|
|
|
Notícies :: laboral |
|
"Solidaridad Obrera" Especial Vaga General 29M
|
|
per CNT-AIT Sabadell
Correu-e: cntsabadell ARROBA cnt.es (no verificat!) |
24 mar 2012
|
|
|
|
http://cntsabadell.files.wordpress.com/2012/03/solivaga.pdf |
Mira també:
http://cntsabadell.wordpress.com/
http://cnt.cat
|
This work is in the public domain |
|
Re: "Solidaridad Obrera" Especial Vaga General 29M
|
|
per Urales |
24 mar 2012
|
Obrim, doncs, els ulls i prou gemecs de cornut: el lerrouxisme és un càncer típicament català i no pas inoculat pels espanyols, que es limiten a fomentar-lo. És cosa nostra. Si ha estat i és cosa nostra, és de gallines atribuir-lo als espanyols.
Es veu que el lerrouxisme no va néixer d'una operació imaginada pels de sempre per mantenir-nos amorrats al fang. És segur que, una vegada engegat, Madrid va aprofitar l'ocasió, com sempre i ben fet que fa, per mantenir-nos amorrats al fang. I és seguríssim, i ja ha estat documentat, que el lerrouxisme és un fenomen nostre, com la paella o els canelons. I aquí sí que cal que ens escandalitzem: com pot un país, una nació, ser tan covarda, tan indigna -tan barata- per permetre que ens mantinguin encadenats amb materials fabricats per nosaltres mateixos. |
|
Re: "Solidaridad Obrera" Especial Vaga General 29M
|
|
per A |
24 mar 2012
|
|
Collons, a Indymedia està ple de tarats, què té a veure aquest comentari amb la notícia? res. |
|
Re: "Solidaridad Obrera" Especial Vaga General 29M
|
|
per Juan Montseny |
26 mar 2012
|
Urales, em sembla que pots insinuar que els anarcosindicalistes són lerrouxistes, o estaria d'acord amb A, i ets un simple tarat.
En tot cas hauries de saber, ja que ets català empres aquest idioma, que Juan Montseny, alies Federico Urales, en el marc de la campanya de revisió dels Procesos de Montjuïch va entablir relacions amb l'aleshores republicà Alejandro Lerroux, director del periòdic "El País", aleshores un dels pocs mitjans que en el marc de la Restauració donava veu a sectors represaliats pels processos. Urales fins i tot va estar en nòmina d'aquest periòdic, si no estic equivocat.
En tot cas, Lerroux, entre els medis obrers barcelonins, va adquirir certa bona fama, a més a més, el seu anticlericalisme verbal encaixava amb aquest sentiment tant arrelat entre gran part de la població catalana del segle XIX i primeres dècades del segle XX, ja que l'Església representava el partit de la reacció i l'oscurantisme. Lerroux va ser un potent demagog, i va influir molt negativament no només en el desenvolupament de l'anarquisme català, també en el desenvolupament d'una esquerra nacionalista catalana. El republicanisme a Catalunya a inicis del segle XX estava molt fragmentat, i Lerroux cubria un espai d'aquest espectre polític, junt amb els partidaris de Nicolás Salmerón, l'incipient CNR, etc. Entre la "Solidaridad Obrera" de 1907, per exemple, i la Solidaritat Catalana de 1906 (on, juntament als regionalistes lligaires, estaven alguns carlistes, així con seguidors de Salmerón i el republicanisme nacionalista català) estava el republicanisme demagog i espanyolista d'en Lerroux, "el rei del Paral·lel". Una eina perfecte pels interessos del centralisme hispànic davant d'una Catalunya que políticament tenia les seves pròpies iniciatives i que, especialment, en el terreny de la conflictivitat social, era una zona especialment propensa a les revoltes i insurreccions socials (no en va de Barcelona se'n deia que era la ciutat del món on s'havien fet més barricades en el segle XIX).
Lerroux era això, aquests textos segueixen els paràmetres d'una herència llibertària i antiautoritària tant típica d'aquestes terres cosmopòlites del nordest peninsular i centre de la cultura transmesa majoritàriament en llengua catalana, deixa Urales de dir bajanades. El lerrouxisme, a dia d'avui, està més a prop de Ciutadans o UPyD que no pas de l'anarcosindicalisme català del segle XXI. |
