Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
06 mar 2012
PER CARLES CASTELLANOS, MILITANT DE L'MDT I PROFESSOR DE LA UAB
cup1.jpg
Convergència i Unió acostuma a presentar els pactes que estableix amb el PP com a necessitats conjunturals amb l’esperança de fer-se perdonar una confraternització política que desplau en general els seus mateixos electors i que indigna sectors importants del poble català, pel fet que és interpretada com la col·laboració amb un partit polític (el PP) que és conegut com a frontalment contrari a la llengua, la cultura i els interessos col·lectius del poble català.

Contràriament al que voldria fer veure CiU, l’aliança entre CiU i el PP no es pot definir com a circumstancial. I tampoc no pot ser vista tan sols com una simple “aliança de la dreta”, tal com acostuma a descriure-la l’esquerra convencional (espanyola), que redueix la confrontació política a la simple alternança electoral. Aquesta aliança té una significació política i social més important que cal posar en evidència i que va més enllà també del trencament de la “promesa solemne” que un dia CiU va fer (el famós Contracte amb els catalans, de caire electoralista signat davant notari l’any 2006 en el qual CiU es comprometia a no pactar mai més amb el Partido Popular).

Cal tenir clar, per a conèixer les arrels de fons d’aquesta política d’aliances i la raó que fa que sigui en certa manera “inevitable” per als grups esmentats, que des del punt de vista social, aquesta germanor entre CiU i el PP és l’expressió d’un poder de classe, del poder de la burgesia regional catalanoespanyola. Aquest estament dominant que fixa els eixos de la política de CiU i del PP està constituït per les direccions executives de les grans empreses regionals i aplica fidelment la política de la burgesia financera internacional al nostre país tot estant alhora integrada ideològicament i políticament en l’entramat de les classes dominants espanyoles.

L’aliança CiU-PP és, doncs, una aliança de tipus estratègic que contribueix a mantenir el poder de l’Estat espanyol al nostre país. Si ho observem bé, en la política promoguda a través d’aquesta aliança, els aspectes econòmics i polítics fonamentals es mantenen intactes: espoliació fiscal del nostre país, subordinació econòmica i infraestructural, enfortiment de les estructures d’espanyolització i afebliment dels instruments de catalanització etc.

Pel que fa als altres partits parlamentaris significatius, cal assenyalar que el PSC-PSOE està d’acord amb els fonaments d’aquesta política de classe que hem descrit però voldrien ser ells els qui la gestionessin per tal de mantenir les seves prerrogatives i sinecures institucionals. Per la seva banda, ERC, en la seva ineptitud política, no sap fer altra cosa que preparar el terreny a CiU, després d’haver fet de subordinada durant anys a la política del PSC-PSOE. ICV aspira tan sols a arreplegar els vots dispersats en aquest desori, sense fer tampoc propostes alternatives consistents.

El que cal tenir clar per sobre de tot és que qui dicta les directrius de la política que s’aplica a la Comunitat Autònoma de Catalunya no és, doncs, un suposat “nacionalisme català” sinó un estament social dominant (la burgesia regionalista) amb influència alhora sobre CiU, el PP i tot l’entorn polític i mediàtic; i això fa, per exemple, que la reivindicació econòmica es limiti al finançament d’algunes infraestructures que afavoreixin els seus negocis i res més. No hi ha cap interès a posar fi a l’espoliació econòmica i social, sinó tan sols la recerca d’un mínim finançament de les infraestructures de negoci. L’objectiu del pacte fiscal té aquesta funció de classe ben marcada.

Dins el marc d’aquesta política, es pot veure ben clar que les proclames sobiranistes que puguin sorgir de CiU no són elements polítics determinants sinó que tenen una funció eminentment propagandística (davant els poders centrals de l’Estat espanyol, fent d’espantall. I davant els seus possibles electors, a la manera d’un reclam enganyós).

No es pot dubtar segurament del “sentiment catalanista” d’alguns militants de base de CiU, d’ERC, d’ICV etc. però la realitat política no es fa de simples sentiments ni s’executa a través de paraules, sinó que es fa efectiva a través de fets. I els fets marquen que actualment CiU i els seus satèl·lits es troben en mans dels poder regionals espanyols que marquen l’aliança estable amb el PP en les polítiques reals que són les que compten.

Tal com hem assenyalat en un article recent a El Punt Avui del 27 de gener proppassat, resulta finalment que, en un marc d’espoliació i de crisi econòmica, les polítiques regressives perpetrades contra el conjunt del poble català (retallades, privatitzacions, tancaments d’empreses, restricció dels mitjans de difusió catalans etc.), mostren clarament que el poder que reforcen els regionalistes espanyols amb la seva política no és el futur Estat català independent, sinó justament l’Estat espanyol i les seves disposicions fonamentals, contràries al poble català.

El panorama general que hem descrit, que neda damunt un mar de fons d’independentisme creixent, deixa com a única oposició clara al regionalisme espanyolitzant de CiU les polítiques independentistes d’Unitat Popular i molt concretament la CUP, tant pel que és realment allà on s’ha anat implantant, com pel que representa ja a avui a nivell de proposta nacional en la defensa dels drets nacionals i socials, per a milers de persones.

Regionalisme espanyolitzant i Unitat Popular independentista són les dues cares d’una confrontació de classe que cada dia s’explicita més clarament en termes polítics, tot deixant en evidència els elements fonamentals que es troben enfrontats.
Mira també:
http://www.llibertat.cat/2012/03/ciu-pp-el-fons-d-una-alianca-confrontada-a-la-unitat-popular-16941

This work is in the public domain

Comentaris

Re: CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
06 mar 2012
La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n’aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar
però, us ho juro, s’ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
Re: CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
06 mar 2012
La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n’aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar
però, us ho juro, s’ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
Re: CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
07 mar 2012
Querido Catallufo:
Tu mama, tan catalana ella, se acuesta con un senyor vestido de azul, con gafas oscuras, bigote fascista, propietario de la maquina de hacer billetes.
Te agobias, le pides que lo deje, que vuelva a tu lado, que se aparte de ese cabron y cuide de ti...
Pero si tenemos en cuenta que tu mama se acostaba con ese señor de la sotana y el alzacuellos, con ese senyor que hizo fortuna en america traficando con esclavos y con un enano gallego sanguinario... ¿¿¡¡No deberias plantearte que tu mama se dedica a la prostitucion!??
Re: CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
07 mar 2012
Es verdad, es mucho mejor España porque hace 200 años había burgueses catalanes que traficaban con esclavos y hace 70 los de la Liga se fueron con Franco. Por eso ahora sólo hablo castellano.
Re: CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
07 mar 2012
Vota CUP, tots sereu lliures i catalans, en un estat socialista. El món serà millor, Espanya no ens robarà, farem hissades de bandera i homenatges als patriotes caiguts, el català es salvarà, fins i tot els peons de paleta el parlaran. Els vostres fills no s'ajuntaran amb espanyols, ni es casaran amb chonis. Serà un món perfecte, sense espoli fiscal, ni banderes espanyoles als Ajuntaments
Re: CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
07 mar 2012
A, si de veritat guanya el socialisme (sota l'etiqueta CUP o una altra, això és el de menys), sospito que no hi seràs per a comprovar-ho, per element contrarevolucionari.
Re: CiU-PP: el fons d’una aliança confrontada a la Unitat Popular
07 mar 2012
... i despres us cabrejeu quan fem unes rialles inocents de la vostre obcecacio quatribarrada...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat