Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Lo personal també es política (algunes notes sobre la maternitat) de Mª Dolors Renau
27 feb 2012
Voldria posar l’accent sobre un terreny ben fosc, per veure si podem aclarir una mica aquesta relació entre lo personal i lo polític. Sobre l’espai de la costura on s’ajunta lo íntim amb el mandat social, l’àmbit dels sentiments que no són neutres, que canvien d’acord amb els discursos ideològics i polítics. És un espai obscur, entre el que sabem psicològic i el que sabem per altres ciències (antropologia, economia, política…) Un espai, el dels nexes, els punts de trobada, molt poc explorats.

Hi ha aspectes obvis: la relació entre la demografia i els fenòmens de creixement o decreixement; el fenomen de la natalitat relacionat en el fet d’haver o no controls; el fet de que morin molts infants o la ja coneguda tradició que dicta que el destí de les dones no es altre que el de parir fills. O quan, via religió o via ideologia feixista (en diferents explicacions però constituint el mateix mandat…) el paper de la dona es redueix a la maternitat. Tots aquests son fenòmens aproximadament coneguts o almenys, assolibles. Aspectes en els que la relació entre maternitat ( naixements ) i situacions econòmiques i ideològiques està clar.

Altres aspectes són de mes difícil aproximació. En la nostra cultura els lligams entre el mandat, el gènere i les actituds que l’acompanyen s’insereixen, via educació i models socials, etc, en la matèria mateixa constitutiva dels nostres sentiments. És com una plastilina, que es modela d’acord amb les mans que la conformen.

Alguns exemples d’aquest modelat: la diferent valoració dels “gelos” entre germans (S’han d’acostumar, diem…) o els gels entre marit i muller? Fins on la sanció interna i externa es subsidiària dels models i les estructures socials, hereves de les qüestions econòmiques de la propietat, l’herència etc?… La resposta diferent en el temps en front dels mateixos fenòmens, com per exemple les tortures que ens causen horror, espant, actualment, mentre que en d’altres èpoques es considerava natural.

La concepció de la virilitat o feminitat, que estructura conductes i també sentiments… El concepte de la dignitat de l’home, el de la dona, ve marcada per la història i els costums…Els sentiments responen també a uns permisos, a uns deures, a uns rebutjos d’origen col lectiu, malgrat que son viscuts individualment i prenen forma de respostes emocionals. Tot es teixeix al llarg de la vida (patrons, models etc…) No es pot comprendre els sentiments sense tenir en compte el model de societat del moment que actua sobre bases primàries mes o menys fixes com la força de la vida, l’instint de supervivència , etc.

El pes de les idealitzacions- que representen la síntesi de la ideologia- és fonamental “imatge de mare que ho dona tot, inclús la vida…la seva vida és els seus fills”. I en nosaltres hi ha sempre una tendència a estar d’acord amb aquesta imatge. I a sentir culpa, si no es així, cosa que pot portar a la negació de fets importants relacionats amb la dificultat d’acceptar la maternitat

Un altre aspecte lligat a lo polític: la soledat de les dones. Això enllaça amb els recursos i la importància social que es dóna a la maternitat, al model de parella i evidentment al canvi de mentalitat dels homes. Per aquest aspecte es troben mes explicacions públiques, programes i recursos.

Tot això suposant que es pretengui no solament fomentar els naixements sinó fer-ho de tal manera que aquests responguin a la maternitat triada i volguda per les dones.

Mª Dolors Renau

This work is in the public domain
Colera camping CNT