Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: corrupció i poder
La Constitución de 1812 y las 17 repúblicas bananeras.
20 mar 2012
Desde la Jefatura del Estado… hasta la Generalitat y Ayuntamiento de Barcelona.

Rafael del Barco Carreras

Barcelona 20-03-2012. De súbditos a ciudadanos. Iguales ante la Ley. Separación de los poderes Legislativo, Ejecutivo y Judicial.

No entiendo que han celebrado en Cádiz la Plana Mayor de un Régimen tan lejano a ninguno de los principios fijados en esa Constitución. Hubieran podido completarla con lo de “Libertad, Igualdad y Fraternidad”, la triple divisa de la Revolución Francesa.

En descargo alegaría a su favor que los postulados celebrados suenan mejor que la divisa; “Caudillo de España por la Gracia de Dios”. Pero me temo que en conjunto, o sea, la mesa presidencial, continúa en el “atado y bien atado” por la Constitución actual, pero rota y aplicada a su aire por 17 reinos de taifa, anárquicos endeudándose, y cada uno montando a dedo su república bananera.

Ya da lo mismo que se pueda o no controlar y enderezar la terrible quiebra total del Estado, cuyas consecuencias no han tocado fondo. Es incuestionable que los ciudadanos pasamos a súbditos cuando por un cuenco de arroz, o salario de miseria, debemos vender nuestro trabajo ¡si con suerte se encuentra! O cuando de “iguales ante la Ley” ¡un cuerno! O que la separación de los Poderes del Estado es un cuento unido y atado por la Presidencia del Gobierno, apuntalado por la Presidencia del Estado, el Rey, garantizando la imposibilidad de abrir la caja de los truenos de una reforma profunda de la actual Constitución, rompiendo la partitocracia de cerradas listas y dudosas primarias, imponiendo la libertad de voto de los elegidos, y fijando la limitación de mandatos.

Pero un viejo descreído como yo casi preferiría que no se abriera ese melón, que nos quedáramos como estamos… pero eso es imposible… vamos en caída libre, y en manos de entre corruptos e ineptos.

Y el paradigma de las taifas españolas, Cataluña, se despeña sin freno. Acuciados por deudas impagables en todos los entes públicos, que con pactos fiscales o sin son inasumibles, con el sistema “caixas” quebrado, se oye al genio independentista;

“Mas-Colell advierte que la aplicación del ajuste amenaza el autogobierno”… y mucho más genial, “España se la juega en abril y mayo. El margen de confianza europeo puede “agotarse”.”

Que Europa puede “agotar” la paciencia aparece tanto en INTERNET que su discurso es uno más de esos “informes falsos” que se bajan de la RED cobrándose en todas las instituciones 20, 30 o más miles de euros.

Hoy la Prensa del Régimen Catalán nos cuenta que el Ayuntamiento de Barcelona cerró 2011 con un déficit de 398 millones de euros, LA VANGUARDIA. Pero otro de sus subvencionados, el ARA, publica que son 474 millones ¡lejos dice de los 586 millones estimados! ¿¿?? La responsable de Economía del Ayuntamiento, Sònia Recasens, en discurso del baso medio lleno o vacío, asegura; “Barcelona se ve como una plaza segura para invertir, se garantiza la solvencia y da confianza”.

Hoy no hay “perlas” en la Prensa y medios españoles… es un collar… que amenaza ahogarnos.
...

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La Constitución de 1812 y las 17 repúblicas bananeras.
20 mar 2012
Com de costum en l'autor, visió hispanocèntrica i hispanocentrista de la historia, ja que la Constitució de Cadiz era fastigosament reaccionària contra els pobles de l'estat (pd: Catalunya llavors estava sota domini francès i no espanyol, però en el cas basc la Constitució de Cadis preveia SUPRIMIR els furs històrics, els seus drets ancestrals). Aquí un article que ho explica millor:

http://laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=2060

Viva la qué?'
Joan Sebastià Colomer i Tejada. L'ACCENT 221
Dilluns, 19 de març de 2012 10:51

L'expressió “!Viva la Pepa!”, associada a la Constitució espanyola promulgada a Cadis l'any 1812, es deu al fet que aquesta Constitució fou promulgada el dia de Sant Josep d'aquell any. És ara mateix, per tant, que fa 200 anys d'aquests fets.

Com és natural, l'Estat Espanyol ha donat rang oficial a aquesta commemoració. Es tracta, de fet, d'una acta fundacional de la nació espanyola. En aquesta Constitució, per primer cop, es fa recaure la sobirania sobre l'esmentada nació espanyola, que incloïa en aquells temps els naturals de les colònies, en substitució de la sobirania reial. Però més que una celebració popular, aquesta commemoració acaba tenint un caràcter de divulgació històrica, pel fet que la immensa majoria de la població no en sap res o quasi res. Els esforços per donar-li un toc popular utilitzant l'expressió “!Viva la Pepa!” encara han tingut un efecte més desorientador, car si la Constitució de Cadis és ignorada massivament, la Pepa ho és encara més. Tal és la tradició liberal i constitucionalista a l'Estat espanyol.

Naturalment, i en bona tradició espanyola, hom pot lamentar la ignorància històrica dels espanyols, ofegats en un toll d'ignorància per culpa del “!Que inventen ellos!” i el “!Viva la muerte! !Muera la inteligencia!” però el cert és que hi ha diversos motius per resistir-se a ser integrats en la narrativa constitucionalista del poder.

