|
|
|
|
|
Anàlisi :: educació i societat |
|
Públic, privat, comunitari.
|
|
|
per Soli |
05 mar 2012
|
Article d'Adam Majó
Hi ha veïns que prefereixen trucar a la policia abans de demanar directament al veí que abaixi la televisió. |
Hi ha Associacions de veïns que han dedicat més esforços a queixar-se perquè l’Ajuntament no els arregla un determinat racó del barri dels què haguessin necessitat per arreglar-ho ells mateixos en un matí qualsevol. Moltes vegades, els mateixos que esperen que l’Estat que els ho solucioni tot, que intercedeixi sempre per resoldre conflictes, són els mateixos que accepten de bon grat que els diguin què es poden prendre, que els prohibeixin determinats programes de la televisió, enlloc de, simplement, canviar de canal, que s’instal.li més videovigilància o que s’impulsin ordenances municipals on es reguli com hem d’anar vestits pel carrer. Sovint s’ha confós l’exigència d’un sector públic fort, que ens garanteixi serveis i drets, amb la presència d’un estat paternalista i omnipresent al qual nosaltres ens queixem, però obeïm, a canvi que ens protegeixi, renyi i castigui.
Només una societat organitzada, forta i autònoma està en condicions d’exigir una administració que redistribueixi, ajudi i garanteixi llibertats, vetllant, alhora, perquè no es produeixin abusos, malbarataments i intrusions injustificades.
No és cap contradicció, per tant, unir les reivindicacions d’uns serveis públics potents i de qualitat amb l’impuls d’iniciatives ciutadanes per resoldre problemes directament, de forma solidària i des de l’horitzontalitat, no des de la caritat i el classisme, arribant on no arriba, i potser no cal que hi arribi, l’Estat. Més enllà de l’inevitable oposició entre públic i privat hi ha l’espai d’allò comunitari: les entitats culturals i esportives, les cooperatives de treball o de consum, les comissions de festes, els ateneus, les plataformes en defensa del què sigui, alguns sindicats, determinades ONG…
Un exemple recent i proper de tot això és la iniciativa de la Comissió de l’anella verda de Manresa d’afegir-se al dia mundial de l’aigua (una excusa és una excusa) amb una activitat que ja es du a terme a d’altres municipis del país i del món: una matinal de treball voluntari per netejar la llera de rius i rieres. Serà el 24 de març, en diran fem dissabte i s’hauran de menester cabaços, guants, pales i, evidentment, mans. I l’andemà, amb les rieres i rius més nets, continuarem reclamant a la Generalitat i a l’ACA que compleixin amb la seva part del pacte, que arribin on els voluntaris no poden, que multin a qui contamina el riu, que garanteixin el dret de pas a les àrees fluvials, que es modifiqui la llei d’envasos per evitar la multiplicació d’ampolles de plàstic…. |
Mira també:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/216727
|
This work licensed under a
Creative Commons license |
Comentaris
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per també |
05 mar 2012
|
|
Aleshores, si fem xarxa comunitaria deuriem deixar de pagar impostos..., perquè sinó tots els diners aniran directament a la seva butxacai continuaran demanant més perquè per a ells mai és suficient |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per kf |
05 mar 2012
|
|
no es refereix a això... |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per patati |
05 mar 2012
|
hi ha cap problema amb deixar de pagar impostos? jo ja fa temps que ni puc ni vull!!
(teniu raó que, per ser consecuents, caldria que tornem a fer les coses per nosaltres mateixos enlloc de passar-nos la vida ploriquejant) |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per kbb |
05 mar 2012
|
doncs jo si, a menys que sigui fer insubmissió fiscal a l'estat espanyol, tipus de lluita incipient que un parell de famílies han començat a portar a terme.
pensa que una bona política d'impostos és la base d'un bon sistema social -en un sistema com l'actual, evidentment que en un sistema social diferent no caldria-; ara bé, cal parlar d'impostos progressius -segons els ingressos, IRPF als rics, etc.-. Ara mateix defensar el contrari és lo mateix que defensar les polítiques ultra-liberals -això és irrefutable-. |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per també |
05 mar 2012
|
Perdona, peró si es planteixa fer escoles, hospitals, etc..., comunitaries, o sigui, que cadascun vagi a fer feina per a la comunitat, perqué tenim que pagar impostos.
Vull dir, que si estem pagant impostos, en un percentatge bastant elevat segons els nostres salaris, per què en comptes d'obrir hospitals es tanquen?.
No només són els nostres impostos, sinó que del consum dels carburants, hi ha una part que va a sanitat. El mateix succeïx amb el consum del tabac..., i no obstant això es tanquen serveis, pel que aquests diners es queda en algun lloc.
