TA DEL FMI,BM,Merkel (bancaalemana), CEOE, PP-PROFRANQUISTAS, BANCOCRACIA

-BANCOCRACIA- DICTABLANDA CAPITALISTA DEL SIGLO XXI-XIX

-CAPITALI$$$MO SALVAJE NEOLIBERAL IMPERIALISTA DEL SIGLO XXI-XIX

-CAPITALI$$$MO-HACER AL RICO MAS RICO Y AL POBRE MAS POBRE

NO PASARAN! PODER POPULAR!

ES LA HORA DE DESEMPOLVAR LAS GUILLOTINAS

ES LA HORA DE LA REVOLUCION SOCIAL!! NO PASARAN!!

A LAS BARRICADAS! A LAS GUILLOTINAS!

-BARCELONA NO SE RINDE A LOS DESMANES A LA DICTADURA DEL CAPITALI$$$MO, BARCELONA CUNA VANGUARDIA DEL MOVIMIENTO OBRERO, RESISTENCIA Y LUCHA OBRERA ANTES LAS INJUSTICIAS.

-BARCELONA NO ESTA DORMIDA,NI ADORMECIDA, NI QUIETA COMO UN REBAÑO DE BORREGOS AL MATADERO DE LA CEOE Y SU PARTIDO PP PARTIDO PROFRANQUISTAS.....

-BARCELONA ARDE CADA BARRIO COMO EN LA "SEMANA TRAGICA" DE 1909,(SEMANA REVOLUCIONARIA). BARCELONA CONOCIDA EN EUROPA A FINALES DEL SIGLO XIX COMO LA CIUDAD DE LAS BOMBAS.

- BARCELONA FUE LA RESISTENCIA AL GOLPE DE ESTADO 1936 DE LOS FASCISTAS, -BARCELONA LUCHA Y RESISTE UNA VEZ MAS, ANTE LAS AGRESIONES DEL PODER DE LA BURGUESIA CAPITALISTA Y SU VIOLENCIA ESTRUCTURAL DEL SISTEMA, TERRORISMO ECONOMICO,TERRORISMO PATRONAL, ESCLAVISMO CAPITALISTA!!

-BARCELONA EN LUCHA POR LOS DERECHOS COLECTIVOS LABORALES Y SOCIALES, BARCELONA SE REBELA, PIEDRAS CONTRA EL PODER, PIEDRA GANA A TIJERA!!
¡MILICIAS OBRERAS EN LUCHA!

¡CONTRA ESTA DICTADURA CAPITALISTA-SALVAJE DISIMULADA

¡REBELATE Y LUCHA EN LAS CALLES!!

¡¡NOS QUIEREN EMPOBRECER A TODOS COMO A GRECIA Y SUS RECORTES¡¡

EL CAPITALI$$$MO EXPLOTADOR, OPRESOR, de INJUSTICIAS, de SALARIOS DE MISERIA, POBREZA PERPETUA Y REPRESIÓN, CRIMINALIZA A QUIEN ..

NO ACATE SUS "LEYES" POR DECRETO UNILATERAL DE DES-REFORMA ESCLAVISTA O A LA CARCEL SI PROTESTAS MAS DE LA CUENTA JOVEN PARADO!

¡¡PIEDRA GANA A TIJERA!!!
¡INTIFADA A LA GRIEGA!!

MILICIAS OBRERAS-AMIGOS DE DURRUTI-NOSOTROS-LOS SOLIDARIOS-COLUMNA DURRUTI

EJERCITO REVOLUCIONARIO DEL PUEBLO
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
* FOTO GASEADOS POR CIU (Mas y Puig)
POR SUS PERROS GUARDIANES DE LA BURGUESIA CAPITALISTA EN PLAÇA CATALUNYA son GASES LACRIMOGENOS no de humo (diceb la primera vez en la historia de los mossos en 25 años que los usan masivamente en la ciudad)


https://lh5.googleusercontent.com/-RdEb-WWyPpM
/T3cFGjr_lWI/AAAAAAAACM0/9QDuZbI8xds/s640/_MG_8205.jpg

* FOTO BUENA PANCARTA DE HOMBRE MAYOR MANI 29M

"CONTRA LA AGRESION DE LOS RICOS Y SUS POLITICOS: ¡AUTODEFENSA!

http://imagenes.publico.es/resources/archivos/2012/3/30/13330853292702c3

-45 FOTOS DE LA HUELGA GENERAL EN CATALUNYA

https://picasaweb.google.con/ccpcpc/VagaGeneral29M?feat=flashalbum#57260

-45 FOTOS DE LA HUELGA GENERAL EN MADRID

http://www.diagonalperiodico.net/29-Marzo-jornada-de-Huelga-General.html

LIBERTAD DETENIDOS Y UNIVERSITARIOS PRESOS

http://llibertatestudiants29m.blogspot.com.es/

-VIDEO LA CONTRA-REFORMA LABORAL-ESCLAVISTA DEL PP

http://www.youtube.com/watch?v=hBUQRbG-8oA&feature=youtu.be
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
05 abr 2012
Barricades de foc a la rosa de foc per a que en Puig es quedi amb un moc
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
Excel·lent text.

He començat pensant-me que m'empassaria un nou orgasme insurreccionalista i postmodern i m'he sorprés de la proximitat amb que has trànscrit el que penso del que va succeir l'altre dia. Moltes gràcies company

PD. Al comentarista que escriu en majúscules aquí damunt, perque no ens cenyim al tema que tractem enlloc de vomitar a cada notícia les mateixes soflames pamfletàries de forma compulsiva?
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
Puig dice que erais 2000, o sea que por los menos seríais el doble o el triple.
Yo creo que con ese poder de convocatoria ya es hora de que empeceis a convocar vuestras propias manis y dejeis de parasitar y reventar las de los demás.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
Pels que parlen de parasitar convocatòries. La gent que participava dels disturbis són gent que també participa en assambleas de barri, sindicats, 15m,... Per que us atorgeu la convocatòria? Que passa que només és de unes ? El desallotjament de Pça Catalunya va estar bé, m'agradaria saber quantes de les que mantenen aquest discurs van tornar a casa amb un braç o una cama trencada, colpejades,... Molt fàcil defensar unes pràctiques suicides quan no se'n pateixen les conseqüències, en fi... lo que apuntava el text, lo important és entendre que totes les pràctiques són necessaries, sense jerarquitzar ninguna d'elles!
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
jo sí crec que és el moment ideal per a que els antiautoritaris de barna ens unim en una manifestació, davant els temps que venen és necesari que ens mostrem als carrers, més enllà dels 1 de maig o vagues generals. jo agafaria l'exemple de la manifestació del 4 de febrer a atenes

estaria bé organizer alguna cosa per la primavera
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
Completament d´acord, i a més, jo personalment passaria de manifestacions unitàries amb comunistes, indepes... etc, i les faria anarcosindicalistes. A la vaga general vem veure com a la ciutat de Barcelona si convoquem totes juntes, no ens fa falta diluir- nos en manifestacions unitàries.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
Fins els ovaris d'alguns sindicalistes de CNT i CGT que volen convertir tota mobilitzacio social en un passeig de les seves sigles, i ara critiquen desde l'anonimat que es "parasiti" les seves convocatories. Us fot que hi hagi gent que a la vostra mani l'hagi liat? Bé, llavors no convoqueu publicament amb un discurs combatiu i canyero. Si no esteiu disposats a que algu es prendgui el serio el vostre discurs, i en un dia de vaga general atacara els bancs, senzillament no convoqueu, o feu com la FAVB i convoqueu "protesta pacifica". Ah no, que aixo ensorra la vostra imatge de revolucionaris i demostra el que sou: BUROCRATES als qui nomes els importa afiliar i hegemonitzar la protesta. Fins els ovaris de vosaltres.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
"Salut noi", simplement aclarir que el meu comentari volia ser una resposta al comentari que precedeix immediatament el meu, signat com "hahahaha" i que es pregunta -Qui recorda el 15-m? Llarga vida a l'esperit del 29-m!-. Res esta mes lluny del meu anim que atacar el moviment llibertari, del que formo part, no veiem fantasmes. Perdó per no haver-ho acara't suficientment.

Sobre el desallotjament de Plaça Catalunya, efectivament la sentència judicial, i la "versió oficial" parlen de una operació de neteja, les ordres dels mandos eren ven clares desallotjar, segons els indicis i com es va efectuar l'operació que cada un prengui les seves conclusions.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
Davant d’aquesta falsa discussió estúpida i narcisista de -15-m Vs. 29-m-. El conseller Felip Puig si que ho te clar: Ni 15-m, ni 29-m, ras i curt.

El conseller ha manifestat que retirarà tots el contenidors abans de les manifestacions, i que impedirà qualsevol nova acampada, ni una cosa ni l’altre, ras i curt.

Ells si que tenen clares les coses, clarissimes, a l’hora de defensar la pela, l’explotació, i la patronal. A veure quan ens posem les piles nosaltres i ens deixem de discussions estúpides, i abandonem d'una vegada per totes actituds sectàries del estil "lo mio es lo unico que vale", "i que guapo que soy".

Alguns per aquí, a l’hora de desqualificar el 15-m, semblen una deformació "a lo anarquista" d’aquella vella consigna sarcàstica que cridaven els autònoms italians a finals dels 70, per escarni del PCI i totes les avantguardes autoproclamades guies de la revolució. " No hi ha victòria, no hi ha derrota, sense el gran Partit Comunista"
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
06 abr 2012
Ok... llavors tot bé! com el 15m és una merda, llavors no cal que vinguem més a les seves mogudes, no?...
EL 29M va ser un día de lluita... pero això té algo a veure amb el 15m? NO?...

si no sou de la violencia per la violencia llavors cal demostrar que podeu canviar el regsitre quan i com vosaltres volgueu...

això quan i com?
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
07 abr 2012
Home, doncs jo q sóc comunista, i no només del 15-m, considero que sense aquest últim moviment, i el clima que s'ha generat d'un any ençà, aquestes mobilitzacions haguéssin fet llufa, igual que la mani del 29 de setembre de 2011, de remembrança de l'any anterior, o la vaga del 27 de febrer de l'any passat; llufa. Necessitem un moviment àmpli com el 15-M, per enfortir les posicions revolucionàries, és vital crear eines d'aquest tipus per extendre la lluita, això si, obrint la ment com es diu per aquí.
Molt bon text!
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
08 abr 2012
Si la mitad de la gente que acudió a la mani del 29M estuviera currando todas las semanas en alguna asamblea de barrio o de pueblo, otro gallo cantaría. Es muy fácil desahogarse un día en la calle, pero es más jodido currar en el barrio todos los puñeteros días!! Exige una implicación más allá del subidón de testosterona, las carreras calle arriba y abajo, y lo que molan los vídeos que grabé con mi móvil y puedo subir al facebook...
La mani fue espectáculo, puro y duro. Carne de titular de periódico y de entradilla de telediario. Catarsis de la frustración y la impotencia: no se paró un desalojo ni se cerró una sola tienda (eso lo hicieron los piketes por la mañana), no se consiguió nada, nada más que descargar la frustración contra el nefasto funcionario o el contenedor de plástico. Humo y sólo humo, ¿es ese el objetivo?.
Sería interesante plantearse unos objetivos a cumplir para la próxima manifestación: para catarsis colectivas ya está el nou camp.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
08 abr 2012
Para humo el que venden algunas organizaciones, que van de revolucionarias y solo pretenden reforzar su butaca en el espectaculo de la contestacion.

El dia 29 se rompio la paz social, lo que un contexto como el del Estado Español ya es mucho. Reducir este hecho, de profundas implicaciones sociales y políticas, a una quantificacion de objetivos concretos logrados en el momento (cerrar un comercio, parar un desalojo) demuestra cortomirismo y muy poca capacidad de análisis...

