|
|
|
La bala que va caure del cel. Crim d'Estat: el cas Fernández Quesada
|
|
|
per LQSomos |
09 mar 2012
|
|
Els anys de la "Transacció" van ser així: les bales queien del cel. Per això són tan importants llibres com aquest de Rosa Burgos, editat per El Garatge. Un treball excel · lent d'investigació que mostra com els crims de l'Estat i els seus servidors solen quedar en uns llimbs de núvols roses i declaracions hipòcrites. El sumari Fernández Quesada va ser sobresegut el 11 de març de 1978 "per falta d'autor conegut." |
|
Un llibre de Rosa Burgos, nou títol de Garatge Negre en l'apartat de NO-FICCIÓ
Un investigació exhaustiva sobre un crim impune, com solen ser-ho els crims d'Estat.
El 12 de desembre de 1977, enmig de la repressió desfermada amb motiu d'una vaga general a Tenerife, la Guàrdia Civil envaeix a trets la Universitat de la Llacuna. Un precís xut acaba amb la vida del jove estudiant Javier Fernández Quesada.
El mateix dia, el Jutjat d'Instrucció n º 2 de la Llacuna s'incoa el sumari 117/77. Tres dies després, al "existir proves suficients" que els trets han estat realitzats per membres de la Guàrdia Civil, cos militar, el Jutjat s'inhibeix a favor de la jurisdicció castrense, on arriben el sumari i les peces de convicció. I allà, militars processant a militars, tot s'estanca, com en la investigació duta a terme al Congrés dels diputats. Pantomima després pantomima: silencis, deformacions, semi-veritats, mentides netes, declaracions calculadament esbiaixades, olor de pestilència: l'Estat i les seves institucions diluint responsabilitats. Al final, res, una bala que va caure del cel.
Aquell any 1977 *
... segon any de "Transacció". Com 1976, any de crims feixistes i policials, crims de terror i repressió ...
El 7 de gener a Xirivella, València, moria José Vicente Casabany, d'un atac cardíac, durant una manifestació d'aquelles en les quals havia de saber controlar fins la respiració. Pocs dies després, i també per un atac de cor, moria amb només 16 anys, Juan Manuel Iglesias, a causa del pànic després de ser perseguit per la policia, a Sestao.
El 23 de gener queia assassinat Arturo Ruiz. Els trets del crim parteixen de feixistes que campegen al seu aire, amb protecció policial. L'escenari és una manifestació pro amnistia a la Plaça d'Espanya, Madrid. Milers de persones reclamen l'amnistia per als presos polítics que encara estan a les presons. El centre de Madrid és un "salt" continu: Sant Bernat, St. Diumenge, Callao, Princesa ... L'endemà, en les protestes per aquest nou crim del feixisme, cau ferida M ª Luz Nájera, amb el rostre destrossat completament per l'impacte d'un pot de fum disparat a boca de canó. Mor l'endemà ... Aquella nit del 24 de gener es produeix la matança dels advocats laboralistes del carrer Atocha.
El feixisme està crescut i s'instal · la dins de l'aparell de l'Estat. Únicament el carrer li respon i li combat.
El 24 de febrer mor, a Cartagena, Pancho Egea, per trets de bales de goma, en el transcurs d'una manifestació obrera.
El 13 de març, mor a Donosti José Luis Aristizabal Lasa, per la mateixa causa que l'anterior: trets de bales de goma de la policia, en el transcurs d'una manifestació pro amnistia.
El 20 de març és apunyalat per ultradretans, a Barcelona, el militant anarquista Ángel Valentí Pérez, en el transcurs d'una manifestació a la Plaça de Sant Jaume.
Un altre cop de pilota de goma mata, el 30 de març, a Donosti, a Isidro Susperregui Aldako, ferit durant una manifestació 15 dies abans.
El mes de maig queda escrit amb sang per a la història d'Euskal Herria. S'inicia amb una setmana de lluita per l'amnistia (no oblidem que, el 1977, segon any de la nostra sagrada Transició queden lluitadors antifranquistes a les presons de la democràcia) i acaba amb cinc morts a causa de les actuacions de la policia i la guàrdia civil. A Errenteria, Rafael Gómez Jáuregui, rep una ràfega de subfusell. En Iruña, José Luis Cano Pérez és rematat a curta distància per un tret al clatell efectuat per un caporal de la policia. Miguel del Caño mor atropellat a l'autovia, en retirar una barricada per ordre de la guàrdia civil. En Ortuella és assassinat, d'un tret al cap i per l'esquena, Manuel Fuentes Taula. L'autor del tret és un guàrdia civil. Luis Santamaría Miquelena mor d'un xoc en sentir els impactes de bala a casa seva. Tancant aquest tràgic mes, el dia 24, de nou a Errenteria, mor Gregorio Maritxalar Aiestaran, ferit de bala a casa 10 dies abans.
L'11 de setembre, en el transcurs de la Diada de Catalunya, mor Carles Gustau Frecher Solana. Una bala de goma li destrossa el cap.
El 20 de setembre mor Juan Peñalver Sandoval, conserge de la revista "El Papus". Un paquet bomba lliurat minuts abans per un ultradretà li explota a les mans.
El 6 d'octubre assassinen a Alacant a Miquel Grau que participa en una enganxada de cartells per la Diada del País València. Un conegut feixista li llança un maó al cap.
El 4 de desembre, en el transcurs d'una manifestació per l'autonomia a Màlaga, mor per trets de la policia Manuel José García Caparrós.
El 12 de desembre, el cicle d'assassinats es tanca on comença aquest escrit: Javier Fernández Quesada, Universitat de La Laguna, Tenerife.
Els anys de la "Transacció" van ser així: les bales queien del cel. Per això són tan importants llibres com aquest de Rosa Burgos, editat per El Garatge. Un treball excel · lent d'investigació que mostra com els crims de l'Estat i els seus servidors solen quedar en uns llimbs de núvols roses i declaracions hipòcrites. El sumari Fernández Quesada va ser sobresegut el 11 de març de 1978 "per falta d'autor conegut."
"M'ha semblat un llibre extraordinari, que gairebé ratlla la gran perfecció. Excel · lent, ben escrit, magníficament enfilat ... i amb la ductilitat necessita una coronació literària. "(José Luis Morales, periodista i escriptor)
infogaraje ARROBA nodo50.org
* Dades recolzats en el llibre d'Alfredo Grimaldos "L'ombra de Franco a la Transició" |
Mira també:
http://loquesomos.org/index.php?option=com_content&view=article&id=2691%3Ala-bala-que-cayo-del-cielo-crimen-de-estado-el-caso-f
http://www.nodo50.org/edicioneselgaraje/index.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: La bala que va caure del cel. Crim d'Estat: el cas Fernández Quesada
|
|
per si esto no se apaña... |
10 mar 2012
|
|
La Transacció "democràtica" (de fet sí que ho va ser, de democràtica) és modèlica a nivell mundial com a exercici d'allò que deien de que "todo cambie pàra que nada cambie". Segueix pagant la banca, és clar, i ja se sap que qui paga mana. I si no que els partits aclareixin la seva financiació des del 1976 mínim... |