No sé si et sona l'ajuda humanitària al anomenat tercer món que mai arriba a les persones que la necessiten... Qui la hi queda...?, doncs els mateixos que tanquen els hospitals... Llavors, perquè pagar el que no arriba al lloc on es necessita i que deurà pagar-se de nou?. Si no es paguen impostos, tenim el mateix i sense pagar diverses vegades per res... |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per tolo |
06 mar 2012
|
no ho entens, es tractaría de fer insubmissió fiscal a l'ESTAT, a tot l'estat, a cualsevol estat.
si comptabilitzessim tot el que ens deixem en impostos els curritos en aquest país (potser més de 8000e l'any, aprox), de ben segur podríem pagar-nos de la nostra butxaca unes supermutues de salut, jubilació, etc..De fet, ja es feia antigament, cuan la gent tenía un sentit de la vida més comunitari: organitzacions de socors obrer, cooperatives de vivenda, etc..o simplement ajuda mutua.
Val la pena recordar que la SS va ser un invent del franquisme (no una conquesta del poble), i no es casualitat, doncs avui ens trobem que el que l'estat ens dona, l'estat ens ho pren. Com a persones i com a col.lectius som absolutament inútils i incapaços per resoldre cap de les nostres necessitats sense papà estat.
Defensar això no és ser liberals, és refutable. La diferència amb el liberalisme es evident, la via individualista del capitalisme no te res a veure amb intentar crear una societat on els COL.LECTIUS organitzats per si mateixos compleixin aquestes funcions amb horitzontalitat, solidaritat, etc...
Més encara, el ultra-liberalisme també necessita de l'estat per que estableixi les condicions óptimes de desembolupament del capitalisme (lleis, exèrcit..) i mantingui les masses treballadores educades pel treball assalariat, assistides sanitariament, etc... |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per SoB |
06 mar 2012
|
això ho planteges tu. evidentment m'estan molt bé les escoles lliures, però defensar-les no vol dir no poder defensar l'escola pública.
El teu argument és dir que la ciència és una basura inútil i tot el coneixement científic, pq la multinacional Montsanto fa un mal ús d'aquest coneixement; o dir que la medicina occidental no val res pq hi ha multinacionals químiques. La cooperació al desenvolupament igual, que es faci malament no vol dir que no sigui necessària. Una bona cooperació, lligada a la transformació social.
A veure, que es faci una mala gestió dels impostos no vol dir que la redistribució de la renta en favor dels pobres no sigui un bon mecanisme. Per combatre l'acció de Montsanto, o si vols de la patronal privada sanitària o del mateix ICS i el neoliberal de Boi Ruiz, o bé Intermón o altres ONG's empresa; com es fa? doncs es fa amb coneixement científic o de causa. Cal fer-ho "amb les seves pròpies armes".
M'explico?
Pel que fa al segon comentari, dir que jo defenso una opció molt clara de transició, el socialisme no reformista -no defenso l'estat del benestar en si- defenso la via armada per fer la revolució i la dictadura del proletariat; però no per això em dedico a defenestrar els pocs drets socials que tanta suor han costat als meus avis republicans i anarcosindicalistes d'aconseguir. M'explico? |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per tolo |
06 mar 2012
|
buf..anem a pams
si tu vols defensar l'escola estatal (no pública, la publica sería la del poble cuan aquest la gestioni directament), doncs endavant, però resulta que es un model que tu mateix veus com fa aigues per tot arreu, per no parlar dels valors adoctrinadors que transmet, etc...
El meu argument es que l'origen dels mals de la societat de l'adoctrinamet i la dominació és l'estat. Si tu creus en un estat "bo", que ho controli tot pel be de "la classe obrera" doncs evidentment estás en la linea del socialisme de tipus dictatorial, autoritari i totalitari.
Bé, exemples n'hem tingut a l'historia, no tels explicaré aqui, però per a mi aquestes societats han sigut un malson de l'humanitat, semblant al que ara vivim, on l'estat regula i hiperlegisla sobre els detalls més mínims de les nostres vides.
Ara bé, transició cap a qué? Sisplau no em vulguis tornar a vendre que cal maximitzar l'estat per després desferse'n "naturalment", cuan ja "no faci falta". Si el teu objectiu fos una societat sense estat lluitaríes per destruirlo, no per maximitzar-lo.
I si prens la segona opció, almenys no parlis en nom de anarcosindicalistes que estan a les antípodes ideológiques de la teva posició |
|
Re: Públic, privat, comunitari.
|
|
per kbb |
07 mar 2012
|
Doncs l'escola pública és lo més "revolucionari" que hi ha, ja que al seu si hi ha alumnes de tot tipus de procedència, ètnia, nivell social, etc.
Jo parlo de l'estat obrer, ja ho saps, descentralitzat, municipalisme, etc. No cal treure les coses de context |
|
|
