Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : laboral : especulació i okupació
Entre dos focs: la CGT i la línia 9
11 mar 2012
JOAN TAPIA
Una esgarrifança va recórrer el cos de l’ establishment barceloní. Metro i bus anaven a la vaga coincidint amb l’obertura, el 27 de febrer, del Congrés Mundial de Mòbils. S’havia aconseguit la capitalitat en una dura competició –treballada per Hereu i coronada per Trias– amb altres grans ciutats. «¡Com podia un grup petit fer perillar el més important aconseguit per la ciutat des dels Jocs!» , exclamava Josep Lluís Bonet, president de la Fira i de Freixenet. I molts ciutadans normals i corrents assentien: «¡Què redimonis era aquella vaga de la CGT!».
La CGT és el primer sindicat en metro i autobusos, però no domina els comitès d’empresa encara que va ser la que va firmar –després de la vaga del 2009– l’últim conveni de l’autobús. I quan TMB va incomplir les revisions del conveni, la CGT va fer que les assemblees de metro i bus (dues empreses diferents) votessin la vaga. La CGT –ho diu Saturnino Mercader, líder dels autobusos– és un moviment sindical i sociopolític. «Volem la revolució social i que les assemblees tinguin l’última paraula». I Mercader, que era a la plaça de Catalunya amb el 15-M el dia de la càrrega dels Mossos , té –ho admeten els que no el volen– «empenta». Condueix el seu autobús de la línia 40 –no ho fan quadros d’altres sindicats– i coneix les cotxeres pam a pam. Per ell, l’empresa no pot incomplir el conveni que va firmar amb la CGT. El vicepresident executiu de TMB, Dídac Pestaña, sosté que el decret Rajoy del desembre passat impedeix augments i que a més TMB necessita ajustar costos. Es va intentar negociar però no hi va haver manera, i es va haver d’aplicar la llei.
Llavors la CGT va arrencar la vaga i la va fer coincidir (objectiu antisistema) amb el congrés dels mòbils.
L’espectacle estava servit. Bona part de la ciutat estava avergonyida. Els més de 60.000 congressistes previstos s’anaven a trobar una Barcelona bloquejada. Però TMB és gat vell i hi ha esperit metropolità entre els partits que la dirigeixen. El president és Joaquim Forn, la mà dreta de Trias, i Dídac Pestaña, abans alcalde de Gavà del PSC, és el màxim executiu. I va moure fitxa, admetent que pagarà a terminis els endarreriments del 2011. Al final el comitè del Metro (amb el beneplàcit de CGT) va convocar un referèndum el divendres anterior al dilluns de l’aturada. Va guanyar el sí, i la vaga de busos, amb el metro actiu i serveis mínims, perdia gas. En una assemblea diumenge a la nit –a les cotxeres del Besòs i amb 2.000 assistents (el bus té 4.100 empleats i el metro, 3.200)– es va votar contra l’oferta de TMB però a favor de desconvocar la vaga.
¿No va calcular la CGT la pressió social contra una vaga que coincidia amb els mòbils? Mercader ho nega i replica que, a l’acceptar el referèndum, el comitè de Metro va trair l’assemblea.
Fi del primer capítol. Però el segon –la crisi del transport metropolità– és més dur. No és només qüestió de salaris o d’ajustos (se n’han fet i se n’estan fent), sinó que és més greu. A finals dels anys 90, es va crear el consorci de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) –Generalitat (51%), Ajuntament (24%) i altres– amb un contracte programa amb l’Estat que paga una quantitat anual per habitant (la mateixa que a Madrid). Aquell acord va ser negociat per Artur Mas, llavors conseller de Política Territorial, i Joan Clos, segon de Maragall. S’havien de sanejar els deutes acumulats i s’havia de muntar un sistema modern i eficient amb integració tarifària de tots els operadors.
Tot reposava en el fet que l’ATM (administracions) financés el 50% dels costos i els viatgers, l’altre 50. I ha funcionat bé durant anys. Els usuaris donen un notable al metro i a l’autobús, i han augmentat molt les línies i el nombre de viatgers (388 milions de viatges de metro i 182 d’autobús, el 2011).

L’afegitó de la crisi

Però la crisi... Ara les tarifes suporten només una mica més del 40% del servei. No han pujat al mateix ritme que els costos i hi ha moltes targetes subvencionades (aturats de llarga durada, menors de 12 anys que Trias vol augmentar a 16 ...). I les administracions no poden cobrir el desfasament, i fins i tot endarrereixen la seva aportació. L’any passat (no és el primer) l’ATM no va pagar tota la seva part (no es pot endeutar perquè la Generalitat en té el 51% i computaria com a deute seu), i TMB va demanar al mercat 90 milions. Ara el crèdit és més difícil i l’Estat vol rebaixar la seva aportació.
El problema no és TMB, perquè els comptes estan en equilibri pel reconeixement de deute de l’ATM. El que és greu –m’explica Assumpta Escarp, regidora del PSC i la presidenta de TMB anterior a Forn– és que el sistema en conjunt (TMB és només el 60% perquè també hi ha Renfe Rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat, el tramvia i autobusos interurbans) té un dèficit anual de 150 milions d’euros.
¡150 milions a l’any! Complicat. Reduir costos té el límit de degradar el servei, apujar tarifes és impopular i les administracions estan seques. ¿Què s’ha de fer? La CGT parla d’intervenir en els sous dels directius, però els 12 consellers de TMB –els que fixen la retribució dels directius– cobren una dieta d’assistència (trimestral) de 175 euros. I demanar més crèdits és gairebé impossible, i tindria uns costos prohibitius. El sistema de transport metropolità està en crisi.
¿No ens el podem permetre? Sí quan Catalunya creixia com abans del 2007, però ara… Hi ha qui diu que l’error del tripartit va ser no parar la línia 9, dissenyada per Felip Puig, puntera tecnològicament però cara. I l’accident del Carmel (amb la picabaralla política) va suposar un augment dels seus costos. El pressupost ha pujat de 2.000 a 9.000 milions. El conseller Mas Collell, espantat i irritant Lluís Recoder, ha parat el tram central de la línia però les branques en servei costen 20 milions a l’any. La línia només tenia sentit sencera.
L’espasa de Dàmocles que amenaça el transport metropolità no és tant la CGT (que també) com una greu insuficiència financera. ¿Abaixar costos? ¡I tant! ¿Apujar la tarifa? ¿Retallar el servei? ¿Un miracle? Més deures per a Mas Collell.
Mira també:
http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZSEO2.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=11%2F03%2F2012&idiom

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Entre dos focs: la CGT i la línia 9
11 mar 2012
TODOS EL DIA 29 UNIDOS CON MUCHOS PUÑOS Y UN SOLO CORAZÓN..

Si solamente en la Huelga General salieran los 5 MILLONES DE PARADOS seria un éxito, pero no estan alienados con la telebasura, endrogaos con el furgol, y aborregados con el conformismo..

La Solidaridad, la Justicia social, la Igualdad es un camino muy espeso.

-muchos murieron para hacer la jornada de trabajo de 8 horas y se consiguió.

- muchos lucharon para que pudieras tener una indemnización si te echaban como un perro,

-muchos lucharon para que se cobraran las prestaciones de empleo.

Ahora los de la CEOE están fuertes, se han olvidado, también se ríen de nosotros los de la Unión Europea cuando traen sus productos que crean empleo en otros países...

La construcción murió, pero hay que seguir pagando las hipotecas, hay que seguir viviendo, para ello hay que recortar en gastos de la iglesia, los gastos en armamento, en militarismo, en guerras, en indemnizaciones millonarias a banqueros, en carreteras , en limpieza.......etc.

Hay que hacer frente a Europa montando empresas publicas Productivas (importante productivas) de televisiones, coches, teléfonos móviles, etcc..crearan trabajo y nos expulsarán de la unión europea porque ya no les seremos útiles para vender sus productos..

Meter en la cárcel a los banqueros, juristas, políticos, accionistas de bolsa, especuladores de vivienda, etc....

Salud y República.... Hay tiempo para el cambio, solo hay que luchar...

TODOS EL DIA 29 UNIDOS CON MUCHOS PUÑOS Y UN SOLO CORAZÓN,,,

FRENTE POPULAR CONTRA ESTE NEO-FRANQUISMO ESCLAVISTA
Re: Entre dos focs: la CGT i la línia 9
11 mar 2012
RECORTES SOCIALES, POR NECESIDAD?

ESPAÑA GASTÓ EN 2011 MAS DE 17.000 MILLONES DE EUROS EN ARMAMENTO (casi 3 BILLONES DE PTAS)

http://www.kaosenlared.net/

CAPITALI$$$MO ES BARBARIE

ES LA HORA DE LA REVOLUCION

SOMOS EL 99% ELLOS EL 1%

A LAS BARRICADAS, A LAS GUILLOTINAS!

REBELATE Y LUCHA POR TUS DERECHOS Y DE TUS HIJOS, QUIEREN CONVERTIR AL TRABAJADOR EN UN NEO-ESCLAVOS MODERNO SIN DERECHOS SIERVO DE SU SEÑOR EL BANQUERO, EL POLITICO Y EL AMO..

CONTRA LA EUROPA DEL CAPITAL
GUERRA, GUERRA, GUERRA SOCIAL!!
Re: Entre dos focs: la CGT i la línia 9
11 mar 2012
són bén curts aquesta gent, tothom sap o hauria de saber que els transports públics sempre són deficitaris. és com els hospitals, que es pensen que han de fer negoci en tot o k?
donant feina a més treballadorxs, que paguen impostos i consumeixen es genera més inversió que no pas retallant i invertint malament en mandangues que no necessitem per res.

Em pregunto pk no parla del sou dels directius de TMB i només diu la merdeta aquesta de les dietes, com si fossin uns pobrets, quant està publicat que alguns han arribat a cobrar més que Zapatero (la Directa)
Re: Entre dos focs: la CGT i la línia 9
11 mar 2012
I perquè són deficitaris? Perquè es neguen a publicar tots els salaris fora de conveni? Perquè s'instalen càmeres de videovigilància, televisors, metros nous, parades de disseny? Tot això era necessari? Ens poden explicar quant s'han gastat i en quines empreses han recaigut tots aquests "gadgets" per tenir un transport super-guai però que no ens podem permetre? (el més car de tota europa).

Va home, va!
Re: Entre dos focs: la CGT i la línia 9
11 mar 2012
Per favor, quin article de subnormal

les dieteS? com diu el company haviam quant cobren...
que deixin de gastar tant en merdas sense sentit... transport deficitari? doncs a la merda tant controlador, a la merda tant projector, a la merda tanta pantelleta dels cullons, a la merda els dissenys superguayspirulis dels passadisos....

la CGT ha tingut els cullons de dir NO, tot i que no l'hi ha surtit bé... traició de metro passa factura

Salut i revolució
Re: Entre dos focs: la CGT i la línia 9
11 mar 2012
Clàssica estratègia per obtenir plus de legitimitat:

Buscar que diu l'extrema dreta de tu (ja sigui per conservadora o liberal o bé espanyolista o catalana) per despertar simpaties entre sectors anticapitalistes.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more