Pero incluso hablando en los términos que planteas, tu reflexion es contradictoria. Los ataques de la tarde no solo "cerraron" varios comercios (algo que con los piquetes no conseguiamos, pues cuando nos ibamos, volvian a subir la persiana), sino que en grandes empresas se hizo un daño economico mucho mayor que el que logra un piquete cerrandolo por un día. Este castigo al esquirolaje refuerza futuras huelgas igual o más que un piquete. O crees que los directivos de starbucks van a decidir abrir en la proxima huelga? No es mas probable que cierren, y con una buena persiana?
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
09 abr 2012
La paz social no se rompe un sólo día, y mucho menos quemando plásticos, ¿o es que piensas que el 30 no volvió todo a la "normalidad"?. Pecáis de ingénuos y de guerrilleros de containers. El inmediatismo está bien para las fiestas en las calles, pero si no hay una continuidad y una implicación todo quedará reducido a espectáculo, ya están tardando en aparecer las camisetas "Barna burning".
Se echan de menos las manis en las que al final, o durante el camino se reapropiaban espacios, se "visitaban" los barrios altos de la ciudad o unas embajadas determinadas.
Que decenas de miles de personas cabreadas por el centro de barcelona se limiten a quemar containers, perseguir a la policía (que no deja de tener su gracia) o romper los escaparates...pues yo lo veo un desperdicio de energía total. Una oportunidad desaprovechada, un ejercicio de desahogo: nuestros cinco minutos de odio.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
09 abr 2012
Por supuesto que volvio todo a la "normalidad", igual que despues de la revuelta griega del 2008, todo volvio a la "normalidad". Si no, no estariamos hablando de una revuelta, sino de una revolución.

Reduciéndolo mucho, la cuestión es el efecto, las consecuencias a nivel social, la ampliación o reducción del campo de intervención de las luchas. Desde mi punto de vista, se están ampliando. Y efectivamente es importantisimo darle continuidad, continuar organizando y fortaleciendo la lucha en el día a día, en los barrios, curros,etc. ¿Esto es contradictorio con una jornada de lucha en la calle? Creo que no.

Es tan negativo banalizar y negar la dimension politica y tactica de las acciones que se dieron el 29M (barricadas, ataques anticapitalistas, resistencia a las cargas policiales), como negar la organizacion, la implicacion en los procesos sociales y el trabajo de base en pos de un "destruirlo todo aqui y ahora".

En cuanto a lo que dices sobre manis que reapropien espacios, visiten barrios altos como el pasado 1 de mayo, embajadas, por supuesto, son buenas ideas. Pero no son las únicas.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
09 abr 2012
si no hi ha reggae i canutos no sho passen bé algunxs... juas, això és lo mateix k diu la tele, quatre vàndals sense ofici ni benefici...
no veus que van destruïr aparadors amb voluntat política. evidentment caldria una vaga de més dies per fer trontollar els pilars, però això requeriex un moviment fort de gent.
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
09 abr 2012
Sinó estàs convencut de l'afectació que va tenir la diada mira't aquest vídeo del dia de després...

Así quedo Barcelona
http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120330/54279179122/
Re: La ciutat ingovernable. Una reflexió política sobre els disturbis del 29M.
09 abr 2012
Lo que digo es que romper escaparates o quemar containers es PERFECTAMENTE asumible por el sistema, es más, dentro de poco os regalarán algunos para que os desahoguéis en casa...
¿Supone un ataque al capital o a la clase política unos daños valorados en medio millón de euros cuando ellos roban o estafan miles, ya sea de las arcas públicas o directamente de nuestro trabajo? ¿No es el "sacrificio" que ELLOS están dispuestos a ofrecernos para el desahogo de la mayoría? ¿No nos estarán regalando SOMA y encima lo estáis celebrando?
Fueron claras las palabras del cerdo convergente cuando dijo entender el enfado de la gente y su reacción. Una reacción esperada, asumible y que evidenciaba que iban por buen camino, vamos, que según su lógica maquiavélica: el enfado de la gente es la señal de que lo están haciendo bien.
Pero, ¿qué pasaría si la respuesta no fuera la esperada, ni fuera asumible y así se les hiciera cambiar de camino?
Sindicato Sindicat