D'una banda els catalans, com els bascos, vam ser completament ignorats com a tals en aquest text. I la causa no és, com es diria, “la mentalitat de l'època”, si no la perspectiva política particular des de la qual es redactava el text. La prova és que els diputats catalans (o alguns d'ells) van recordar els drets històrics i, encara més flagrant, que els furs bascos no hi eren esmentats tot i que encara eren vigents.

La utilització en la propaganda del bicentenari de l'expressió esmentada té també el seu fons polític, car dóna la sensació d'una cosa d'un gran arrelament popular. Queda clar que això no és així avui però, a més, algunes veus han recordat -i jo no tinc autoritat per negar-les ni confirmar-les- que “!Viva la Pepa!” és, en origen, una expressió ridiculitzadora que utilitzaven els absolutistes en contra de la Constitució liberal. I també que aquest arrelament popular va ser relatiu fins i tot aleshores, com a mínim en la mesura que el poble pròpiament dit va tenir una participació nul·la en el procés constituent, en el qual hi havia, en canvi, 90 clergues, 56 advocats, 39 militars i 14 nobles.

La famosa “Pepa”, per tant, es recolzava en una hipotètica burgesia de poc arrelament a Castella i a Andalusia. Com que al mateix temps els catalans hi eren exclosos com a tals, la base de suport s'esprimatxa encara més. El resultat és una Consitució que, d'una banda, es va quedar a mig camí entre el constitucionalisme liberal (França, Estats Units) i l'absolutisme, i de l'altra fou derogada dos anys després, el 1814.

La Consitució de Cadis era monàrquica i a més proclamava el poder executiu del Rei. Prohibia qualsevol confessió religiosa que no fos la catòlica, tan sols donava dret a vot als homes majors de 25 anys i encara aquests elegien uns compromisaris que escollien els diputats. Naturalment tenia també avenços notables: atorgava per primer cop poder legislatiu a les Corts, separava poders, declarava la lliberta d'expressió, opinió i premsa i abolia la Inquisició. Es tracta alhora, per tant, d'un híbrid i un abort la única èpica del qual és haver-se produït en ple setge dels francesos. Però sobre alguna cosa que no sigui l'expulsió dels morors, els “tercios de Flandes” o el “glorioso Alzamiento Nacional” “hauran de construir els espanyols el seu mite nacional...
Re: Posats a escollir... millor les piramids d'Egipte
20 mar 2012
La dreta espanyola, avui com ahir, va trobar en l'oligarquia catalana els al.liats mes ferms de l'absolutisme, l'inquisicio, la teocracia i l'oscurantisme;
... i gracies a aixo els besavis dels patufets, aniran construint el seu mite nazional amb la familia Pujol-Prenafeta i tres-centes mes, la Moreneta, Can Barsa, La Caixa, el 3%, el Palau de Millet i el lip-dubs a youtube!
Beugggh!
Re: La Constitución de 1812 y las 17 repúblicas bananeras.
20 mar 2012
Hahahahahahaha Rafael!! VIVA LA MONARQUIA!!
Re: La Constitución de 1812 y las 17 repúblicas bananeras.
20 mar 2012
la oligarquia és catalana per la seva adscripció i posicionaments o pels seus orígens ètncis?

Si és catalana pel primer, per l'adscripció i posicionament a una col·lectivitat, l'oligarquia del XVIII col·laboracionista amb l'absolutisme de Felip V no pot ser titllada de "catalana", ja que el seu posicionament era anticatalà. Objectivament, la seva aportació a la causa catalana era la mateixa que la dels sipais indis a la causa índia.

Ara bé, si és per orígens ètnics (la oligarquia que neix aquí i parla la llengua d'aquí, i la que neix a fora i parla en llengua forana és estrangera) llavors no es pot defensar al amteix temps que la nació és una construcció social, una invenció, car se li dóna el contingut de realitat material, que determina.


De totes maneres, timbaler (quan que et fots 1000 pseudònims per aparentar ser "molts" és perquè et saps únic i que ningú més arriba al teu nivell diarreic de paranoia) no entenc que té a veure la referència a l'oligarquia amb l'escrit d'un militant comunista com Joan Sebastià Colomer i Tejada.
Re: La Constitución de 1812 y las 17 repúblicas bananeras.
20 mar 2012
'militant', 'comunista', 'catalans', etc. també son mots... discutibles i relatius.
El mot 'oligarquia' designa una cosa molt mes concreta. Tan concreta -si mes no- com els noms i els cognoms, les dades i els fets que des de fa uns anys en descriu en Rafael.
Aquesta es la diferencia entre els discursos mes o menys ideologics i politics que es fan a l'IMC BCN i l'exposició a la llum de aquesta GRAN CORRUPCIO(N??) que ell ens fa GRATIS, sense res a guanyar i molt a perdre: res a veure amb els 'militants' 'comunistes' 'catalans' que sovintejan mes del que es mereixen sovintejar...
Re: La Constitución de 1812 y las 17 repúblicas bananeras.
21 mar 2012
un interssant article sobre "la pepa":
http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/11883-la-pepa-es-m%C3%A1s-f
Sindicato Sindicat